L’Assemblea activa un telèfon d’assistència jurídica gratuïta només per casos d’emergència

L’Assemblea Nacional Catalana ha activat un telèfon d’assistència jurídica gratuïta les 24 hores per a tota la ciutadania. En un alt context repressiu, i preveient que la sentència de l‘1-O pugui accelerar una cadena repressiva, l’entitat vol donar cobertura legal a la ciutadania en casos d’extrema necessitat o d’emergència. Tanmateix, aquest servei no està pensat per atendre dubtes o consultes, sinó que únicament podrà donar resposta a casos de necessitat urgent.

Per accedir-hi caldrà trucar al telèfon de l’Assemblea, el 93 347 17 14, i marcar l’extensió 1035. Aquesta extensió redirigirà a un departament jurídic que atendrà només les trucades que siguin d’emergència o d’extrema necessitat. En cas de consulta o assessorament jurídic, l’entitat demana traslladar els dubtes i peticions de suport legal a l’adreça de correu suportlegal@assemblea.cat.

Manifest “Autodeterminació i llibertat, prou repressió”

Les entitats s’hi poden adherir signant en aquest enllaç.

Autodeterminació i llibertat, prou repressió

Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.

Ho fem en un context advers: l’Estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.

L’Estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.

No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’Estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.

Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.

I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.

Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.

Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!

5 marxes populars i massives sortiran de 5 llocs diferents i confluiran a Barcelona per respondre a la sentència del Suprem

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per respondre a la sentència del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han explicat que es faran cinc marxes massives, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc localitats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins arribar a Barcelona.

Durant tres dies, es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, ja que s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 km.Les marxes, inspirades en d’altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat de les i els presos polítics, les i els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret a l’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de forma gratuïta i prosseguir així la marxa l’endemà, prèvia reserva al web http://www.marxesperlallibertat.cat. El web s’activarà avui al vespre.Concentracions quan surti la sentènciaEl mateix dia que el Tribunal Suprem faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20 h en diversos punts del país. Els detalls d’aquesta acció es concretaran a través dels canals oficials de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Vídeo de la intervenció d’Elisenda Paluzie a la Jornada Internacional de noviolència

Aquesta és la intervenció de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en la Jornada Internacional de Noviolència que va fer-se a Barcelona.

Vídeo d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3

Vídeo resum d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3.

La repressió vol que renunciem als nostres objectius polítics i que deixem de mobilitzar-nos. La resposta ha de ser mobilització massiva, des dels principis de la noviolència que ens han fet guanyadors.

2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

L’Assemblea celebra la primera jornada internacional de noviolència amb un èxit massiu de públic

La Jornada Internacional de Noviolència de l’Assemblea que s’ha celebrat avui a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un èxit. De fet, s’ha hagut d’ocupar una segona sala per encabir tots els assistents que han volgut seguir l’acte en directe.

La jornada s’ha dividit en diverses intervencions al matí i també a la tarda, amb introducció a càrrec del vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, que ha dit que davant la reacció violenta dels diversos òrgans de l’Estat espanyol, la resposta no potser una altra que la desobediència civil noviolenta.

La presidenta de l’Assemblea ha defensat la desobediència civil noviolenta com una eina legítima i necessària per arribar a la independència, però ha demanat dur-la a terme tenint en compte les pròpies característiques de la societat catalana, com es va fer l’1-O i el 3-0, dates que demostren que l’Estat no és invencible.

Tot i això, Paluzie ha admès derrotes, però tanmateix, ha enviat un missatge: “la lluita no s’abandona quan es perd una batalla. La lluita continua”. Per aquest motiu, ha explicat com s’estan duent a terme campanyes, com Consum Estratègic, per revertir les febleses del moviment. “Volem empreses deslligades del poder polític que no respecta el poder de la ciutadania” ha dit. “No volem una República catalana per tenir un capitalisme d’amiguets com a l’Estat espanyol.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea ha demanat afrontar la sentència units, i fer-hi front amb intel·ligència, flexibilitat, estant organitzats. “Hem d’estar preparats, amb el cap fred, i mostrar-nos ferms, determinats, units i dignes. Sobretot dignes”, ha demanat.

Ponents internacionals
Stellan Vinthagen, professor de sociologia, doctor (PhD) en Recerca sobre Pau i Desenvolupament (Universitat de Gotemburg), ha basat la xerrada en demostrar com d’important és treballar una estratègia de noviolència per aconseguir els objectius polítics de cada lluita, i ha recomanat usar estratègies innovadores i creatives, i també de l’humor per fer front a la criminalització de la causa catalana.

Ayla Bakkalli, representant als EUA de l’ens d’autogovern (Mejlis) dels tàtars crimeans davant el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Qüestions Indígenes ha fet una retrospectiva de la causa tàtara de Crimea i ha dit que, si els tàtars han esdevingut un banc de proves d’aquelles nacions i estats que utilitzen la lluita noviolenta, Catalunya ha esdevingut un banc de proves per a l’Estat espanyol per veure fins on poden sustentar els seus principis democràtics.

