Que no t’enganyin! El 155 no té cares amables.
A l’Assemblea reivindiquem que no s’ha de pactar amb els partits del 155, cal pactar amb partits independentistes i no s’ha d’investir un president espanyol si no reconeix el dret a l’autodeterminació.
Nosaltres ho tenim clar, i ells?
Fa una setmana érem a Estrasburg pels drets polítics dels nostres eurodiputats, però sobretot hi vam ser per defensar els nostres drets com a electors.
Per això diem ni pactes ni abstencions #STOP155 i reclamem unitat estratègica per a l’#ObjectiuIndependència l’11-S.
El 155 no té cap cara amable. El PSC en forma part i n’és igual de responsable que el Partit Popular i Ciutadans.
Què ha canviat per poder pactar amb ell ara a la Diputació de Barcelona?
Per què es vol investir a Sánchez a canvi de res?
Encara som a temps de revertir-ho.
De nosaltres depèn l’#ObjectiuIndependència
3 vols xàrters i 80 autocars organitzats per les assemblees territorials de l’Assemblea s’han desplaçat entre ahir i avui a Estrasburg en una altra demostració de resiliència del moviment independentista. Milers de persones s’han plantat des de primera hora davant del Parlament europeu per exigir a l’Estat espanyol que compleixi la resolució del Grup de treball de detencions arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i per reclamar al Parlament europeu que no permeti l’exclusió dels tres eurodiputats.
Malgrat la negativa del Tribunal de Justícia de la UE, que ahir va desestimar el recurs del president Puigdemont i de Toni Comín que demanava mesures cautelars per poder prendre possessió com a eurodiputats, la ciutadania ha reaccionat encara amb més convicció, i han tenyit els carrers de la ciutat francesa d’estelades i imatges dels tres eurodiputats.
Forta presència d’eurodiputats
L’acte, conduit per l’actor Sergi Mateu, ha comptat amb la presència de representants d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i també amb una variada i àmplia representació d’eurodiputats de diversos grups i països, com Ramon Tremosa, Ana Miranda, Helmut Scholz, Tatjana Ždanoka, Diana Riba, Yannick Jadot, Izaskun Bilbao, Jordi Solé, Nikolaj Villumsen, Matt Carthy, Marisa Matias, Gerard Onesta, Geert Bourgeois, Jean-Félix Acquaviva, Ivo Vajgl, entre d’altres.
Des de l’escenari, han mostrat la solidaritat amb la causa catalana i han denunciat la vulneració de drets que suposa el fet que Puigdemont, Junqueras i Comín no hagin pogut ser a Estrasburg avui, i han clamat perquè Europa reaccioni i garanteixi els drets dels tres eurodiputats i dels electors als quals representen, que sumen més de 2 milions de ciutadans.
Retornar als valors fundacionals d’Europa
Davant del risc que suposava que Puigdemont i Comín trepitgessin territori francès i que poguessin ser extradits mitjançant una senzilla mesura administrativa, cap dels dos s’ha desplaçat fins la ciutat francesa, però si que han estat presents a través d’un vídeo. El president Puigdemont ha posat en valor els 20 mesos de l’exili, que han servit per internacionalitzar la causa catalana, una prova de “l’èxit” d’aquesta estratègia, ja que obliga a les institucions europees a prendre partit.
Per a Puigdemont, la lluita dels catalans no és només pels seus drets, sinó també dels europeus, que han de comprovar si, finalment, el Parlament europeu és la cambra amb la qual poden confiar i que vetllarà i tindrà en compte els seus vots i protegirà les seves veus. Finalment, ha enviat un missatge a la nova presidència europea: cal corregir la deriva repressiva i de limitació democràtica. “Hi són a temps”, ha augurat.
Al seu torn, Toni Comín s’ha preguntat de què té por l’Estat espanyol: de la democràcia? De les urnes? Per al conseller a l’exili, la llibertat té molts noms, un dels quals Catalunya, que representa com ningú els valors de la democràcia. “Europa es juga la seva ànima en funció del que faci a Catalunya”, ha dit.
També Oriol Junqueras ha participat de l’acte, a través d’una carta llegida per l’eurodiputat Jordi Solé. En la missiva, l’exvicepresident ha apel·lat als valors fundacionals de la Unió Europea, precisament en un moment en què Europa es troba en una cruïlla: els que defensen models basats en la justícia, solidaritat i inclusivitat; o els que promulguen societats excloents, retrògrades.
Junqueras ha situat Catalunya com a punta de llança de les llibertats i l’Estat espanyol com un estat que no respecta la democràcia. “Si el preu per defensar la democràcia i els nostres drets col·lectius és la presó, el pagarem”; convertiran aquesta presó “injusta i arbitrària” en una eina en favor de la causa legítima per a Catalunya i Europa.
