L’Assemblea Nacional i Gure Esku Dago presentaran aquest dissabte 10 de juliol la Via Pirinenca 2022, una gran mobilització que connectarà Euskadi i Catalunya. Serà la primera acció conjunta entre entitats sobiranistes basques i catalanes.
La presentació constarà d’una acció al Pedraforca i un acte polític on s’explicaran les motivacions polítiques de la mobilització i se’n concretaran tots els detalls.
En aquest acte polític hi participaran Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; Amalur Alvarez, portaveu de Gure Esku Dago; un representant de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC); Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural i Artistes per la República.
L’acte es farà al llogarret de Sant Ponç de Molers i començarà a les 21 h. Un cop acabi es farà l’acció al Pedraforca, que es podrà seguir des d’aquest mateix prat.
El dijous 1 juliol, a Sant Cugat del Vallès, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre, es farà una xerrada sobre la Desconnexió.
Hi participaran Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents i un dels impulsors de l’11Onze, banc català iJosep Reyner, economista, membre sectorial economistes ANC i autor de nombrosos estudis sobre el dèficit fiscal i la sobirania fiscal.
L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.
El dimecres 30 de juny, a Sabadell, el Debat Constituent organitza una conferència sobre la diversitat lingüística i el futur del català amb la lingüista M. Carme Junyent.
L’acte, que serà moderat per Teresa Mira, presidenta d’Òmnium Sabadell.
Qui és la nostra convidada?
M. Carme Junyent és una lingüista catalana, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus treballs de recerca se centren en l’àmbit de les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. És la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
L’acte començarà a 19.00 hores en directe pels canals de Facebook, Twitter i YouTube d’Òmnium Sabadell.
El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents.
El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.
David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics.
Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.
L’Arià Bayé és un dels estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. El judici serà els dies 3 i 4 de juny. Com l’afronta?
Perpinyà, a punt per tornar-se a mobilitzar en defensa del català a l’ensenyament. En parlem amb Andreu Laurent, secretari nacional de l’Assemblea per la Catalunya Nord.
Entrevista a Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, una vegada coneguda la sentència pels atemptats del 17 d’agost.
Com encara l’estiu el sector turístic? En parlem amb David Font, director de l’Agència Catalana de Turisme.
Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.
El dimecres 26 de maig, a Matadepera, es farà a la conferència “Els recursos públics a Catalunya: de la situació actual a la sobirania“. Serà a càrrec de l’economista i ex degà del Col·legi de Economistes de Catalunya Joan B. Casas.
Els dies 7 i 8 de maig, exrepresentants i líders de la societat civil dels Estats bàltics i Eslovènia van participar en un congrés internacional en línia que tractava els processos d’independència dels seus respectius països. L’objectiu era aprendre lliçons que puguin donar impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 participants van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert.
Durant l’acte de cloenda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va agrair als ponents la seva participació i expertesa. També va fer referència a l’actualitat de part del moviment independentista: “No podem seguir esperant taules de negociació obsoletes, no podem deixar perdre les finestres d’oportunitat mirant l’Estat espanyol i cedint terreny. Des de l’Assemblea creiem que és un error, no només perquè no donarà cap resultat, sinó que també suposaria perdre una generació”.
La presidenta va considerar el Congrés com un gran èxit de participació i un camí a seguir per al futur del procés independentista català.
La coordinadora de la Comissió Internacional de l’Assemblea, Joana Pujol, va explicar que “podem concloure que sense unilateralisme, la independència no serà possible. La rellevància de la pressió popular al carrer i una estratègia diplomàtica per defensar els objectius nacionals en un gran nombre de països estrangers són punts clau.”
Joana Pujol va afegir que “la via unilateral ha estat estigmatitzada, sent l’Assemblea l’única organització que l’ha defensada en els darrers anys. El temps ha demostrat l’error estratègic d’abandonar-la i per aquest motiu, la necessitat d’organitzar aquest congrés per a defensar-la”.
El periodista Roger Tugas, del diari Nació Digital, va moderar l’acte de clausura i va destacar que “el moviment independentista català s’ha de preparar per a aquestes finestres d’oportunitat, ser proactiu i no reactiu. Cal que la societat civil estigui preparada quan hagi de sortir al carrer –i probablement hi romangui més temps- però també les institucions, per estar a l’altura de les circumstàncies”.
L’esdeveniment de dos dies va consistir en cinc tallers, realitzats a través de Zoom en sessions tancades. La inauguració i el tancament, emesos en obert a través dels canals de xarxes socials de l’Assemblea, es poden tornar a veure aquí i aquí.
El congrés va tractar temes com l’economia, la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els seus processos constitutius o les seves estratègies de desobediència civil. Les conclusions s’analitzaran i es publicaran més endavant en un llibre blanc sobre la independència unilateral centrada en el cas català.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors Dimitrij Rupel i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, també es va comptar amb Ramón Grosfóguel, activista portoriqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i dels experts i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat i Daniel Soler.
Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit ja que són geogràficament i cronològicament propers a Catalunya. Aquest any és el 30è aniversari de la seva independència i la van aconseguir davant d’un estat molt més poderós, mitjançant un sistema de desbordament democràtic, desobediència civil i fets consumats.
