Atenció! El #DebatDeLaNació passa al diumenge 7de febrer, a les 19.30!
Per causes alienes a l’organització, el debat s’ha hagut d’ajornar.
L’Estat de la Nació emetrà l’únic debat independentista de la televisió. Serà un espai que permetrà conèixer, comparar i analitzar les diferents propostes electorals en clau nacional.
Hi participaran els representants de les candidatures següents:
Carles Riera (CUP)
Joan Canadell (JuntsxCat)
Teresa Jordà (ERC)
Marc Solsona (PDeCAT)
Laura Ormella (Primàries)
El debat serà moderat pel director i presentador de l’Estat de la Nació, Eduard Berraondo. Es podrà seguir pel canal de la TDT Teve.Cat i per les xarxes socials de l’Assemblea.
Aquesta nit Eduard Berraondo entrevistarà a Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i Josep Antoni Silvestre, jurista i advocat.
A la tertúlia hi seran Joan Puig, director de La Republica, i Carme Garcia Suarez del Consell per la República
Aquesta nit Eduard Berraondo entrevistarà l’europarlamentari Toní Comín per conèixer els detalls del suplicatori que s’està debatent al Parlament europeu. També entrevistarà a Lluís Llach per parlar del Debat Constituent.
També conversarà de cinema amb Ventura Pons.
La tertúlia serà amb Meritxell M. Pauné, Xavier Ginesta i Adrià Alsina.
En aquesta nova edició Eduard Berraondo entrevistarà a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i a l’històric activista independentista Carles Castellanos, que acaba de publicar les seves memòries.
La tertúlia serà amb Ferran Casas, subdirector del Nació Digital, Sílvia Barroso, directora del Món, i Neus Torbisco, doctora en dret.
L’Assemblea està immersa en una gran campanya per promoure que es paguin els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola, per tal de reforçar les institucions catalanes i encaminar-les cap a la ruptura amb l’Estat espanyol. Aquesta campanya es titula “Jo pago a Catalunya“.
El dilluns 14 de desembre l’Assemblea retransmetrà en directe una xerrada en el marc de la campanya “Jo pago a Catalunya. Fem sobirania fiscal”. Serà a les 19 h i es podrà seguir a travésdel canal de YouTube de l’entitat.
La xerrada, que es desenvoluparà a partir de les preguntes i dubtes que plantegin espectadors i espectadores, anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; del coordinador de la Comissió Fem República, Aleix Andreu; del secretari nacional Arnau Padró, i de la impulsora de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó.
Així doncs, t’animem a enviar les preguntes escrites a l’usuari de Telegram @assembleanacional abans de les 17 h de la tarda del mateix dilluns, i posar-hi el nom i la població. També podràs intervenir durant la xerrada a través del xat del YouTube.
A més, el 14 de desembre també es posarà en marxa un centre de trucades per atendre les persones que tinguin qualsevol dubte relacionat amb la Sobirania Fiscal. El número de telèfon és el 93 595 46 46 i l’horari d’atenció serà de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Si tens qualsevol dubte, posa-t’hi en contacte!
L’independentisme, des dels inicis i com a moviment polític de ruptura, sempre n’ha rebutjat el seu contingut. Seria un error, però, pensar que la Constitució només representa un problema per als independentistes. És un problema per a tot el poble català. Quan s’ha de suportar i finançar una Casa Reial dedicada a la corrupció i a l’aplaudiment de la repressió, amb plena impunitat, el problema és de tots i totes.
Quan lleis avançades d’habitatge, de pobresa energètica o canvi climàtic són tombades pel tribunal que vigila el compliment d’aquest text que “nos dimos entre todos”, el problema és de totes i tots. Quan se’ns nega el dret de decidir el futur polític del país i només se’ns ofereixen judicis, empresonaments i exili en nom de l’aplicació de la Constitució, el problema és de tots i totes.
Cal tenir clar que la imposició de l’Estat al nostre país no és una història de seducció. Que hi ha tot un engranatge de poder destinat a la dominació amb la Constitució al capdamunt de tot. Una dominació perjudicial per al conjunt de catalans i catalanes en forma de vulneració de drets socials, civils i polítics. És per això que cal quel’independentisme i el conjunt del poble català ens reforcem per salvaguardar i eixamplar els drets que ens han de permetre viure en un país lliure i amb justícia social. Més enllà del que senti cadascú hi ha la lluita col·lectiva per un futur millor.