La independència de Catalunya només la guanyaran els catalans
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha advertit que aquesta lluita, la dels catalans, és una lluita difícil, perquè es fa davant d’un Estat, l’espanyol, que té com a objectiu precisament impedir-la, encara que calgui vulnerar drets fonamentals. Per això, ha apel·lat als valors fundacionals europeus, que apel·len al diàleg per resoldre els conflictes i al respecte dels drets fonamentals.
Paluzie ha recordat que la vulneració dels drets als tres eurodiputats no és pas la primera: ja va passar el 21 de desembre, i també a les eleccions a les Corts generals espanyoles, i ha emfatitzat que l’Estat pretén reprimir i convertir en delicte programes electorals legítims que aposten per la independència.
La presidenta de l’Assemblea ha explicat que aquesta lluita es durà a terme també als tribunals europeus i internacionals, amb victòries i derrotes, però ha deixat clar que la veritable batalla s’ha de guanyar a Catalunya, amb “persistència, unitat i sense reculades”. “La independència ens la guanyarem nosaltres, no ens la regalarà ningú”, ha dit. “La historia es nostra i la fan els pobles”, ha conclòs.
S’ha de respectar la voluntat del poble de Catalunya
Membres del Consell executiu del Consell per la República han llegit un manifest en què s’ha reclamat la llibertat dels presos polítics, s’ha apel·lat a defensar els drets dels eurodiputats que els votants han escollit i s’ha recordat la resolució que el Grup de treball sobre detencions arbitràries de l’ONU va fer públic fa unes setmanes, en què es desmuntaven les acusacions de rebel·lió i sedició i s’apuntava que l’únic que s’havia fet era exercir de drets fonamentals
El president de la Generalitat, Quim Torra, també a través d’un vídeo, ha enviat un missatge al president de l’eurocambra, Antonio Tajani: tres eurodiputats van ser votats pel poble de Catalunya, i cal respectar-ne la voluntat. I és que per Torra, tots tres eurodiputats tenen el dret a representar el poble de Catalunya, “sinó, una part important de Catalunya no serà representada”. Per això, ha demanat a Europa que faci d’Europa; és a dir, que defensi els drets i les llibertats, i que es respecti la democràcia.
El dijous 4 de juliol, a Sabadell, es farà l’acte “Judici sumaríssim als presos polítics. Vist per sentència.” Hi intervindran membres de l’associació Atenes de Juristes pels Drets Civils.
L’acte començarà a les 19.30 al Casal Pere Quart.
Vídeo del reportatge del 30 minuts de TV3 “Entre togues. 52 dies al Suprem”.
Treball d’anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que se situa en els primers moments d’investigació per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, l’any 2015, i avança fins al moment final del vist per a sentència.
Aquest és el vídeo en directe de l’acte d’Òmnium “Cultura contra la repressió” a Santa Perpètua de Mogoda.
Cap a quarts de dotze de la nit, l’Assemblea ha donat per conclosa l’acció que aquesta tarda han dut a terme una trentena d’activistes de l’entitat, que han entrat al temple de la Sagrada Família per denunciar les vulneracions de drets polítics que exerceix l’Estat espanyol.
Cap a mitja tarda, els voluntaris de l’Assemblea han entrat per sorpresa dins del temple i han format la frase Self-determination is a right (l’autodeterminació és un dret) amb lletres escrites a les samarretes. Paral·lelament, centenars de voluntaris han anat repartint díptics informatius sobre la situació política que viu Catalunya i sobre la persecució de drets fonamentals que exerceix l’Estat espanyol.
L’acte d’avui s’ha emmarcat dins la campanya internacional de l’Assemblea (Make a Move: self determiantion is a right, not a crime), que es va engegar per l’inici del judici a l’1-O, i que pretén internacionalitzar el conflicte català i subratllar les constants vulneracions de drets i la persecució al moviment independentista català.
La internacionalització, eina fonamental
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha considerat “fonamental” internacionalitzar el conflicte polític que viu Catalunya, i per això ha posat en valor accions com la d’avui o la que es va dur a terme al mes de febrer amb a la seu de la comissió europea. Accions de caire més petit però que són “poderoses” i que ajuden la ciutadania a apoderar-se.
Paluzie s’ha referit també a la prohibició imposada pel Tribunal Suprem d’impedir a Oriol Junqueras d’agafar l’acta d’eurodiputat. Ha considerat aquest fet de “molt greu”, i l’ha titllat de “prevaricació”. Al mateix temps, ha recordat com sí que se li va permetre recollir l’acta al Congrés dels Diputats fa unes setmanes, i ha dit que no volen internacionalitzar el problema perquè més enllà de les fronteres espanyoles la justícia “venjativa” no funciona.
