L’Institut de Drets Humans de Catalunya organitza una sessió formativa sobre llibertat d’expressió i dret de reunió, adreçada a la ciutadania i membres d’organitzacions i moviments socials, que tindrà lloc el pròxim dimarts 12 de novembre a Sabadell.
Durant la sessió abordarem el marc normatiu internacional, els seus mecanismes i instruments, per denunciar vulneracions a aquests drets humans. Es repartiran les guies pràctiques sobre mecanismes i estàndards internacionals de la llibertat d’expressió i del dret d’associació i reunió pacífica que acabem de publicar pel seguiment de la sessió i que també podeu consultar al nostre web..
Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.
Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.
Repressió davant l’exercici de drets fonamentals El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.
El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.
En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.
Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.
Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.
Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.
Davant les recents notícies que han donat a conèixer els mitjans de comunicació en relació a la denúncia presentada per Societat Civil Catalana, així com la suposada obertura de diligències per part de la fiscalia de Barcelona, l’Assemblea comunica que no té cap tipus de notificació ni de la denúncia, ni coneixement que s’hagin obert diligències envers l’entitat o la seva presidenta, Elisenda Paluzie, i per tant, fer qualsevol tipus de valoració seria prematur.
L’Assemblea vol fer constar que el simple fet que la denúncia fos presentada en roda de premsa per la part presumptament denunciant, és en sí mateix un exemple d’utilització de la justícia per intentar criminalitzar el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la dissidència política, en aquest cas l’independentisme.
Finalment, i tal i com la pròpia presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va expressar a les xarxes socials, des de l’entitat ens refermem en la noviolència, i en la lluita per la independència de Catalunya per mitjans democràtics, i defensarem el dret a la llibertat d’expressió i la lliure anàlisi de la realitat.
Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.
Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.
A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.
Aquest és el resum del text que es posava a votació:
El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:
ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.
LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.
AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.
Complint amb el mandat del l’1 d’octubre, amb l’objectiu de construir la República Catalana i a instàncies del Consell, més de 1900 càrrecs electes del país han constituït la primera Assemblea, en què es varen aprovar per unanimitat la declaració i els compromisos.
La participació d’electes de totes les organitzacions partidàries de la República Catalana suposa una fita molt important.
Us convidem a participar a la Tertúlia Republicana de dimecres 6 de novembre, de les 7 a les 9 del vespre, al local de l’ANC-SBDxI (Illa,3).
Parlarem de La identitat digital catalana, amb Jordi Manyà, advocat, enginyer, periodista, professor universitari i fundador de l’ANC.
Segurament tots n’hem sentit a parlar però tenim molts dubtes de la bondat d’aquesta identitat. La Generalitat hi ha apostat. En estar empadronat al Consell per la República també adquirim una identitat digital. Són complementàries? Quin abast i quins límits té? Significa que es tindrà control absolut sobre nosaltres? O som nosaltres que podrem tenir el control sobre la nostra identitat?
Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.
El manifest exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades. També expressa el seu suport a totes les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat; rebutja la repressió i la violència policial, subratllant l’ús de mètodes “prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals”; i fa una crida al diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular com a via per resoldre el conflicte i les diferències polítiques.
El document s’ha aprovat després d’un debat intens en el sí de la plataforma Universitats pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea n’és membre a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència. Després de proposar que els claustres, com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, sotmetessin a debat i votació la proposta, les universitats públiques s’han bolcat amb la iniciativa, que representa prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, i el percentatge de vots afirmatius oscil·la entre el 74% i el 90%. Si la votació s’hagués produït en un claustre únic, que representés directament les prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, el suport superaria el 84%.
Crida a la mobilització El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica, i afirma que la situació creada arran de la sentència és “excepcionalment greu”, ja que s’ha aplicat de manera “abusiva” i “punitiva” la presó preventiva, i recorda l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i també els informes emesos pels observadors internacionals durant el judici i les vulneracions constatades.
L’amenaça, constata el text, “gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió”, per una “deriva autoritària” que “criminalitza la dissidència”. Davant d’això, recorden que tots els Estatuts de les universitats catalanes refereixen explícitament a principis com els de “llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat”. “En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals”, conclouen.
Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.
Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit. Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.
En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies. En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents. En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.
Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties? S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.
A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.
No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.
Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.
És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.
Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:
Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
Les llibertats civils i polítiques.
Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.
Manifestació històrica la que s’ha viscut aquesta tarda al carrer Marina de Barcelona, que ha quedat absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació ha estat “Llibertat”, si bé l’Assemblea també s’hi ha manifestat amb una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.
La capçalera ha sortit puntualment, i ha avançat a poc a poc fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari i on s’ha dut a terme l’acte polític. Just abans, els castrllers hsn aixecat 16 pilars. Roger Mas, Núria Graham i Paula Sànchez han estat els encarregats de posar la nota musical de l’acte, conduït per Maria Xinxó.
Representants de les més de 500 entitats adherides han tingut veu. Ha estat el cas d’Unió de Pagesos, Irídia, la Taula del Tercer Sector, el Consell Nacional de la Joventut, Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana.
Cal una resposta política urgentment La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha reclamat urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin els clams que avui omplen el carrer Marina”, ha afegit. Per Paluzie, no es pot acceptar que els presos polítics hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys per defensar l’autodeterminació. “Això no és acceptable en un estat democràtic”, ha dit, i ha avisat que no es pot permetre que la sentència hagi comportat més presó. “Seguirem dempeus mentre duri la repressió i la vulneració de drets”, ha conclòs just abans de recordar, un a un, el nom dels empresonats d’aquestes darreres setmanes.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha enviat un missatge a les institucions de l’estat: la presó, la repressió, o els empresonaments no podran frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya d’exercir aquests drets. “No podem permetre que hi hagi gairebé 50 persones empresonades i més de 1.000 persones perseguides per la justícia”, ha dit. Així mateix, ha recordat que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i Amnistia Internacional han demanat que els presos polítics tornin a casa.
Un sol poble Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, ha evidenciat que, quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble, i ha reclamat un país en el qual cap detingut pugui acabar condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques i posar urnes, o ningú sigui víctima de la “brutalitat policial” per defensar els seus ideals, com s’ha vist aquests dies, amb mes 600 persones ferides.
També s’ha afirmat que la sentència del Suprem és una “condemna” al dret a vot, al dret a manifestació i al dret a la dissidència política, i s’ha mostrat el rebuig a aquesta sentència; davant d’un problema “històric” es reclama “una solució política”. Per això, s’ha dit, cap sentència, per molt dura que sigui, impedirà que es continuï sortint al carrer per defensar els drets i exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats.
Blanca Bragulat, en representació dels familiars presos, ha sostingut que tots plegats es troben “més forts i determinats que mai”, i que ni les amenaces ni la repressió aturaran el moviment. “Seguirem lluitant pacíficament pels nostres drets”, i ha recordat que aquesta condemna és a tot un poble. “Hi serem fins al final”, ha conclòs.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 