El proper dilluns, 24 de febrer, a Londres, comença la vista a Julian Assange, fundador de WikiLeaks, per decidir sobre la seva extradició per ser jutjat als Estats Units. Allà se’l podria condemnar fins a 175 anys de presó. Per aquest motiu, en una convocatòria de protesta global, desenes de ciutats d’arreu del món han convocat mobilitzacions contra l’extradició d’Assange sota el lema el periodisme no és un crim.
L’Assemblea ha impulsat i organitza la mobilització de suport a Barcelona, i suma així la capital catalana a la resta de convocatòries d’arreu del món. Per això fa una crida a concentrar-se el proper dia 24, a les 19.30 h, a la plaça Universitat de Barcelona.
La tria de la ubicació per fer la concentració de Barcelona no és casual. Durant la tardor de 2017, Assange va mostrar repetidament el seu suport al dret a l’autodeterminació de Catalunya i la imatge més icònica d’aquell suport es va produir en una videoconferència organitzada per l’agrupació Universitats per la República. Una plataforma formada per les principals organitzacions d’estudiants universitaris catalans, d’entre les quals l’ANJI, l’Assemblea de Joves de l’Assemblea.
Assange va afirmar durant el seu missatge reproduït a la capital catalana que “poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència” i va insistir que “on vagi Catalunya, la seguiran altres estats”. A més, va qualificar que el referèndum de l’1 d’Octubre era “un fet determinant de la història d’Occident”.
És per això que durant la concentració, a més de mostrar el rebuig a l’extradició de Julian Assange i de donar suport al periodisme, també se li agrairà el suport de l’australià vers l’autodeterminació de Catalunya.
A la convocatòria inicial de l’Assemblea en suport al fundador de Wikileaks ja s’hi han sumat Anonymous Catalunya, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, la Candidatura d’Unitat Popular, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.
Encara s’espera que hi hagi més adhesions els propers dies a la convocatòria inicial de l’Assemblea en suport al fundador de Wikileaks.
Aquest cap de setmana el moviment estudianti MES realitza una Acampada popular per denunciar la situació política que viu el país i per manifestar-ne el rebuig.
Exigeixen, resumidament, l’aministia pels presos polítics i exiliats, la finalització de la repressió que vivim i l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Podeu veure el manifest que van presentar públicament, divendres 7 de febrer, al local de l’Obrera i també la relació d’activitats que tenen previstes de fer durant els dos dies.
Totes les activitats són obertes a tothom, però molt especialment cal donar-los suport al començament de la marxa de dissabte, 15, davant dels Jutjats de Sabadell i que anirà fins a la plaça de l’Ajuntament on hi muntaran el campament.
Ens agrada poder dir que no és cert que el jovent està de braços plegats i que només fa crítica des del sofà. Quan els joves ho deicideixen hi són i ho manifesten amb el seu llenguatge i a la seva manera.
Ens en sentim molt orgullosos de MES. Endavant jovent!!
El Vallès Oriental i l’Occidental formen una regió econòmica europea de primer ordre on viuen 1.450.000 habitants que té el contrapès de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quina articulació ha de tenir tot el Vallès en el futur?
En parlarem amb Manel Larrosa, arquitecte i urbanista, el dijous 6 de febrer, a les 19.00, al local del carrer Illa, 3.
Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.
L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.
Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.
Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.
També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.
117 països han realitzat intervencions
Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.
En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.
Referències a Catalunya
A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.
Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.
La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.
Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.
En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.
Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.
L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.
Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.
El dijous 30 de gener, a Sant Quirze del Vallès, es farà una xerrada sobre l’emergència climàtica i la necessitat de fer una transició energètica. També tractarem les opcions que tenim com a usuaris d’optar per les millors alternatives a les que posen en risc la vida al nostre planeta.
Aquest divendres al matí l’Assemblea Nacional ha rebut la notificació de la Interlocutòria del Jutjat Mercantil 11 de Barcelona resolent la demanda de mesures cautelars prèvies urgents interposades per Fomento Del Trabajo Nacional contra l’activitat de Consum Estratègic. La resolució, després de tres mesos de la vista, resol aquesta demanda d’urgència imposant a l’Assemblea el tancament del web i la prohibició de no fer cap mena d’acció pública de la campanya “Consum Estratègic”, ara i en el futur.
La campanya de l’Assemblea és la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i fa èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana com a part indestriable de la realitat del nostre país.
La interlocutòria qualifica la campanya de “boicot” i es basa únicament en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del cas Willem contra Franca de 16 de juliol de 2009 en què un alcalde proposava un boicot a tots els productes israelians, que no té res a veure amb aquest cas.
