Aquests són els resultats electorals als municipis del Vallès Occidental de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14de febrer de 2021.

Aquest és el percentatge de vot a Vox a les eleccions del 14F de 2021 al Parlament de Catalunya, als municipis del Vallès Occidental.
Aquest és el partit guanyador de les eleccions del 14F de 2021 al Parlament de Catalunya, als municipis del Vallès Occidental.
Aquesta tarda l’Assemblea ha presentat la valoració dels programes electorals de les llistes independentistes per les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquestes valoracions s’han fet d’acord amb el Decàleg de principis d’acció política institucional.
En la presentació d’aquests informes, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “aquesta anàlisi de programes electorals és una manera madura que té la societat civil d’incidir en les qüestions que considerem rellevants“.
Abans de començar a desgranar les valoracions dels programes, Paluzie ha volgut deixar clar que “l’experiència recent, pel que fa el compliment dels programes, no és per tirar coets. Som molt conscients que això són compromisos electorals, no són fets. És evident que la nostra feina no acaba aquí. Continuarà després de les eleccions“.
A més, Paluzie ha explicat que “hi ha candidatures que han inclòs punts del nostre decàleg en els seus programes electorals“. En aquest sentit, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha manifestat que “estem contents que algunes candidatures hagin incorporat punts del decàleg. Ara, estarem molt atens i serem molt exigents en el compliment d’aquests compromisos“.
El secretari nacional Martí Claret ha explicat que “està per veure que alguns d’aquests compromisos electorals es compleixin, ja que n’hi ha que són pràcticament contradictoris amb la darrera acció de govern“.
Alsina ha valorat la feina feta i ha reconegut que “ha estat una tasca coral i complexa“. Cal recordar que aquesta acció està inclosa en el Posicionament d’incidència política de l’Assemblea de cara a les eleccions del 14 de febrer, ambdues resolucions aprovades pel Secretariat Nacional i ratificades per les sòcies i socis de l’entitat.
El dissabte 6 de febrer, a Terrassa, es farà un debat electoral amb les forces independentistes que es presenten a les eleccions del 14 de febrer.
Hi participaran representants de la CUP, ERC, Junts, PDCat i Primàries. També hi haurà representants de l’Assemblea Nacional Catalana, CDR, Consell per la República i Òmnium Cultural.
L’acte començarà a 12.00 del migdia a la carpa de Vallparadís.
Atenció! El #DebatDeLaNació passa al diumenge 7 de febrer, a les 19.30!
Per causes alienes a l’organització, el debat s’ha hagut d’ajornar.
L’Estat de la Nació emetrà l’únic debat independentista de la televisió. Serà un espai que permetrà conèixer, comparar i analitzar les diferents propostes electorals en clau nacional.
Hi participaran els representants de les candidatures següents:

El debat serà moderat pel director i presentador de l’Estat de la Nació, Eduard Berraondo. Es podrà seguir pel canal de la TDT Teve.Cat i per les xarxes socials de l’Assemblea.
La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha prohibit a l’Assemblea l’organització de concentracions en favor de les preses i presos polítics al·legant que el seu contingut és indirectament electoral.
Aquest organisme defensa que “en aquestes reunions es fa apologia dels drets i qualitats de líders polítics a la presó o a l’exili, que són figures emblemàtiques al capdavant de partits que competeixen entre si i amb altres partits a les eleccions, de manera que indirectament deriven en reunions de suport electoral a les formacions polítiques a les quals pertanyen”.
La coordinadora de la Comissió de Gestió jurídica i de seguretat de l’Assemblea, Jordina Sonet, ha explicat que “no són actes de propaganda electoral, sinó actes de protesta contra la repressió”. En aquest sentit, ha manifestat que es “torna a utilitzar com a excusa la campanya electoral per limitar drets”.
Jordina Sonet ha defensat que la Junta Electoral “cada vegada fa una interpretació més restrictiva del dret a reunió i de llibertat d’expressió”. De fet, no ha descartat que “continuïn arribant més restriccions i limitacions d’aquesta mena”.
L’Assemblea ja ha presentat els recursos als organismes competents.
L’Assemblea Nacional Catalana ha llançat la campanya #VotExteriorChallenge, que vol potenciar el vot exterior independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per al 14 de febrer del 2021, i a la vegada denunciar els obstacles que suposa el vot pregat per a la participació democràtica. El repte, per tant, és aconseguir participar en el procés electoral malgrat les dificultats, i posar de relleu i denunciar la poca fiabilitat del sistema.
