El Secretariat Nacional escull Núria Marín com a nova vicepresidenta de l’Assemblea

El plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea celebrat avui a Tremp ha escollit la lleidatana Núria Marín com a nova vicepresidenta de l’entitat, després de rebre el suport de més de les dues terceres parts del plenari; més concretament, de 34 dels 48 secretaris nacionals que hi han participat. Relleva, així, Jordi Pesarrodona, que va anunciar que deixava el càrrec el passat 18 de febrer.

També hi han presentat la candidatura els secretaris nacionals Jordi Vilanova i Josep Selga, tot i que com que no han assolit un consens en la primera ronda, on Marín ja ha estat la més votada, Selga ha retirat la seva candidatura. Així, ha estat en la segona ronda en què s’ha assolit el vot definitiu: 34 vots a favor de Núria Marín i 14 per Jordi Vilanova.

A l’hora de defensar el seu projecte, Marín ha volgut incidir en la idea de fomentar encara més el debat intern de l’entitat i enfortir-la, sobretot, des de les bases. També ha fet valdre la seva experiència política en diversos àmbits, basada en l’activisme, a més a més de destacar que el fet de ser de Ponent li dona una perspectiva allunyada del centralisme i una coneixença de la realitat del territori. Per concloure, ha volgut agrair la confiança del Secretariat Nacional i ha assegurat que buscarà la confluència i la col·laboració de tothom.

La màxima representació dels socis de l’Assemblea també ha escollit avui el nou coordinador de la Comissió de Projectes i Accions Sectorials (CPAS). L’únic candidat, Carles Fité i Gabarró, que es troba en el seu segon mandat com a secretari nacional i és vocal de la Cambra de Comerç de Girona, ha superat amb escreix la majoria absoluta necessària després de rebre 36 vots a favor dels 48 secretaris que han participat en el ple. Per tant, Fité relleva Eloi Gispert, que va deixar el càrrec fa poques setmanes. Amb la seva elecció i la de la vicepresidència, el Comitè Permanent recompon tots els seus membres.

Durant el ple també s’ha fet una valoració molt positiva de la Conferència Nacional per part del responsable del Grup de treball, Josep Lluís Rodríguez, i s’han aprovat diverses Propostes de Resolució. Entre aquestes últimes hi destaca la que engega el mecanisme per unes eleccions parcials al Secretariat Nacional, un procediment habitual que s’acostuma a fer a mitjan mandat. Actualment hi ha 57 secretaris nacionals. Cal cobrir, doncs, 20 vacants. També s’ha aprovat una prova pilot per difondre la campanya “Digues bon dia”, engegada per Plataforma per la Llengua, als municipis de les Assemblees Territorials del Baix Llobregat Sud.

Qui és la nova vicepresidenta de l’Assemblea?

Núria Marín Casas (Lleida) és docent dins l’educació secundària i en l’àmbit públic. Té una llarga trajectòria en l’activisme per la independència, per la llengua catalana i pels drets de les dones, sobretot per la lluita pels drets sexuals i reproductius a les comarques de Lleida. Ha participat en diferents agrupacions i organitzacions d’aquests col·lectius.

Així, va començar com a activista a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, on assumí tasques de direcció al Segrià.

Entre 1989 i el 2019 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser regidora de la Paeria de Lleida del 2015 al 2019, quan va abandonar la formació en considerar que la seva deriva ideològica i estratègica deixava en un segon pla la lluita per la independència. 

Forma part del Secretariat Nacional de l’Assemblea des del mandat anterior (2020-2022). Es troba, doncs, en el seu segon i darrer mandat (2022-2024).

L’Assemblea denuncia el boicot espanyol a la Comissió Pegasus del Parlament Europeu i demana que es reuneixi amb víctimes civils

L’Assemblea Nacional Catalana ha remès una carta a la Comissió d’Investigació Pegasus del Parlament Europeu per denunciar l’intent de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge de la comissió a Madrid, previst per la propera setmana, en un escrit conjunt elaborat amb Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP.

El Comitè Pegasus del Parlament Europeu té previst viatjar a la capital de l’Estat espanyol els propers 20 i 21 de març per investigar el cas d’espionatge sobre el terreny. Els membres de la comitiva s’entrevistaran amb diversos experts i amb algunes víctimes, deixant de banda les persones afectades de la societat civil.

A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats.

Per tots aquests motius, l’Assemblea denuncia els intents de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge d’investigació a Espanya a la Comissió PEGA del Parlament Europeu i els demana que es reuneixin amb les víctimes de la societat civil.

