Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.
Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans.
Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats.
David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus.
Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.
Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.
L’escàndol de la sentència contra Marcel Vivet demostra que la repressió no s’atura ni un moment i que no hi ha cap intenció d’obrir noves etapes de diàleg.
Concentracions avui a diverses localitats. A Barcelona, a les 20.00 h a la plaça Sant Jaume.
Manifest
Quatre mesos després del judici ha arribat, a través dels mitjans de comunicació, la sentència que ha emès l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas d’en Marcel Vivet. El condemnen a un total de 5 anys de presó, 2 per desordres públics i 3 per atemptat a l’autoritat i més de 2100€ de multa.
En Marcel és un jove badaloní compromès en diferents lluites socials i polítiques, i aquella tardor de 2018 va sortir, com tants d’altres, a plantar cara a aquells que van reprimir el poble català l’ 1 d’octubre. Tots els que vam sortir al carrer aquell dia ho vam fer per mostrar el rebuig a la manifestació convocada pel sindicat de policies espanyol JUSAPOL. En Marcel i tots nosaltres vam sortir amb l’antifeixisme per bandera i en defensa de les institucions catalanes, les mateixes que uns mesos després es van personar com a acusació particular contra el nostre company.
Mentre la Generalitat mercadeja amb els indults de només 9 presos polítics amb “el gobierno más progresista de la historia”, més de 3000 encausades veuen com la repressió impulsada pel govern autonòmic d’Esquerra Republicana i Junts no s’atura. Els mateixos que d’una banda criden a la mobilització, són aquells que de la mà de l’Estat espanyol ens persegueixen, jutgen i empresonen com han fet sempre. Exigim a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que cessin la persecució i la repressió contra independentistes i s’adhereixin al recurs de la defensa d’en Marcel Vivet.
Davant d’un muntatge policial i judicial en el que només s’ha tingut en compte la versió d’un mosso i sense proves gràfiques que sostinguin l’acusació, des del moviment independentista no tolerarem que es torni a la normalitat fins que en Marcel i la resta d’encausades no siguin lliures.
Volem agrair totes les mostres de solidaritat que s’han rebut durant tot el procés. Tal com va dir l’ Ana, la mare d’en Marcel, és en aquests moments quan hem de transformar tot el dolor i ràbia que sentim per aquesta injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda per l’absolució d’en Marcel i de tots els independentistes encausats
El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents.
El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.
David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics.
Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.
El dimecres 16 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà una xerrada amb el títol “Prou repressió” amb la presència de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie i del director de Vilaweb, Vicent Partal.
La xerrada forma part del cicle Àgora 1 d’Octubre que organitza l’Assemblea a Sant Cugat.
L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.
L’Arià Bayé és un dels estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. El judici serà els dies 3 i 4 de juny. Com l’afronta?
Perpinyà, a punt per tornar-se a mobilitzar en defensa del català a l’ensenyament. En parlem amb Andreu Laurent, secretari nacional de l’Assemblea per la Catalunya Nord.
Entrevista a Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, una vegada coneguda la sentència pels atemptats del 17 d’agost.
Com encara l’estiu el sector turístic? En parlem amb David Font, director de l’Agència Catalana de Turisme.
Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.
La mobilització organitzada per l’Assemblea i Òmnium de Figueres i l’Alt Empordà, juntament amb Alerta Solidària i el CDR de Figueres, ha congregat centenars de persones vingudes d’arreu del país, algunes d’elles en la vintena d’autocars que ha organitzat l’Assemblea. Els participants han reivindicat continuar el camí a la independència i passos ferms al nou Govern, en un ambient festiu però molt reivindicatiu.
La primera intervenció ha anat a càrrec d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, que ha volgut posar en valor les mobilitzacions posteriors la sentència a l’1-O: “La gent d’aquest país va demostrar que rebia la sentència dempeus”. Tanmateix, ha remarcat que la resposta política i institucional va ser “decebedora”. “Necessitem un Govern i un Parlament decidits a fer efectiva la independència”.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha volgut posar de relleu que s’ha assolit una primera “condició necessària” com és un Govern independentista. “Ara falta la segona: que aquest Govern estigui disposat a fer la independència. És llavors quan les accions de control de bloqueig i control del territori tindran tot el sentit”, ha dit. “Mentrestant, des de la societat civil continuarem fent pressió i pressió per aconseguir-ho. Tenim un poble madur i preparat per afrontar un procés d’independència. Només independència és llibertat!”, ha conclòs.
Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha volgut deixar clar que “no ens aturarem fins que aquest país sigui lliure”. Ha llegit, també, les paraules de Jordi Cuixart: “sou la demostració d’un poble que ha perdut la por en la lluita pel dret a l’autodeterminació i la independència”.
Seguidament han intervingut Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, i Mateu Pons-Serradeil, advocat nord-català, que han parlat en nom dels col·lectius d’advocats que defensen les persones investigades. Pons-Serradeil ha posat en relleu la diferència de tracte dels estats francès i espanyol: “no podem entendre com dins la UE, un mateix delicte pugui ser tractat de manera tan diferent, de manera tan injusta”, ha dit, en referència a les mobilitzacions pels drets fonamentals, que als jutjats de l’estat francès no han tingut repercussions greus. Majoral, al seu torn, ha subratllat que el moviment no té por a la repressió i que està més a punt per continuar mobilitzat per lluitar per la independència: “Tornem a sortir al carrer amb el cap ben alt!”.
La repressió no ha de frenar la independència
La persecució judicial de més de 300 persones d’arreu dels Països Catalans per la seva participació en els talls posteriors a la sentència no intimida el col·lectiu de represaliats ni el moviment independentista. “Orgullosos d’haver estat on hem estat”. Aquest ha estat el missatge de Pepa Plana i Alícia Monterroso, dues de les activistes investigades pels talls de carretera de la tardor del 2019. “Seguirem sense defallir. Ni la repressió més dura ens podrà esborrar el somriure rebel!”, han reblat.
Les activistes, amb una nombrosa representació de represaliats d’arreu del país que les acompanyaven dalt de l’escenari, han remarcat la necessitat de continuar la mobilització al carrer i han retret als partits independentistes la seva falta d’entesa: “portem massa temps enfrontats i dividits. L’1-O vam guanyar moltes coses i no hi renunciarem!”.
Què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès? Parlem de la investidura amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i les periodistes Mònica Batalla i Mercè Feliu.
Les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol, cap a la justícia europea. Entrevista a l’advocat Gonzalo Boye.
Més de 300 persones represaliades pels talls de carretera posteriors a la sentència de l’1-O. Parlem amb Pepa Plana, una de les persones investigades.
Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.
Aquest matí han començat les vistes orals dels recursos presentats per l’Assemblea contra les resolucions de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que durant la campanya del 14-F va prohibir concentracions que feia l’entitat contra la repressió i en defensa de la democràcia i la llibertat d’expressió.
En total s’han presentat 15 recursos: Barcelona-Meridiana (2), Barcelona-Fort Pienc, Vilanova i la Geltrú, Barcelona-Sants, Barcelona-Gràcia (2), Sant Fost de Campsentelles, Torelló, Corbera de Llobregat, Sant Joan Despí, Arenys de Munt, Cardedeu, Mataró i Col·lectiu Enriqueta Gallinat.
Amb la presentació d’aquests recursos, l’Assemblea vol denunciar aquestes prohibicions de la Junta Electoral que vulneren de forma flagrant el dret fonamental de reunió.
Abans d’entrar a declarar a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha explicat que “amb aquests recursos estem demanant que es respecti escrupolosament el compliment de la legislació vigent. El procediment pel qual s’hauria d’haver resolt la provisió de la Junta Electoral era d’urgència, i no va ser així”. A més, ha afegit que “avui també estem aquí perquè l’Assemblea ha defensat i defensarà sempre els drets fonamentals”.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “avui estem exemplificant com creiem que s’ha d’afrontar la repressió de l’Estat presentant un recurs contra la Junta Electoral“. Tot i que, haurien d’haver resolt aquest cas d’urgència, “no ha estat fins avui que tenim les vistes orals. Esperem guanyar-ho aquí, si no serà una causa més que portarem als tribunals europeus”.
A les vistes d’avui també hi ha assistit la coordinadora de la Comissió de Jurídica i Seguretat, Jordina Sonet, qui ha denunciat que “es van prohibir actes i concentracions que no tenien cap contingut electoral. Cap ni una anava dirigida a la captació de vot. S’han prohibit actes contra la repressió, el que representa una clara vulneració de drets i llibertats“.
