Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.
Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.
També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.
Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència
L’Assemblea està ultimant els detalls de la manifestació d’enguany, que com ja es va anunciar sortirà de l’avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, i acabarà davant l’Estació de França, on hi haurà l’escenari. Ja s’han tancat més d’un centenar d’autocars i s’espera omplir-ne molts més al llarg de la setmana vinent. Al web de la Diada es poden consultar tots els busos que encara estan disponibles per al públic.
Les conegudes actrius Carme Sansa i Pepa Arenós seran les encarregades de conduir l’acte i presentar els parlaments, que obrirà el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, seguit del president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, serà l’encarregada de tancar l’acte, que acabarà amb una actuació musical de Quim Vila, seguida de l’himne dels Segadors.
Com l’any passat, en aquesta edició no hi ha inscripcions per trams. Les persones que participin a la manifestació podran consultar les zones de concentració per saber quina secció de l’avinguda del Paral·lel els pertoca segons la seva territorial. L’Assemblea també organitzarà un punt de trobada, de venda de samarretes i d’informació als Jardins de les Tres Xemeneies, on es podrà visitar l’exposició dels 10 anys de l’entitat.
També s’han situat punts d’informació davant del monument de Colom i a l’Arc de Triomf. A més, enguany els punts liles s’han concentrat al final de Via Laietana, a la plaça d’Idrissa Diallo, per atendre i informar qualsevol persona que requereixi assistència o informació sobre agressions sexuals.
Al web de la Diada es pot consultar el recorregut de la manifestació i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i signar el manifest d’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència. Igualment, s’hi poden visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.
L’entitat recorda que la manifestació de la Diada d’enguany vol tornar a situar la independència al centre de la política catalana, i lamenta la inacció dels partits per haver abandonat el camí cap a la independència, malgrat el mandat clar del referèndum de l’1-O i la majoria independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya. Per això fixa un horitzó per la independència i reivindica la força de la gent com l’única que pot alliberar el país.
Al llarg d’aquest juliol hem vist l’esclat de l’enèsima controvèrsia entre els grups parlamentaris independentistes:l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya a la seva presidenta arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte de fraccionament de contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.
Aquest és un procediment que no era desconegut per part dels grups parlamentaris independentistes quan van pactar la investidura de les presidències del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, hem arribat a l’obertura del judici oral amb retrets i un to agre que denotairresponsabilitat i poc sentit d’estat per part de tots els actors implicats.
També hi arribem constatant que la MHP Laura Borràs no gaudirà de les garanties judicials que li pertoquen: hem vist com (interessadament i il·legalment) l’Estat espanyol filtrava peces del sumari judicial a la premsa, utilitzant de nou les seves clavegueres. Per tant, tot ens porta a pensar que Laura Borràs no gaudirà d’un judici just i amb les garanties judicials que pertoquen perquè és la líder d’un dels principals actors del moviment independentista i la presidenta del Parlament de Catalunya.
Davant d’això i dels fets ocorreguts al Parlament de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana afirma que:
L’Assemblea i el moviment independentista estan compromesos amb la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives, com s’ha refermat amb la participació de l’entitat en la cimera del Pacte Nacional contra la Corrupció.
L’Assemblea està compromesa amb els drets fonamentals, les garanties judicials i la defensa d’un sistema judicial i polític garantista que es blindi davant les clavegueres.
La MHP Laura Borràs no està gaudint d’un procés judicial just, i les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Instem, doncs, tots els actors polítics a reconèixer aquest fet.
Per garantir que la ciutadania d’aquest país tingui processos judicials amb plenes garanties judicials, cal acabar amb les clavegueres de l’Estat espanyol. Per tant, urgeix accelerar el procés d’emancipació nacional i assolir la independència per tenir un sistema judicial independent i sense clavegueres. Només la independència ens durà un marc de llibertat política i d’igualtat davant la llei.
La base social independentista no es mereix l’espectacle que ens obliguen a veure dia rere dia els grups parlamentaris independentistes. Tot plegat porta el moviment a la desafecció política i a fer que no ens creguem determinats discursos que pretenen “preservar les institucions” quan no veiem ni un mínim acte de sobirania des d’elles.
