Vídeo de la xerrada organitzada per l’Assemblea de Matadepera sobre sobirania fiscal

Aquest és el vídeo de la xerrada que va organitzar la territorial de Matadepera de l’Assemblea Nacional Catalana el 4 de març.

Hi van participar Andreu Francisco, exalcalde que va iniciar-ho al 2012 a Alella, Jordi Roset, empresari que va ser dels primers a fer-ho, i Aleix Andreu, secretari nacional ANC coordinador de la campanya.

4 de març, xerrada informativa, en línia, sobre la sobirania fiscal organitzada per l’Assemblea de Matadepera

L’Assemblea Nacional Catalana a Matadepera ha enviat als 3 grups municipals independentistes una carta instant l’Ajuntament a aprovar l’exercici de la Sobirania Fiscal. 

Pagar tots els impostos municipals a l’Agència Tributària Catalana, i cap a l’espanyola, és legal i segur. 

Més informació de com fer-ho, a la xerrada “Jo pago a Catalunya”, el proper dijous 4 de març a 2/4 de 8 de la tarda, al Canal Youtube Assemblea de Matadepera.

Andreu Francisco, exalcalde que va iniciar-ho al 2012 a Alella, Jordi Roset, empresari que va ser dels primers a fer-ho, i Aleix Andreu, secretari nacional ANC coordinador de la campanya, i com a ciutadà que només paga a Catalunya, ens explicaran com fer-ho. 

US HI ESPEREM! 

Fem República Catalana!!!

Estat de la Nació #12 entrevista a Clara Ponsatí

Eduard Berraondo entrevista a la consellera a l’exili Clara Ponsatí per saber com es viu el procés del suplicatori des de dins del Parlament Europeu

També sabrem com serà la concentració de l’Assemblea d’aquest diumenge? En parlarem amb David Fernàndez, vicepresident de l’entitat, i Esther Güell, membre del Secretariat Nacional.

A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.

Eines PIMEC presenta al·legacions davant la junta electoral

La candidatura independentista encapçalada per Pere Barrios ha presentat un escrit d’al·legacions davant la junta electoral de PIMEC.

Davant la seu de la patronal, Pere Barrios ha explicat que Eines PIMEC vol denunciar la “manca de seguretat jurídica, la desigualtat i les irregularitats del procés electoral”.

Barrios ha manifestat que fa mesos que la candidatura oficialista està treballant en la campanya. “Han posat els recursos de la institució al servei de la seva candidatura”, ha afegit Pere Barrios. El candidat d’Eines PIMEC ha deixat clar que “no impugnem les eleccions, però volem deixar constància de totes les irregularitats que hem anat detectant, que són moltes”. A més, ha demanat que “la junta electoral ho investigui”.

El 23 de febrer, si ets soci de la PIMEC, vota en Pere Barrios o delega el vot en favor seu

  • Per què cal una patronal útil pels autònoms i els petits i mitjans empresaris i no una patronal inútil i antiquada com la que hi ha hagut fins ara.
  • No podem esperar res de Madrid. Res.
  • Ens cal tenir una patronal moderna, democràtica, reequilibradora del territori i independentista. Una patronal preparada per donar suport als moments que viu el país i els que vindran.
  • Vota’l el dia 23 de febrer als punts de votació o per delegació de vot fins el dia 22.
  • Si guanya Pere Barrios, hi guanyem tots.
  • Més informació

Vídeo de la xerrada informativa amb el candidat d’Eines PIMEC, Pere Barrios

Xerrada informativa amb el candidat d’Eines PIMEC, Pere Barrios feta per l’Assemblea Nacional Catalana de Sabadell el 19 de febrer.

Estat de la Nació #11 debat sobre el model dels Mossos amb Miquel Sellarès.

Eduard Berraondo entrevista a Miquel Sellarès, expert en temes de seguretat per preguntar-nos si s’han de repensar els Mossos d’Esquadra. També se’n parlarà amb els fotoperiodistes Núria Martínez, Jordi Costa i Lorena Sopena.

 És en perill la llibertat artística a l’Estat espanyol?  Entrevista a Srirak Plipat, director executiu de Freemuse.

A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.

