Avui fa tres anys que ens vam autodeterminar i vam guanyar la independència. Mentre les institucions i el Govern no han implementat el mandat de l’1 d’Octubre, continuem immersos en una espiral de repressió dirigida per l’Estat espanyol. Només la independència ens permetrà alliberar-nos d’un sistema judicial i polític profundament injust, antidemocràtic i especialitzat a vulnerar drets fonamentals.
L’1 d’Octubre és l’exemple que només podrem avançar si les institucions i la societat civil treballen plegades i amb un objectiu comú. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “només podrem assolir la independència quan tornem a tenir un projecte compartit”.
A l’acte unitari en motiu de l’1-O que ha tingut lloc davant l’Institut Pau Claris, Paluzie ha volgut recordar que aquella tardor del 2017 “vam vèncer l’Estat i la repressió, vam guanyar el referèndum d’autodeterminació”. Des d’aquell moment, el moviment independentista ha actuat “sempre a la defensiva”. Cal tornar a prendre la iniciativa tal com va ocórrer l’1 d’Octubre.
El compromís de l’Assemblea “és avançar per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre”. Demanem a les institucions i, en especial, al Govern de la Generalitat que compleixin el compromís que van adquirir amb la ciutadania ara fa tres anys.
La repressió exercida per l’Estat espanyol no s’acabarà fins que fem efectiva la independència del nostre país. Aquesta vegada, però, cal que les institucions estiguin preparades, no com va passar el 2017.
El compromís de l’Assemblea és continuar avançant per la independència de Catalunya, defensar els drets fonamentals i combatre la repressió. Cal recordar que l’entitat està personada com a acusació popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues a 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017.
En motiu de l’1 d’Octubre, l’entitat ha organitzat nombroses concentracions i accions arreu del territori. Aquest matí, per exemple, Elisenda Paluzie ha participat a l’acte unitari en motiu de l’1-O que ha tingut lloc davant de l’Institut Pau Claris de Barcelona.
Abans, la presidenta de l’Assemblea ha assistit a la presentació de la plataforma Defensem 1-O, per mostrar el suport de l’entitat amb aquesta iniciativa que vol treballar per les necessitats de les persones agredides, afectades i/o encausades per les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017.
El Primer d’Octubre del 2017 vam guanyar el torcebraç a l’Estat, organitzant i votant favorablement a la independència un referèndum d’autodeterminació. El 3 d’octubre següent, el poble català va sortir en massa als carrers per denunciar la repressió que l’Estat havia exercit sobre la ciutadania d’aquest país pel fet d’haver volgut expressar els seus anhels col·lectius. No van reconèixer el resultat del referèndum, ens van estomacar i van enviar els nostres líders polítics a la presó i a l’exili, tant els dels partits com els de les entitats independentistes. Des de llavors hem conviscut amb la prepotència d’un estat desbocat.
Aquests dies, el tentacle judicial de l’Estat, ha inhabilitat al MH president de la Generalitat per no haver retirat una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats i més tard, demanat la llibertat d’expressió.
Des de fa 3 anys, els activistes independentistes hem sofert una repressió descarnada, que no ha aturat ni l’arribada d’un govern estatal autoproclamat com a progressista, ni les crides al diàleg. Ara es parla de possibles indults per part del govern de l’estat, que ni ens creiem ni serien cap solució per als presoners catalans, als quals només es faria justícia amb una anul·lació de llurs processos.
No ens hem aturat des d’aquell 2017. Ens hem mobilitzat els Onze de Setembre, hem denunciat, sense cessar, la repressió, hem impulsat candidatures independentistes a les cambres de comerç, hem fet créixer sindicats independentistes que han convocat vagues generals, hem fet prendre consciència de la necessitat de desvincular-nos de les empreses que són connivents amb l’Estat i les seves polítiques, hem treballat de valent en la defensa dels nostres drets civils, aquí i a fora. Hem fet el Consell per la República, una entitat a l’estranger que ens hauria de permetre avançar en la institucionalització de la República catalana. No ens hem aturat, ni ens aturarem.