Són molts els esforços que es fan de forma altruista i voluntària per la independència de Catalunya des del moviment popular, i la base independentista està farta de veure com des de les institucions no s’està a l’alçada. Instem tots els actors polítics (institucionals, populars i internacionals) a trobar-nos de nou per traçar una estratègia que generi una ruptura per arribar a la independència.
El passat 5 d’agost, l’advocat que porta la querella dels cinc afectats per l’espionatge amb Pegasus de l’Assemblea Nacional Catalana (Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayè i Jordi Domingo) va presentar un escrit de recusació del magistrat Jaime Conejo Heredia per sospites sobre la seva falta d’imparcialitat.
A finals del 2017, quan aquest magistrat era suplent del magistrat del jutjat de Barcelona on s’instruïa la causa de l’1 d’Octubre (jutjat d’instrucció núm. 13), els mitjans de comunicació van fer públic que Conejo Heredia compartia al seu perfil de Facebook continguts de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya. Poc després el jurista va eliminar el seu perfil de Facebook.
Les opinions i articles difosos pel magistrat recusat podrien ser expressió d’un biaix ideològic i de signe contrari al que representen els investigats, significats de forma evident amb la causa independentista catalana. El fet que esborrés el perfil de Facebook podria ser indicatiu de la voluntat d’amagar els continguts publicats.
D’altra banda, el magistrat va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a regió militar, segons el butlletí oficial de Ministeri de Defensa espanyol del gener de 1986.
El fet que el magistrat hagi estat militar i mantingui lligams amb l’exèrcit pot afectar els criteris d’objectivitat i imparcialitat, ja que els principals sospitosos dels fets delictius que s’investiguen seran membres del CNI, servei d’intel·ligència integrat dins l’estructura del Ministeri de Defensa, i membres de la Guàrdia Civil, institut armat de naturalesa militar.
La querella de l’Assemblea denunciava la vulneració de diversos drets fonamentals, com la del dret a la intimitat i el dret d’associació de persones pel fet de ser independentistes i membres d’organitzacions de la societat civil.
L’entitat considera que aquests drets estarien en perill al càrrec d’un jutge amb aquests antecedents polítics, i per això ha decidit demanar-ne la recusació.
El jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha admès a tràmit aquest dimarts, 26 de juliol, la querella de l’Assemblea Nacional Catalana pel Catalangate. No ho ha fet així el Jutjat d’Instrucció 32, on es va presentar inicialment.
L’entitat va iniciar aquest procediment judicial per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets fonamentals dels expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal, que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.
L’objectiu de la querella és obrir diligències judicials per esbrinar qui hi ha al darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, l’advocat de l’entitat, Toni Abat i Ninet, entén que els fets i l’interès polític que generen les persones querellants apunten que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat.
I encara més, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.
Segons Abat i Ninet, la querella denunciava la vulneració de varis drets fonamentals com la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En declaracions el passat mes de maig també va indicar que “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o més delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal.
L’advocat va afegir que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i, a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.
En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total i una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explicava Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.
Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de cinc afectats: l’anterior presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020), l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.
L’Assemblea denuncia que el pretès diàleg que exhibeix el govern català és només una pantomima per aconseguir les engrunes autonomistes que està disposat a “atorgar” el govern espanyol. L’única cosa que pretén Pedro Sánchez és blanquejar la repressió contra Catalunya i els independentistes, a nivell nacional i internacional. L’acceptació d’aquest marc és una rendició per part de l’actual Govern de la Generalitat.
L’anomenada taula de diàleg ha anat rebaixant plantejaments fins i tot abans de reunir-se. I és que, des d’un principi, el govern espanyol no ha volgut ni sentir a parlar d’autodeterminació, referèndum, amnistia, i encara menys d’independència de Catalunya. Només s’han avingut a fer la foto quan ha quedat clar que, per part del govern català, s’acceptava no parlar de res rellevant i, en canvi, es venia com un èxit la “pacificació” de Catalunya amb fotos on s’ensenyava al món que, amb un copet a l’esquena i quatre promeses vagues, ja estava tot arreglat i l’independentisme ja no existeix o és molt minoritari. Aquest és el discurs que es vol vendre.
