El diumenge 30 d’agost, l’Assemblea de Madrid organitza una xerrada sobre la Solidaritat amb Catalunya i la lluita antirepressiva a Madrid, en motiu dels 10 mesos de presó de l’activista Dani Gallardo.
Serà a les 19:30 h a través d’aquest l’enllaç.
Davant de la nova ofensiva repressiva judicial, la resolució del TS, estimant un recurs de la Fiscalia, revocant l’aplicació del article 100.2, i la revocació del 3r grau dictada per una jutge de Vigilància Penitenciària a petició de la Fiscalia depenent jeràrquicament del Gobierno, l’Assemblea Nacional Catalana considera que:
Tenim el deure de construir un futur millor, el dret a ser independents!
Juliol 2020
Ahir, a Poblet, els Mossos d’Esquadra van protagonitzar un altre episodi d’abús policial. Van actuar amb un clar biaix per ideologia reprimint la protesta independentista. Lamentablement aquesta pràctica és recurrent i ja s’ha convertit en sistèmica en el si del Departament d’Interior. El seu conseller, Miquel Buch, n’és el principal responsable i ja ha demostrat que no li fa res reprimir la protesta ciutadana noviolenta per protegir els poders de l’Estat espanyol.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, denuncia que “l’actuació dels Mossos ahir a Poblet va ser intolerable, no hi ha cap empara legal per discriminar ideològicament els manifestants”. Mentre els independentistes van topar amb la violència dels Mossos d’Esquadra, “els manifestants convocats per Vox van poder arribar tranquil·lament fins al Monestir”.
La presidenta de l’Assemblea denuncia que “els Mossos van actuar com una Guàrdia Reial protegint els interessos de la monarquia espanyola i vulnerant els drets fonamentals dels manifestants amb una actuació indiscriminada de la Brimo”.
L’Assemblea exigeix el cessament immediat del conseller d’Interior, Miquel Buch. El President de la Generalitat, Quim Torra, ha d’actuar amb responsabilitat i autoritat i destituir el principal responsable de les pràctiques repressives dels Mossos d’Esquadra. Aquesta situació ja fa massa temps que s’allarga i s’han de prendre decisions immediatament.
L’entitat vol tornar a denunciar la detenció arbitrària, ahir a Poblet, de Toni Cartanyà, membre del Secretariat de l’Assemblea Territorial Conca de Barberà, que va ser víctima de l’abús policial. L’Assemblea reitera tot el seu suport col•lectiu a en Toni i les persones que ahir van patir la repressió exercida pels Mossos d’Esquadra.
Declaracions de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie.
Aquest dilluns al matí centenars de persones s’han trobat a l’Espluga de Francolí, convocades per l’Assemblea i Òmnium Cultural, per caminar fins al Monestir de Poblet sota el lema “Catalunya no té rei. Protegim-nos del Borbó”. Ha estat una nova demostració de la determinació de la ciutadania catalana per construir un país independent, lliure dels poders antidemocràtics i corruptes espanyols.
L’objectiu de la marxa era arribar a Poblet, tot i que els Mossos han carregat contra les persones que es manifestaven pacíficament mentre en deixaven passar d’altres amb banderes espanyoles. Una vegada més, els cossos de seguretat de la Generalitat han demostrat un clar biaix d’actuació per ideologia.Aquestes actuacions lamentablement són recurrents.
El Departament d’Interior ha deixat palès en nombroses ocasions que no li fa res reprimir la protesta ciutadana noviolenta per protegir els poders de l’Estat espanyol.
En aquest sentit, l’entitat vol denunciar la detenció arbitrària de Toni Cartanyà, membre de l’Assemblea Conca de Barberà, per part dels Mossos avui a Poblet, que ha estat traslladat a la comissaria de Valls i ha estat posat en llibertat amb càrrecs aquesta mateixa tarda.
L’Assemblea expressa tot el suport i solidaritat amb les persones que avui han patit aquest nou episodi de repressió.
Aquest matí ha tingut lloc la sessió de seguiment de l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya en el marc de la 44a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU. El passat mes de gener, 22 estats membres de l’ONU van expressar la seva preocupació pel deteriorament dels drets civils i polítics al país des del 2015, especialment pel que fa al moviment d’autodeterminació de Catalunya.