L’Assemblea i el conjunt de l’independentisme civil ens hem de comprometre a fer més fortes les eines de país que ens han de permetre avançar. És la nostra responsabilitat. Agafant aquest compromís i amb voluntat de construir, demanem també a les forces polítiques independentistes que facin valer els drets socials, civils i polítics del poble català, que recuperin les lleis tombades pel Tribunal Constitucional i ens emplacem a defensar-les des del carrer i les institucions.
És per aquesta constatació que l’Assemblea proposa als partits polítics, a les institucions que ells governin, i a tota la ciutadania catalana, les accions que poden portar-nos a l’assoliment d’una República catalana que beneficiarà tothom.
La Constitució espanyola no serà mai una eina beneficiosa per al conjunt de catalans i catalanes. No és una qüestió de matisos o voluntat, és pensada i feta contra nosaltres.
L’òrgan de representació de l’Assemblea ha aprovat aquest dissabte el document que servirà per examinar i valorar les propostes dels partits independentistes abans i després de les eleccions del 14-F. L’objectiu del decàleg és clarificar les seves intencions i les seves actuacions respecte de l’objectiu de l’entitat i de la majoria social del país, fer efectiva la independència de Catalunya. Ara, les sòcies i els socis de l’Assemblea hauran de ratificar aquesta proposta de decàleg acordada pel Secretariat Nacional en una consulta interna que se celebrarà en els propers dies.
La proposta de resolució amb el decàleg d’acció política institucional, que ha estat aprovada aquest dissabte pel Secretariat Nacional, es desenvolupa al llarg de 10 principis i 56 propostes d’acció concretes, que paren atenció en diversos àmbits essencials en els quals el Govern podrà incidir per posar en línia amb l’objectiu de la independència i, d’aquesta manera, preparar-se al màxim possible per al proper embat democràtic amb l’Estat i per a una declaració d’independència efectiva durant la propera legislatura.
La resolució aprovada insta els partits a ser fidels al mandat de l’1 d’Octubre i a la declaració d’independència del 27-O de 2017, que l’entitat considera que és del tot vigent però que cal fer efectiva. Superar el 50% de vots independentistes el 14-F ha de ser un reforç de la legitimitat d’aquesta majoria social a favor de la independència. Un reforç per culminar, per la via unilateral, la voluntat expressada amb contundència a les urnes malgrat la violència policial, la repressió i les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. De fet, el document argumenta que l’acció unilateral és “legítima defensa i l’única via factible per a resoldre el conflicte amb l’Estat”.
Aquest document permetrà els electors veure i comparar quins són els compromisos electorals dels partits i les seves accions quan es constitueixi el proper govern de la Generalitat de Catalunya. L’entitat es va comprometre a fer el seguiment d’aquesta legislatura a través de la fiscalització, i així ho farà a través del decàleg aprovat avui.
Els 10 punts del decàleg
Els deu principis d’acció política institucional que l’Assemblea posa damunt la taula són els següents:
Principi de respecte per la voluntat dels electors
Principi de sobirania i no cooperació institucional
Principi de construcció de la institucionalitat pròpia
Principi de sobirania fiscal i financera
Principi de sobirania econòmica
Principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
Principi de justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
Principi de seguretat pública per a un estat democràtic
Principi d’acció internacional
Principi de justícia social: la República catalana al servei de les persones
En cada un s’hi desenvolupen un seguit d’accions concretes que seran avaluades. Entre moltes d’altres, es tenen en compte mesures com ara no governar amb cap partit del 155, planificar el marc juridicolegal post-independència, crear el banc públic de Catalunya, impulsar un model de telecomunicacions pròpies, l’eliminació dels peatges o garantir que la Conselleria d’Exteriors i les Delegacions de la Generalitat a l’exterior desenvolupin una acció exterior independentista. La informació sobre el compliment d’aquestes serà posada a disposició de la ciutadania de manera pública i transparent.
Consulta a les sòcies i els socis de l’entitat
Les associades i els associats de l’Assemblea decidiran si aquesta proposta aprovada pel Secretariat Nacional té el suport de les bases per tirar-la endavant. La consulta es durà a terme en els propers dies de manera telemàtica. Prèviament, al llarg de la setmana que ve, s’organitzaran reunions telemàtiques amb les assemblees de base de cada regió i les sectorials per tal que les sòcies i els socis puguin traslladar les seves preguntes als membres del Secretariat Nacional.