El govern de l’Estat es troba en minoria i tocat per la pèssima gestió de la crisi sanitària provocada per la Sars-Covid-19, mentre que el nostre “Govern efectiu autonòmic” malda per continuar gestionant un autogovern agafat pel coll per l’estat, una autonomia que ja no ho és.
La desorientació general ens ha fet tocar fons: veiem, amb incredulitat i creixent indignació, com aquest mateix Govern exerceix l’acusació popular contra activistes independentistes, com es retallen drets i llibertats, com la llengua és trepitjada i menystinguda cada dia, veient la CCMA pendre una deriva castellanitzadora preocupant i a combatre.
Ens trobem, doncs, en un context complex, on es contraposa durament la nostra resistència a la seva opressió, però fins i tot aquí sabem veure oportunitats i podem fer propostes per seguir construint i fent fort el moviment independentista. I així, des de l’Assemblea us proposem que ens mobilitzem plegats, i que ho fem en la aquesta direcció:
Reteixim el territori, tornem a trobar-nos la gent que érem a les escoles. Promoguem als nostres pobles, a les nostres comarques, taules d’entesa on posem en comú inquietuds i idees per encarar units la nova etapa on ens trobem. Amb generositat i perspectiva.
Organitzem-nos més i millor. Més patronal catalana, més sindicalisme independentista, més consum estratègic, més Assemblea. Comprometem-nos i organitzem-nos, perquè és en l’organització que viuen les idees i es transformen en fets.
Exigim als partits seguir treballant per traçar una estratègia institucional i social de culminació del moviment d’alliberament, en complicitat amb organitzacions i entitats i que ens permeti avançar cap a la independència. Des de l’Assemblea estem disposats a ser-ne part activa , sempre que deixem de banda l’autonomisme i utilitzant la minsa autonomia que ens permet l’Estat com a palanca per avançar cap a la ruptura democràtica, a la llibertat.
Octubre de continuar treballant per la independència. Octubre de retornar l’esperança a la nostra gent. Octubre per no oblidar que, quan volem, som imparables.
1 d’Oct, fa 3 anys que vam guanyar el referèndum.
Vam votar afirmativament que volíem ser una República Catalana, un nou Estat.
Els partits politics independentistes tenen amnèsia. No se’n recorden que han estat votats per implementar-ne el mandat.
Dijous, 1 d’octubre del 2020 els anem a recordar el contracte que van acordar amb el poble.
Milers de persones arreu del país vam sortir a defensar les institucions i la sobirania del poble de Catalunya en resposta a la inhabilitació del MHP Quim Torra.
Només guanyarem si la desobediència civil i la desobediència institucional van juntes.
El Primer d’Octubre, a Palau-solità i Plegamans, es farà una rua de vehicles per la llibertat. Hi poden participar cotxes, motos, patinets i bicicletes i farà un recorregut per tots els punts de votació de l’1-O.
La convocatòria és a les 19.00 al carrer Maria Aurèlia Campmany i és previst que acabi a la plaça 1 d’Octubre.
Milers de persones s’han mobilitzat arreu del país per la inhabilitació del MHP Quim Torra. Sota el lema “Defensem el president, lluitem la independència”, l’Assemblea ha convocat la ciutadania a les places dels ajuntaments per deixar clar que està en total desacord que el Govern acati la inhabilitació del president i exigir una resposta contundent per part de les institucions.
Cal recordar que l’entitat va organitzar una votació entre les seves sòcies i socis després de constatar que els partits independentistes majoritaris i el president Quim Torra estaven decidits a acatar la decisió del Tribunal Suprem.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que avui l’Assemblea s’ha mobilitzat perquè “sempre estem al costat dels represalitats. Ens trobem davant un estat d’excepció que no podem normalitzar. Tot i això, no estem satisfets amb la resposta política a aquesta inhabilitació”.