19 de febrer, acte amb Pere Barrios, cap de llista d’Eines PIMEC

L’Assemblea Nacional Catalana de Sabadell ha organitzat aquest divendres 19 de febrer, a les 19.00 hores, un acte amb el cap de llista de la candidatura Eines Pimec, Pere Barrios. Les persones que poden participar en les eleccions de la PIMEC tindran l’oportunitat de conèixer el seu programa.

Serà un acte que es podrà seguir en línia a través de Zoom fent servir aquest enllaç. ID de reunió: 963 9027 4864
Codi d’accés: 680250

Estat de la Nació #10 entrevista a Pere Barrios d’Eines PIMEC

Eduard Berraondo entrevista a Pere Barrios, candidat d’Eines Pimec

També es podrà veure el documental L’ANC, une assemblée citoyenne catalane, amb imatges inèdites de l’1-O i el 3-O, i entrevista a Paul Chiesa, el seu director.

Eines PIMEC – fase dos: ajuda’ns amb el vot delegat!

Ahir Pere Barrios, en nom d’Eines PIMEC, va entregar més de 200 avals per tal de poder concórrer a les eleccions de PIMEC. Així doncs, la candidatura independentista ha superat sobradament el tall i ha forçat la convocatòria d’eleccions pràcticament vint-i-cinc anys després. 

El dimarts 23 de febrer ja són les eleccions, per tant hem de fer molta feina en un temps rècord. Entre totes i tots demostrarem una vegada més que l’Assemblea ho pot tot! 

Què puc fer un cop aconseguits els avals?

  1. Pots parlar amb comerços i empreses del teu territori que estiguin adscrites a associacions, gremis o col·legis professionals per tal que demanin a quina candidatura donarà suport el seu col·lectiu. És important que s’insti a la presidència o direcció a debatre i consensuar el sentit del vot. Habitualment és la presidència o la direcció qui té el dret a vot, i vota per tots els components.
  2. També pots buscar empreses que estiguin directament associades a PIMEC per convèncer-les de la importància de votar a favor d’Eines PIMEC, una candidatura clarament independentista que aposta per una gestió moderna i democràtica de PIMEC.
  3. Treballar per l’obtenció del vot delegat, ja que a les eleccions de PIMEC es pot votar presencialment, però també es pot delegar el vot. A continuació expliquem tots els detalls.

Vot delegat

Què és el vot delegat?

Una empresa individual o un col·lectiu (associacions, gremis o col·legis professionals) associat a PIMEC pot delegar el seu vot a una candidatura abans del dia de la votació

Com es delega el vot?

  • a) Si és una empresa individual: cal omplir el document de delegació, signar, segellar i entregar el document original, en aquest cas a l’Assemblea. Ha de signar la persona que representa l’empresa a PIMEC.

Model vot individual.

  • b) Si és un soci col·lectiu: habitualment és el president o presidenta de l’associació qui té el dret a vot, i vota per tots els components d’aquesta associació. Com ja hem dit abans, és molt important contactar amb membres de l’associació per tal que ells demanin a presidència que es debati i consensuï el sentit del vot, per tal que la presidència no el decideixi sota només el seu criteri.

Model vot col·lectiu.

En aquest enllaç trobareu els models de vot delegat que us hem adjuntat anteriorment. SOBRETOT, tingueu en compte que n’hi ha un pel vot individual i un altre pel vot col·lectiu: einespimec.cat/delegacio-de-vot

Com s’entrega el vot delegat?

S’ha de fer arribar el document original signat i segellat a l’Assemblea abans del dilluns 22 de febrer a les 20 h

Aquí tens un mapa amb telèfons de contacte arreu del territori per tal de facilitar al màxim l’entrega dels vots delegats. Pots contactar amb qui tinguis més a prop i entregar el màxim de vots delegats possibles!

A més, pots accedir al portal web de la candidatura on trobaràs tota la informació i documentació necessària per a aquest procés electoral.

Eines PIMEC presenta més de 200 avals per concórrer a les eleccions de PIMEC

Pere Barrios, en nom d’Eines PIMEC, ha fet entrega aquest matí dels avals necessaris per concórrer a les eleccions de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC). La candidatura independentista ha recollit més de 200 signatures amb un temps de rècord.  Tot i això, continuarà recollint avals fins demà, divendres 12 de febrer, dia que finalitza el termini. 

