Tot a punt per a la manifestació de dissabte a Madrid

Les entitats sobiranistes i els grups parlamentaris ja ultimen els detalls de la gran manifestació unitària que recorrerà el paseo del Prado aquest dissabte, 16 de març, per reivindicar que l’autodeterminació no és un delicte, sinó un dret.

La capçalera de la manifestació sortirà a les 18 h amb el lema “La Autodeterminación no es delito. Democracia es decidir”. El punt de trobada per a tots els manifestants serà el paseo del Prado, l’espai entre la rotonda Emperador Carlos V i la plaça Neptuno. Una de les principals recomanacions als ciutadans que aniran a la manifestació és que hi arribin com més aviat millor, cap a quarts de sis de la tarda, ja que es preveu una gran aglomeració de gent.

Fa setmanes que s’estan organitzant autocars des de molts punt del país amb destinació Madrid. Actualment hi ha comptabilitzats un total de 400 autocars, prop de 360 de Catalunya i més de 40 de la resta de la península. També sortiran molts trens en direcció Madrid, actualment hi ha uns 10 trens AVE complets o quasi complets.

Per facilitar la mobilitat i l’arribada de vehicles propis d’altres punts de l’Estat, es recomana fer servir els aparcaments dissuassoris a les entrades de Madrid.

Una manifestació molt transversal
La de dissabte, serà una manifestació molt plural i diversa, com ho demostra el gran nombre d’entitats i associacions que s’hi han sumat, no només de Catalunya, sinó també d’altres punts de la península. A més de les entitats i els grups parlamentaris convocants (Assemblea, Òmnium, JxCat, ERC i CUP), des d’Euskal Herria, hi haurà representants Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak i EH Bildu. De Galícia, membres del BNG, Confederación Intersindical Galega, Via Galega i Plataforma Galiza con Catalunya. D’Andalusia, el Sindicato Andaluz de Trabajadores; i d’Aragó, Puyalón.

Les forces sindicals que també han volgut mostrar el seu suport són les següents: IAC Catalunya, Intersindical-CSC Catalunya, Intersindical Valenciana, STEI Intersindical Illes Balears, LAB Euskadi, ESK Euskadi, Steilas Euskadi, CUT Galícia, CUT Aragó, SAT Andalusia, FSOC Canàries, Intersindical Canària, CSI Astúries.

12 de març, eleccions sindicals per a personal docent no universitari. Vota independència!

Aquest dimarts 12 de març, el personal docent no universitari, que comprèn més de 80.000 persones, està cridat a les urnes per decidir els seus delegats sindicals. Per això, des de l’Assemblea fem una crida perquè tot el personal docent de l’escola pública voti per un sindicalisme de classe i independentista.

Amb la voluntat que l’independentisme tingui veu i presència en cada un dels òrgans de poder i decisoris, hem engegat la campanya Tu Votes, Tu Comptes que pretén precisament reforçar la presència independentista a les cambres de comerç i sindicats compromesos amb la República catalana en cada contesa electoral, com va passar de fet la setmana passada a les eleccions sindicals a la Generalitat de Catalunya.

Ara, cal  apostar i fer créixer un sindicalisme de classe fort, que defensi l’ensenyament públic i de qualitat, que planti cara a les retallades i que vetlli per un sistema educatiu modern i amb valors republicans. I això només serà possible si el sindicalisme independentista i de classe és majoritari. Ens cal enfortir aquestes estructures d’Estat, i a cada elecció sindical cal no només tenir-hi presència, sinó consolidar les propostes compromeses amb la República catalana.

Per tant, demà, vota per un ensenyament públic i de qualitat; vota independència!

#CapALaIndependència

 

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Declaració 8 de març 2019. Ens jutgen a totes. Cap dona en l’oblit!

Començàvem el manifest de l’any 2018 dient Juntes som més! i enguany cal tornar-ho a dir si cal amb més força. Aquest 8 de març les dones omplirem els carrers i un cop més la nostra serà una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil. Per aturar-ho tot i dir prou.