Interpretació dels resultats electorals i compromís amb la via unilateral
Durant la celebració del ple ordinari d’aquest dissabte el Secretariat Nacional també ha debatut i aprovat altres propostes. Una d’elles fa referència a la clarificació de la lectura dels resultats de les eleccions vinents i el posicionament de l’Assemblea davant els diversos escenaris que es puguin produir.
El full de ruta actual de l’Assemblea creu que si el 14-F es constata una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un Govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social. Com s’haurien de llegir, però, aquests resultats?
Els vots a partits que en el seu programa electoral marquin com a horitzó la independència de Catalunya, seran comptabilitzats com a vots favorables a aquesta. Sigui quina sigui l’estratègia que proposin per assolir-la i els tempos que es marquin.
Els vots a partits que en el seu programa electoral proposin un projecte polític dins l’Estat espanyol per Catalunya, sigui quin sigui aquest projecte, seran compatibilitzats com a contraris a la independència.
Els vots a partits que no clarifiquin en els seus programes electorals quina és la seva posició respecte a quin estatus hauria de tenir Catalunya no seran compatibilitzats en cap dels dos blocs anteriors.
Els vots en blanc i nuls no seran compatibilitzats en cap dels dos blocs anteriors.
Els vots a partits dels dos primers punts es comptabilitzaran en qualsevol cas, obtinguin o no representació parlamentària.
En cas que els partits favorables a la independència obtinguin més vots que els contraris, l’Assemblea considera que ja no hi haurà cap argument polític per negar-se a implementar el mandat del Primer d’Octubre. Es disposarà d’una majoria parlamentària en escons i d’una majoria absoluta en vots per fer la independència.
La proposta aprovada argumenta que “com que s’ha demostrat que la via acordada no és possible ni amb governs del PP ni amb l’autoanomenat govern més progressista de la història del PSOE i Podemos, només la via unilateral permetrà no trair la voluntat dels electors catalans”. En aquest cas, doncs, l’Assemblea incideix en la necessitat que es formi un govern independentista que tingui com a prioritat absoluta la declaració d’independència i el seu desplegament, i té el suport d’una societat mobilitzada que reconeixerà la nova autoritat en territori català.
El document preveu que, en cas que els partits favorables a la independència obtinguin menys vots que els contraris, però que mantinguin la majoria parlamentària, “això no ha de suposar una situació de bloqueig com la que es va viure després de les eleccions del 27S del 2015. Caldrà un govern independentista que treballi per situar-se en una posició de força davant el Govern espanyol i per afrontar una ruptura unilateral que pot arribar precedida d’alguna acció d’empoderament democràtic previ o bé d’accions legislatives per avançar cap a la República catalana independent”.
Finalment, la proposta posa el focus en la repressió política i la laminació de drets que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol. Des del punt de vista de l’Assemblea, aquest és un element més, gens menyspreable, per tal de justificar una secessió unilateral. “Com a entitat treballarem per consolidar la idea que com a minoria nacional que pateix una laminació dels seus drets fonamentals la separació unilateral de l’estat que ens oprimeix és una causa justa per si mateixa que no requereix validacions democràtiques. Si no cessa la repressió política, no renunciem a exercir la via unilateral, sigui quin sigui el resultat de les eleccions vinents”.
L’Assemblea engega una campanya de sobirania fiscal per tal de promoure que persones físiques, empreses, autònoms, administració pública, sindicats, patronals i partits polítics paguin els impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats, a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. És una forma d’apoderament ciutadà que vol atorgar poder al Govern de la Generalitat en detriment de l’Estat espanyol.
Aquesta iniciativa pretén aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles. Actualment la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’estat. És important empènyer el Govern a enfortir l’ATC, una administració que no s’està explotant prou i que ha de ser un pilar fonamental en una eventual ruptura amb l’Estat espanyol.
La societat civil organitzada ha de treballar per reforçar les institucions de Catalunya. Cal pressionar el Govern de la Generalitat perquè no cometi els mateixos errors que l’octubre del 2017, quan les estructures fonamentals d’un Estat no estaven treballades ni preparades. Aquesta vegada no pot tornar a passar, fer sobirania fiscal no només és una manera d’anar traient poder a l’Estat, sinó també de pressionar el Govern de la Generalitat perquè prepari i enforteixi una administració tan cabdal com ho és l’Agència Tributària.