Eines PIMEC s’ha hagut de configurar amb poc temps, ja que l’actual direcció ha convocat les eleccions amb els terminis mínims per intentar evitar que cap altra candidatura tingués temps per presentar-s’hi. Tanmateix, Eines PIMEC ha aconseguit recollir els avals necessaris i forçar aquestes eleccions. 

El candidat d’Eines PIMEC, Pere Barrios, ha explicat que “hem superat amb escreix les firmes requerides per poder concórrer a aquestes eleccions. Avui presentem més de 200 avals“. Ha deixat clar que “volem una institució molt més forta, que tingui clar a què s’ha de dedicar i que no sigui tan gestora com fins ara“. 

El candidat d’Eines PIMEC, Pere Barrios, ha celebrat que “després de tants anys es puguin fer unes eleccions a aquesta institució”. En aquest sentit, ha posat en dubte “l’ètica democràtica” de l’actual direcció de PIMEC. Eines PIMEC, que és clarament independentista, aposta per una gestió democràtica i moderna que treballi per les necessitats de Catalunya. 

L’Assemblea ha posat a disposició de la candidatura la seva estructura tècnica, la gran base d’associades i associats de la qual disposa i un seguit de recursos claus per garantir l’èxit d’aquest procés.

Ets sòcia o soci de Pimec? Avala EinesPIMEC

Per tal de poder avalar la candidatura de l’equip Eines Pimec, encapçalada pel Pere Barrios, és necessari que sigueu socis de Pimec, que ompliu el formulari adjunt, i que el signeu i poseu el segell de l’empresa (si sou autònoms és molt possible que no en tingueu, per tant, no serà necessari).

El termini per presentar els avals finalitza el divendres 12 de febrer a les 11 h

MOLT IMPORTANT: feu-nos arribar el document ORIGINAL. No serveix el document escanejat enviat per correu electrònic. Com ens podeu fer arribar el vostre aval? 

a) Prioritàriament, portant-nos-el a la seu central de l’Assemblea Nacional Catalana, al carrer Marina, 315 de Barcelona. Ho pot fer algú a nom vostre o per missatger. 

b) Si no podeu venir personalment, us enviarem un missatger per recollir-lo allà a on ens digueu. En aquest cas és imprescindible saber:

  • NOM EMPRESA
  • ADREÇA COMPLETA
  • PERSONA DE CONTACTE
  • TELÈFON DE CONTACTE 

Per fer un bon seguiment dels avals, us demanem que ens informeu quin procediment voleu seguir per fer-lo efectiu

Contacteu-nos a einespaispimec@assemblea.cat o al telèfon 93 347 1714. 

No tenim cap dubte que ho aconseguirem! Equip Eines Pimec.

EinesPimec, la candidatura per guanyar

L’Assemblea Nacional Catalana dona suport públicament a la candidatura EinesPimec, que s’inclou dins la campanya Eines de País. Així doncs, posa la seva estructura, recursos i capacitat mobilitzadora al servei d’aquest projecte, que cerca guanyar els comicis d’una de les patronals més representatives de Catalunya.

Els terminis per fer-ho són molt curts, ja que l’actual directiva de PIMEC ha convocat les eleccions amb el temps mínim requerit i sense anunciar-les amb antelació. D’aquesta manera, es pretenia que cap altra candidatura s’hi pogués presentar i no haver de fer eleccions, tal com ha passat els darrers 25 anys, per tal de garantir la continuïtat d’una gestió allunyada de les necessitats del país.

L’Assemblea se suma a un projecte guanyador i clarament independentista que aposta per una gestió democràtica i moderna, i que estigui al servei de  Catalunya. L’entitat ja ha activat les seves bases per tal de contribuir a configurar, amb un temps pràcticament de rècord, la millor candidatura possible.

És molt important que una estructura de poder en l’àmbit econòmic com PIMEC tingui un govern independentista preparat per donar suport en els moments que està vivint el país i en tots els que vindran.

Estat de la Nació #08 entrevista a Gerard Esteva de la UFEC

Aquesta nit Eduard Berraondo entrevistarà a Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i Josep Antoni Silvestre, jurista i advocat.