Al gener, els estats membres van plantejar preguntes i recomanacions sobre violència policial, la Llei Mordassa i detencions arbitràries i tortures. Durant la sessió de seguiment d’avui, malgrat que el delegat espanyol ha anunciat l’acceptació d’una sèrie de recomanacions, les organitzacions de la societat civil han denunciat l’estat dels drets humans al país i la necessitat de posar en marxa accions immediates.
Amnistia International, Article 19, la Society for Threatened Peoples, l’European Language Equality Network (ELEN), Americans for Democracy & Human Rights in Bahrain, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i la Iraqi Development Organization han expressat la seva preocupació sobre aquesta qüestió, així com han fet una àmplia majoria de les organitzacions de la societat civil que han parlar durant la sessió. Gairebé totes les ONG han coincidit amb la necessitat urgent de reformar la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, pel seu efecte repressiu sobre els drets de llibertat d’expressió i llibertat de reunió. Amnistia Internacional i ELEN han esmentat específicament el delicte de sedició i l’ús de la llei per empresonar els presos polítics catalans.
En la mateixa línia, ELEN ha afirmat que “Espanya ha de complir la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i alliberar els presos polítics de Catalunya“, un argument que ha reiterat Amnistia Internacional i la Society for Threatened Peoples. A més, Article19 ha denunciat la pena de presó contra el raper Pablo Hasel a través de l’aplicació de la Llei Mordassa, i ha demanat que es despenalitzin els delictes penals contra l’honor i els sentiments religiosos.
La Society for Threatened Peoples, Americans for Democracy & Human Rights in Bahrain i la Iraqi Development Organization han fet comentaris sobre l’excessiva violència policial que es va veure durant el referèndum d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya, així com les protestes d’octubre de 2019 contra les penes de presó desproporcionades per als presos polítics catalans.
També han demanat que es duguin a terme investigacions per part de l’Estat o d’agents independents i que la delegació espanyola presentés detalls dels responsables i les respectives sancions. Finalment, Amnistia Internacional ha demanat a Espanya que prohibeixi l’ús de bales de goma i la necessitat d’oferir reparacions per a les víctimes de la repressió franquista.
Experts debaten sobre la degradació dels drets humans a l’Estat espanyol
En el context de la 44a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU, l’Assemblea Nacional Catalana, la Society for Threatened Peoples i la Unrepresented Nations and Peoples Association (UNPO) van organitzar, el 15 de juliol, una taula rodona internacional sobre el deteriorament dels drets civils i polítics a l’Estat espanyol, en relació a la minoria catalana i al moviment independentista.
El grup estava format per l’eurodiputada irlandesa Clare Daly (GUE-NGL), l’advocat i secretari general de l’UNPO, Ralph Bunche, i Neus Torbisco, professora de drets humans del Graduate Institute of International and Development Studies de Ginebra.
L’acte va ser moderat per Adrià Alsina, professor titular de Comunicació Global a la Universitat Central de Catalunya (UVIC) i membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea. L’acte es pot veure aquí.
Aquest dimecres, 15 de juliol, taula rodona digital internacional amb Clare Daly, eurodiputada irlandesa (GUE-NGL); Ralph Bunche, secretari general de l’UNPO, i Neus Torbisco-Casals, experta en drets humans.
Sessió organitzada per l’Assemblea, Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO) i Society for Threatened Peoples International (STPI).
Podràs seguir-la en directe a través de la pàgina de Facebook o del canal de Youtube de l’Assemblea Internacional a partir de les 17 h.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart compleixen aquest vespre mil dies de presó, des que hi van entrar el 16 d’octubre de 2017. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han dut a terme una acció reivindicativa per denunciar la vulneració de drets humans per part de l’Estat espanyol, i s’han refermat en el seu compromís per assolir la independència.