Es diu que es parla de desjudicialització i ni es fa esment de l’espionatge massiu a l’independentisme amb Pegasus en el Catalangate, tot i haver estat admès per la ministra de Defensa. Res de la nova persecució als síndics de l’1 d’Octubre o de la desestabilització al Parlament de Catalunya. Tampoc no es parla de la insistència a executar les euroordres a l’exili, o dels més de quatre mil dos-cents represaliats ni de la reforma del delicte de sedició. Això sí, les mateixes promeses buides que ja havia fet el també president socialista J.L. Rodríguez Zapatero d’impulsar el català al Parlament Europeu o al Senat. I l’aplaudiment de la darrera reforma vergonyosa, al Parlament, sobre el català a l’escola. Com si això arreglés res.
Aquest fals diàleg no només no ens fa avançar, sinó que ens fa retrocedir. Respon a l’estratègia espanyola de fer-nos passar bou per bèstia grossa, i ensenyar al món que ja no hi ha problema a Catalunya. La imatge dolorosa que mostra que els representants legítims de Catalunya ja estan contents amb aquestes quatre promeses escarransides i que tampoc es pensen complir. Un govern espanyol que busca com passar els pressupostos a la tardor sense que li costi massa car, i deixant clar a la resta de forces espanyoles que no abandona la repressió contra l’independentisme amb actuacions dures de la fiscalia, però que ens tenen “controlats” i “tranquils”, com ja ha declarat ben orgullosament Pedro Sánchez en diverses ocasions al Congrés. I el govern català que torna a caure de quatre grapes a l’enganyifa, any rere any.
Si volem la independència, i que el món ho sàpiga, hem de sortir al carrer. I ser tantes persones que no ens puguin amagar. Que no es pugui evitar que siguem notícia de la premsa lliure d’arreu. Fem-ho l’11S, i que el crit de la nostra manifestació desemmascari i enterri aquest trampós i fals diàleg. Ho hem fet en d’altres ocasions, i també ho farem enguany. No en el nostre nom. Que quedi clar el que volem: INDEPENDÈNCIA i l’aconseguirem!
Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.
La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.
L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.
Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.
L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.
Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.
A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.
Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.
També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.
Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.
Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.
L’exposició dels 10 anys de l’Assemblea ja té data d’inauguració: el 18 de juliol es podrà visitar per primera vegada a Sant Vicenç dels Horts, de la mà de la territorial local. Es tracta de 24 plafons agrupats en 6 volumètrics que contenen tota la història de l’organització, des de la primera Assemblea al Palau Sant Jordi, passant per la Via Catalana i les manifestacions multitudinàries amb més de 2 milions de persones a Barcelona, l’adaptació a la COVID i el retorn als carrers el 2021.
La mostra també cobreix la lluita pel dret a l’autodeterminació, el referèndum i la declaració d’independència; a més de la repressió de l’Estat espanyol a l’independentisme, el judici i l’empresonament dels presos polítics i la persecució als exiliats; fins arribar a les prop de 3.300 persones que han estat processades judicialment, ferides, investigades o detingudes en accions o mobilitzacions relacionades amb el procés.
També passa per la feina que l’entitat ha fet quant a denúncia i creació d’estructures d’estat, començant amb la candidatura d’Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona, les campanyes de sobirania fiscal, l’impuls a la comunitat catalana a l’exterior amb l’establiment d’una multitud d’Assemblees Exteriors, i les diverses accions en matèria d’acció legal, comunicativa i de denúncia internacional.
Finalment, l’exposició celebra la seva força vital: el voluntariat, un dels grans pilars i la clau de l’èxit de les grans mobilitzacions, on es destaca que en aquests 10 anys s’ha comptat amb més de 70.000 voluntaris i voluntàries per dur a terme les accions de l’Assemblea.
La mostra ja està reservada a set Assemblees Territorials en el que queda d’any: Sants-Montjuïc, Llinars del Vallès, Arenys de Munt, Girona, Sabadell, Cardedeu, i tornarà a Sant Vicenç dels Horts pel 10è aniversari de la seva constitució.