El comunicat també critica que hi ha una invisibilitat de la diversitat de víctimes, ja que el Comitè només es reunirà amb membres del Govern de Catalunya i del partit de govern, excloent persones espiades il·legítimament de la societat civil, com les víctimes de l’Assemblea.

Amb tot, l’Assemblea vol denunciar la situació i interpel·lar els membres de la Comissió PEGA per donar veu a tots els actors implicats en el cas, i reclama que el Parlament Europeu no torci el braç davant les manipulacions espanyoles.

16 de març, a Terrassa, Dolors Feliu explicarà les conclusions de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

El dijous 16 de març, a Terrassa, Dolors Feliu explicarà les conclusions de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.

L’acte serà al Raval de Montserrat a partir de les 19.30 h.

Dolors Feliu: “La Conferència Nacional és el punt de partida per a un nou embat independentista”

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.

Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.

També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.

Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri. 

També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”

Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.

Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.

Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.

A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.

A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”

Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions
presencialment i telemàticament.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

Recupereu l’acte de cloenda a través del canal de YouTube de l’Assemblea.

El 12 de març, segueix en directe l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

El diumenge 12 de març, segueix en directe l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, a partir de les 11.30 del matí.

L’Assemblea aglutina a més de quaranta entitats de la societat civil en la Conferència Nacional per engegar un Pacte del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana està tancant els últims detalls de Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc l’11 i el 12 de març al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com es va anunciar el passat 2 de febrer, l’objectiu de la Conferència és consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions extretes dels debats, i constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència després de la Conferència.

Ja s’han confirmat tots els ponents, com l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa; Elisabet Almeda, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona i activista feminista; Toni Fitó, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona; Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica en Economia a la Universitat de Barcelona; Jaume Ventura, Doctor per Harvard, catedràtic a la Pompeu Fabra; Alexandra Vallugera llicenciada en ciències polítiques a la Universitat de Bergen, Noruega, i màster en Economia i Desenvolupament Internacionals per CIDOB; o Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim País Valencià i membre del Catalonia Global Institute.

Entre les ponències es troben títols com “Noves formes d’institucionalització”, “Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral”, “La transició cap a la independència: aspectes econòmics” o “Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país”, entre altres. S’espera que més de quaranta entitats i mig miler persones passin per la Conferència Nacional, que podran afegir les seves contribucions a les conclusions i se sumaran a les d’aquelles persones que ho hagin fet telemàticament.

Cada ponència tindrà una o diverses persones ponents i una dinamitzadora, que introduiran diversos punts de debat, i obriran diversos torns perquè cada participant – sigui representant d’una entitat o particular- pugui fer les seves aportacions, que es recolliran per part d’un relator. Totes les aportacions es valoraran per introduir-les a les conclusions de la cloenda i en un document que es publicarà posteriorment.

Els temes dels debats estan emmarcats en els tres fronts que figuren en el full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional; i tractaran de la confrontació amb l’estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre altres. Les persones inscrites podran participar en les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14 h, mentre que a partir de les 16 h serà el torn dels particulars, que tindran fins a les 20:30 h per debatre els diferents temes. El diumenge 12 a les 11:30 h se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats, i que es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de l’Assemblea.

Més de 40 entitats de la societat civil han confirmat la seva presència a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua i Comissió de la Dignitat, entre d’altres.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

9 de març, a Sabadell, presentació de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

Sabadell acollirà una xerrada per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista el proper dijous 9 de març.

Al Casal Pere Quart, a partir de les 19.30 h, us hi convidem a venir i escoltar la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu.

L’Assemblea es compromet amb la democràcia interna i engega les preparacions per l’11S i l’1O

El plenari del Secretariat ha aprovat per gran majoria una Proposta de Resolució comprometent-se amb els valors de democràcia i diàleg interns, amb la voluntat de reconduir desavinences. Tot i això, 13 membres del Secretariat Nacional han decidit finalment deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència però roman al Secretariat. També s’ha aprovat per unanimitat la creació del Grup de Treball de l’11S i l’1O per començar a preparar les dues mobilitzacions més importants de l’any.

L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat la salut de la democràcia interna de l’entitat, a petició d’un grup de 25 secretaris nacionals. En aquest sentit, s’ha aprovat, per una gran majoria de 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc, una Proposta de Resolució sobre el compromís del Secretariat Nacional amb els valors de democràcia interna i diàleg de l’Assemblea, en la línia de millorar les relacions i el funcionament intern del Secretariat Nacional. Malauradament, 13 dels seus membres han decidit deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència, però es manté en funcions mentre espera la seva substitució.