Nova acció sorpresa de l’Assemblea. Com ja va succeir el passat mes de febrer en una acció a la seu de la comissió europea de Barcelona, aquest vespre, desenes de voluntaris han volgut traslladar un missatge en favor de l’autodeterminació i de denuncia per la vulneració de drets civils i polítics, amb un nou exemple flagrant avui mateix, que afecta l’eurodiputat Oriol Junqueras. L’acció s’ha dut a terme en un dels epicentres del turisme de Catalunya, la Sagrada Família.
Vestits amb samarretes amb el lema Make a Move, Self-determination is a right, not a crime (L’autodeterminació és un dret, no un delicte), els voluntaris han entrat dins el temple i han realitzat una acció de denúncia. A més a més, a fora s’han repartit fulletons informatius sobre la situació política que viu Catalunya i sobre la persecució de drets fonamentals que exerceix l’Estat espanyol.
Aquest és el vídeo “Llibertat: l’autodeterminació és un dret”.
El dijous 27 de juny, a Sentmenat, es farà una conferència-col·loqui sobre el judici al procés amb la presència del catedràtic de dret penal de la UB, Joan Queralt.
L’acte començarà a les 19.30 al teatre del Coro.
Quatre mesos després d’iniciar-se el judici, avui les places s’han tornat a omplir per mostrar el rebuig al procés judicial que ha portat davant dels tribunals el referèndum a l’1-O i mobilitzacions populars com la del 20 de setembre o el 3 d’octubre.
A Barcelona, plaça Catalunya s’ha omplert de gent, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, i els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la Candidatura d’Unitat Popular. L’acte ha comptat novament amb la presència dels quatre portaveus unitaris, David Fernàndez, Estel Solé, Martí Anglada i Anna Sallés, que han estat els encarregats de conduir l’acte i llegir-ne el text unitari, acompanyats de representats d’altres entitats com l’ACDC, la taula del tercer sector, LaFede, Unió de Pagesos, la Intersindical-CSC, la IAC, la FOCIR, Irídia i la Tamara Carrasco.
El text constata, d’una banda, que davant de lleis injustes, cal oposar-s’hi, i la desobediència civil pacífica és “un deure” davant l’autoritarisme. El judici suposa una vulneració “flagrant” de drets fonamentals, i la instrucció ha estat plena “d’irregularitats”, generant una situació “d’indefensió” als encausats. En aquesta línia, el text evidencia que el judici ha estat un “escarni”, i un “atemptat” als drets civils, polítics i en especial a l’autodeterminació, i que les acusacions s’han inventat un relat, ja que “mai hi ha hagut violència a Catalunya”.
D’altra banda, es considera que no busca justícia, sinó “venjança”. “La unitat d’Espanya no està per sobre dels drets fonamentals que protegeix la mateixa constitució”, adverteix el text, i acusa la justícia espanyola d’anar de bracet amb l’extrema dreta abans que amb el dret internacional. De fet, constata que l’Estat fa cas omís d’advertències de l’ONU, i subratlla que el judici s’ha convertit en un instrument per perseguir la dissidència política.
Organitzar un referèndum no és delicte
Seguint l’estela de la jurisprudència internacional, es recorda que organitzar un referèndum no és delicte, i es pregunta si a l’Estat espanyol no li pugen els colors quan l’ONU titlla el tribunal de parcial, i recorda que el motiu que els manté tancats és haver exercit drets com les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació.
Per tot això, el text unitari demana l’anul·lació del judici, i urgeix a teixir una estratègia unitària com a única manera d’aturar la repressió i fer respectar el dret a l’autodeterminació. I acaba fent un advertiment: si la sentència no és absolutòria, crearà jurisprudència i marcarà un precedent “que posarà en perill tots els moviments socials a Catalunya, però també a l’Estat espanyol i a tota Europa”. Però, així mateix, augura que els tribunals internacionals acabaran condemnant l’Estat per aquest intent “barroer” de convertir “drets en delictes”.
Retrobar la unitat independentista
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en declaracions als mitjans, ha titllat el judici d’”impropi” en una democràcia de qualitat del segle XXI, i ha subratllat que allò que busca aquest judici polític és acabar amb el moviment independentista. “Volen que ens aturem”, ha dit, però ha reivindicat que la societat catalana ha decidit seguir avançant i mantenir els objectius polítics.
En aquest sentit, ha enviat un missatge d’esperança i confiança per retrobar la unitat estratègica del moviment independentista, més necessària que mai davant de la sentència que arribarà. “Treballarem per aquesta unitat i perquè tingui un objectiu clar: aconseguir la independència”, ha conclòs.
A sota trobareu fotos d’unes quantes de les concentracions que s’han fet al Vallès Occidental.
Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.
Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.
Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.
Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.
A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.
L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?
Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.
Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.
Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.
L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.
Visca la República catalana!
El diumenge 16 de juny es farà a Rubí una concentració per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats.
Serà a les 20.00 a la plaça de l’Ajuntament.
En aquest municipis del Vallès Occidental hi haurà una concentració avui 12 de juny, a les 20.00, pel fet d’haver-se acabat el judici a l’1-O.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 