Aquest dijous al migdia, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat les primeres novetats de cara a la Diada de l’11 de setembre d’enguany: el lema, la imatge gràfica i la samarreta. Amb el lema “Tornem-hi per vèncer: Independència”, l’entitat vol reivindicar que s’ha acabat esperar res de ningú que no sigui el poble i la societat civil organitzada. La samarreta negra acompanya aquest missatge i simbolitza la lluita i la no-rendició.
La presentació s’ha dut a terme a la seu de l’entitat, en un acte que ha comptat amb la presència de la presidenta, Dolors Feliu, i el vicepresident, Jordi Pesarrodona; també amb Jordi Arcarons, secretari d’Òmnium Cultural, i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència.
El vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha presentat el lema d’aquesta Diada, “Tornem-hi per vèncer: Independència” i ha reivindicat que cal “tornar-hi sense esperar res ni ningú, la societat civil organitzada és la que té el poder per fer possible la independència”. La presidenta, Dolors Feliu, ha denunciat que la repressió que pateix l’independentisme i els anys de pandèmia han suposat un cop a la mobilització, i ha reivindicat que “és hora de la remuntada, d’un canvi de cicle per tornar la #independència al centre del debat polític.”
Jordi Arcarons ha donat el suport d’Òmnium Cultural al missatge de la Diada i ha declarat que “hem vingut a guanyar la llibertat del nostre país. Catalunya se sap mobilitzar, Catalunya és al carrer, i tornarem a ser un exemple de democràcia i llibertat.” Per la seva banda, Jordi Gaseni ha recordat que “quan totes les entitats hem anat plegades és quan s’han assolit les fites més importants de l’independentisme. Aquesta Diada és especial perquè fa 5 anys del referèndum de l’1-O i és hora de mostrar un missatge de força”.
L’entitat denuncia que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni creu, perquè han abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament.Per això reclama que la força de la gent és la única que aconseguirà l’alliberament del país.
A més, demana prendre els carrers després de 5 anys de greuges, d’intensa repressió política i judicial, d’espionatge il·legal amb Pegasus, de sentències contra l’escola en català, de l’espoli fiscal…, a més de la vergonyosa baixa inversió de l’Estat en infraestructures o el projecte de llei, dit de memòria històrica, que continua deixant en mans de l’Estat la comissaria dels horrors de Via Laietana. El lema i la idea de no-rendició volen reflectir un canvi d’etapa en el qual la lluita és la protagonista.
Molt aviat anunciarem més novetats de la Diada d’enguany, que s’espera que torni a tenir una assistència massiva.
Aquest dilluns a la tarda, l’Assemblea Nacional Catalana ha cridat a manifestar-se davant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), on el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol i autor de la sentència de l’1-O, Manuel Marchena, estava convidat com a ponent per la secció de Dret Penal del Col·legi. Centenars de persones han seguit la crida, demostrant una vegada més que la gent és #LaForçaQueTotHoMou.
Allà, l’Assemblea ha desplegat una pantalla de LED gegant des d’on s’han projectat les imatges de violència policial contra manifestants pacífics l’1 d’octubre del 2017, que Marchena no va permetre que es mostressin en el vergonyós judici que va acabar amb les infames penes de presó contra nou líders independentistes, entre els quals els presidents de les entitats convocants, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i la també expresidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell.
En aquesta línia, l’Assemblea i Òmnium Cultural, juntament amb múltiples entitats de juristes i advocades i advocats, han impulsat un comunicat de protesta on es denuncien la multitud d’infraccions contra drets humans que es van cometre en el judici. El comunicat destaca, entre altres ítems, les “irregularitats, infraccions processals i violacions de drets fonamentals, tal com va denunciar l’informe Catalan Referendum Case d’International Trial Watch, entitat que es va crear amb observadors locals i internacionals, en la qual van participar molts dels juristes avui presents, i que va documentar i denunciar aquestes irregularitats”.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “és una provocació que vingui el jutge Marchena, magistrat president de la Sala Penal del Tribunal Suprem quan van jutjar als nostres dirigents independentistes i encara continua sent el president del Tribunal Suprem i ve aquí a donar-nos lliçons d’intel·ligència artificial quan tenim la qüestió del Catalan Gate damunt de la taula”. I ha afegit que “una de les vulneracions al dret de defensa més clares va ser negar-se a mostrar els vídeos de la violència policial durant el judici de l’1-O. Per això el rebem amb aquestes imatges”.