L’Assemblea ha convocat concentracions tan avui com dijous, la segona jornada d’aquestes vistes orals, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
El dissabte 15 de maig, a les 17 h, el grup de suport a Pablo Hasél organitza a Lleida una manifestació per denunciar la persecució de la llibertat d’expressió.
La manifestació arrencarà al Rectorat de la Universitat de Lleida, on el van detenir, i arribarà a la presó de la ciutat, passant primer per la delegació del PSC.
Ens veiem a Lleida! Per la llibertat, la democràcia i la independència!
El dissabte 22 de maig s’organitza un acte polític a Figueres en suport als més de 300 investigats pels talls de l’AP-7. És una persecució judicial massiva contra persones que van exercir el dret de protesta.
Us animem a participar d’aquesta mobilització en contra de la repressió i en defensa dels drets fonamentals. Hem de deixar molt clar que només amb la independència assolirem la llibertat!
Des de Sant Quirze del Vallès hem organitzat autocars per anar-hi i donar suport especialment a les persones implicades del nostre miunicipi.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la conferència “Supplementary Human Dimension Meeting – Democratic Law-Making: Ensuring Participation” (Legislació democràtica: assegurant la participació) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), els dies 26 i 27 d’abril, per denunciar els efectes de la judicialització de l’Estat espanyol pel que fa a l’activitat parlamentària a Catalunya i l’ús de la persecució judicial amb motius polítics (lawfare) contra representats elegits democràticament i activistes. Totes aquestes violacions dels drets humans estan destinades a mantenir la integritat territorial d’Espanya.
En aquest sentit, els secretaris nacionals de l’Assemblea Carles Fité, Erika Casajoana i Bàrbara Roviró han participat en les tres sessions de la conferència, on s’han tractat qüestions com ara la legislació oberta i inclusiva; els reptes, les oportunitats i les amenaces pel que fa a la participació pública, i l’esfera digital.
Fité ha denunciat l’increment de l’ús del lawfare per part de les autoritats espanyoles d’ençà del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017: “Les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants elegits democràticament”. I ha afegit: “El poder judicial espanyol ha intervingut l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana”.
Per la seva banda, Casajoana ha denunciat la repressió espanyola contra l’expresidenta de l’Assemblea i del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell: “Malgrat les crides de llibertat per part d’organitzacions internacionals com el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària i Amnistia Internacional, la Carme Forcadell va passar dos anys en presó preventiva i va ser condemnada a onze anys i sis mesos de presó el 2019 per haver permès un debat parlamentari sobre la independència”.
Finalment, Roviró ha exposat els casos de censura i persecució basats en l’esfera digital: “Des del 2017, les autoritats espanyoles limiten la capacitat de les organitzacions de la societat civil a Catalunya per desenvolupar les seves activitats, fent ús del lawfare i la persecució política, i reduint el dret a la llibertat d’expressió i participació pública”.
Els tres secretaris nacionals han denunciat l’obstrucció sistemàtica de les autoritats de l’Estat espanyol a l’activitat legislativa catalana, així com la persecució de membres de la mesa del Parlament, i han fet una crida a l’Estat demanant que respectés el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. De la mateixa manera, han convidat els experts de l’OSCE a visitar Catalunya i conèixer la situació de primera mà.
L’Assemblea participa regularment en les conferències sobre drets humans de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (com ara el setembre i el novembre del 2019 o el juny del 2020), amb l’objectiu de fer intervencions i presentar dossiers per denunciar les violacions de drets humans de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
El jutge de vigilància penitenciària 1 de Barcelona ha revocat finalment el tercer grau a Carme Forcadell i Dolors Bassa. Aquesta decisió, que per més esperada no és menys injusta, s’afegeix a la presa el passat 9 de març que va provocar la tornada a la presó de Lledoners de la resta de presos polítics.
Tornem a estar davant d’una nova vulneració de drets per part d’un Estat espanyol venjatiu, repressor i amb clars fonaments antidemocràtics. Tenim clar que només la independència acabarà amb la repressió.
L’Assemblea participarà aquest vespre a les concentracions de #CapDonaEnlOblit, organitzades per Dones per la República, per mostrar el suport a la Carme Forcadell i la Dolors Bassa i denunciar la revocació del tercer grau.
Davant les noves mostres de repressió que avui ha dut a terme el govern espanyol contra els presos polítics, convoquem a sortir al carrer a exigir la seva llibertat.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 