El diumenge 26 de febrer, a Sabadell, es farà una manifestació dels Vallesos contra el Quart Cinturó. Hi haurà diverses convocatòries locals per confluir a les 12.00 h a la plaça Creu Alta de Sabadell.
#AturemEl4tCinturó
El 2015, 2016 i 2019 els grups majoritaris que han governat a Sant Quirze del Vallès han aprovat fer Sobirania Fiscal. Al 2023 encara no ho està fent. Més enllà dels gestos calen fets. S’acosten noves eleccions municipals i vindran més promeses.
Per què l’Ajuntament de Sant Quirze no fa Sobirania Fiscal? Més informació: https://sobiraniafiscal.assemblea.cat
El Secretariat de l’Assemblea aprova per una àmplia majoria que les assemblees territorials valorin el caràcter independentista o no de les diferents candidatures municipals i promoguin el vot a aquelles que compleixin una sèrie de requisits indispensables.
El Full de Ruta vigent defensa promoure el vot a partits i plataformes independentistes a les pròximes eleccions municipals. D’aquesta manera, al ple de dissabte passat, la màxima representació dels socis de l’Assemblea va aprovar amb 40 vots a favor, 1 en contra i 8 abstencions, una Proposta de Resolució que assenyala els compromisos a assumir per part de les candidatures per poder rebre aquest suport.
L’Assemblea considera que per valorar el compromís d’una candidatura amb la independència de Catalunya i poder-ne recomanar el vot, cal que en els documents del programa municipal i en les presentacions públiques s’explicitin de forma clara els següents compromisos:
En el document aprovat s’especifica que no recomanar el vot a una candidatura no implica necessàriament desaconsellar-lo. Senzillament, vol dir que no compleix els requisits.
Les assemblees territorials, que s’abstindran de valorar altres aspectes del programa, faran pública la recomanació de vot a les candidatures del seu municipi. Mesos després de les eleccions també faran pública l’avaluació o avaluacions successives del compliment dels compromisos.
El plenari del Secretariat ha aprovat per gran majoria una Proposta de Resolució comprometent-se amb els valors de democràcia i diàleg interns, amb la voluntat de reconduir desavinences. Tot i això, 13 membres del Secretariat Nacional han decidit finalment deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència però roman al Secretariat. També s’ha aprovat per unanimitat la creació del Grup de Treball de l’11S i l’1O per començar a preparar les dues mobilitzacions més importants de l’any.
L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat la salut de la democràcia interna de l’entitat, a petició d’un grup de 25 secretaris nacionals. En aquest sentit, s’ha aprovat, per una gran majoria de 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc, una Proposta de Resolució sobre el compromís del Secretariat Nacional amb els valors de democràcia interna i diàleg de l’Assemblea, en la línia de millorar les relacions i el funcionament intern del Secretariat Nacional. Malauradament, 13 dels seus membres han decidit deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència, però es manté en funcions mentre espera la seva substitució.
L’entitat lamenta que s’hagi produït aquesta decisió, agraeix la feina dels secretaris nacionals sortints, i es compromet a rellevar-los seguint els procediments democràtics establerts. L’Assemblea reivindica el seu compromís per fer la independència, i recorda la seva llibertat d’acció respecte de grups econòmics i polítics. El proper full de ruta de l’Assemblea General Ordinària del juny servirà per actualitzar i validar l’estratègia política que executa el Secretariat Nacional.
El Secretariat també ha decidit posar en marxa la maquinària de cara a la Diada. Com cada any, l’entitat es disposa a planejar la mobilització independentista més important de l’any, centrant-se en el recorregut i el missatge polític, entre altres detalls. El pròxim gran objectiu és la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà l’11 i 12 de març, on l’Assemblea unirà les principals entitats i la societat civil per buscar estratègies compartides que ens portin a la independència.
Davant les informacions que s’han publicat darrerament sobre les tensions internes al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, des de l’entitat es volen precisar alguns punts:
Atentament,
Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana
El dijous 2 de març, a Sant Quirze del Vallés, es farà la projecció del documental “No callarem“. Aquest documental combina entrevistes al rapers Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio que han patit processos judicials, presó i exili per haver fet cançons crítiques amb els poders de l’estat. El documental combina el conèixer el cas de cadascun dels rapers amb actuacions musicals.
La projeció començarà a les 19.00 h a la Patronal. En acabar la projecció podrem parlar amb Clàudia Arribas, una de les directores del documental.
El documental reconstrueix els tres casos a través de converses entre ells i tres cantants: Ana Tijoux conversa amb Valtònyc des de l’exili; es comparteixen les cartes escrites de Pablo Hasel a Bittah (Tribade) des de la presó, i es fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. El documental recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Pablo Hasel a la presó de Ponent de Lleida. Tot acompanyat per una banda sonora única on artistes de l’escena musical actual versionen les lletres condemnades per crear noves cançons des d’estils musicals diversos.
Sinopsi:
Les lletres de Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio no només han sigut condemnades per un sistema judicial en ocasions poc neutral sinó que també els ha convertit en víctimes d’una fabricació mediàtica que els mostra com a villans radicals i enemics de la democràcia.