Des de la plaça Sant Jaume de Barcelona, Elisenda Paluzie ha deixat clar que “necessitem un projecte polític i una estratègia comuna que ens ajudi a trencar amb aquest règim opressor. No pot ser que els partits del Govern i el mateix president Quim Torra acatin aquesta resolució judicial”. Paluzie ha afegit que “per no tenir més presidents inhabilitats, hem de deixar tenir presidents autonòmics. Només la independència acabarà amb la repressió”.
Elisenda Paluzie ha volgut recordar que el 95% de les sòcies i socis han votat que no s’ha d’acatar la inhabilitació del MHP Quim Torra. En aquest sentit, ha expressat que “la desobediència civil i institucional han d’anar juntes. Mentre aquestes no conflueixin per fer la independència, a l’Assemblea seguirem treballant perquè així sigui”.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha expressat que “no ens acostumarem mai que el president de la Generalitat sigui inhabilitat. Esperem que la resposta dels partits i les institucions estiguin a l’alçada”. Ha afegit que cal “avançar cap a l’autodeterminació i plantar cara a la persecució ideològica de l’independentisme”.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha estat rebuda pel MHP Quim Torra al Palau de la Generalitat, un cop ha acabat la compareixença per valorar la seva inhabilitació com a president. També hi han assistit Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, i Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Aquest és el manifest que es llegirà a les concentracions que s’han convocat contra la inhabilitació del president Quim Torra.
Bon vespre a tothom.
Moltes gràcies per haver vingut en aquesta convocatòria d’urgència en una jornada de ràbia i de revolta.
A pocs dies de l’1 d’octubre, tres anys després d’aquella victòria conjunta de la ciutadania i les institucions, l’Estat espanyol continua la seva persistent i innoble repressió contra Catalunya, les seves institucions i els seus ciutadans, com ha fet al llarg de la història.
Avui, utilitzant el Tribunal Suprem com a front repressiu, com en el passat fou el militar, ha ratificat la sentència d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Molt Honorable President Quim Torra, el qual encarna la primera institució de Catalunya.
I ho ha fet per haver desobeït una Junta Electoral de funcions purament arbitrals en períodes electorals, que extralimitant-se en les seves atribucions va donar les ordres de retirar unes pancartes. Només això ha portat a aquesta vergonyosa sentència d’inhabilitació del primer càrrec electe de Catalunya.
L’Estat espanyol actual, hereu d’aquella monarquia borbònica que el 1714 va abolir per via militar les nostres llibertats nacionals i polítiques i prohibí la llengua catalana, continua la seva persistent repressió contra la nostra minoria nacional, que vol anorreada i assimilada. I ho fa atacant constantment els nostres drets civils fonamentals, com el d’expressió o el d’elecció. Només en aquest darrers tres anys, ja són gairebé 3.000 catalans més els represaliats per l’estat ocupant.
Tots els partits polítics i institucions de l’Estat espanyol, al marge de les seves ideologies, comparteixen el mateix objectiu: mantenir-nos sotmesos i espoliats i persistir en la seva voluntat d’assimilar-nos nacionalment, culturalment i lingüísticament.
Ells no canviaran d’objectiu: fa tres segles que el mantenen. El modulen, el fan més evident quan les nostres ànsies de llibertat nacional són més organitzades. Som nosaltres que hem d’entendre la manera d’alliberar-nos d’aquest jou infaust.
Davant de la repressió i persecució d’aquest darrers tres anys, les nostres institucions i els partits polítics que les conformen no han sabut trobar encara el camí conjunt i solidari de lluita per culminar l’objectiu tan viu en la nostra societat mobilitzada. Com a resposta a la inhabilitació, acaten la injustícia, i aquesta inacció debilita el sentit i la força discursiva de la necessària complementarietat de les mobilitzacions de la societat civil davant de la repressió de l’Estat.