Aquesta resolució suposa un greu precedent i la restricció del concepte de consum ètic i responsable, àmpliament estès en diversos sectors socials i ideològics de la nostra societat.
Suposa també un precedent greu perquè fa una interpretació restrictiva del dret a la llibertat d’expressió que, com diu el TEDH, comporta no només l’expressió de les idees, sinó també promoure la difusió per tots els mitjans possibles i l’actuació conseqüent de les persones en la seva vida social.
Una resolució que s’emmarca dins de la interpretació restrictiva dels drets civils que fan molts tribunals espanyols, que contrasta amb les resolucions europees respectuoses amb una interpretació àmplia del dret a la llibertat d’expressió com a base essencial d’una societat democràtica. Els serveis jurídics de l’Assemblea estan estudiant quina resposta donar a aquesta resolució.
L’Assemblea Nacional Catalana, davant l’ofensiva militar de l’estat turc iniciada el passat mes d’octubre, vol fer arribar la seva solidaritat a les dones i homes kurds que en aquests moments resisteixen contra l’exèrcit turc, i s’oposa a totes les intervencions imperialistes a la regió. Així mateix, defensa el dret del poble kurd a la seva unificació i autodeterminació en pau amb tots els altres pobles.
Les accions militars perpetrades per l’exèrcit turc i l’anomenat “exèrcit nacional sirià”, format per mercenaris de diversos grups terroristes, suposen una invasió i ocupació al territori kurd del nord de Síria. Durant més de dos mesos, els atacs a ciutats i assentaments han estat constants. De fet, segons la Mitja Lluna Kurda, els cinc primers dies d’accions militars van deixar 46 civils morts i 139 ferits. Les forces SDF i YPJ-YPG, que van alliberar Síria del nord i de l’est del règim terrorista IS, treballen per protegir la gent de les noves ocupacions i massacres. I les dones que van alliberar milers de dones de l’esclavitud de l’ISIS són ara bombardejades per un exèrcit de l’OTAN amb un objectiu clar: dur a terme una neteja ètnica. Com a conseqüència, ja hi ha milers de desplaçats.Malgrat això, ni la comunitat internacional ni les Nacions Unides han pres cap mesura adequada per evitar el conflicte i parar els peus a Turquia, que, de fet, ja va cometre crims de guerra a Afrin el 2018 i que, llavors sí, la comunitat internacional va condemnar. És més, algunes potències hegemòniques com Rússia i els Estats Units han fomentat la situació actual, amb la consegüent ocupació de territoris per part de Turquia, que suposa un incompliment del dret internacional i de la pròpia sobirania de Síria.La solidaritat del poble kurdEls més de vuit anys de guerra a Síria han generat milers de desplaçats i damnificats que, sense cap suport digne de les organitzacions de les Nacions Unides, l’administració autònoma del nord i de l’est de Síria han aconseguit acollir-los, protegir-los i donar-los suport. A més, aquestes administracions autònomes han aconseguit, durant tot aquest temps, assegurar les necessitats humanes i els drets democràtics per a totes les persones d’aquesta regió.Cal destacar també el paper actiu de les dones en aquest conflicte internacional, especialment la revolució engegada a Rojava, diana dels atacs de l’exèrcit turc precisament per la font d’inspiració que ha suposat pel feminisme la creació d’un model social alternatiu de societat ecològica, democràtica i basada en l’alliberament de les dones.
Se’ns hi ha convidat perquè les persones nouvingudes coneguin de primera mà perquè el seu país d’acollida està en procés d’emancipació nacional. Hi serem doncs per donar-los la benvinguda al nostre país, perquè entenguin que Catalunya no és Espanya i per proposar-los de ser ciutadans de ple dret.
A partir de les 11 del matí, a l’Espai Polivalent del Nord, hi podrem compartir pastes marroquines, te pakistanès i un rostit popular per celebrar els 10 anys de l’entitat en la seva lluita contra la Llei d’Estrangeria.
El català, la llengua de la república catalana. Com protegir el català i alhora potenciar el coneixement de diverses llengües.
Us convidem a assistir a la tertúlia El català, la llengua de la república catalana. Com protegir el català i alhora potenciar el coneixement de diverses llengües.
La xerrada anirà a càrrec d’Àngels Folch, mestra, membre del Col·lectiu Koiné i fundadora de l’ANC.
Us esperem dijous 12 de desembre del 2019, al local de SBDxI-ANC (c. Illa, 1-3), de 7 a 9 del vespre.
Aquesta vegada posem sobre la taula el tema de la llengua, de la llengua catalana.
Les nacions tenen característiques definitòries. N’hi ha de comunes com ara territori, grup humà, etc., però les nacions tenen elements que les diferencien les unes de les altres. Per exemple, en el cas d’Irlanda, el factor religiós ha jugat un paper important, però la llengua irlandesa en molta menor mesura. En el nostre cas, en canvi, la religió no té un pes definitori, però la llengua sí que ens és un element determinant i bàsic de la nostra nació.