Des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la mobilització internacional de la vaga per reivindicar i fer visibles les diferències salarials i de pensions, la precarietat laboral amb salaris minsos, dobles jornades reduïdes o parcials, l’explotació laboral de moltes dones que treballem en els sectors treball domèstic, de cures i reproducció social, les violències masclistes que patim només pel fet de ser dones (31 dones assassinades l’any passat als Països Catalans)*, les mancances del finançament dels serveis públics d’educació, sanitat i dependència que acabem sostenint les dones majoritàriament, la poca representació de dones en tots els àmbits de decisió i representació: on són les dones en els mitjans de comunicació, en els governs de les institucions i consells d’àmbits econòmics i socials i culturals? Aquest 8 de març des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la vaga per denunciar la vulneració de drets i llibertats fonamentals que patim com a ciutadanes per part de l’estat espanyol i la seva justícia que no dubta en deixar violadors en llibertat i privar-ne a representants del Parlament de Catalunya i de la societat civil catalana mantenint-los com a ostatges.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida. A Catalunya per exercir el dret d’autodeterminació l’1 d’octubre, estem patint la repressió política de l’estat espanyol que polititza la justícia i criminalitza les persones per les seves idees. Les feministes sempre hem estat compromeses amb les llibertats i en la defensa dels drets i les llibertats dels pobles. Rebutgem la criminalització de les accions noviolentes de protesta social i reivindicació política. Denunciem la justícia patriarcal, hereva del franquisme, que ha empresonat, imputat i encausat dones, independentistes, republicanes, anarquistes o sense adscripció política sense que hagin comès cap delicte. Exigim la llibertat de les preses polítiques, les exiliades i les encausades i la fi de tots els processos judicials oberts que vulneren drets polítics i socials de les represaliades, així com la llibertat de totes les dones injustament empresonades. I denunciem les condicions de les presons on les preses polítiques estan doblement afectades pel fet de ser dones: privades de llibertat en unes presons pensades per a reclusos homes, que no aborden la perspectiva de gènere ni s’adapten a les necessitats de les dones.

Un país no pot esdevenir lliure, si les dones no som lliures.

Dones lliures en territoris lliures!

Ens volem totes lliures, vives i amb vides dignes

Com ja vàrem fer el 21 de febrer, aquest 8 de març tornarem a fer vaga perquè: l’autodeterminació és un dret.

Votar no és delicte!

Ens jutgen a totes.

Prou repressió. Cap dona en l’oblit!

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha adherit a la vaga feminista d’aquest 8 de març – Guia d’actes del Vallès Occidental

L’Assemblea fa una crida a unir-se als comitès de vaga de cada municipi, a prendre part en l’organització durant la setmana i en les convocatòries que hi haurà el dia 8 al matí. A la tarda  participarem en la manifestació que es farà a Barcelona. L’inici serà a les 18.30 h i anirà de Gran Via, a l’alçada de la Pl. d’Espanya, fins a la Pl. de Catalunya, baixant pel Pg. de Gràcia.

La Sectorial de dones de l’Assemblea s’ubicarà a Gran Via cantonada Vilamarí, a tres quarts de sis de la tarda. Des d’allà es desplaçarà fins al primer bloc de la manifestació. Portaran tres grans globus de color lila.

La manifestació, de fet, tindrà dos blocs: el primer, dedicat únicament a les protagonistes de la jornada, les dones, s’ubicarà entre els carrers d’Entença i Llançà. Al segon, que serà mixt, hi hauran tots els col·lectius i entitats que donen suport a la manifestació i se situarà a la Pl. d’Espanya. Entre aquests dos blocs, hi haurà una gran batucada al C. de Llançà.

Volem un país lliure on valgui la pena viure. Això només serà possible si revertim les desigualtats, discriminacions, agressions i violències que persisteixen en la nostra societat, profundament masclista encara avui dia.

Per això, aquest 8 de març, cal que ho aturem tot. Volem dones lliures en un país lliure! Divendres, fem vaga general!

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Concentracions al Vallès Occidental

  • Montcada i Reixac 10.00 davant l’Ajuntament. 12.00 davant l’església.
  • Polinyà 12.00 plaça de la Vila
  • Sabadell 11.00 h davant dels jutjats. 18.30 alcalde Marcet.
  • Sant Cugat del Vallès 12.00 manifestació a la plaça Lluís Millet.
  • Terrassa 19.30 manifestació plaça Ricard Camí

La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país.

Resum de la intervenció de la portaveu, Sra. Natàlia Cugueró.

Les Cambres de Comerç són unes entitats de dret públic que contribueixen a la formació de l’interès general. Per això hi són presents totes les activitats econòmiques, i tant les grans empreses, com els autònoms, les mitjanes empreses, com les microempreses, utilitzin o no, els seus serveis.