Creiem que la resposta acordada pels dos partits del Govern i pel Molt Honorable President, sense la participació de la CUP ni de les entitats civils, és un acord decebedor que perpetua l’autonomisme i gira l’esquena a la primera institució de Catalunya, que mereixia més que això.
La independència no la faran els partits i institucions sols, ni tampoc la ciutadania mobilitzada sense una acció conjunta. Cal que les institucions, els partits i la ciutadania actuïn sincrònicament i en conjunt amb l’acció exterior.
Aquesta incapacitat, molt evident aquests dies, amb una inexistent resposta política i institucional a aquesta brutal agressió, comporta greus disfuncions en el moviment, confon i frustra la societat, i fa que es projecti la frustració contra companys de lluita en enfrontaments inútils que ens debiliten molt.
Per assolir la independència plena cal canviar també el comportament de les nostres institucions. El desenllaç de la nostra lluita de causa justa exigeix una societat civil activa i la cooperació i el reconeixement mutu entre aquesta i totes les institucions del país. Les institucions han de culminar les lluites de la societat civil organitzada si no en volen esdevenir un fre.
Exigim als partits independentistes i a les institucions que respectin el sentit autèntic de la seva representació política que els atorga el poble per culminar els objectius col·lectius. Aquesta és la veritable dimensió dels lideratges.
L’única via possible d’avançar en la resolució del conflicte i assolir l’alliberament nacional és compartir i acordar el camí de futur assumint les pròpies discrepàncies internes.
Des de l’Assemblea persistirem en aquest camí de bastir un camí, un objectiu estratègic compartit, indispensable per culminar el nostre procés d’alliberament nacional. Seguirem treballant per exigir la necessària unitat estratègica, vinculada i imbricada amb la mobilització ciutadana, i ens implicarem al màxim per bastir una xarxa encara més gran d’entitats de la societat civil, que facin del moviment i de la mobilització una eina decisiva al servei de la lluita conjunta amb les institucions.
L’Estat espanyol no canviarà la seva deriva repressiva: és la seva manera d’afrontar conflictes polítics. Som nosaltres que hem d’entendre d’una vegada que només amb la complicitat de tots i un objectiu estratègic compartit serem capaços de vèncer un mur que a hores d’ara ja està molt debilitat per la seva pròpia lluita de poders, i està a les portes d’un greu conflicte intern que hem de saber aprofitar.
Tal com vàrem afrontar aquell 1 d’octubre, amb la mateixa complicitat i objectiu compartit entre ciutadania i institucions, hem d’enfocar la resolució de la nostra lluita d’alliberament. Hi som tots.
Només així ho aconseguirem. I som perfectament capaços de fer-ho.
Dissabte 26 de setembre, l’Assemblea va posar en marxa un sistema de votacions per tal de decidir i orientar les possibles accions de mobilització de l’Assemblea a partir de la inhabilitació del MHP Torra. L’entitat va decidir obrir aquest procés participatiu després de constatar que els partits de Govern i el mateix MHP Quim Torra estaven decidits a acatar la decisió judicial del Tribunal Suprem.
L’Assemblea ha decidit que convocarà concentracions a les places dels ajuntaments d’arreu del país. Les sòcies i socis han deixat clar que estan en total desacord que el Govern acati la inhabilitació del MHP Quim Torra. Sota el lema “Defensem el President, lluitem la independència”, l’entitat es mobilitzarà per exigir una resposta política contundent per part de les institucions. En aquest sentit, tan bon punt es faci oficial la inhabilitació, l’Assemblea convocarà a la ciutadania a les 19 h davant dels ajuntaments.