El vot pregat, que suposa registrar-se al CERA (Cens d’electors residents absents) o a l’ERTA (Electors temporals a l’estranger absents), implica una alta càrrega burocràtica, sobretot per a estudiants d’intercanvi i Erasmus, a més del tracte discriminatori que sovint reben les catalanes i els catalans.
En una bona part dels casos, el procediment del vot pregat falla i molts ciutadans no reben en el termini establert la documentació per votar, un procés encara més feixuc per a les persones que viuen lluny de les ciutats que tenen consolats. A més, el volum de documentació i els requisits solen ser tan complexos que molts vots no surten dels consolats perquè es consideren nuls, a partir de les opinions subjectives dels representants consulars. Un cop a Madrid es torna a controlar la validesa dels vots i encara se’n descarten més.
A les eleccions catalanes del 2017, només un 17% (39.521) dels catalans majors d’edat a l’exterior va sol·licitar el vot pregat, i només un 12% (27.173) es van comptar com a vàlids. Un 30% dels vots emesos es van descartar. Això afecta enormement el vot independentista i per tant les majories democràtiques, ja que el vot que ve de l’exterior és significativament més orientat a donar suport a forces favorables a la independència de Catalunya. Sense anar més lluny, a les eleccions de desembre de 2017 va ser un 53,9% del total de vots inclosos en l’escrutini.
Un afegit negatiu és la falta de transparència democràtica, ja que no hi ha un registre oficial de representants de partits als consolats o a Madrid per garantir el bon procediment en el recompte de vots quan arriben les valises diplomàtiques.
Per aquests motius, l’Assemblea vol denunciar que el sistema de vot pregat instaurat per l’Estat espanyol és un procés molt complex i burocratitzat, que depèn de factors poc fiables i monitoritzables, que afecta en gran mesura el vot independentista i que té lloc en una atmosfera hostil de cara als catalans i catalanes, quan no catalanofòbica.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha enviat una carta oberta al conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, per recordar-li que “les institucions tenen el deure d’assegurar que els vots de totes les catalanes i els catalans s’emeten, es processen i es transporten amb totes les garanties de vot i legitimitats democràtiques d’una convocatòria electoral”.
A la carta es reconeix l’intent d’última hora del Govern de demanar una modificació dels procediments i els terminis a la Junta Electoral Central pel que fa al vot exterior, per avançar en l’enviament genèric de la targeta censal i la impressió de paperetes, tot lamentant que la petició “arribés tard i no prosperés”.
Per tot això, l’Assemblea vol transmetre una necessitat d’urgència a les institucions i partits catalans perquè prioritzin el vot telemàtic, per tal d’agilitzar els processos, garantir la participació i aproximar Catalunya a uns estàndards democràtics més garantistes.
L’Assemblea és una de les organitzacions catalanes amb més presència a l’exterior, i les seves representacions en altres països lluiten per la defensa els drets polítics de la diàspora catalana i per la internacionalització de la causa independentista catalana.
L’entitat anima totes les catalanes i catalans a l’exterior a fer el #VotExteriorChallenge a les xarxes socials i a activar-se per exercir el dret a vot, i recomana que si tenen qualsevol dificultat o dubte, contactin, s’involucrin i treballin amb les assemblees exteriors.
Llista d’assemblees exteriors.

L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat aquest matí en roda de premsa l’acció de govern en aquesta darrera legislatura. A més, ha presentat el portal web desenvolupat per tal d’incloure els informes de valoració dels programes electorals dels partits independentistes i, en aquesta primera fase, l’acció de govern.
Cal recordar que aquestes valoracions es fan d’acord amb el Decàleg de principis d’acció política institucional. Aquesta acció està inclosa en el Posicionament d’incidència política de l’Assemblea de cara a les eleccions del 14 de febrer, ambdues resolucions aprovades pel Secretariat Nacional i ratificades per les sòcies i els socis de l’entitat.
En la roda de premsa de presentació d’aquest informe de valoració de l’acció de govern 2018-2021, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que amb aquesta iniciativa es vol “empoderar l’electorat i augmentar el coneixement sobre les propostes i els compromisos dels partits i la seva concreció. L’objectiu principal és que l’electorat pugui prendre decisions informades, abans, i després de les eleccions“.