Al llarg de la tarda, els assistents que ho han volgut han pujat a l’escenari situat davant de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per enregistrar un missatge de suport a les preses i presos polítics. Les mostres de suport també s’han fet sentir a la xarxa, a través de l’etiqueta #1000RaonsPerLaLlibertat.Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha volgut deixar palès que la presó no frenarà la lluita per la independència, i que les múltiples resolucions i dictàmens d’organismes internacionals alertant de la vulneració de drets a l’Estat espanyol li acabaran passant factura. En el mateix sentit, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha volgut deixar clar que els 1.000 dies de presó no seran un límit per seguir lluitant pels drets i les llibertats, i ha refermat el compromís de l’entitat per continuar el camí cap a la República catalana.Totes dues entitats han fet una crida a la ciutadania a estar atents a la convocatòria que es farà pública els propers dies amb motiu de la visita del monarca espanyol a Catalunya, prevista per a aquest proper divendres, 17 de juliol.
Suma’t a l’acció de suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en motiu dels seus 1000 dies de presó.
Vine a enregistrar el teu missatge de suport. Posa el teu gra de sorra per fer una protesta massiva també a les xarxes!
Denunciem la vulneració de drets humans per part de l’Estat, que ignora els dictàmens i resolucions dels organismes internacionals!
12 de juliol | de 18 h a 21 h davant de la Delegació del Govern a Barcelona
#StandUpForCatalonia
Aquest dilluns 13 de juliol, a Terrassa, es farà un acte en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Està previst que comenci a les 19.30 al Raval de Montserrat.
L’entitat va denunciar, a la conferència internacional de drets humans Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, els abusos de l’Estat espanyol contra la llibertat d’expressió, i els casos de violència policial contra activistes independentistes, així com la desinformació, la manca de transparència i la vigilància arbitrària de les xarxes socials.
Aquesta conferència va tenir lloc el 22 i el 23 de juny. El representant de l’Assemblea va ser el secretari nacional sortint, Jordi Vilanova, que va intervenir en dues sessions de treball per exposar les vulneracions de drets fonamentals contra el moviment independentista català.
Vilanova va denunciar que la permanència de la llei mordassa té un impacte negatiu en el dret de la llibertat d’expressió. També va fer incidència en la violència de les autoritats espanyoles durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, del 2017. Aquest fet, la suspensió i la dissolució del Parlament català i les llargues penes de presó per als líders catalans, anunciades el 2019, han perjudicat greument la participació i representació política a Catalunya i el dret de reunió pacífica.
El representant de l’Assemblea va parlar de les penes de presó del Tribunal Suprem contra els nou líders socials i polítics catalans. També va incidir en el fet que les protestes cíviques, que van seguir a les sentències, es van rebre amb una violència sense precedents per part de les forces policials, l’octubre de 2019.
La gestió de la crisi del coronavirus per part de les autoritats espanyoles ha tingut un efecte perjudicial sobre el dret de la informació a Espanya. Després de la declaració de l’estat d’alarma, més de 400 periodistes van denunciar la censura i el filtratge de les preguntes dels mitjans a les rodes de premsa oficials així com les queixes d’interferència política a la televisió pública espanyola.
El representant de l’Assemblea també va alertar que el portal de transparència del govern espanyol es va paralitzar amb l’activació de l’estat d’alarma, i era impossible comprovar les compres estatals de material sanitari, així com realitzar consultes administratives.
Vilanova va finalitzar el seu conjunt d’intervencions recordant a la sala que la llei mordassa també s’ha utilitzat contra la premsa per detenir, amenaçar, requisar material i interferir en la tasca dels periodistes. Aquests fets han estat denunciats per organismes internacionals com ara el Consell d’Europa, Reporters Sense Fronteres i diversos països durant la revisió periòdica universal del Consell de Drets Humans de l’ONU a Espanya.
Podeu llegir les intervencions aquí
Aquest dimarts 16 de juny, a Rubí, es farà una concentració per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
L’acte començarà a les 19.00 hores a la plaça Pere Aguilera.
Aquest divendres l’Assemblea ha fet una acció sorpresa davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona per denunciar la vulneració de drets i llibertats que pateix la ciutadania de Catalunya. Justament ara que fa un any del dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU.