L’entitat lamenta que s’hagi produït aquesta decisió, agraeix la feina dels secretaris nacionals sortints, i es compromet a rellevar-los seguint els procediments democràtics establerts. L’Assemblea reivindica el seu compromís per fer la independència, i recorda la seva llibertat d’acció respecte de grups econòmics i polítics. El proper full de ruta de l’Assemblea General Ordinària del juny servirà per actualitzar i validar l’estratègia política que executa el Secretariat Nacional.

El Secretariat també ha decidit posar en marxa la maquinària de cara a la Diada. Com cada any, l’entitat es disposa a planejar la mobilització independentista més important de l’any, centrant-se en el recorregut i el missatge polític, entre altres detalls. El pròxim gran objectiu és la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà l’11 i 12 de març, on l’Assemblea unirà les principals entitats i la societat civil per buscar estratègies compartides que ens portin a la independència.

Comunicat sobre la democràcia interna de l’Assemblea

Davant les informacions que s’han publicat darrerament sobre les tensions internes al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, des de l’entitat es volen precisar alguns punts:

  • L’Assemblea compta amb uns Estatuts i un Reglament de règim intern queatorguen tot el poder als seus membres de ple dret i garanteixen diversos mecanismes de democràcia interna. Els membres del Comitè Permanent s’escullen democràticament entre tots els Secretaris Nacionals, i les decisions de l’Assemblea les pren el Secretariat en conjunt en els plenaris que es duen a terme mensualment, sempre en aplicació del Full de ruta vigent.
  • El moviment independentista es troba en un moment estratègic clau on és necessari prendre decisions sobre què cal fer i com. Aquest gran debat es viu dins de l’entitat i és lògic i natural que es formin opinions diverses. Sempre hi ha hagut debats intensos en el si del Secretariat Nacional de l’entitat, i la presència de posicions diverses certifica la transversalitat de l’Assemblea. El tractament obert d’aquests temes en els plenaris del secretariat mostra l’elevat grau de democràcia interna de l’entitat.
  • L’impuls per part de l’Assemblea d’una Llista Cívica es va incloure al Full de ruta pels mateixos socis via esmenes i va ser aprovat pel 96% dels membres de ple dret el maig de 2022.
  • El debat sobre la Llista Cívica tot just comença. És i serà totalment transparent i no serà breu. Els processos de decisió a l’entitat són llargs i democràtics. L’última decisió sobre si l’Assemblea impulsarà o no una Llista Cívica, i la forma que adoptarà -en el cas que s’impulsi- ho decidiran finalment els membres de ple dret de l’entitat.
  • L’Assemblea vol obrir el debat sobre què cal fer per avançar cap a la independència més enllà de la pròpia entitat. Per això fa temps que treballa en l’organització de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà el cap de setmana de l’11 i 12 de març a Barcelona, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la participació de les principals entitats independentistes. La Llista Cívica és un dels punts que es debatran, però no l’únic. De fet hi haurà set ponències que abordaran el front civil, el front institucional i el front internacional.
  • L’Assemblea rebutja les filtracions que hi ha hagut aquestes últimes setmanes, ja que es tracta d’informació confidencial. Tot el Secretariat Nacional està vinculat a un contracte de confidencialitat signat en acceptar el càrrec. Els debats, els acords i les discrepàncies sobre els temes tractats als plens s’han de considerar d’ordre intern i no s’haurien d’haver filtrat mai als mitjans.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea presenta la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.

La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.

Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.

El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.

L’Acte de presentació es pot recuperar al canal de Youtube de l’Assemblea.

L’Assemblea engega el debat sobre la Llista Cívica, que continuarà en els mesos vinents

Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.

En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.

Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.

El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.

El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.

L’Assemblea i les altres acusacions comparegudes a la causa de l’1-O aconsegueixen que es porti a judici 45 agents de la Policia Nacional

Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.

A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.

L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.

30.000 persones omplen Montjuïc a la mobilització unitària del 19-G contra la cimera Sánchez-Macron

Unes 30.000 persones han assistit a la protesta que l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, i gairebé una quarantena d’entitats, han organitzat avui a la muntanya de Montjuïc. La convocatòria estava programada a les 9 h, on ha tingut lloc la trobada de totes les entitats convocants amb una fotografia grupal.

Els assistents a la manifestació han omplert la Font Màgica i les zones pròximes, inclosa l’avinguda de Maria Cristina, amb multituds que arribaven fins a la plaça d’Espanya. Tot seguit, el tinent d’alcalde d’Elna, Pere Manzanares, i Gemma Pera, represaliada per les mobilitzacions de suport a Pablo Hasél, han dut a terme la lectura d’un manifest unitari, alertant de la falsa imatge de normalitat que els governs francès i espanyol pretenien mostrar amb la seva cimera.