El portal eleccions2021.assemblea.cat, a més dels informes de valoració, inclou un document a signar anomenat Compromís per la independència que emplaça les electores i els electors a “comprometre’s a ser estrictes amb els partits polítics i a votar partits independentistes“, ha explicat Elisenda Paluzie.
El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, han desglossat i analitzat la valoració que fa l’Assemblea de l’acció de govern durant la legislatura 2018-2021. D’una banda, David Fernàndez ha explicat que l’acció de govern, en general, en l’última legislatura “ha estat deficient pel que fa a l’objectiu de la independència“.
D’altra banda, Adrià Alsina ha matisat que “no fem res que sigui estrany en una democràcia. Hem de ser una societat civil exigent i constructiva, i volem actuar, poder pressionar i fer passes que ens apropin a la independència“.
Elisenda Paluzie ha conclòs la roda de premsa explicant que “la legislatura ha estat gairebé perduda pel que fa al procés independentista. Però no volem acabar amb una nota pessimista. Aquestes accions de l’Assemblea han d’ajudar a reprendre la iniciativa i avançar cap a l’objectiu comú, la independència“.

L’òrgan de representació de l’Assemblea ha aprovat aquest dissabte el document que servirà per examinar i valorar les propostes dels partits independentistes abans i després de les eleccions del 14-F. L’objectiu del decàleg és clarificar les seves intencions i les seves actuacions respecte de l’objectiu de l’entitat i de la majoria social del país, fer efectiva la independència de Catalunya. Ara, les sòcies i els socis de l’Assemblea hauran de ratificar aquesta proposta de decàleg acordada pel Secretariat Nacional en una consulta interna que se celebrarà en els propers dies.
La proposta de resolució amb el decàleg d’acció política institucional, que ha estat aprovada aquest dissabte pel Secretariat Nacional, es desenvolupa al llarg de 10 principis i 56 propostes d’acció concretes, que paren atenció en diversos àmbits essencials en els quals el Govern podrà incidir per posar en línia amb l’objectiu de la independència i, d’aquesta manera, preparar-se al màxim possible per al proper embat democràtic amb l’Estat i per a una declaració d’independència efectiva durant la propera legislatura.
La resolució aprovada insta els partits a ser fidels al mandat de l’1 d’Octubre i a la declaració d’independència del 27-O de 2017, que l’entitat considera que és del tot vigent però que cal fer efectiva. Superar el 50% de vots independentistes el 14-F ha de ser un reforç de la legitimitat d’aquesta majoria social a favor de la independència. Un reforç per culminar, per la via unilateral, la voluntat expressada amb contundència a les urnes malgrat la violència policial, la repressió i les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. De fet, el document argumenta que l’acció unilateral és “legítima defensa i l’única via factible per a resoldre el conflicte amb l’Estat”.
Aquest document permetrà els electors veure i comparar quins són els compromisos electorals dels partits i les seves accions quan es constitueixi el proper govern de la Generalitat de Catalunya. L’entitat es va comprometre a fer el seguiment d’aquesta legislatura a través de la fiscalització, i així ho farà a través del decàleg aprovat avui.
Els 10 punts del decàleg
Els deu principis d’acció política institucional que l’Assemblea posa damunt la taula són els següents:
En cada un s’hi desenvolupen un seguit d’accions concretes que seran avaluades. Entre moltes d’altres, es tenen en compte mesures com ara no governar amb cap partit del 155, planificar el marc juridicolegal post-independència, crear el banc públic de Catalunya, impulsar un model de telecomunicacions pròpies, l’eliminació dels peatges o garantir que la Conselleria d’Exteriors i les Delegacions de la Generalitat a l’exterior desenvolupin una acció exterior independentista. La informació sobre el compliment d’aquestes serà posada a disposició de la ciutadania de manera pública i transparent.
Consulta a les sòcies i els socis de l’entitat
Les associades i els associats de l’Assemblea decidiran si aquesta proposta aprovada pel Secretariat Nacional té el suport de les bases per tirar-la endavant. La consulta es durà a terme en els propers dies de manera telemàtica. Prèviament, al llarg de la setmana que ve, s’organitzaran reunions telemàtiques amb les assemblees de base de cada regió i les sectorials per tal que les sòcies i els socis puguin traslladar les seves preguntes als membres del Secretariat Nacional.
