Crònica d’una estelada a Palau-solità i Plegamans

Diumenge passat varem celebrar una festa molt maca més de 14 entitats i alguns dels partits polítics de Palau-solità i Plegamans. A la festa ens varem aplegar més de 150 persones. L’acte va ser lúdic i per amenitzar-lo varem comptar amb els geganters, el ramat, els tabalers, la coral i els sardanistes. Varem finalitzar amb l’enlairament de l’estelada en el màstil que ja estava preparat. Després hi va haver un petit refrigeri i tothom va marxar content cap a casa.

Ens varem reunir per fer una celebració al voltant de l’estelada. L’estelada és el símbol de la nostra lluita per la llibertat. El símbol que ens lidera en la recuperació de les nostres perdudes lleis i institucions, perdudes i trepitjades. La bandera de Catalunya és la senyera. Però en aquests moments que estem vivint el símbol que ens uneix i ens representa és la bandera de les quatre barres encapçalada per l’estel de llibertat sobre el cel blau de la humanitat.

Per què són incapaços de respectar aquest símbol les persones que pensen diferent?

A les 12 h. de la nit ja no hi era, ens la van treure.

Això ens provoca tristesa. La intolerància i la incomprensió no s’entenen.

Però nosaltres no ens ensorrarem i la tornarem a posar. Un dia molt proper quan passeu per la rotonda la tornareu a veure onejant orgullosa (això si amb una estructura que la reforçarà i la mantindrà ben ferma).

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

 

Palau-solità i Plegamans per la independència

23 de gener. Bellaterra per la Independència amb la donació de sang

La necessitat de sang és constant i, per tant, també ho han de ser les nostres donacions. Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten sang o components sanguinis per atendre els seus malalts, ja que la majoria d’intervencions quirúrgiques i molts dels tractaments mèdics requereixen transfusions.
Per això ahir dijous 23 de gener de 2014, les entitats locals Bellaterra per la Independència i el Club Bellaterra ens vam implicar en la 1a Gran Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya, tot col•laborant amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Banc de Sang i Teixits (BST) en la campanya per aconseguir el màxim nombre de donants de sang.
Per a nosaltres Bellaterra per la Independència, és una tasca social més de les que habitualment ja desenvolupem al costat de la programació d’altres de caire més estrictament polític, històric o de reivindicació de país. I més encara en aquest significatiu i cabdal any 2014!.
La valoració final que en fem és molt positiva atès que dels vint-i-set voluntaris bellaterrencs, vint-i-dos van poder-ne donar; i d’aquests, set donants ho van ser per primera vegada (30% del total), xifra que es considera molt positiva perquè la majoria de donants nous passen a ser donants habituals un cop fet el primer pas. Per altra part, hi ha molts bellaterrencs que en aquestes dates estan afectats per la grip i per les característiques de la demografia de Bellaterra n’hi ha molts de més de 65 anys, dos factors que no afavoreixen la donació de sang.
En el desplegament logístic de la campanya Signa un Vot per la Independència també vam recollir vots entre els habitants de Bellaterra en l’exercici del dret individual de petició.

Bellaterra. Signa un Vot11
Carpa instal·lada davant del Club Bellaterra

Comunicat de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la convenció del PP a Catalunya

Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes. Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat espanyol.

Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català.

Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d’ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació. El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del Palau de Congressos. Continuant amb la seva política de dir que a Catalunya no es donen les condicions democràtiques mínimes i que l’independentisme està fracturant la societat catalana.

Doncs no ho aconseguiran. No caurem en aquesta provocació. L’ANC no serà present a les portes del seu congrés. No hi serem, perquè no volem perdre ni un sol minut del nostre temps ni un sol gram de la nostra energia en respondre al discurs de la por del PP. Aquest discurs, les amenaces i la tergiversació és l’únic pla que tenen per a Catalunya. El mateix pla que estan aplicant barroerament a les Illes i al País Valencià, amb absoluta mala fe, arraconant la llengua catalana i tancant mitjans de comunicació.

No caiguem, doncs, en la seva provocació. Demostrem el nostre civisme i, sobretot, que res no ens distregui de seguir treballant en la construcció del nou Estat català, la millor eina i oportunitat per a sortir del pou al que ens han abocat les polítiques incompetents i antipopulars del PP.