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, també ha destacat que “som aquí perquè no volem que vingui Marchena, ni que ens doni cap lliçó qui utilitza el dret per reprimir en lloc de per defensar els drets fonamentals”.
Recordem que el Tribunal Suprem va condemnar a 100 anys de presó dirigents socials i polítics com a responsables de l’exercici de drets democràtics de llibertat d’expressió de tot un poble.
Aquest dissabte, 2 de juliol, s’ha dut a terme l’acció artística i reivindicativa més gran d’Europa. La Via Pirinenca ha comptat amb més de 300 cims, dels quals 130 a Catalunya.
L’acte central de la Via, organitzat per l’Assemblea, l’entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, ha tingut lloc a l’Estació d’esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d’on s’ha donar el tret de sortida a l’acció d’il·luminació simultània al llarg de tots els Pirineus. Podeu recuperar el directe de l’acte aquí.
De fet, la Via ha arribat fins a les Illes Balears, on també s’han il·luminat cims de la mà de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De forma simultània a la Via s’ha organitzat la Ruta de la Llibertat, que la Fundació Reeixida gestiona per recordar les persones que creuaven els Pirineus per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. La Via Pirinenca s’ha dut a terme gràcies també a la col·laboració d’Òmnium Cultural, Artistes de la República i la Fundació Reeixida.
L’acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República, i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A més, ha comptat amb l’actuació dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo López de Robles.
L’encarregat de començar l’acte ha estat l’alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellarès, coordinador de la sectorial de l’Assemblea Artistes de la República, que ha destacat que la Via Pirinenca “és l’obra d’art més gran mai feta”, i que “la dissidència política en forma d’art és molt difícil de reprimir”. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que “cal revifar la flama de l’independentisme, i avui tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca.”
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agraïment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor “el compromís, la complicitat i la cooperació” per dur a terme un repte de tals proporcions, “l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa”. També ha volgut afegir que la Via Pirinenca “és un gran crit silenciós, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminació dels pobles. Una protesta contra les fronteres imposades per la violència i l’opressió dels estats”.
Amalur Álvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que “quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus polític, que vol conformar un estat independent, la millor opció és l’exercici del dret a l’autodeterminació”, i ha insistit que Gure reclama que “les fronteres es decideixin democràticament, amb vots, i no amb imposicions, violència o guerres: per Euskal Herria i Catalunya, els Pirineus no representen una frontera, sinó un punt de trobada entre els pobles basc i català”.
Dídac Amat d’Òmnium Cultural ha remarcat la seva voluntat de “seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l’Estat espanyol no tingui més alternativa que respectar el dret a l’autodeterminació dels nostres ciutadans i ciutadanes.”
La Via Pirinenca s’ha creat encenent farells especials i llanternes frontals als cims per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa. A més, s’ha explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.
L’acte central de la Via Pirinenca, organitzat per l’Assemblea, l’entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, tindrà lloc el pròxim dissabte, 2 de juliol, a l’Estació d’esquí nòrdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya). Des d’allà es donarà el tret de sortida a l’acció d’il·luminació simultània al llarg de tots els Pirineus. L’acte es podrà seguir en directe des d’aquest enllaç.
Ja s’han tancat gairebé 300 cims, dels quals 130 a Catalunya, i encara en queden 20 de disponibles. L’última addició ha estat l’extensió de la Via fins a Mallorca, on també s’il·luminaran cims de la mà de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. La Via Pirinenca compta amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, Artistes de la República i la Fundació Reeixida.
L’acte comptarà amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural.
L’acte central a l’Estació d’Esquí Nòrdic Guils-Fontanera de Guils de Cerdanya tindrà lloc a les 21.15h. S’hi pot accedir de forma gratuïta i està obert al públic. L’aparcament és gratuït i tant aquest com els lavabos estaran localitzats a 100 m de la zona de l’acte.