En els darrers anys, amb la desaparició de la quota obligatòria, les Cambres de Comerç s’han hagut de centrar en oferir i cobrar serveis. La Presidència i el Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, s’han hagut de dedicar a aconseguir l’equilibri pressupostari entre les despeses i els ingressos, i oferir serveis de mercat.

L’ajustament obligat, per la desaparició de la quota obligatòria, ha fet guanyar modernitat a les Cambres de Comerç, en la prestació dels seus serveis. La primera i més antiga de les 13 cambres que hi ha actualment en el conjunt de Catalunya, és la Cambra de Comerç de Terrassa, i ara està en condicions de projectar-se i enlairar-se. Curiosament, les organitzacions empresarials veuen les Cambres de Comerç com a competidores en la prestació de serveis a les empreses, i això fa que majoritàriament siguin de l’opinió que haurien de desaparèixer.

En canvi, les persones que ens presentem en les candidatures “Les Cambres: eines de país”, som persones que considerem que no s’han de descuidar les funcions de les Cambres de Comerç , ben al contrari, creiem que calen en favor del progrés econòmic del Vallès i de Catalunya.

Som persones que fem la nostra trajectòria professional fent empresa. En actiu. Autònoms, microempreses, petites i mitjanes empreses. Sense cap voluntat de protagonisme personal, sinó amb una voluntat de servei. Amb humilitat, creiem que convé que les Cambres de Comerç siguin eines de país que, apart de desenvolupar les seves funcions de defensa dels interessos econòmics generals, hi afegeixin la cooperació entre empreses (cooperar per a competir). Compartim la necessitat d’incloure un elevat capteniment ètic i de participació oberta, que els instruments de participació de la societat digital del segle XXI permeten, i fer-los nostres.

Ens presentem precisament quan les eleccions són obertes. I amb vot electrònic, i deixem enrere l’obscurantisme amb que s’havien confegit els plens en el passat.

Volem ser el parlament “empresarial” de la comarca i traslladar als Ajuntaments, al Consell Comarcal i a les institucions catalanes, les propostes que reuneixin el major consens entre les persones que realitzen activitat econòmica, per tal de contribuir al progrés econòmic i social.

Hem decidit presentar-nos a les eleccions de la Cambra de Comerç de Terrassa, convençuts que la participació electoral li farà un bé a la nostra Cambra de Comerç. La revitalitzarà. Li farà guanyar autoritat i reconeixement social. Li farà guanyar influència en la presa de decisions col·lectives de la qual tots, ens n’hem de sentir corresponsables.

Volem fomentar la participació electoral, i per això el vot electrònic n’és una oportunitat.

El Vallès, el gran motor de Catalunya

La demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa està majoritàriament inclosa en la comarca del Vallès Occidental. Juntament amb la Cambra de Comerç de Sabadell inclouen tots els municipis de la comarca.

La superfície comarcal és de 583,2 km2, la qual cosa representa un 1,8% de la superfície total de Catalunya. Això no obstant, en aquest territori relativament petit, es concentren, a data d’1 de gener de 2018, 917.905 persones, el 12,1% de la població catalana.

El Vallès Occidental és una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.574,1 hab/km2 enfront dels 236,7 hab/km2 del conjunt de Catalunya).

Terrassa, amb 218.535 habitants, a 1 de gener de 2018, és la tercera ciutat catalana. Sant Cugat del Vallès, amb 90.664 habitants, la dotzena, i Rubí, amb 76.423, la quinzena.

Ens trobem al centre del corredor mediterrani i a 20 minuts de Barcelona, per això el Vallès Occidental és un territori divers i referent dins l’arc metropolità, pel seu teixit industrial i de serveis avançats a les empreses.

És la primera comarca catalana en quantitat de sòl per a activitats econòmiques, amb una bona dotació d’espais per a localitzar empreses, i representa el 12% del PIB de Catalunya.

Concentra 26.793 empreses, 321.960 treballadors i 60.854 autònoms, i disposa de 140 polígons d’activitat de 5.334 hectàrees.

El Vallès Occidental és la primera comarca tèxtil de Catalunya. Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció) segueix a poca distància a Sabadell, que és el primer centre llaner i d’acabats de cotó de la península Ibèrica. Aquest sector, tot i que havia estat dominant, ara només representa el 4,4% del VAB industrial de la comarca, ja que l’economia de la comarca s’ha diversificat abastament.

