El dijous 18 de novembre, a Ripollet, es farà l’acte titulat “Lluitar per la llengua, encara!“.
L’acte comptarà amb la participació dels filòlegs Pau Vidal i Jaume Marfany.
Està previst que comenci a les 19.30, a la sala d’actes del Centre Cultural.
Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.
L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.
En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.
D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.
L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.
L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.
En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.
L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”
Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
Com cada divendres, arriba l‘Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
🔴 A les 21.30 h en directe a TeveCat i al nostre canal de Youtube.
El dimecres 27 d’octubre, a Cerdanyola del Vallès, el director de Vilaweb, Vicent Partal parlarà sobre els mitjans de comunicació i la repressió. L’acte coincidirà en el dia que va fer-se la declaració d’independència al Parlament de Catalunya, fa quatre anys.
L’acte començarà a les 19.30 h, al Teatre de l’Ateneu, carrer Indústria 38.
Al vestíbul de l’Ateneu, i des de les set del vespre, representants del Consell per la República informaran sobre l’organització i la seva transcendència en el procés d’alliberament nacional. Així mateix, explicaran com poder-s’hi inscriure i, per a qui ja ho estigui, com poder votar a les properes eleccions a l’Assemblea de Representants dels propers dies 29, 30 i 31 d’octubre.
Com cada divendres, un nou l’Estat de la Nació.
Al programa d’avui:
El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).
Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.
Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.
L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.
Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.
Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.
En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.
“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.
Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.
Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.
En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.
Els dies 12 i 13 d’octubre, el Fòrum Regional Europeu de les Nacions Unides ha reunit uns 150 representants d’estats, de l’ONU, d’organitzacions regionals, d’agrupacions de la societat civil i de minories nacionals.
En aquest sentit, representants de l’Assemblea han intervingut en cadascuna de les quatre sessions del fòrum per denunciar les violacions dels drets humans que les autoritats espanyoles cometen contra el poble de Catalunya.
Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i Coordinadora de la Comissió Internacional, va participar ahir a la primera sessió, titulada “Les causes fonamentals dels conflictes contemporanis que involucren minories”, en la què va denunciar que les autoritats espanyoles estaven abusant d’aquests drets catalans: “més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans han estat perseguits políticament per les autoritats espanyoles, creant un efecte dissuassori en l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió i el dret a la participació política”.
El secretari nacional Carles Fité va intervenir a la segona sessió, “Marc normatiu: els drets humans de les minories i prevenció de conflictes”, on va denunciar la intervenció i persecució de la justícia espanyola de l’activitat parlamentària a Catalunya: “Els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana, basant-se en una interpretació extremadament restrictiva de la Constitució espanyola, anul·lant així la representació política de les minories nacionals.”
Les conferències s’han reprès aquest matí, amb una sessió centrada en “Els obstacles a la implementació dels drets de les minories i la prevenció eficaç dels conflictes”. Roviró hi ha tornat a intervenir, alertant del risc que comporta ignorar les vulneracions de drets perpetrades per un estat membre a la UE: “El 2019, el govern de Turquia va justificar la destitució i la persecució judicial de representants electes kurds amb les mesures repressives de l’Estat espanyol contra els representants democràtics bascos i catalans, tot reconeixent que en tots aquests casos no s’havia fet ús de la violència.”
Finalment, la Secretària Nacional Eva Pruneda Ruiz, ha pres l’última paraula durant la darrera sessió: “Camins a seguir per solucionar les mancances dels mecanismes de drets humans per protegir les minories i prevenir conflictes”, en la què va denunciar el cas de l’expresidenta de l’Assemblea i expresidenta del Parlament de Catalunya, que va ser condemnada a 11 anys i mig de presó i hi va passar 3 anys i mig per haver permès un debat sobre la independència a la cambra.
En el marc del fòrum, el relator especial de les Nacions Unides sobre minories, Fernand de Varennes, va posar en relleu la manca de reconeixement per part del govern espanyol de les minories nacionals existents a l’Estat espanyol -incloent Catalunya-, un fet que pot provocar discriminacions i vulneracions dels seus drets.
Els debats resultants a les diferents sessions de treball serviran per redactar els informes i les recomanacions de la 14a sessió del Fòrum mundial de les Nacions Unides sobre les minories, que tindrà lloc a Ginebra el desembre de 2021, i que es titularà “La prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories”.