La situació de la llengua catalana, com tot el que ens propi a Catalunya, està sotmesa a la colonització i al supremacisme de la llengua castellana, exercit per l’Estat espanyol. Aquesta manca de sobirania sociolingüística que patim afecta tant la qualitat del català com l’extensió de l’ús social que, com a llengua pròpia del país, li pertoca.
Quin paper ha de tenir la llengua catalana, doncs, en una futura república catalana? D’això parlarem avui. El manifest Koiné de l’any 2016 ja marcava unes línies clares sobre per on haurien d’anar els trets.
Objectiu de les Tertúlies republicanes:
Les tertúlies republicanes són unes activitats organitzades per Sabadell per la Independència (SBDxI), assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a fi de debatre temes actuals d’interès general o sectorial, contrastar i compartir punts de vista i, fins i tot, manifestar la discrepància, sobre qüestions que poden interessar els associats de l’ANC de Sabadell.
Es parteix del pressupòsit que el ventall ideològic dels socis de l’entitat és divers. Entenem que els socis de l’ANC, com a transversals que som, tot i compartir l’objectiu de la independència, podem tenir punts de vista diferents sobre temes diversos. En conseqüència, el millor és parlar-ne, debatre, resoldre dubtes, superar discrepàncies i, sobretot, fer pinya tots plegats malgrat la diversitat d’opinions. Com més coses sapiguem, més forts argumentativament serem; i, com més ens coneguem, més resolutius en l’acció serem.
Hom creu que és convenient d’establir aquest espai de reflexió enmig de la contínua mobilització que duu a terme l’ANC i l’independentisme en general que fa que amb tantes accions no hi hagi mai temps per al pensament i la reflexió.
La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.
L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.
Posar el testimoniatge al servei de la lluita La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.
Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.
Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.
Una xarxa antirepressiva forta Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.
D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.
Us convidem a la tertúla que té per nom: Seguretat al mòbil i compres per Internet.
La tertúlia anirà a càrrec de Quim Piqueras, metge radiòleg i aficionat a la Informàtica.
Es farà aquest dimecres 28 de novembre del 2019, al local de SBDxI-ANC (c. Illa, 1-3. Sabadell), de les 7 fins a les 9 del vespre.
A la tertúlia que volem fer hi haurà una petita part de formació a més a més del debat perquè creiem convenient que, ens els temps actuals, de tantes xarxes socials i tants intercanvis digitals, cal que cada dia dominem més les eines que tenim a mà. Estem exposats a la manca de privacitat per tot arreu i que, per segones quines transaccions, ens convé anar ben protegits.
Quim Piqueras, metge radiòleg aficionat a lnternet és bon coneixedor de les eines digitals i ens pot ajudar molt a navegar adequadament pels camins digitals.
Després de la seva intervenció podrem demanar aclariments, resoldre dubtes i fer contribucions amb la finalitat que entre tots plegats aprenguem a ser més eficaços amb les eines digitals de què disposem.
Objectiu de les Tertúlies republicanes:
Les tertúlies republicanes són unes activitats organitzades per Sabadell per la Independència (SBDxI), assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a fi de debatre temes actuals d’interès general o sectorial, contrastar i compartir punts de vista i, fins i tot, manifestar la discrepància, sobre qüestions que poden interessar els associats de l’ANC de Sabadell.
Es parteix del pressupòsit que el ventall ideològic dels socis de l’entitat és divers. Entenem que els socis de l’ANC, com a transversals que som, tot i compartir l’objectiu de la independència, podem tenir punts de vista diferents sobre temes diversos. En conseqüència, el millor és parlar-ne, debatre, resoldre dubtes, superar discrepàncies i, sobretot, fer pinya tots plegats malgrat la diversitat d’opinions. Com més coses sapiguem, més forts argumentativament serem; i, com més ens coneguem, més resolutius en l’acció serem.
Hom creu que és convenient d’establir aquest espai de reflexió enmig de la contínua mobilització que duu a terme l’ANC i l’independentisme en general que fa que amb tantes accions no hi hagi mai temps per al pensament i la reflexió.
Aquest cap de setmana el moviment estudianti MES realitza una Acampada popular per denunciar la situació política que viu el país i per manifestar-ne el rebuig.
Diumenge 22 de desembre, serem a la celebració del desè aniversari de les FAIV, la 
A partir de les 11 del matí, a l’
Us convidem a assistir a la tertúlia El català, la llengua de la república catalana. Com protegir el català i alhora potenciar el coneixement de diverses llengües.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 