Avui, l’activitat econòmica del Vallès Occidental és heterogènia i té un teixit local d’empreses petites que complementa i facilita el desenvolupament dels negocis. Els percentatges d’implantació dels diferents sectors econòmics segons els llocs de treball són:

  • 25,9% Serveis relacionats amb l’empresa
  • 20,8% Comerç
  • 20,7% Indústria
  • 15,7% Serveis a la ciutadania
  • 10,1% Serveis al consumidor
  • 6,6% Construcció

La comarca compta amb centres formatius superiors de referència internacional i catalana i una àmplia oferta de centres de formació professional; 2 grans universitats, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 2 escoles de negoci, 5 escoles especialitzades i 54 centres de formació professional.

Les infraestructures tecnològiques i d’investigació són punteres internacionalment i amb una llarga experiència; existeixen 14 centres de recerca, 4 parcs científics i tecnològics, entre altres.

El Vallès Occidental té un important entorn de serveis i institucions de suport a les empreses, amb centres de negoci, vivers d’empreses i agrupacions i institucions empresarials, que junt amb els clústers i projectes d’innovació, impulsen el treball en xarxa i la cooperació pública – privada per a la dinamització econòmica.

Les candidatures agrupades en el nom “La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país” representem una diversitat d’empreses petites i mitjanes, i autònoms, en els municipis de l’àrea la cambra.

Els nostres compromisos 2019-2023

  • Compromís de país.
  • Amb el lideratge econòmic i sense submissió als interessos d’oligopolis i empreses amb seus no catalanes.
  • Aportar en positiu. Ens comprometem a oferir alternatives viables, amb humilitat, i des de l’experiència que tenim com a emprenedors.

    • Compromís de representació.

    On els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de la Cambra de Comerç hi siguin representades: microempreses, pimes, grans empreses, autònoms i cooperatives.

    Prioritat del bé comú. Les nostres propostes són per a una Cambra de Comerç proactiva en l’obra del millorament i progrés econòmic del Vallès.

    • Compromís de bon govern.

    Un nou model de Cambres: més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.

    Una Cambra de Comerç en xarxa, digital, en què les opinions de gran transcendència es puguin consultar en referèndums digitals.

    Una Cambra de Comerç que posi en contacte el talent i que connecti les empreses.

    – Cooperant per a competir millor.

    – Sent propositius en el millorament i el progrés econòmic del Vallès.

    • Compromís de transformació.

    Fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors.

    Prendre cura del cens de la Cambra de Comerç, de la seva revisió, per tal que cap activitat econòmica se’n senti exclosa.

    Governança. Volem fomentar el bon govern, resultat de la relació entre els organismes que dirigeixen políticament un territori i la societat civil d’aquest territori. No és un sinònim de govern, o de gestió, sinó d’interrelació.

    • Catalunya.

    Articulant les complicitats, a nivell català, per a contribuir al millorament i el progrés econòmic.

    Col·laborant activament al reconeixement de la independència de Catalunya.

    Terrassa, 4 de març de 2019.

    Vídeo “Cambra de comerç, eina de país”

    Aquest és el vídeo de la campanya “Cambra de comerç, eina de país” que vol afavorir les candidatures a les cambres de comerç que estiguin compromeses amb la independència.

    Document “Les pensions només estan garantides en una Catalunya independent”

    Aquest és el dossier que ha elaborat la sectorial d’Economistes de l’Assemblea Nacional Catalana sobre les pensions.

    14 de març, a Ripollet, acte sobre el consum energètic amb Joan Canadell

    El dijous 14 de març, a Ripollet, es farà un acte sobre la importància del consum energètic. Hi participarà el cofundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell.

    L’acte començarà a les 20.00h a la sala d’actes del Centre Cultural.

    Presentada la candidatura col·lectiva independentista que vol presidir la Cambra de Comerç de Barcelona

    L’independentisme està en marxa. Amb la intenció d’anar traslladant la veu independentista del carrer a cada òrgan de poder, avui s’ha presentat la candidatura “Les cambres: eines de país”, que pretén precisament traslladar veus independentistes a les eleccions a les cambres de comerç catalanes, en aquest cas la de Barcelona, que es duran a terme el proper 8 de maig. Es tracta d’una candidatura col·lectiva de 40 empresaris, cadascun en el seu epígraf corresponent del seu sector de negoci.