L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals com a declaracions escrites presentades per a denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (novembre de 2020, juny de 2018).
Avui torna l’Estat de la Nació!
De manera excepcional, l’emetrem a les 22.30 h per afegir-nos a l’apagada elèctrica de les 22 h.
Al programa d’avui:
David Aranda, advocat d’Alerta Solidària, parlarà sobre el cas de les Detingudes 23-S, investigades per terrorisme.
Desconnectem-nos! Com ha de continuar l’acció contra la pujada de la llum? En parlarem amb Martí Claret, coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’Assemblea.
Júlia Lleixà, coordinadora de l’assemblea exterior d’Alemanya, ens parla de la Catalan Week i el paper de les assemblees exteriors en el context actual.
Entrevista a Leo Martínez, adjunt a la direcció general de Mutuacat. Com viuen les mútues privades l’etapa de la pandèmia?
🔴 A les 22.30 h, al nostre canal de Youtube:
L’Assemblea ha promogut un manifest unitari de suport a l’apagada convocada per demà a les 22 h. En aquest document s’hi han afegit més de vint-i-cinc entitats i organitzacions de la societat civil.
Convocarem a l’apagada elèctrica del proper divendres 8 de 22h a 22:30h.
Desconnectem-nos
Davant la contínua pujada del cost de l’energia elèctrica imposada per les grans companyies elèctriques i els estralls socials que estan generant, els sotasignats volem exposar:
Signants:
Aquest és el vídeo que han fet des del mitjà Octuvre sobre la persecució que ha tingut la campanya Consum estratègic de l’Assemblea Nacional Catalana i com la justícia discrimina els catalans a l’hora d’aplicar la llibertat d’expressió.
Les Assemblees Exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana organitzen una nova edició de la #CatalanWeek, que tradicionalment s’organitza en el context dels actes de la Diada de l’11 de setembre; però aquest any la iniciativa se centrarà en el 4t aniversari del referèndum d’independència de Catalunya, la victòria més gran del moviment independentista català fins avui.
Organitzada per primera vegada el 2016, la #CatalanWeek té com a objectiu fomentar la causa independentista de Catalunya a l’estranger i, degut al moment en què s’enfronta el país, també mobilitzar la diàspora catalana per denunciar i sensibilitzar sobre la repressió política espanyola i les vulneracions dels drets humans contra el poble de Catalunya.
En aquest sentit, les Assemblees Exteriors de l’Assemblea a països com Mèxic, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, els països bàltics, Alemanya, el País Basc i Madrid, així com l’àrea Internacional de l’Assemblea, organitzaran una dotzena d’esdeveniments del 5 al 14 d’octubre.
Les Assemblees Exteriors dels Països Baixos, el País Basc i Mèxic seran les encarregades d’endegar aquesta edició, i el primer esdeveniment tindrà lloc a Països Baixos, centrat en les llengües minoritàries i el seu paper a Europa, la directora de cine Isona Passola, el periodista Michel Neumuller, i el professor de lingüistica Cor van der Meer. L’ANC Euskal Herria co-organitzarà, juntament amb “Som-hi” –una organització de cultura catalana al País Basc– una presentació presencial del llibre “Història del moviment independentista català” amb l’autor i excoordinador d’ANC Euskal Herria, Fermí Rubiralta. Finalment, l’ANC Mèxic organitzarà un acte en línia sobre els reptes actuals del moviment independentista català, amb representants de partits polítics i entitats catalanes i un acadèmic mexicà expert en relacions internacionals i la Unió Europea.
L’endemà, el 6 d’octubre, l’ANC a Alemanya organitza una videoconferència sobre qüestions internacionals i legals en el cas català, amb el jurista especialitzat en drets humans Nico Krisch, seguida del debat públic “Fake news i desinformació contra la dissidència política a la UE”, organitzat pel Comitè Internacional de l’Assemblea en el marc de la Conferència sobre el futur d’Europa de la Comissió Europea, amb el doctor en drets humans i periodista internacional Raphael Tsavkko Garcia i el sociolingüista i activista polític català Miquel Strubell.