Interpretació dels resultats electorals i compromís amb la via unilateral
Durant la celebració del ple ordinari d’aquest dissabte el Secretariat Nacional també ha debatut i aprovat altres propostes. Una d’elles fa referència a la clarificació de la lectura dels resultats de les eleccions vinents i el posicionament de l’Assemblea davant els diversos escenaris que es puguin produir.
El full de ruta actual de l’Assemblea creu que si el 14-F es constata una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un Govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social. Com s’haurien de llegir, però, aquests resultats?
En cas que els partits favorables a la independència obtinguin més vots que els contraris, l’Assemblea considera que ja no hi haurà cap argument polític per negar-se a implementar el mandat del Primer d’Octubre. Es disposarà d’una majoria parlamentària en escons i d’una majoria absoluta en vots per fer la independència.
La proposta aprovada argumenta que “com que s’ha demostrat que la via acordada no és possible ni amb governs del PP ni amb l’autoanomenat govern més progressista de la història del PSOE i Podemos, només la via unilateral permetrà no trair la voluntat dels electors catalans”. En aquest cas, doncs, l’Assemblea incideix en la necessitat que es formi un govern independentista que tingui com a prioritat absoluta la declaració d’independència i el seu desplegament, i té el suport d’una societat mobilitzada que reconeixerà la nova autoritat en territori català.
El document preveu que, en cas que els partits favorables a la independència obtinguin menys vots que els contraris, però que mantinguin la majoria parlamentària, “això no ha de suposar una situació de bloqueig com la que es va viure després de les eleccions del 27S del 2015. Caldrà un govern independentista que treballi per situar-se en una posició de força davant el Govern espanyol i per afrontar una ruptura unilateral que pot arribar precedida d’alguna acció d’empoderament democràtic previ o bé d’accions legislatives per avançar cap a la República catalana independent”.
Finalment, la proposta posa el focus en la repressió política i la laminació de drets que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol. Des del punt de vista de l’Assemblea, aquest és un element més, gens menyspreable, per tal de justificar una secessió unilateral. “Com a entitat treballarem per consolidar la idea que com a minoria nacional que pateix una laminació dels seus drets fonamentals la separació unilateral de l’estat que ens oprimeix és una causa justa per si mateixa que no requereix validacions democràtiques. Si no cessa la repressió política, no renunciem a exercir la via unilateral, sigui quin sigui el resultat de les eleccions vinents”.
Aquí es pot consultar el decàleg.

Avui, diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució, de les quals s’ha aprovat la presentada per la Comissió d’Estratègia i Discurs. També s’han aprovat quatre esmenes posteriors de propostes de resolució diferents que s’han afegit a la proposta anterior.
La proposta de la Comissió d’Estratègia i Discurs ha estat aprovada per majoria, amb 46 vots a favor, 20 en contra i 4 en blanc. Aquesta indica que l’Assemblea ha de recuperar el lideratge en acció política, de forma propositiva i proactiva.
En compliment del full de ruta, es farà compatible l’exigència als partits polítics d’un mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral amb la necessitat de preservar la plena independència de l’entitat dels partits polítics.
La proposta de resolució aprovada, amb les esmenes incorporades, contempla tres moments d’acció: precampanya i campanya, fins a la constitució del Parlament, i un cop constituït el Govern.
Pel que fa a la precampanya i campanya destaca que es presentarà un “Decàleg d’accions i principis” per avançar cap a la independència. Durant la campanya electoral es publicarà una comparativa dels programes que presentin tots els partits independentistes, i es constituirà un grup de treball per analitzar i fiscalitzar els posicionaments del partits. Aquesta iniciativa permetrà que el cos electoral pugui ser conscient de la proximitat i sintonia entre les propostes de les formacions polítiques i el “Decàleg d’accions i principis”.
Tot això es farà incentivant la participació activa i massiva de l’electorat independentista. Així, també s’activarà una plataforma de diàleg amb els electors mitjançant un web on aquests es podran adherir a un compromís amb el mandat del primer d’octubre.
L’Assemblea no participarà en més taules de cerca de la unitat estratègica amb els partits polítics que esdevenen exercicis retòrics balders. El mandat de la ciutadania ens exigeix fer la independència.