Aquest divendres, 7 de maig, exrepresentants institucionals i líders de la societat civil dels països bàltics i d’Eslovènia han participat com a ponents a la inauguració del Congrés d’Independències Unilaterals, un congrés internacional en línia que analitza els processos d’independència unilateral. L’objectiu és extreure lliçons d’aquests processos històrics que puguin ser aprofitades a Catalunya per donar impuls al seu moviment independentista. El Congrés durarà dos dies, i a part de la conferencia inaugural i la cloenda constarà de cinc tallers, que tindran lloc en sessions tancades per Zoom. La inauguració, que s’ha emès a través dels canals de xarxes socials de l’Assemblea, es pot tornar a veure aquí.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment, afirmant que “la forma més freqüent de reeixir en la independència ha estat a través de la unilateralitat. Podem trobar exemples en tota mena de contextos, siguin propers o distants al cas català. Fa falta tornar a col·locar la unilateralitat en l’àmbit del debat públic i guanyar coneixement sobre com aconseguir la independència de Catalunya”.
Dimitrij Rupel, ministre d’Afers Exteriors eslovè durant el procés d’independència d’aquell país i de nou entre el 2000 i el 2008, a més d’exalcalde de Ljubljana i portaveu dels observadors internacionals durant el referèndum de l’1 d’octubre, ha declarat: “Eslovènia va declarar la independència, i la guerra va començar. La Unió Europa va dir que havíem de cancel·lar el procés d’independència unilateral. Els eslovens no ho vam acceptar. Si ho haguéssim fet, hauríem perdut.”
Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via Bàltic i parlamentari del primer parlament independent d’Estònia, ha afegit: “Els diplomàtics espanyols han fet una gran tasca aconseguint el silenci del govern d’Estònia, que no parla dels presos polítics ni de la independència de Catalunya. Amb la meva presència aquí, vull expressar que la majoria del poble estonià està amb vosaltres.”
Finalment, Vents Armands Krauklis, alcalde del municipi de Valka i líder del Front Popular Letó a la regió de Valka durant el procés d’independència, ha acabat la seva intervenció afirmant: “La meitat de la nostra societat era russa; així que vam cercar el seu suport o, com a mínim, que no rebutgessin el nostre projecte. La independència representava una clara millora econòmica, i van entendre que això era el millor per a tots.”
Vicent Partal, periodista i director del digital Vilaweb, ha moderat l’acte inaugural, on ha destacat:“En tots els seus països, al principi sempre hi havia gent que deia que la independència era impossible, especialment de cara a una superpotència com Rússia, o Eslovènia de cara a Iugoslàvia. Però hi ha punts d’inflexió, quan el poble s’adona que té poder, i que el pot fer servir per fer canviar les coses.”
Després de la inauguració, ha tingut lloc el primer taller a porta tancada, que ha posat el focus sobre la independència política i la qüestió monetària, moderat per Jordi Galí i amb Xavi Cuadras com a ponent, ambdós reconeguts economistes i professors d’institucions de prestigi.
Dissabte el Congrés comptarà amb la participació de Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg del Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i dels experts i acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Jordi Arrufat i Daniel Soler. Els temes de debat seran la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els processos constituents i la desobediència civil. L’acte de cloenda, en línia, tindrà lloc a les 18 h amb la participació de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i Joana Pujol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’entitat, i serà presentat i moderat pel periodista de Nació Digital Roger Tugas.
Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit perquè són geogràficament i cronològicament propers a Catalunya (aquest any és el 30è aniversari de la seva independència). També perquè es van aconseguir davant d’estats molt més poderosos mitjançant un sistema de desbordament democràtic, desobediència civil i fets consumats.
Avui, a les 17 h, en directe, podreu seguir la sessió inaugural del Congrés d’Independències Unilaterals.
La sessió serà en anglès i comptarà amb la participació dels ponents internacionals Dimitrij Rupel (Eslovènia), Ülo Laanoja (Estònia) i Vents Armands Krauklis (Letònia), juntament amb Elisenda Paluzie. Presentarà i moderarà l’acte Vicent Partal.
Podràs traslladar preguntes als ponents a través del xat en directe.
Els dies 7 i 8 de maig, exrepresentants públics i antics líders de la societat civil dels països bàltics i Eslovènia participaran en un congrés internacional digital, que tractarà els processos d’independència dels seus respectius països, per tal de guanyar perspectiva sobre els passos a seguir per part de l’independentisme català. El congrés durarà dos dies i constarà de cinc seminaris, en sessions a porta tancada per Zoom. La inauguració i la clausura de l’acte s’emetran en directe a través de les xarxes socials de l’Assemblea.
La sessió inaugural comptarà amb la participació dels ponents internacionals Dmitrij Rupel (Eslovènia), Ülo Laanoja (Estònia) i Vents Armands Krauklis (Letònia), juntament amb Elisenda Paluzie. Presentarà i moderarà l’acte Vicent Partal.
Podràs seguir la sessió en directe a partir de les 17 h a través de la nostra pàgina de Facebook i al canal de Youtube. Subscriu-t’hi i no t’ho perdis: https://anc.si/Youtube Podràs traslladar preguntes als ponents a través del xat en directe.
Aquest informe breu recull els principals resultats i conclusions de l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a Catalunya. Dirigida per César Coll i Bernat Albaigés, la publicació ofereix un diagnòstic exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya i situa els principals desafiaments i opcions de millora que té per davant el nostre sistema educatiu.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 