    La iniciativa, en la qual hi participa l’Assemblea, a més d’altres entitats com el Cercle Català de Negocis, Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat, s’emmarca dins la campanya Tu Votes, Tu Comptes, que ha impulsat l’Assemblea.

    La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha parlat de la importància dels valors republicans, “que s’han de traslladar a tota la societat”, també als organismes representants de la societat civil empresarial, com les cambres de comerç. Paluzie ha dit que és important que la Cambra reflecteixi la societat del país, i que tingui uns òrgans “realment democràtics”, per això ha fet una crida a participar-hi i transformar-la, així, en una “eina de país”.

    A la roda de premsa hi han participat també representants d’entitats i empreses diverses. Albert Codines, de la Fundació Catalunya Estat, ha apostat per una “sacsejada” per fer un tomb a la Cambra de Comerç. Des del Cercle Català de Negocis, el seu president, Albert Pons, ha apostat per fer de les cambres una “veritable eina de país”, i ha fet una crítica al sistema actual de representació, que dona més pes a les grans empreses sense ni tan sols presentar-se a les eleccions.

    Representació del teixit empresarial

    Les empreses també han tingut veu a la roda de premsa. Així, per exemple, Joel Joan, d’Arriska Films, s’ha referit a aquesta candidatura com una candidatura “il·lusionant” i “transformadora” al servei de la gent i dels empresaris del país i no pas al servei dels interessos de Madrid i de la seva “oligarquia”.

    Pere Barrios, de Recam Làser, ha constatat que no s’han sentit gaire representants fins ara, i que les empreses catalanes són més independentistes del que molts pensen. “És hora que la Cambra sigui un reflex d’aquesta realitat”, ha afegit.

    Finalment, Carme Minguella, d’Intercafè, ha remarcat la importància del paper de les dones en la construcció del nou país, i que les cambres han de donar veu a les dones emprenedores i autònomes, que ara no es troben representades com caldria per les cambres de Catalunya.

    A continuació, es pot consultar la llista de candidats que conformen la candidatura:

    • Pere Gran
    • Pere Barrios
    • Anna Mas 
    • Alfons Comas Fuster   
    • Francesc Picas 
    • Jordi Cortinas
    • Josep Sallent
    • Ramon Giró
    • Jesús Serra I Motas 
    • Pere Antentas Costa  
    • Àngel Giralt
    • Joan Canadell 
    • Carles Valls 
    • Jordi Pomarol 
    • Joan Font
    • Xavier Sunyer
    • Jordi Fité
    • Monica Masramón 
    • Carme Minguella
    • Artemi Nolla
    • Núria Roca 
    • Alfred Muñoz 
    • Francesc Cara Solà 
    • Jordi Alvinyà 
    • Pau Bestit Eickermann 
    • Leo Martínez
    • Àngel Lazaro Amoros   
    • Maria Català  
    • Toni Fitó 
    • Jaume Aragall Clavé 
    • Roser Xalabarder Sagales
    • Jordi Domingo
    • Monica Roca
    • Albert Pont Serrano  
    • Elisabet Camprubi Homs 
    • Pere Alemany
    • Joel Joan 
    • Joan Anglí Sallarès 
    • Àngel Font 
    • Albert Pijoan

    Al març, vota candidatures independentistes en les eleccions sindicals del sector públic

    Des de l’Assemblea s’impulsen diverses campanyes per enfortir-nos cada cop més i preparar-nos així per a la propera finestra d’oportunitat. D’aquesta manera, demà es farà pública la presentació d’una candidatura a les cambres catalanes a la qual l’Assemblea, i d’altres entitats, donen suport. Però la voluntat és donar veu i vot a les candidatures que defensin el dret a l’autodeterminació en cada una de les conteses electorals que hi hagi en gremis, patronals, sindicats…

    Per aquest motiu, us informem que al març hi haurà eleccions sindicals a tot el sector públic que depèn de la Generalitat de Catalunya. El 8% de la població assalariada de Catalunya està cridada a les urnes, unes 200.000 persones. Les dates són les següents:

    • 6 de març, personal d’administració i tècnic: 30.000 persones.

    • 12 de març, personal docent no universitari: 80.000 persones.

    • 26/27 de març, personal de l’ICS: 80.000 persones.