A continuació, es faciliten els resultats de la votació:
1. Estàs d’acord amb que les institucions autonòmiques acatin la inhabilitació del MHP Quim Torra? Sí: 5,41% No: 94,59%
2. Tenint en compte l’acatament de la inhabilitació per part de les institucions catalanes, en quin tipus de mobilitzacions us implicaríeu? Cap: 6,58% Concentracions a les places dels ajuntaments o davant institucions de l’Estat: 40,58% Davant del Parlament: 26,00% Marxes lentes de vehicles a les fronteres amb l’Estat espanyol: 26,84%
3. Quin contingut polític i quin destinatari creieu que han de tenir les mobilitzacions? L’Estat ocupant agressor: 50,83% En defensa de la Institució i del President: 66,10% En exigència d’una resposta política contundent per part de les institucions: 75,53% *En aquest cas, es podien marcar fins a tres respostes.
Aquest és el vídeo resum de la presentació del llibre “Eixamplant l’esquerda“,de Josep Costa, vicepresident del Parlament que va fer-se a Sabadell el 24 de setembre.
Després de constatar que els partits de Govern acataran la probable inhabilitació del MHP Quim Torra, l’Assemblea iniciarà una consulta interna a tots els membres de ple dret per decidir si, ateses les circumstàncies, s’han de convocar mobilitzacions i quin sentit polític han de tenir.
El passat dissabte 19 de setembre, el plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea va acordar demanar una reunió pública, entre partits i entitats, per consensuar un pla polític per als mesos vinents davant la previsible inhabilitació del MHP Quim Torra.
L’Assemblea ha pogut constatar que tant els partits de Govern i el mateix MHP Quim Torra, tenen decidit acatar la inhabilitació dictada pel Tribunal Suprem. La resposta política i institucional ha estat acordada pels partits de Govern, sense participació de la CUP ni de les entitats.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “la resposta política i institucional a la previsible inhabilitació no serà en clau de desobediència institucional, sinó d’acatament de la sentència i aplicació de l’Estat d’autonomia“. Ha afegit que “perdem una oportunitat d’aprofitar aquesta sentència per fer un salt en termes d’autodeterminació i sobirania, com ja va passar amb la sentència del judici del Suprem de l’any passat”.
Paluzie ha volgut deixar palès que “en aquest context, creiem que és molt important ser transparents amb la ciutadania per no contribuir a incrementar la frustració. No volem que els objectius polítics de les mobilitzacions siguin confosos o no s’explicitin”.
Per aquest motiu, “com a entitat assembleària que som, posarem en marxa com més aviat millor, una consulta, en la qual podran participar totes les sòcies i els socis de l’Assemblea. Creiem que els i les membres de ple dret han de poder decidir si, ateses les circumstàncies, volen que convoquem mobilitzacions i quin sentit polític han de tenir“, ha explicat Elisenda Paluzie.La presidenta de l’Assemblea ha fet aquestes declaracions en el si d’una roda de premsa acompanyada pel vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, i el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Jordi Ollé.
Catalunya és un referent per a les nacions sense estat, comunitats nacionals i minories de la Unió Europea. La nostra implicació en les iniciatives polítiques pel reconeixement dels drets nacionals a Europa forma part de la vocació i la responsabilitat del nostre país, i també té sentit dins d’una estratègia per guanyar simpaties i aliances.
Des de l’Assemblea, emplacem la Comissió Europea a respectar els drets de totes les minories nacionals i deixar de posar entrebancs al dret d’autodeterminació. Volem mostrar la nostra solidaritat especialment amb els territoris amb caràcter nacional que ni tan sols veuen reconegut el seu dret a l’autonomia. És urgent que aquestes regions nacionals puguin parlar directament amb Brussel·les i gestionar els fons de cohesió. Les autoritats més properes a la ciutadania coneixen millor quines mesures son les més adients per al seu desenvolupament i el seu futur, que no pas una llunyana capital que els tracta com a ciutadans de segona o tercera.
