Una representació de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha participat aquest dilluns i dimarts al Fòrum Regional Europa i Àsia Central 2022 de l’ONU, celebrat a Viena, per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra el poble català, amb un nou atac: l’escàndol del Catalangate, l’ús il·legal i massiu del programari espia Pegasus.

Paluzie es va adreçar a la sala dues vegades. Durant la primera sessió, titulada “Marc normatiu: normes i interpretacions existents”, va exposar com el Catalangate ha afectat l’organització independentista: “Cinc membres de la nostra organització, jo inclosa, han estat víctimes del programari espia Pegasus utilitzat per les autoritats espanyoles per espiar massivament l’independentisme català, tal com ha denunciat el centre de recerca canadenc Citizen Lab, com a part d’un atac massiu contra almenys 65 líders polítics i de la societat civil, periodistes i fins i tot els seus advocats i les seves famílies”.

Durant la segona sessió, “Implementació: institucions, mecanismes, polítiques i programes”, la presidenta de l’Assemblea va afirmar que “l’escàndol del Catalangate és encara més preocupant, ja que el programari espia no s’ha utilitzat contra amenaces criminals o terroristes sinó contra la dissidència política”, i que “l’Estat espanyol, juntament amb Hongria i Polònia representen, per ara, els únics casos d’espionatge estatal dins de la UE, i creen un precedent perillós no només per a les minories europees, sinó també per a les minories nacionals d’arreu del món“.

Paluzie també va invocar l’article 2 de la Declaració de 1992 sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, que reconeix que “tots els estats han de prendre mesures per garantir que les persones pertanyents a minories nacionals puguin exercir plenament i eficaçment tots els seus drets humans fonamentals sense discriminació ni desigualtat”. A més, va demanar a les autoritats de l’ONU que desenvolupin un paper més actiu per protegir els drets civils i polítics de la minoria nacional catalana.

Altres secretaris nacionals de l’Assemblea també han intervingut a les sessions d’aquest dimarts per denunciar la persecució de més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans per part de les autoritats espanyoles, a quin han vulnerat els drets a la llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a la participació política.

Les declaracions de Paluzie van generar una reacció del govern espanyol: l’ambaixadora espanyola a Àustria, Cristina Jiménez de Muñana, va afirmar que “els líders polítics catalans van ser jutjats i empresonats en aplicació de la llei espanyola, perquè van infringir la legislació”. Paluzie va rebatre que “quan l’any 2019 el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar l’alliberament immediat dels presos polítics catalans, va remarcar que l’organització d’un referèndum d’autodeterminació no és delicte segons la legislació espanyola, i que el seu empresonament implicava una vulneració del seu dret a la llibertat de reunió, la llibertat d’expressió i la llibertat de participació política, entre d’altres”.

Paluzie també va denunciar les declaracions de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, la setmana passada al Congrés espanyol, esmentant que l’Estat “justifica vulneracions desproporcionades dels drets fonamentals que reconeix la mateixa Constitució espanyola, disposats a tot per tal de mantenir la unitat de l’Estat”.