El film aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que han portat als tres a convertir-se en represaliats polítics així com en les conseqüències que té la repressió a les seves vides, ja sigui per la inhabilitació, l’exili o la presó.
Aquest matí s’ha fet pública la interlocutòria del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol, en ponència del jutge Manuel Marchena, on es condemna l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers i consellera represaliats, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, per un delicte de desobediència amb concurs de malversació greu.
Això implica que la inhabilitació és ferma per a aquests representants escollits democràticament; fins al 2030, en el cas de Romeva i Turull, i fins al 2031, Junqueras i Bassa, i certifica que la repressió espanyola contra l’independentisme segueix ben viva malgrat la suposada “taula de diàleg”.
En el cas de l’expresidenta del Parlament i de l’Assemblea, Carme Forcadell, i els exconsellers represaliats, Josep Rull i Joaquim Forn, que no estaven condemnats per malversació, la sentència substitueix la condemna per sedició per la del delicte de desobediència, tot i que se’ls declara extingida la pena en haver passat més de tres anys a la presó.
L’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez, i l’expresident d’Òmnium Cultural, que no eren polítics, no poden ser condemnats per desobediència, però l’alt tribunal els acusa de desordres públics, tot considerant que “van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre persones o coses” en la manifestació del 20 de setembre del 2017. A ells, presos durant gairebé quatre anys, també se’ls considera extingida la pena. Així, comprovem i denunciem que, en el seu cas, es continua titllant de violència l’exercici dels drets fonamentals.
L’Assemblea ja ha alertat diverses vegades dels efectes del nou delicte de desordres públics agreujats sobre el dret de manifestació dels moviments socials, i la revisió de la sentència del Suprem ho confirma, atès que els únics a qui la sentència entén que han comès desordres públics són els exlíders de l’Assemblea i d’Òmnium.
A més, comprovem, amb la interpretació del Suprem sobre la malversació, les perspectives de la trentena d’encausats en els judicis pendents al TSJC i al Jutjat número 13 de Barcelona no milloren. Constatem que la reforma del Codi Penal no haurà servit de res per als càrrecs polítics de segon nivell.
Ja en la manifestació del passat 6 de desembre, convocada per l’Assemblea amb el suport de desenes d’entitats i l’assistència de desenes de milers de persones, es va protestar per la reforma del delicte de desordres públics i es va assenyalar que aquesta reforma semblava estar dissenyada per anar contra els drets de manifestació de la societat civil independentista, com s’ha confirmat avui.
Es constata que els tribunals espanyols utilitzen el concepte de democràcia de manera esbiaixada i contrària als drets fonamentals.
Només amb la independència aconseguirem la fi de la repressió!
El dissabte 11 i diumenge 12 de març, al Campus Nord de la UPC a Barcelona, es durà a terme la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.
La data límit per fer la preinscripció és el 15 de febrer. Rebreu un correu de confirmació de la preinscripció i properament rebreu un altre correu amb les indicacions per fer la inscripció final a l’acte, on haureu d’indicar a quina ponència voleu assistir i altres camps importants. Mantingueu-vos atents a la vostra bústia de correu electrònic.
Recordeu que les places són limitades, però podreu fer les vostres aportacions a la mateixa inscripció en cas que no quedin places o no hi pugueu assistir.
La cloenda de diumenge amb totes les conclusions també es podrà seguir en directe al canal de YouTube i a través dels canals habituals de comunicació de l’Assemblea.
Avui, dimecres 8 de febrer, a Montcada i Reixac, es farà una conferència amb l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa i del vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona
L’acte començarà a les 19.30 h a Sala institucional de la Casa de la Vila.
Els socis de l’Assemblea podran accedir-hi a partir de les 19.00 h.
El dijous 23 de febrer, a Sabadell, parlarem amb Gerard Furest, autor de “Decàleg irreverent per a la defensa del català” sobre “Què n’hem de fer del català?“. També és portaveu de la sectorial d’Educació de Las Intersindical.
L’acte començarà a les 19.30 h al Casal Pere Quart (auditori 2a pl.)
El dissabte 4 de febrer, a Terrassa, es farà un Concert de Poetes i Músics per la República.
Tindrpà la participació de Jaume Arnella, Josep Tero, Miquel Pujadó, Ferran Martínez, Marta Pessarrodona, Jordina Barceló, Ter Tarrida, Ester Xargay, Jordi Pàmias, Eduard Casas, Carme Sansa i Gabriel Salvans i la col.laboracio dels músics dels Cants de Llibertat de Terrassa.
Ho organitza Consell per la República de Terrassa.
Començarà a les 19.00 a l’Auditori de Terrassa, passeig Ernest Lluch, 1.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.
La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.
Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.
El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.
L’Acte de presentació es pot recuperar al canal de Youtube de l’Assemblea.
Per problemes mèdics, l’acte s’ajorna. Avisarem de la nova data.
El divendres 10 de febrer, a Matadepera, es farà una xerrada amb Albano-Dante Fachín.
L’acte començarà a les 19.00 h al Casal de Cultura.
Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.
Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.
L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.
Aquest pacte suposa una claudicació del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.
També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.
Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.
Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.
La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.
Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.
Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.
L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.
És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 