L’Assemblea ja va ajudar el 2018 a promoure la reeixida Iniciativa Ciutadana Europea “Minority Safepack” per protegir millor les llengües no oficials. Igual que amb la ICE “regions nacionals”, la Comissió Europea va rebutjar inicialment el registre de la Minority Safepack, però l’hi acabà imposant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
L’entitat independentista, juntament amb el Consell per la República Catalana, també va endegar el 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea pròpia . S’hi denunciava la vulneració per part del Regne d’Espanya dels drets polítics i civils de poble català i s’hi demanava que se li imposessin sancions segons l’article 7 del Tractat de la UE. La Comissió Europea, un cop més, va negar-se a registrar una iniciativa a favor de protegir les minories. Les entitats hi van presentar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE que està pendent de resolució .
Sobre la Iniciativa Ciutadana Europea “Regions Nacionals” (regionsnacionals.eu)
Hi ha comunitats a la Unió Europea que no tenen reconegut ni el seu dret d’autonomia, i per això, a iniciativa dels sículs, una ètnia de parla hongaresa que viu sobretot a Transilvània, actualment a Romania, es va llançar aquesta Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE prengui en consideració i legisli específicament per reconèixer el dret d’autodeterminació de les comunitats territorials amb característiques de nació, que ells anomenen les “regions nacionals”: “ICE Política de cohesió per la igualtat de les regions i la preservació de les cultures regionals”.
La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) és un mecanisme legislatiu comunitari anàleg a una iniciativa legislativa popular. Si els seus promotors aconsegueixen un milió de signatures en un any amb un llindar mínim a 7 estats membres o més, la Comissió Europea està obligada a prendre-la en consideració. Pot decidir no emprendre cap acció al respecte, però ho ha de justificar. A l’Estat espanyol el llindar actual és de 40.500 signatures.
La base jurídica de la ICE “Regions nacionals” són les recomanacions 1201/1993, 1334/2003, 1811/2007 del Consell d’Europa, la Carta Europea d’Autonomia Regional i la decisió del Parlament Europeu sobre la ciutadania europea, aprovada el 21 de novembre de 1991, que ha de considerar el reconeixement de tots els drets individuals i col·lectius assumits pels Estats membres de la UE com a normes internacionals.
L’objectiu d’aquesta iniciativa ciutadana europea és que la Comissió Europea doni a les comunitats nacionals territorials, fins i tot si no tenen reconegut el dret a l’autonomia al seu estat, un reconeixement formal i accés directe a fons de desenvolupament regional de la UE, sense haver de passar per la capital estatal. Aquest nou mecanisme els proporcionaria finançament addicional per a les seves necessitats especials, per complementar els recursos que aquests territoris ja reben d’altres programes de finançament de la UE.
La Comissió Europea es va negar a registrar la iniciativa i va argumentar que no té competència en matèria de protecció de les minories nacionals. Tanmateix, després que els organitzadors recorreguessin a la justícia europea i guanyessin, la va haver de registrar el 30 d’abril de 2019. La decisió va entrar en vigor el 7 de maig de 2019. Per causa de la Covid-19, el termini de recollida de signatures s’ha estès fins al 7 de novembre de 2020.
La ICE en defensa de les regions nacionals té com a promotors la Unió Federal de Nacionalitats Europees (Federal Union of European Nationalities, FUEN.org), multitud de partits regionalistes i nacionalistes europeus i l’Aliança Lliure Europea (ALE, e-f-a.org).
Aquest Primer d’Octubre tornarem a commemorar la gesta i a recordar que hem de completar el camí fins a la República Catalana.
A Sant Quirze ho farem de dues maneres.
Farem la preestrena de la pel·lícula “La mort de Guillem” que repassa els fets de l’assassinat de Guillem Agulló, el militant independentista valencià mort el 1993 per l’extrema dreta. La pel·lícula, juntament amb un llibre i uns concerts s’emmarquen en el projecte “La lluita continua” que a través del micromecenatge ha volgut recuperar la memòria d’un cas on la justícia espanyola i l’extrema dreta van deixar impune un assassinat polític.
Fruit d’aquest micromecenatge portem la preestrena del film a Sant Quirze.
Hi haurà dos passis el mateix 1 d’Octubre, un a les 18.00 i un altre a les 21.00 h.