Aquesta iniciativa no seria possible sense la feina feta anteriorment per la societat civil organitzada. L’any 2012, la plataforma Catalunya diu prou ja va impulsar la sobirania fiscal. Ara cal aprofundir-hi i convertir la sobirania fiscal en una eina bàsica per avançar cap a la independència de Catalunya.
Des de l’organització, el treball col·lectiu i la desobediència civil, cal avançar cap a la independència de Catalunya. Ara bé, si les institucions i la societat civil organitzada no van de la mà i comparteixen el mateix objectiu, com ara el referèndum de l’1-O, no s’assolirà la llibertat nacional.
Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:
– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?
El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació.
A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya.
– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?
És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.
– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?
La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.
– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?
Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.
– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?
Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.
– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?
Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!
En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.
– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?
Cap ni un.
– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?
Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.
Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.
Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.
L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.
El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.
En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.
També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.
Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.
L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb entitats de la societat civil, cíviques i socials, partits polítics i sindicats, han fet una gran cadena humana entre l’estació de França i l’estàtua de Colom de Barcelona per deixar clar a Felip VI que no és benvingut i que Catalunya no té rei. El Borbó visita Catalunya enmig d’una nova espiral de repressió, vulneració de drets fonamentals, injustícia i ús antidemocràtic dels tribunals.
La presidenta de l’Assemblea ha manifestat que “una vegada més, la ciutadania ha tornat a deixar clar que Felip VI no és benvingut a Catalunya“. No deixem que els borbons que “han governat a Catalunya per dret de conquesta“, passegin impunement pels nostres carrers.
Elisenda Paluzie ha denunciat que els borbons “són protegits” cada vegada que venen al nostre país. “No ens han deixat apropar a centenars de metres de l’estació de França. Tal com va passar al Monestir de Poblet, els cossos i forces de seguretat han tornat a limitar el dret a manifestació“, ha conclòs.
L’independentisme s’ha mobilitzat una vegada més per plantar cara a la monarquia espanyola. Una institució corrupta, antidemocràtica i profundament repressiva, que actua impunement gràcies a un Govern espanyol que l’encobreix i la blanqueja.
Avui, l’Assemblea ha volgut tornar a deixar clar que Catalunya no és el seu regne, no tenim ni rei ni corona!
Les entitats i partits que han convocat l’acció són l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI), JxCat, ERC, CUP, Poble Lliure, Demòcrates, USTEC-STEs, la Intersindical-CSC, IAC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, CIEMEN, Drets, Unió de Pagesos i MÉS.
Milers de persones s’han concentrat arreu del país per cremar fotografies del rei Felip VI, el dia abans que l’Estat espanyol l’enviï a Catalunya acompanyat del president Pedro Sánchez. Una vegada més, deixem clar que Catalunya no té rei.
La resposta a aquesta nova provocació de l’estat opressor no pot ser una altra que el nostre rebuig més enèrgic. Amb aquesta acció fem evident que no els volem aquí. Felip VI és el màxim representant d’una institució corrupta, injusta i antidemocràtica que actua impunement amb la complicitat i connivència del Govern espanyol.
A la crema feta a la plaça Sant Jaume de Barcelona, una de les més de 180 concentracions confirmades que s’han fet arreu de Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha posat en valor, un cop més, “la gran resposta popular a la monarquia espanyola”. Ha deixat clar que “els borbons només han governat a Catalunya per dret de conquesta”. Es tracta d’una institució basada en la repressió i els valors antidemocràtics, “tal com va tornar a demostrar Felip VI al 3 d’octubre de 2017”, ha conclòs Elisenda Paluzie.
L’acció d’avui no només pretén denunciar la indignitat de la monarquia, sinó també vol ser una defensa dels drets fonamentals i la llibertat d’expressió. Cal recordar que a l’any 2018 l’Estat espanyol va ser condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per dictar pena de presó a Enric Stern i Jaume Roura que van cremar una foto dels reis espanyols l’any 2007 a Girona.
Amb aquesta crema popular, l’Assemblea ha començat a escalfar motors per a la mobilització de demà a Barcelona, una gran cadena humana que anirà de l’Estació de França a l’estàtua de Colom. Amb aquestes mobilitzacions, l’entitat es reafirma enèrgicament en la consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República catalana al servei de les persones.
El rei Felip VI i el president espanyol, Pedro Sánchez, venen a Catalunya justament quan fa una setmana que es commemorava el tercer aniversari de l’1 d’Octubre i el 3 d’octubre, i pocs dies després d’un dels atacs més flagrants contra les institucions catalanes amb la inhabilitació del president Quim Torra.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 