    És molt important que tota la gent que té dret a vot l’exerceixi, i ho faci amb consciència de país, per enfortir les forces sindicals nacionalment compromeses i amb un projecte de futur emmarcat en la defensa del dret a l’autodeterminació i en el republicanisme i els drets socials, civils i laborals.

    Enfortint un sindicalisme de classe nacionalment compromès també garantim que, quan arribi el moment de fer costat al Govern que haurà d’implementar la independència, tothom estarà a l’alçada.

    #CapAlaindependència

    Secretariat Nacional
    Assemblea Nacional Catalana

    Vídeo resum de la jornada de vaga general #21F

    La seva causa general és la repressió. La nostra causa general és la democràcia. Llibertat, igualtat i justícia social!

    #MakeAMove – Why we fight video

    The Catalans abroad have been demonstrating in over 30 locations in the last days as a result of the trial to the 12 Catalan prisoners in Madrid. This video is a summary of the events on 1-10 leading to the trial, the reasons why we oppose it and the demonstrations abroad. A homage from here to all suffering the repression as well as those demonstrating at home and abroad.

    PLEASE SHARE.

    MUSIC: Break Free

    Gran èxit de la vaga general: carrers desbordats a favor dels drets socials, civils i laborals i en contra de l’inici del judici a l’1-O

    Seguiment massiu de la vaga general d’avui. Segons dades públiques facilitades per la Intersindical-CSC, el sindicat convocant, la d’avui podria ser la segona vaga més gran dels darrers 15 anys després de la del 3 d’octubre del 2017. El seguiment de la vaga ha estat d’un 24% en la funció pública; un 20% a l’Ajuntament de Barcelona; un 28% en l’ensenyament públic; un 67% a les universitats públiques; un 9’1% a la sanitat pública; i un 30% al comerç.

    De fet, el gran èxit s’ha traduït aquesta tarda a Barcelona en una immensa manifestació que ha aplegat 200.000 persones que han omplert el passeig de Gràcia de dalt a baix, fins a la cruïlla amb Gran Via.

    En declaracions abans de la marxa, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha valorat positivament la jornada de vaga i s’ha referit també als acusats que avui declaren al Tribunal Suprem i que una delegació de l’Assemblea, encapçalada per la presidenta Elisenda Paluzie, i secretaris i exsecretaris de l’Assemblea, han volgut acompanyar. Cruanyes s’ha referit sobretot a Sànchez, que està imputat “per haver exercit la direcció d’una associació democràtica” i per dur a terme “accions democràtiques”, com manifestacions, que entren “dins la llibertat d’expressió”.

    Per tot això, Cruanyes ha qualificat la situació d’”intolerable” en una societat democràtica. Dit això, Cruanyes ha afegit que l’Assemblea respondrà a aquesta repressió de l’única manera possible: seguir actuant políticament, plantant cara pels objectius de l’entitat, que són el dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya.

    Voluntat de criminalitzar l’autodeterminació
    David Fernàndez, Estel Solé, Martí Anglada i Anna Sallés han estat els encarregats de llegir el manifest unitari al final de la manifestació, en què s’ha afirmat que la causa general oberta contra del dret a l’autodeterminació del poble català persegueix l’objectiu de castigar de forma exemplar els responsables polítics. “Volen que mai més ningú gosi intentar de nou una nova política que pugui posar en qüestió a unitat territorial de l’Estat espanyol” per impedir qualsevol via d’apoderament popular que comporti una amenaça per als poders fàctics de l’Estat.

    Per tot això, doncs, creuen que el que està en joc en aquest judici és el dret a l’autodeterminació, una lluita compartida també per a altres pobles i col·lectius de l’Estat, que mostraran el seu suport el proper 16 de març a Madrid, conjuntament amb entitats catalanes. Així mateix, reafirmen la vaga general com un instrument per fer sentir la veu dels treballadors per dir prou a les constants agressions i vulneracions de drets. Finalment, s’ha fet una petició per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats en favor dels drets civils, polítics, socials i laborals i l’autodeterminació

    La resignació ja s’ha acabat
    Àngels Massip, membre de la Intersindical-CSC, ha constatat que només la lluita de classes popular permet conquerir nous drets, i ha fet una advertència: “estem preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!”. “Volen que seguim agenollats”, ha dit, però ha estat contundent: “Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora en una Catalunya en la qual s’assumeixi que sense drets no hi ha llibertat”.