Els dictàmens de Nacions Unides van ser fruit d’una acció conjunta i coordinada entre l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i les defenses dels presos, liderada pels advocats experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon. En aquest sentit, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries va denunciar la vulneració de drets i llibertats per part de l’estat espanyol i va reclamar la llibertat de preses i presos polítics.
Davant la delegació del Govern espanyol, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, juntament amb la secretària nacional Montserrat Tudela, van denunciar que “tot i que fa un any del dictamen de Nacions Unides, l’Estat espanyol no ha fet absolutament res. Ni tan sol ha obert una investigació ni ha reconegut la vulneració de drets i llibertats”. Cruanyes va reiterar que “volem viure en llibertat i d’acord als drets i llibertats fonamentals. Les Nacions Unides són la garantia que podem veure reconeguts els nostres drets i llibertats”. Montserrat Tudela, per la seva banda, va exigir que el 16 de juny, el Tribunal Constitucional alliberi les preses i presos polítics complint el deure que té l’Estat espanyol amb el dret internacional.
El dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l‘ONU deia que “defensar l’autodeterminació no constitueix un delicte, sinó que és un dret” i que la figura del referèndum “està permesa a Espanya per un rang ampli de temes, fins i tot, els relacionats amb aquest cas”. El Grup de Treball també “va verificar que l’element de violència és essencial per la qualificació penal dels delictes imputats” [rebel·lió i sedició] i va constatar que les accions dels presos “no van ser violentes ni tampoc van incitar a la violència […], al contrari, van ser un exercici pacífic dels drets a la llibertat d’opinió, expressió, associació, reunió i participació”. Per aquest motiu, aquest organisme de l’ONU va considerar les acusacions de “desproporcionades i per tant incompatibles amb les obligacions de l’Estat espanyol en el marc de les normes internacionals de drets humans”.
La negació per part del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) a extradir el president català Carles Puigdemont per la mateixa manca de violència i la conseqüent retirada de les euroordres; la violació de la presumpció d’innocència per part de membres del govern espanyol i els partits del 155; els arrestos “directament relacionats amb les mobilitzacions socials” i l’incompliment de pactes com la renúncia dels presos a l’escó i l’activitat política a canvi de l’alliberament; entre d’altres, feien concloure al Grup de Treball que les detencions es feien “en contra del principi d’igualtat, en estar motivada per l’opinió política dels seus dirigents”, i que estaven destinades a “reprimir els membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l’autodeterminació”.
A més, la vulneració de la jurisdicció territorial, que segons ells, era la dels tribunals de Catalunya, juntament amb les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol de “decapitar els líders del moviment independentista” eren indicis de la falta d’independència judicial i la impossibilitat de ser jutjats per un tribunal “competent i imparcial”. Aquesta imparcialitat es va confirmar amb l’extrema opacitat i el bloqueig als observadors internacionals durant el judici del procés i la severitat de les sentències.
Per aquests motius, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries demanava “l’alliberament immediat” dels presos i que es dugués a terme una investigació “exhaustiva i independent” de les circumstàncies que havien portat a la seva presó provisional, a més de demanar al govern espanyol que els informés del progrés, unes accions que mai s’han dut a terme.
Noves violacions de drets per part de l’estat espanyol
Durant la crisi de la COVID-19, l’Estat espanyol ha vulnerat novament els drets dels presos polítics catalans. Seguint les recomanacions d’organismes internacionals com l’ONU, l’OMS, el Consell d’Europa, i d’ONG com Amnistia Internacional, o Human Rights Watch; països d’arreu del món han alliberat milers de presoners, també aquells que han estat detinguts arbitràriament. En canvi, l’Estat espanyol -tot i posar en 3r grau o arrest domiciliari a més de 2000 persones- ha decidit mantenir empresonats els líders catalans, arribant al punt d’amenaçar els funcionaris de presons si permetien als presos catalans passar el confinament a casa.
Una iniciativa conjunta i coordinada
La denúncia davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries va ser fruit d’una iniciativa de les defenses dels presos polítics al febrer de 2018, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i liderada pels advocats i experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon.
