El dijous 18 de novembre, a Ripollet, es farà l’acte titulat “Lluitar per la llengua, encara!“.
L’acte comptarà amb la participació dels filòlegs Pau Vidal i Jaume Marfany.
Està previst que comenci a les 19.30, a la sala d’actes del Centre Cultural.
Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.
L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.
En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.
D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.
L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.
L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.
En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.
L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”
El divendres 12 de novembre, a Terrassa, es farà una acte en suport a les persones represaliades pel cas 23S.
S’hi projectarà el documental “De matinada” i hi participaran alguns dels encausats, persones del grup de suport i advocats d’Alerta Solidària.
L’acte començarà a 19.00 hores a la plaça Vella de Terrassa.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en plenari avui a Perpinyà, ha fixat el posicionament de l’entitat respecte a la negociació dels pressupostos generals de l’Estat per part dels partits independentistes amb representació al Congrés espanyol.
La proposta de resolució aprovada avui assenyala que “garantir la governabilitat d’un estat que ens nega drets fonamentals i ens espolia econòmicament és una paradoxa inadmissible, ja que ens situa en una posició cada cop més i més subsidiària i ens allunya d’un escenari que ens permeti assolir l’alliberament nacional.”
Alhora afegeix que “els diputats independentistes a les Corts espanyoles han d’establir una estratègia de bloqueig basada en el seu posicionament contrari en les principals votacions que tinguin lloc en aquest àmbit. És l’acció més simple i amb menor cost repressiu que tenim a les nostres mans. És un mínim que el front institucional hauria d’entomar com a tret de sortida per recuperar la iniciativa davant l’Estat”.
El Secretariat Nacional també critica que “anualment aquests pressupostos contenen partides d’inversió a Catalunya, sempre per sota de la proporció de població i PIB en relació amb el conjunt de l’estat, de les quals de forma sistemàtica se n’executa menys del 70%. Any rere any els partits catalans han intentat pactar millores en l’autogovern a canvi de l’aprovació dels pressupostos que mai s’arriben a complir, i així perpetuen l’espoli que significa un dèficit fiscal per sobre del 8% del PIB català”.
“És una paradoxa inadmissible intentar negociar uns pressupostos generals de l’Estat, amb què perpetua la dominació, i tenir alhora com a objectiu culminar el procés”, deixa clar el Secretariat de l’entitat.
El Secretariat també considera que “caure en el parany de la negociació alimenta la dominació i la subordinació a l’Estat, confon la ciutadania, genera tensions internes innecessàries en el moviment independentista, i ens torna previsibles i fàcils de manipular”.
En resum, l’Assemblea Nacional Catalana, amb voluntat de defensar els interessos del moviment popular independentista, exigeix als nostres representants, diputats i senadors independentistes a les Corts espanyoles el seu rebuig als pressupostos espanyols; cal fer un front comú en l’estratègia de bloqueig institucional fins que Espanya ens reconegui com a subjecte de dret internacional i reconegui els efectes de la nostra autodeterminació exercida l’1 d’octubre de 2017.
Aquest dimarts 9 de novembre, a Sabadell, hi ha una cita solidària.
S’hi passarà el documental «De matinada», sobre el cas del grup de represaliats del 23S. Es farà una xerrada amb la seva presència i la de l’Eva Pous, d’Alerta Solidària.
L’acte començarà a 18.30 al teatre de Sant Vicenç.
Taquilla inversa, el que es recapti serà pels encausats!
Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
Aquest és l’últim vídeo d’Octuvre, dedicat a les actuacions dels Mossos.
El dimarts 9 de novembre, a Cerdanyola del Vallès, es farà un Debat Constituent sobre el tema: “Parlem dels drets dels immigrants“.
L’acte començarà a les 18.30 h a la sala d’acte de Museu d’Art de Cerdanyola.
El dimarts 9 de novembre, a Terrassa, dins del Debat Constituent es tractarà “Una justícia independent és possible?“.
Començarà a les 19.30 a l’aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.
El front internacional és clau per a l’embat amb l’Estat espanyol. En cada victòria es reforça i es legitima el camí cap a la #independència!
Fins que torneu en un país lliure, #LluitemiGuanyem! #StandUpForCatalonia
Trobada Vallesana de CDR del Vallès Occidental per recuperar vincles i retrobar-se.
És farà el dissabte 6 de novembre a Rubí, al carrer Sant Joan, 1. Començarà a les 10.00 i serà una jornada lúdica i reivindicativa, amb la presència de David Fernàndez.
El 6 de novembre és la Diada de la Catalunya Nord. Des de Terrassa s’organitza un autocar per assistir als actes.
Reserves i vendes:
Preu del tiquet, 25€.
Tothom que vulgui pot afegir-s’hi.
Perquè la independència es lluita i es guanya, sortim al carrer!
El dijous 4 de novembre, a Bellaterra, es presentarà el llibre Via única amb el seu autor, Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis.
L’acte començarà a les 19.00 h a la sala EMD, plaça Maragall 4.
Com cada divendres, arriba l‘Estat de la Nació!
Al programa d’avui:
🔴 A les 21.30 h en directe a TeveCat i al nostre canal de Youtube.
Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
Destacats
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 