El següent posicionament polític referent a la reforma laboral espanyola, i que s’emmarca en la campanya Eines de País, va ser aprovat en el Ple del Secretariat Nacional d’aquest passat dissabte, 15 de gener:

Des de l’Assemblea Nacional Catalana sempre s’ha defensat la necessitat de construir un marc de relacions laborals propi dins d’un estat independent. Ara bé, l’entitat és perfectament conscient que el moment que vivim no és el de la ruptura amb l’Estat i que s’ha de treballar dia a dia per la construcció d’un marc polític no sucursalista.

Per tant, des del moviment popular independentista i l’Assemblea Nacional Catalana, s’ha d’actuar per preparar la ruptura amb l’Estat. Això exigeix avançar cap a un marc de sobirania en les relacions laborals.

Per això, l’Assemblea ha actuat per tenir instruments d’incidència social i econòmica (també en el marc de les relacions laborals). Mitjançant la campanya d’Eines de País, s’han impulsat sindicats (la Intersindical-CSC i d’altres) i patronals (Anem per Feina) d’obediència exclusivament catalana i que han de ser majoritàries perquè estiguin al servei del projecte nacional quan es trenqui amb l’Estat espanyol.

Un cop analitzats els acords entre el Gobierno, els sindicats i la patronal d’Espanya, s’observa:

• Que els convenis sorgits de la negociació col·lectiva d’àmbit estatal continuaran tenint prevalença sobre aquells que siguin fruit de la negociació duta a terme en l’àmbit no estatal. Tal fet les condemna a la irrellevància i impedeix que puguin créixer sent útils. En conseqüència, dificulta enormement tenir actors econòmics i socials majoritaris que estiguin al costat del procés d’alliberament nacional i de la ruptura amb l’Estat.
• Que la potestat d’admetre Expedients de Regulació d’Ocupació massius segueix sense estar en mans catalanes, la qual cosa ens afebleix davant d’una hipotètica i probable situació pitjor que la que vam viure el 2017 (amb el foment per part de l’Estat de destrucció de llocs de treball a Catalunya).

Així doncs, l’Assemblea considera la Reforma Laboral pactada entre els principals actors del Règim del 78 (Gobierno, CEOE, Comissions Obreres i la Unió General dels Treballadors) com a perjudicial per a les treballadores, treballadors i l’empresariat català; discriminant el marc català de relacions laborals. En conseqüència, l’Assemblea Nacional Catalana dona suport als seus aliats en matèria laboral.

El màxim representant de Justícia de la Comissió Europea, el comissari Didier Reynders, s’hauria reunit amb Societat Civil Catalana (SCC) el dijous 9 de desembre, segons el portaveu de Justícia, Christopher Wigand, que va afirmar que la reunió va tenir lloc a la petició de l’organització espanyolista. Segons l’ACN, a la reunió es va parlar de la situació política a Catalunya, així com de la immersió lingüística, que actualment es troba sota l’atac de les autoritats espanyoles.

Com a resposta a aquesta trobada, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha sol·licitat per carta una reunió al comissari per tal d’oferir el punt de vista del moviment pacífic i democràtic per la independència de Catalunya, denunciar les accions repressives de les autoritats espanyoles contra activistes i representants electes catalans, així com aportar informació real sobre els beneficis del sistema d’immersió lingüística catalana a l’educació. L’Assemblea, com a organització de la societat civil inscrita al Registre de transparència de la UE -a diferència de SCC-, considera que ja és hora que s’escolti l’independentisme, ja que no s’han celebrat reunions entre la CE i representants de la societat civil catalana des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

A la seva carta, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat al comissari els missatges de preocupació de diversos organismes i ONG internacionals davant la violència policial desproporcionada de l’Estat espanyolcontra activistes pacífics, i la persecució judicial de líders civils i polítics catalans, així com d’activistes i càrrecs públics. A més, li ha recordat el fet que Jordi Sànchez, l’expresident de l’Assemblea, va ser empresonat per convocar mobilitzacions pacífiques; i que l’expresidenta de l’organització i després presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, va ser empresonada per permetre un debat al Parlament en relació al referèndum d’independència.

En aquest sentit, Paluzie també ha destacat que el sistema català d’immersió lingüística compta amb un gran reconeixement internacional, com ara el del relator especial de les Nacions Unides per a les minories, Fernand de Varennes, que el març del 2020 va apel·lar les autoritats espanyoles per tal d’evitar la reducció de l’ensenyament en català, i va demanar que respectessin els drets dels parlants de llengües minoritàries a l’Estat espanyol. També li va recordar que la sentència del Tribunal Suprem espanyol d’imposar el 25% de la llengua castellana a les escoles catalanes va en contra de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

La manca d’actuació de la Comissió Europea davant les violacions de drets de l’Estat espanyol, qualificant-ho sempre d’”assumpte intern” i defugint les seves responsabilitats, només fa que erosionar el respecte i la protecció dels drets humans a tota la Unió. A diferència d’organitzacions amb vincles amb l’extrema dreta espanyola com SCC, l’independentisme català ha demostrat repetidament el seu compromís amb els drets humans i la democràcia. Per aquests motius, a la seva carta, Paluzie ha sol·licitat una reunió al comissari el més aviat possible, a fi de poder fer arribar el punt de vista i posicionaments de l’independentisme cívic sobre aquestes qüestions.