Un dels discursos més aclamats ha estat el del sociòleg Ramón Grosfoguel, que ha deixat clar que l’independentisme està preparat per disputar l’hegemonia a l’Estat espanyol mitjançant la desobediència civil noviolenta, i ha apostat per generar una guerrilla noviolenta amb una doble finalitat: el pla físic i el digital. L’objectiu: fer ingovernable Catalunya per assolir una sortida “digna i sobirana”. A més, ha posat sobre la taula dos conceptes que, al seu parer, són aglutinadors i centrals a Catalunya: l’amnistia i la llibertat dels presos polítics; i el dret a l’autodeterminació.

I ara què?
Després de la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, s’ha dut a terme una taula rodona que ha aplegat Gabriela Serra, feminista, internacionalista i antimilitarista; Laia Serra, advocada penalista; David Fernàndez, periodista de base La Directa; Jesús Castañar, sociòleg i investigador, i moderada per Eduard Peris. Totes elles i ells han debatut sobre què cal fer en un moment com el d’ara. Laia Serra ha subratllat que la repressió mai no és casual, i ha demanat una “absoluta consciència social” que el relat i el suport a les persones reprimides ha de ser unànime i indiscutible.

En aquesta línia, David Fernàndez ha dit que la repressió pretén disciplinar i castigar la societat, i ha receptat capacitat per trobar-nos i reconèixer-nos, per posar-nos d’acord per lluitar per allò que val la pena. Gabriela Serra també ha volgut desdramatitzar la situació, i ha recordat que poques vegades el primer cop és mai el que triomfa, però obre el camí per segui endavant, i que el poder de l’estat comença amb l’obediència, i la democràcia amb la desobediència.

Al seu torn, Jesús Castañar ha fet una breu dissertació sobre els processos de desenvolupament de la desobediència civil, i ha vaticinat que, si la lluita catalana es basa en la defensa i la lluita per la democràcia, tindrà suports a la resta de l’Estat, malgrat el relat contrari, i a Europa.

L’Assemblea, també present a Sabadell
A més de la Jornada Internacional sobre Noviolència, l’Assemblea també ha estat present aquesta tarda a la manifestació que ha recorregut pels carrers de Sabadell en protesta pels empresonaments ordenats per l’Audiència Nacional aquesta setmana. La presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres secretaris nacionals, ha volgut mostrar així la solidaritat de l’entitat amb els 7 nous presos polítics i amb els familiars i coneguts.

1 d’Octubre, a Ballaterra, xerrada sobre lluita noviolenta

El dimarts 1 d’Octubre, a Bellaterra, es farà la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder” i seguidament es farà una xerrada amb la participació d’Arcadi Oliveras.

Començarà a les 20.00 al Centre Cívic de Bellaterra.

29 de setembre, a Sabadell, Jornada consum alimentari km zero. La ciutadania decideix.

Jornada consum alimentari km zero.

La ciutadania decideix.

Diumenge 29 de setembre, de les 10 del matí fins a les 2 del migdia.
Al passeig de la Plaça Major
Hi haurà xerrades, parades i tallers

La Comissió Consum km Zero Sabadell, formada per persones, a títol personal, i ANC – Sabadell per la Independència, presenta la segona edició de la Jornada de Consum alimentari km zero.

La primera, dedicada al Consum Energètic es va celebrar el 28 d’actubre de 2018. Ara presentem, per segona vegada, la Jornada de Consum alimentari km zero. La Jornada estava prevista el 14 d’abril però fou suspesa a darrera hora per denegació del permís municipal.

Detallem tot seguit els objectius de la Jornada de Consum Alimentari km zero:

  • Estendre el valor del consum responsable.
  • Potenciar el consum de proximitat perquè afavoreix el teixit social i empresarial català.
  • Apoderar la ciutadania en el seu paper de consumidor a l’hora d’escollir empreses lleials al nostre país i als clients.
  • Crear sinergies entre el productor i el consumidor que reforcen l’economia local i nacional, alhora que construïm país tot afavorint les empreses del país.
  • Optar per empreses transparents que reverteixin els guanys al territori i  que estableixin una relació de col·laboració amb el client.
  • Fer país. Construir República.

Aquí teniu el programa sencer de la Jornada amb els participants, les conferències i els tallers que es realitzaran al passeig de la Plaça Major durant tot el matí.

La Jornada de Consum alimentari km zero és un pas més dins la construcció d’eines de paíst i neix paral·lela a la campanya de Consum Estratègic promocionada per l’ANC que té com a objectiu principal “apoderar la societat catalana, en aquest cas en l’àmbit econòmic, mitjançant la presa de decisions de consum quotidià i cercar una realitat econòmica desvinculada dels poders polítics i dels oligopolis que participen en la campanya de la por”.

Aquí teniu més informació.

Fem país i fem República

Us hi esperem!