En haver transcorregut un any, i davant la negativa de l’estat espanyol de respectar els dictàmens de l’ONU, ambdues entitats volen denunciar la falta de respecte del govern espanyol pel que fa al compliment dels tractats internacionals, que Espanya ha signat i ratificat, recordar que la persecució legal de les opinions polítiques i la llibertat d’expressió tenen per objectiu reduir la participació de la ciutadania en la política, un atac directe al sistema democràtic.
A més, es vol reivindicar que els empresonaments suposen una criminalització de la dissidència política i de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a la llibertat d’expressió i a la llibertat de manifestació, tots ells reconeguts en els tractats internacionals, i que reforcen el caràcter polític d’aquestes detencions.
Precisament, el 16 de juny el Tribunal Constitucional ha convocat un ple presencial per a tractar la petició dels presos polítics de mesures cautelars per deixar en suspens la condemna, i on les autoritats espanyoles tindran una nova oportunitat per complir amb el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries i alliberar els presos polítics catalans.
En aquesta línia, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural se sumen al Grup de Treball i exigeixen a l’Estat espanyol que assumeixi la naturalesa política dels empresonaments, i que en conseqüència, alliberi els presos polítics catalans i respecti l’exercici de drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a l’autodeterminació.
El dimecres 25 de maig, dins del cicle l’#AssembleaACasa, parlarem de vulneració de drets i la tasca de l’Assemblea amb Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea.
Podràs seguir-la en directe a través de les nostres xarxes socials: Twitter, Facebook, Youtube i Instagram
L’acte començarà a les 20.30 h.
El Govern de la Generalitat ha demanat un dictàmen al Consell de Garanties Estatutàries per plantejar una qüestió de competència al Tribunal Constitucional perquè considera que és l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i no la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) l’òrgan competent per resoldre la demanda presentada per Foment del Treball en contra de Consum Estratègic.
L’Assemblea evidencia que l’Estat espanyol vol ignorar, una vegada més, les competències de la Generalitat per poder castigar exemplarment a l’Assemblea.
L’origen del conflicte es remunta al setembre de 2019 quan Foment del Treball va presentar dues accions contra Consum Estratègic. D’una banda, una denúncia a l’Autoritat Catalana de la Competència demanant la retirada del web i la campanya i, a més, que s’imposés una multa de 60.000 € a cada un dels seus representants legals.
D’altra banda, va demandar Consum Estratègic al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona sota l’acusació de conducta anticompetitiva. El 20 de desembre de 2019, aquest Jutjat Mercantil va executar les mesures cautelars que van comportar el tancament del web i la prohibició de fer cap mena d’acció pública de la campanya. Ara està pendent de resoldre el plet principal sobre el fons.
Ara, és a través de la via administrativa que l’Estat espanyol intenta poder quedar-se la demanda que Foment del Treball va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència per tal d’assegurar-se una resolució en contra de l’Assemblea en una mostra més de repressió econòmica que busca acabar amb les entitats independentistes.
Les accions de Foment són un atac al consum responsable i de proximitat i representen una clara vulneració a la llibertat d’expressió de l’Assemblea.
La situació que viu avui el país posa més en evidència la gravetat de la denúncia de Foment del treball davant de la necessitat de defensar i promoure la producció i el consum locals per superar la crisi generada per la COVID-19 a l’economia catalana.
Una vintena de preses i presos polítics de diferents territoris d’arreu del món han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet, amb l’objectiu de denunciar la seva situació d’empresonament durant la crisi del coronavirus, després que institucions i organitzacions internacionals com el Consell d’Europa, Amnistia Internacional o Human Rights Watch recomanessin la reducció de la població als centres penitenciaris degut al seu alt risc per a la propagació de la malaltia. A finals de març, la mateixa Alta Comissionada va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per a protegir la salut i la seguretat de les persones empresonades o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19, en especial la gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos. A la carta, les preses i presos polítics mostren la seva preocupació pel fet que “molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions” i que, tal com Bachelet va expressar, “mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la vida i salut d’aquests”, en especial tenint en compte “la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció” a la majoria dels seus països. Segons els signants, el perill no només prové del risc de brots, sinó també per la “repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió”. Julian Assange entre les preses i presos polítics d’arreu del món Entre els signants, s’hi troben les preses i presos polítics catalans, com l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; així com Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull.