A la tertúlia hi seran Joan Puig, director de La Republica, i Carme Garcia Suarez del Consell per la República

Declaració de l’Assemblea Sectorial d’Educació

Fa més de 20 anys, quan anàvem a visitar companyes docents valencianes de la mateixa ciutat de València, aquestes lloaven la bona salut de què gaudia la llengua catalana al Principat. Tot i que les comparacions eren més positives per al català en aquest darrer territori, insistíem en el fet que la situació sociolingüística de la llengua a Catalunya era d’una falsa normalitat, almenys per tres motius:

En primer lloc, per l’apropiació en exclusiva i blindada per part dels diferents governs de la Generalitat del que passava en relació amb la llengua en el si de la societat i/o en concret als centres educatius públics.

En segon lloc, pel silenci esfereïdor sobre això (i en general sobre la salut real de la llengua), tant per negligència com per connivència amb l’Administració, de l’establishment universitari principalment barceloní (amb alguna excepció) i dels lobbies d’entesos en sociolingüística i de la majoria de mitjans de comunicació.

En tercer lloc, pel qui dia passa, any empeny, dels sí-ministre responsables de la política lingüística educativa catalana, amb una fatal manca de diagnosi i de planificació quant a la situació sociolingüística a les aules, sobretot, a les de secundària.

El pitjor de tot, però, és que l’Administració va deixar en mans de les docents, com si es tractés d’una tria personal, si feien un ús individual o professional de la llengua als seus llocs de treball.

Vist amb més perspectiva, doncs, l’àmbit públic educatiu ha passat de ser ─falsament─ la joia de la corona quant a la normalització del català durant més de 30 anys, amb tot el que això comporta a hores d’ara.

La gota que va fer vessar el got en el si de la pròpia comunitat educativa a l’hora de denunciar la situació del català a l’escola, especialment a secundària, va ser la presentació i difusió d’un spin-off del model de conjunció lingüística, adaptat als nous temps que redueixen les societats humanes a mercats entrellaçats, que no era cap decret, però que beneïa oficialment les accions que la Conselleria d’Educació ja feia cursos que implementava en centres públics pilot, com ara el Batxibac o els Grups d’Experimentació per al Plurilingüisme (GEP), entre altres, en què el francès o l’anglès passaven a ser la llengua vehicular de diferents matèries, sense, però i evidentment, haver-se assolit la (plena) normalització del català en els instituts públics ─sobretot de l’Àrea metropolitana─ i brandant unes inexistents zones de catalanització plena per a reforçar-hi l’ús del castellà.

Tot això, a més, en un context d’infinits atacs (sense cap resposta ni tan sols a nivell de relat) del nacionalisme lingüístic espanyol al model lingüístic escolar, en qualsevol de les seves formes (Manifiesto de los 2.300, irrupció de Ciudadanos al Parlament, sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010, incompliment reiterat de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, llei Wert, Méndez de Vigo i el 155, sentències del TSJC i del Tribunal Suprem, llei Celaá…). Atacs que miraven d’explotar el retrocés i la feblesa de la llengua després de l’experiència traumàtica del franquisme, i que aspiraven a consolidar i aprofundir els èxits de la seva política etnocida.

Finalment, la notícia de 17 de desembre de 2020, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar un 25% d’ús del castellà a les aules catalanes al·legant que aquest ha estat arraconat (sic) en el model lingüístic educatiu català, obre un altre capítol d’aquesta història, patètica per a la llengua, que apunta, a més, un desenllaç no tan incert com catastròfic per a una comunitat nacional minoritzada que sembla no merèixer cap respecte, ans al contrari.

Així, l’experiència dels catalans és la de viure atrapats en un got cap per avall mentre aquell que ens hi manté va llevant-ne l’aire, cada cop més enrarit, que ens cal per sobreviure com a comunitat lingüística i nacional, amb la voluntat darrera de veure’ns boquejar mentre que ens acusa de victimisme i amb l’esperança que, a no tardar gaire, ens sufoquem i li deixem tenir l’imperi en pau. En aquest receptacle blindat políticament i judicialment vigilat en què ens tenen tancats, presidit per la inscripció “perdeu-hi tota esperança”, molts catalans s’han adaptat a la seva alienada situació i abandonen l’ús de la llengua després d’haver assumit com a normal la submissió (política, lingüística, cultural, econòmica…), naturalitzant la anormalitat i integrant la deserció i la renúncia com a comportaments virtuosos.

