El dijous 21 de febrer de 2013 i al Centre Cívic de Bellaterra, en Jaume Vallcorba i en Xavier Olivella de la Fundació Catalunya Estat, han parlat de les pensions en el marc d’una Catalunya independent, donant resposta també a d’altres preocupacions ciutadanes. Ho han fet a partir de les presentacions a que ens tenen acostumats i que es poden consultar al web de la FCE per concloure amb interessants preguntes dels assistents a l’acte.
Quan al tema central de les pensions i de forma molt resumida s’ha constatat:
La pensió és un dret contractual, en la mesura que un ciutadà cotitza durant els anys estipulats i guanya el dret a percebre-la i a ser-li pagada per qui hagi rebut l’import de les prèvies cotitzacions, amb independència d’on visqui o resideixi, i fins i tot de la seva nacionalitat.
La pensió és un dret individual del seu titular i l’import que percep són els seus diners que ningú se’ls pot quedar.
Les pensions s’estipulen sobretot en base a l’estructura productiva i a les cotitzacions pagades.
El sistema de Seguretat Social espanyol és de repartiment; és a dir, les cotitzacions en cada moment serveixen per pagar les pensions del moment. Això indica que amb la independència, el sistema català de Seguretat Social garanteix automàticament el pagament de les pensions a partir de les cotitzacions de la població que treballa. Mai dependria de l’estat espanyol.
Catalunya pateix un dèficit fiscal amb l’estat espanyol en l’àmbit de la Seguretat Social; amb un sistema propi català fins i tot podria augmentar el nivell de les pensions i/o garantir la sostenibilitat futura.
Un repàs històric de les pensions dels catalans per al període 2004-07 evidencia que Catalunya ha aportat 88.945 milions d’euros (el 23,9 % de tot l’Estat); en canvi els pensionistes catalans només han rebut 75.847 milions euros, equivalents al 20,6 % de tot l’Estat. En conclusió, els pensionistes catalans han perdut un total de 13.097 milions d’euros que afecten la seva capacitat de poder adquisitiu.
En el mateix període, les aportacions dels 7,1 milions de catalans al Fons de Reserva de la Seguretat Social (FRSS) ha estat de 13.097 milions d’euros que representen el 74,4 % del total; mentre que els 38,5 milions d’habitants espanyols només han aportat 4.500 milions d’euros que són els restant 25,6 % del total del FRSS. Aquest fet demostra que som els catalans els qui financem unes pensions per als espanyols que Espanya no pot sostenir.
Les aportacions catalanes al sistema de pensions han estat superiors (més població que treballa, treballadors més eficients i major recaptació per salaris més elevats); en canvi, les prestacions que els pensionistes catalans han rebut són inferiors a la resta dels espanyols. Això també evidencia que la situació d’Espanya sense Catalunya fora ben diferent.
Amb l’excedent de 24.774 milions d’euros dels 16 anys analitzats (1995-2010), en un Estat Català els pensionistes haurien de cobrar més, de manera que la pensió mitjana podria ser un 10 % superior a la que s’obté quedant-nos a Espanya i sense augmentar el tipus de cotització. Ateses les balances fiscals de la Seguretat Social, es corrobora que una Catalunya independent té capacitat de millorar les pensions dels catalans i amb les xifres actuals es podria incrementar cada pensió catalana en 2.445 € anuals.
El FRSS es va crear per poder tenir uns diners estalviats a fi de complementar el pagament de les pensions quan no hi hagués prou fons amb els diners recaptats en un determinat període. Al final del 2011 el FRSS tenia acumulats uns 67.000 milions d’euros, però els diferents governs espanyols han començar a administrar els diners d’aquest fons amb gran frivolitat invertint en deute espanyol, lluny de la funció inicialment establerta i al servei dels pensionistes.
La inversió dels diners del FRSS en deute espanyol comporta que actualment ja no es disposi dels 67.000 milions d’euros de finals 2011 per desmillora del deute espanyol. D’aquesta manera s’ha descapitalitzat el FRSS i s’han tapat els problemes de tresoreria de l’Estat. Els diners d’aquests fons podrien desaparèixer del tot en un escenari d’empitjorament de l’economia espanyola.
L’espoliació al sistema de pensions català suposa un espoli més sobre l’espoli fiscal (18.500 milions d’euros anuals), amb clar abús sobre els diners dels pensionistes.
Els jubilats actualment perden poder adquisitiu per la decisió de Rajoy de no revalorar la seva paga, negant-se a actualitzar les pensions amb l’IPC de novembre tal com marca la llei. Els efectes d’aquesta decisió comporten per als pensionistes una pèrdua de 230 euros de mitjana en aquest any que a Catalunya ascendeix fins a 314 euros ja que els preus han pujat més que al conjunt de l’Estat. Tot plegat, implica una disminució més acusada del seu poder adquisitiu.
En un futur estat propi, el finançament de les pensions és més segur a Catalunya per un major PIB i la forta capacitat exportadora que a una Espanya amb pitjors condicions econòmiques.
Només la independència de Catalunya pot garantir la disposició i el millor repartiment dels diners.
Bellaterra, 22 de febrer de 2013
Bellaterra per la Independència
Comunicació