La línia de llum que recorrerà la serralada es crearà amb farells especials i llanternes frontals, per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles i reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa. A més, es farà explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles català i basc.
El projecte serà un gran repte que perdurarà en la memòria de la ciutadania. Per primera vegada, els Pirineus s’il·luminaran de punta a punta, de l’oceà Atlàntic al mar Mediterrani, l’acció artística més gran de caràcter polític que s’ha projectat mai a Europa.
Les inscripcions a la Via Pirinenca ja s’han tancat, però amb l’ànim d’arribar al màxim nombre de cims possibles, aquells que encara vulguin participar-hi poden contactar a info@viapirinenca.cat.
A més, aquelles persones que vulguin gaudir de l’acció amb un rerefons d’història, també es poden unir a la Ruta de la Llibertat, que la Fundació Reeixida organitza per recordar les persones que creuaven els Pirineus per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial.
Les entitats organitzadores també fan una crida a professionals de la fotografia que vulguin participar a l’acte de forma voluntària per capturar la Via en el seu màxim esplendor. Qui hi tingui interès pot contactar a fotografia@viapirinenca.cat per a més informació.
El Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha resolt avui arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. La instrucció ja va concloure el desembre amb una proposta de resolució que proposava no sancionar l’Assemblea com a resultat de la campanya “Consum Estratègic” i arxivar l’expedient però estava pendent que el Consell resolgués si acceptava la proposta d’arxivament.
Malgrat l’arxiu, l’Assemblea no està satisfeta amb la resolució del casperquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu que se centrava en informar al consumidor, proposant-lo actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o preu del producte o servei, suposa un precedent inquietant per la llibertat d’expressió i associació, que no té justificació.
A més, considerar l’Assemblea com empresa en el sentit del dret de la competència quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.
La presidenta de l’Assemblea Dolors Feliu ha afirmat que “Malgrat que estem satisfets perquè no rebrem les sancions econòmiques desorbitades que pretenia Foment del Treball Nacional i que podrien haver compromès el futur de la nostra entitat, el mer fet que s’hagi instruït aquest expedient sancionador per una campanya legítima, és una vulneració flagrant de drets fonamentals i té una finalitat repressiva”.
Segons Albert Poch, del despatx Redi advocats, que s’ha encarregat de la defensa del cas “la decisió d’arxivar el cas adoptada per la CNMC és un pas fonamental, perquè evita una multa milionària, però insuficient, ja que la campanya de consum estratègic en cap cas podia ser qualificada de boicot. Seguirem defensant el dret a la llibertat d’expressió de l’Assemblea en instàncies superiors, per evitar que una associació civil pugui ser multada per infringir el dret de la competència”.
La patronal Foment del Treball va denunciar la iniciativa tant a les autoritats de la competència com als jutjats mercantils per “promoure un atac directíssim a la llibertat d’empresa” i va aconseguir que es tanqués la pàgina web com a mesura cautelar dictada pel jutjat mercantil núm. 11 de Barcelona i la prohibició de realitzar qualsevol activitat relacionada amb la promoció de la campanya.
Més enllà de la demanda judicial, Foment també va presentar una denúncia a l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), però la CNMC (l’organisme estatal de l’àmbit) va voler assumir-ne el cas. La disputa entre les dues institucions va arribar al Tribunal Constitucional, que finalment va donar la raó a la CNMC, que va obrir formalment l’expedient a l’Assemblea que avui ha quedat arxivat.
El cas arribarà a la seva fi el proper mes de setembre quan està previst que se celebri el judici oral al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona, la sentència del qual ha de confirmar o no la prohibició de la campanya, per una suposada vulneració de la llei de competència deslleial (LCD).
L’Assemblea defensarà en aquest judici que la seva campanya era una campanya informativa, de consum centrat en valors, que no vulnera la llei de competència deslleial, i que prohibir-la compromet greument la llibertat d’expressió. És totalment legítim i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió que l’Assemblea realitzés una anàlisi de la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic entorn al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i en base als objectius polítics i socials de l’entitat promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar d’acord amb aquestes conviccions.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 