    Al seu torn, Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari de l’ensenyament i que ha secundat la vaga, ha enviat un agraïment als 32.400 docents que avui han fet vaga, i ha traslladat un missatge a l’Estat que els acusa d’adoctrinament: “seguirem parlant de política a l’aula”, i seguiran defensant els drets sempre que calgui, també fent vagues. “Farem totes les vagues que calgui”, ha conclòs.

    Manifest de la Vaga General del 21F

    SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

    Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils,polítics i socials per part de l’Estat espanyol.

    Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de lespensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.

    Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats quevagin en una altra direcció.

    Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anyspatint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials ojudicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix movimentsindependentista.

    També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.

    Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.

    Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, les entitats, partits i sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.

    Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.

    Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.

    Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals. Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.

    I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.

    Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.

    Llibertat presos i preses polítiques.
    Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.
    Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.

    Per l’autodeterminació

    Manifest de la Intersindical-CSC en motiu de la Vaga General del 21F

    Sortim per cridar ben alt i ben fort que tots nosaltres, les dones i els homes de Catalunya que lluitem dia a dia per la nostra dignitat com treballadores i treballadors no deixarem que destrueixin els nostres drets laborals, socials i les nostres ànsies de llibertat. De motius per mobilitzar-nos n’hi ha molts, però la raó que més ens hi empeny és tan simple com que ja n’estem fartes i ens toca passar a l’ofensiva. Ja n’hi ha prou de limitar-nos a un mer resistencialisme apàtic basat en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització de les nostres vides.

    Els successius governs han laminant progressivament els nostres drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora. Unes polítiques basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat. Un dels últims exemples va ser protagonitzat, l’any 2012, pel govern espanyol del PP, que va continuar l’espiral de destrucció de drets laborals i del marc laboral català engegada força anys abans pels executius del PSOE, en l’etapa de la posttransició del règim espanyol. Una profunda i retrògrada reforma laboral que encara patim.

    El Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistir en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenir intacte la reforma laboral. Va anunciar acords parcials per recuperar alguns drets laminats per aquesta, però sembla que finirà el mandat sense cap acció concreta. En tot cas, ni una paraula de recuperar les indemnitzacions per acomiadament prèvies, l’aval obligatori de l’administració en cas d’ERO o el blindatge de les condicions de treball en les empreses amb previsió de pèrdues.

    És per això que, des de la Intersindical-CSC, exigim per a tota la classe treballadora de Catalunya:

    • La derogació completa de la reforma laboral del PP.
    • Un salari mínim català de 1200 euros mensuals, adaptant els sous al nivell real del cost de la vida.
    • Pensions mínimes de 1200 euros mensuals perquè tota la gent gran no es vegi abocada a la precarització en els seus anys de descans.
    • Que l’Estat espanyol es faci càrrec dels augments salarials en els centres de treball especial fruit de l’augment del salari mínim ja aprovat.
    • La jornada laboral de 35 hores per començar a fer efectiu el repartiment del treball i la riquesa entre tota la societat.
    • La plena igualtat de gènere i social en tots els centres de treball, sense excepcions, i la fi de la bretxa salarial.
    • La recuperació de les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i aturades pel Tribunal Constitucional.
    • Un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes, recuperant el poder adquisitiu perdut durant l’etapa de retallades.

    Ara que fa set anys de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que va resultar terriblement lesiva per a les treballadores i els treballadors, prenem els carrers i posem sobre avís als governs que no tolerarem, mai més, l’empobriment progressiu de les nostres llars. I ara que fa 100 anys que la vaga de la Canadenca ens va ensenyar que només la lluita de les classes populars permet conquerir nous drets, com llavors la jornada laboral de 8 hores, insistim que estem preparades i preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui per avançar cap a noves cotes de llibertats i justícia social. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!

    Igualment, com a organització social compromesa amb les treballadores i els treballadors del nostre País, no podem deixar d’exigir també que deixi de jutjar-se el nostre poble per voler exercir la seva llibertat. Només acceptarem del Tribunal Suprem i dels aparells de l’Estat la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent encara que ens vulguin ancorats al segle XIX.

    Volen que seguim agenollats i claudicants com a classe i paralitzats i servils com a poble, però no els donarem aquest gust! Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora digne en una Catalunya en la qual totes i tots assumim que, sense drets, no hi ha llibertat!

    Visca Catalunya!

    Visca la classe treballadora!

    Visca la República de la gent treballadora!