El 7 d’octubre serà el torn de l’ANC als Estats Bàltics, que organitzarà un debat amb motiu del 30è aniversari de la independència dels Bàltics, amb l’exdiputat estonià i ex-líder del Partit Lliure Estonià, Artur Talvik; el periodista i escriptor letó i participant actiu a la Via Catalana 2013, Otto Ozols; i Tomas Kavaliauskas, professor associat de la Universitat de Kaunas (Lituània) especialitzat en minories nacionals.
El mateix dia, ANC Euskal Herria organitzarà un altre acte sobre la situació actual del moviment independentista català i els seus reptes actuals, amb l’exdiputat al Parlament de Catalunya i activista Albano Dante Fachin; mentre que l’ANC Madrid organitzarà una conferència contra l’experimentació i el maltractament animal.
El 8 d’octubre, ANC Madrid celebrarà un altre acte, aquesta vegada sobre els intents de repressió de les autoritats espanyoles contra els moviments d’autodeterminació de la península, incloent la il·legalització de partits polítics i el bloqueig de la creació d’organitzacions sense ànim de lucre, com Izquierda Castellana i la Fundació Doris Benegas.
El 9 d’octubre, ANC Mèxic organitzarà un segon acte, centrat en el Debat Constituent, una plataforma que impulsa el debat sobre la independència catalana i el futur estat català promovent un paper actiu de la societat civil, amb una de les seves impulsores, Gabriela Serra.
La setmana següent hi haurà dos esdeveniments més. El primer, dilluns dia 11, sobre l’imacte del cas català en els drets fonamentals de tots els europeus, organitzada per ANC Luxemburg, amb la participació del representant del partit d’esquerres DeÍ Lenk, David Wagner, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i altres ponents pendents de confirmar. Finalment, l’ANC Brussel·les tancarà la Catalan Week el dia 14, amb la conferència en línia “Repressió contra el moviment de base català: el cas de l’operació Judes contra activistes pacífics”, amb la participació d’activistes i advocats perseguits.
Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les Assemblees Exteriors de l’Assemblea treballen des de la base com a diàspora catalana organitzada, contactant amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència. Les Assembles Exteriors animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana des de l’estranger a posar-se en contacte amb elles, conèixer-ne més o participar en aquests o altres esdeveniments.
Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.
Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:
Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popular del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i seguretat en clau nacional.
Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i institucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i mantenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.
Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.
Per tercer any consecutiu, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una consulta ciutadana coincidint amb l’1 d’octubre. Enguany, els habitants d’aquest municipi podran decidir si el seu Ajuntament ha de liquidar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Si la resposta fos afirmativa, el primer trimestre de 2022 aquesta administració ja pagaria a l’ATC.
La consulta es farà el divendres 1 d’octubre de 16 h a 20 h, i hi estaran cridades a participar totes aquelles persones empadronades al municipi i que siguin majors de 16 anys. La votació tindrà lloc pavelló municipal de Sant Julià de Ramis.
Aquesta iniciativa s’afegeix a la campanya “Jo pago a Catalunya” impulsada per l’Assemblea per tal que les persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics paguin tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola. Es pretén empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, una eina d’estat indispensable, perquè gestioni un volum superior de recaptació i d’informació tributària. Així, estarem preparats per afrontar amb més garanties la culminació del procés d’independència quan arribi el moment.
En aquest sentit, Jaume Casamitjana, coordinador de l’assemblea territorial de Sant Julià de Ramis, assenyala que “si la majoria d’ajuntaments paguessin els seus impostos a l’ATC, quan arribés el moment que fes falta, la Generalitat tindria a la seva disposició aquests diners“. A més, afegeix que “per assolir la independència és imprescindible que els ciutadans a títol individual facin accions concretes com ara exercir la sobirania fiscal“.
Paral·lelament a la consulta, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i l’Assemblea han organitzat el mateix divendres a la tarda una xerrada sobre sobirania fiscal i una altra del Debat Constituent.
Aquest dissabte 18 de setembre, a Sabadell, Consum Km Zero Sabadell presenta la Fira Tèxtil en col·laboració amb els actes de La Regadora
Plantegem com podem afrontar l’emergència climàtica, social i econòmica.
Plantegem un consum responsable, conscient i de proximitat.
Serà a partir 2/4 d’11 del matí a Ca l’Estruch (c. Sant Isidre, 140)
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 