També hi ha activistes internacionals, en destaca principalment, Julian Assange, d’Austràlia, però també en podem trobar d’altres països com són Milagro Sala i Luis D’Elía d’Argentina; o Julian Andrés Gil Reyes, Jose Vicente Murillo i Jorge Enrique Niño del Congreso de los Pueblos de Colòmbia. Completen la llista el líder del Moviment Popular del Rif, Nasser Zefzafi, l’activista Mahfouda Bamba Lefkir i el periodista Bachir Mahdar Khada del Sàhara Occidental, Bernado Caal Xol, defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala), i els representants dels Defensores del agua, el ambiente y el territorio de Guapinol (Honduras) Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández.
Jordi Sànchez denuncia que l’Estat espanyol ignora les recomanacions de l’ONU
Jordi Sànchez, pres polític per haver sigut el president de l’Assemblea, ha fet una valoració de les motivacions que l’han portat a firmar la carta:
“És desolador veure la impunitat amb la que Espanya ignora les recomanacions de Nacions Unides sobre drets humans. Les recomanacions de l’Alta Comissionada de Nacions Unides, la senyora Bachelet, eren inequívoques. El fet que els presos del judici per l’1 d’octubre seguim a la presó és un exemple de menyspreu als drets humans i als organismes internacionals que vetllen pel seu compliment. I amb aquest fet les institucions espanyoles consoliden la tendència a ignorar les recomanacions dels organismes internacionals que no són del seu gust.
Som centenars els presos polítics arreu del món que som víctimes de la manca de respecte que els governants tenen als organismes internacionals que vetllen pels Drets Humans. Amb quina autoritat Espanya exigeix a altres països el compliment de tractats internacionals sobre Drets Humans quan ella desobeeix les recomanacions de Nacions Unides que l’interpel·len?“.
29 d’abril de 2020 Sra Michele Bachelet, Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets HumansOficina de l’Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans (OHCHR) Palais des Nations CH-1211 Geneva 10, Switzerland Benvolguda Sra. Bachelet, Alta Comissionada pels Drets Humans de l’ONU, En aquests moments difícils que travessen els pobles i nacions del món, ens dirigim a vostè en la nostra condició de preses i presos polítics, en relació a les seves declaracions del passat 25 de març de 2020, en les quals vostè va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones a la presó o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19. Tal com vostè va pronosticar en aquestes declaracions, la pandèmia ja està afectant presons, centres de detenció de migrants i altres centres de reclusió.
Davant d’aquesta situació, les seves recomanacions com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans van ser molt clares, animant els governs a realitzar una dràstica reducció de la població penitenciària de manera urgent. La gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos, va ser la població privada de llibertat que vostè va convidar a excarcerar prioritàriament amb la finalitat d’evitar conseqüències catastròfiques. Ens preocupa que molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions ja que, tal com vostè va expressar, mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la seva vida i la salut, per la qual cosa hauria de ser exclusivament una mesura d’últim recurs.
La situació és encara més preocupant si tenim en compte la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció de la majoria dels nostres països. Els brots augmenten dia a dia a les presons, així com el nombre de morts, tant per la COVID-19 com per la repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió. Com a preses i presos polítics coneixem de primera mà la situació de les presons en els nostres respectius països i volem remarcar que la preocupació que exposem no se cenyeix exclusivament a la situació personal que vivim, sinó que la fem extensiva al conjunt de persones que es troben actualment privades de la seva llibertat.
És per aquest motiu que ens adrecem a vostè per denunciar l’incompliment que observem, tant de les normes internacionals com de les directrius i recomanacions que vostè va fer com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans. Sense cap altra pretensió, agraïm la seva atenció i esperem que pugui seguir duent a terme les accions necessàries per tal que els estats prenguin les mesures necessàries per salvaguardar la vida de la seva població, incloent la de presos i preses que es troben en aquests moments sota una vulnerabilitat més gran davant la COVID-19.
Atentament,
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 