Després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament, l’Assemblea pressionarà i es mobilitzarà perquè quan el Parlament investeixi el/la MHP no ho faci fruit de pactes parcials, sinó que contempli la màxima concentració de forces, per afrontar amb màxima unitat i responsabilitat compartida el repte d’encarar la ruptura democràtica i fer efectiva la independència, com més aviat millor. Aquest posicionament també es prendrà en la constitució de la mesa del Parlament.
Un cop constituït el Govern, es farà públic un informe trimestral de l’acció de Govern i del Parlament d’acord amb el seguiment, avanç o possibles dilacions i retrocessos respecte al desenvolupament del “Decàleg d’accions i principis”.
Es convocarà un congrés internacional de precedents d’independències unilaterals entre març i maig del 2021, i fruit d’aquest congrés es publicarà un llibre blanc de les independències unilaterals.
A més, l’Assemblea, com una de les associacions civils més importants, bastirà un treball en xarxa amb el màxim d’altres organitzacions per preparar, des de la societat civil organitzada i mobilitzada, el suport necessari a l’acció de les nostres Institucions, o per estar-hi frontalment en desacord i exigir-ne la reversió.
Les 15 propostes d’accions seran consultades als socis en els propers dies, una per una.
El diumenge 25 d’octubre l’Assemblea organitzarà un ple extraordinari del Secretariat Nacional per debatre com incideix -si és que ho ha de fer- en el procés electoral del febrer. Es permetrà presentar propostes de resolució, debatre-les i aprovar-les.
El país està immers en una situació d’emergència social, econòmica, sanitària i, també, política. Catalunya s’ha vist abocada a unes noves eleccions autonòmiques després de la inhabilitació del president Quim Torra, i de la voluntat dels partits de Govern d’acatar la decisió judicial. Una sentència clarament injusta i que vulnera els drets fonamentals.
L’independentisme té una nova oportunitat per reafirmar la seva majoria a les urnes, tenint en compte que a l’1 d’Octubre del 2017 ja es va guanyar el referèndum d’autodeterminació. Ni els partits independentistes ni el Govern de la Generalitat han fet cap pas per aplicar-ne el mandat.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reunirà el diumenge 25 d’octubre en un ple extraordinari per debatre com ha d’incidir l’entitat en el procés electoral del febrer. Aquest procés extraordinari permetrà presentar diverses propostes de resolució, debatre-les i votar-les.

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat una proposta pública perquè l’independentisme torni a prendre la iniciativa, després de constatar la falta de consens per abordar uns mesos que l’entitat considera de gran importància. L’Assemblea demana que la reunió se celebri urgentment, entre dilluns i dimecres que ve, i que abordi quatre punts fonamentals:
L’Assemblea ha ofert la seva seu nacional com a espai de trobada neutral per als partits i proposa també fer de relator de les reunions per tal que els compromisos que s’hi acordin siguin ferms i públics.
Les raons que porten l’entitat a fer aquest pas es fonamenten en la incapacitat dels partits independentistes per pactar una estratègia comuna. “Volem expressar la nostra profunda preocupació com els partits estan enfocant els propers sis mesos”, ha indicat el secretari nacional Adrià Alsina. David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, ha denunciat que els partits segueixin amb la dinàmica “de dir algunes coses en privat i unes altres en públic”, i així justifica l’Assemblea la figura del relator en les converses.
La presidenta de l’Assemblea. Elisenda Paluzie, ha alertat que aquesta reunió d’alt nivell “és molt urgent”, per això proposen als partits i a l’altra gran entitat de la societat civil que la reunió es faci entre dilluns i dimecres. L’objectiu, segons ha explicat Paluzie, és crear un espai on tothom “pugui posar sobre la taula totes les seves discrepàncies i sortir-ne amb alguns punts en comú”.
Finalment, el secretari nacional Jordi Ollé ha volgut cridar a canviar la dinàmica dels últims mesos i assolir acords basats en la confiança, “en la feina dels uns i els altres, una confiança que només es pot basar en acords concrets”. El coordinador de la comissió d’estratègia i discurs de l’Assemblea s’ha mostrat esperançat que “davant l’atac directe a la màxima institució del país, la presidència de la Generalitat, tots sabrem estar a l’alçada”.

Aquest divendres 17 de juliol, a Sabadell, es farà un acte de benvinguda a la presidenta Carme Forcadell.
L’acte començarà a les 19.00 al Mur de la Llibertat, al costat de l’estació de Can Feu /Gràcia dels FGC.