Conscients d’aquest estat de la qüestió, davant dels drets inalienables dels catalans, i pensant especialment en el setge a què l’escola catalana es troba sotmesa en totes les seves etapes en relació amb les imposicions que arriben sobretot de les institucions espanyoles, però també d’altres instàncies alienes a la comunitat educativa, declarem:

  1. Que l’àmbit educatiu és una institució que juga un paper fonamental a l’hora de garantir el desenvolupament ple i lliure de la cultura i de la llengua de la comunitat a la qual serveix, i que els països de llengua catalana tenen un dret igual (i en els mateixos termes) a disposar d’una escola catalana i en català, que aquell que tenen les comunitats del domini lingüístic del castellà a disposar-ne d’una en llengua castellana (de la qual efectivament disposen i que ningú mai no els l’ha qüestionada). Si som iguals, tenim els mateixos drets i mereixem el mateix tracte.
  2. Que tota persona que viu en el territori del domini lingüístic català té dret a rebre educació en tots els nivells del sistema educatiu, obligatori o no, exclusivament en llengua catalana.
  3. Que el fet de considerar que amb els individus es desplaça també un dret general a rebre una escolarització en la seva llengua d’origen, implicaria partir del supòsit que existeix el dret genèric a no integrar-se lingüísticament i a alterar i subvertir, d’aquesta manera, els usos lingüístics de la comunitat d’acollida. Que l’exercici d’aquest dret inexistent dugui associada l’obligació dels escolars de la societat d’acollida a canviar (totalment o parcialment) la llengua vehicular de la seva escola, constitueix un acte de violència moral que degrada tant qui el rep com qui l’exerceix.
  4. Que la Generalitat de Catalunya sempre ha tractat la qüestió de la llengua a l’escola (i no solament en l’àmbit educatiu) des de la por i afectada per un complex d’inferioritat, per la qual cosa no ha arribat mai a implementar de manera efectiva, a l’escola catalana, el sistema de conjunció lingüística, i que s’ha limitat a introduir, i encara de manera només parcial, la metodologia d’aprenentatge immersiu.
  5. Que la mateixa Generalitat, avui dia, en comptes de reconèixer els seus errors i indecisions, pretén fer de la impotència virtut i promoure un nou paradigma lingüístic per a l’àmbit educatiu que admet la reculada del català com a llengua vehicular i que, a més, obre la porta perquè aquest retrocés sigui encara més gran, amagant tal pretensió sota l’etiqueta ambigua i altisonant de plurilingüisme, tot confonent el plurilingüisme individual amb el social que, a diferència del primer, condueix inexorablement a la desaparició de les llengües més febles i desprotegides i a l’hegemonia supremacista de les fortes perquè políticament són les dominants. Per altra banda, si bé és cert que en una societat multilingüe conviuen ciutadanes que a nivell individual poden parlar diverses llengües, no és menys cert (i fàcilment constatable) que a nivell general només existeix ─o acaba existint─ una llengua comuna, que quan no és la pròpia de la comunitat originària ho és només per raons de conquesta i imposició.

Denunciem, finalment, tot intent de fer retrocedir la llengua catalana en qualsevol àmbit, rebutgem qualsevol amenaça i proposta programàtica en aquest sentit per part dels poders executiu, legislatiu i judicial de l’Estat espanyol, i fem alhora una crida tant a la societat en general com a les seves forces polítiques, perquè es restitueixi la llengua catalana en les comunitats del seu domini lingüístic en el lloc que li pertoca com a llengua d’identificació i de cohesió social, tant a través del seu ús assertiu i desacomplexat, com mitjançant els canvis legals i les iniciatives polítiques de què sigui menester.

Demanem, en definitiva, que es reconegui a la llengua catalana en les comunitats del seu domini lingüístic, el mateix estatus que es reconeix a la llengua castellana en les comunitats que pertanyen al seu.

Sectorial d’Educació.

Jordi Martí Monllau, i Marina Solís Obiols.