Ambdós han denunciat la no-resolució del conflicte polític i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals, amb exiliats i més de 4.200 represaliats per defensar drets democràtics, i han recordat que l’única normalitat democràtica als Països Catalans és la mobilització contínua i transversal d’una societat decidida a defensar les seves llibertats nacionals, a exercir els seus drets civils i polítics i a viure en una República catalana, independent, justa i lliure per a tothom.

En declaracions als mitjans de comunicació, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha indicat: “Amb aquesta protesta molt multitudinària volem certificar que el procés és ben viu, que no s’ha acabat res. Diem a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que Catalunya és una nació sencera que vol decidir les seves pròpies polítiques. Aquest acte vol decidir per nosaltres sobre projectes que afecten el nostre territori, i volem expressar que aquesta mostra de força no és ben rebuda pel poble de Catalunya.”

Feliu ha afegit que “volem veure reconegut el nostre dret a l’autodeterminació, volem ser reconeguts com a nació que som amb els nostres drets fonamentals, la nostra llengua, i així ho demostra la nostra força de mobilització.”

A les 10:30 h, moment en què Sánchez i Macron entraven al MNAC, ha tingut lloc una xiulada massiva de protesta que ha durat diversos minuts, per mostrar el desacord del moviment independentista cap a la cimera. En acabar la concentració, els manifestants han continuat la protesta i dirigint- se a la plaça de Sant Jaume, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha estat víctima d’un cop per part d’un agent antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra. Des de l’entitat denunciem aquest atac contra la seva llibertat de manifestació pacífica i estudiarem quines mesures legals prendre sobre això.

La unitat i la transversalitat de la convocatòria unitària d’avui estava garantida per gairebé una quarantena d’entitats de la societat civil, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.

El 19G, ni França ni Espanya: independència i Països Catalans

Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:

1) El Primer d’Octubre Catalunya  es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius,  va decidir esdevenir un estat independent. 

L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”. 

Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de  l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.  

2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.  

3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi. 

En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.

Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar. 

També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de  Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus. 

Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita


L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.

A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

El 19 de gener, mobilització davant del MNAC en contra la cimera Sánchez-Macron

Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Assemblea Nacional Catalana han anunciat aquest matí la localització i hora de la mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Les entitats han convocat la concentració a les 9h a Columnes de Puig i Cadafalch (Pl. de Carles Buïgas), a Montjuïc, una hora abans del conclau, des d’on es farà un clam en contra de la repressió de la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura.

L’anunci s’ha dut a terme en roda de premsa a la mateixa localització, on la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el president d’Òmnium, Xavier Antich, i el Responsable de Relacions amb l’AR i Relacions Institucionals del Consell de la República, Toni Castellà, acompanyats de representants de les entitats adherides, han anunciat les novetats de la convocatòria i han fet declaracions davant dels mitjans.

Toni Castellà, Responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, ha destacat que “la cimera francoespanyola a Barcelona és una provocació i, per tant, fem una crida al poble de Catalunya: entitats, institucions, ciutadania a participar 19G, per demostrar que el procés no ha acabat”, i ha sentenciat “davant la seva voluntat de certificar el que volen, nosaltres certifiquem que Espanya no és un estat de dret”.

A continuació, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha interpel·lat al president espanyol: “Senyor Sánchez, aquí no s’ha acabat res! Les operacions de màrqueting per aparentar que el conflicte polític ja no existeix no acabaran amb la voluntat d’autodeterminar-nos. No hi pot haver normalitat mentre es neguin i es vulnerin els nostres drets”. A més, ha afegit “Dijous ens mobilitzarem de manera unitària i transversal. Hi ha un conflicte polític ben viu i un Estat que es nega a resoldre’l per la via democràtica, malgrat pretengui fer veure davant la comunitat internacional que aquí no passa res”

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu ha insistit en què “Aquest acte ve a demostrar que Catalunya no és part de l’estat espanyol, que no es poden fer actes de dominació on es prenen decisions que afecten a Catalunya amb un interès estatal. Aquí no s’ha acabat res, independència, països catalans i prou repressió”, i ha reblat: “En nom de l’Assemblea, considerem contradictòria la decisió del President Aragonès d’assistir a la cimera i expressar disconformitat a ala vegada anant a la manifestació”

Ja són més de trenta les entitats que s’han unit a la convocatòria, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya(USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.

Les tres entitats convocants han fet una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig cap a la repressió judicial de l’Estat espanyol, que no s’ha donat cap solució política al conflicte, com demostra que encara hi hagi representants del moviment a l’exili, i 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre, que s’han d’afegir a les més de 4.000 persones represaliades pel seu activisme independentista.