I avui també, els diem ben fort que els estats democràtics actuen democràticament. En el nostre cas, l’únic camí possible per saber què vol realment el poble català és la celebració de la Consulta, o referèndum, al més aviat possible. Negar aquest dret és propi de règims autoritaris, d’aquells que utilitzen la mentida i tenen por a les urnes.

Els catalans decidirem lliurement el nostre futur aquest 2014, democràticament i pacífica, amb o sense permís de l’Estat espanyol. És el nostre dret com a poble.

Barcelona, 24 de gener de 2014.

logo_assemblea_negre

30 de gener a Castellbisbal “Independència, i ara què?” amb Patrícia Gabancho

ANC_cartell_gabancho

El proper dijous 30 de gener a les 20.00 hores a la seu de l’ANC Castellbisbal, carrer Pi i Margall, 4 Castellbisbal. Dins del cicle de xerrades, la periodista i escriptora Patricia Gabancho, ens il·lustrarà la xerrada, “Independència, i ara què?”.

El 26 de gener a la Festa Major de Castellbisbal podràs signar

SIGNA

El proper diumenge 26 de gener, coincidint amb la cercavila de gegants de la nostra Festa Major de Sant Vicenç, obrirem la seu per recollir signatures, estarem des de les 11.30 fins a les 14.00 hores, al carrer Pi i Margall, 4 Castellbisbal.
T’hi esperem!!!

2014: Time for outside actors to help steer the Catalan process?

Document elaborat pel Col·lectiu Emma

 

Catalans have set off on a road that could lead to their nation’s independence from Spain.  The reasons they advance for wanting to take that road – historic, cultural, economic, social and political – have been thoroughly explained and are increasingly recognized as valid in many quarters. For some, the decision to seek an alternative to the present political arrangement was made only after all proposals to help reshape the state as a true “nation of nations” had been met with rejection, often with the added grievance of a humiliating treatment. And, lately, with a hardening of the other side’s positions and a drift back toward illiberal policies calling to mind a dictatorial past that Spain was supposed to have overcome. Many feel that failing to act now would mean accepting the subordinate role reserved to Catalonia in the Spanish order, today and in history, and ultimately giving in to Spain’s design of complete assimilation.

Catalans have now drawn up a plan of their own, and so far they have been giving the world an example of how things should be done. Patiently, taking action only after their proposals had been repeatedly turned down. Inclusively, relying on the strengths of all segments of society and not rejecting anyone on any grounds. Peacefully, coming out in hundreds of thousands into the streets to declare their determination, showing no hostility to others and spurning every form of violence. Democratically, with their elected representatives acting on the people’s wishes rather than dictating an agenda from above, and managing to bring together unlikely partners from the right and the left in a wide coalition. Responsibly, with most political forces – excluding only those that excluded themselves from the beginning – working to reach a deal and drive the process forward. And with an open mind: even now, the Catalan leadership is offering to explore with their Spanish counterparts every option of a negotiated agreement rather than going for a rash unilateral move. If this doesn’t have all the markings of a velvet revolution, what does?

2014 will be a crucial year for Catalonia. All signs – the balance of political forces in Parliament, the consistent results of every opinion poll and the impressive demonstrations, not to mention the lack of credible alternatives on the unionist side – point to the fact that a tipping point has been reached. A majority of Catalans want a real change, and their representatives have pledged to provide the means for them to determine the direction that this change should take. Their proposal – and the obvious way to dispel all doubts about the Catalans’ intentions ­– is a referendum on the issue, much like the one that is planned for Scotland in September. No one beyond Spain’s borders is seriously questioning the legitimacy of that course of action. And yet the Spanish establishment – with the government and the opposition united in an unsettling show of intransigence on this point – is hell-bent on preventing it. This is how things stand at the beginning of the new year – in an awkward impasse.

Up to now, the official line in international circles is that the Catalan situation is Spain’s internal affair. Everyone’s aware, however, that whichever way things play out the consequences won’t stop at the border and that, if allowed to drag on, the present uncertainty will be damaging to all – in Catalonia, in Spain and beyond. If the Spanish side keeps refusing to budge and if every proposal coming from Catalonia continues to be blocked on a technicality or simply ignored, some form of involvement by third parties may be required to break the deadlock. The good offices of external actors could indeed help Spain reach its own tipping point. Much as they resist the idea, the people there no less than the politicians will have to come to terms with the fact that, paraphrasing PM Cameron’s words about Scotland, Catalans can’t be kept in Spain against their will.

A measure of quiet diplomacy is probably all that is called for at this stage. Foreign actors who have a definite clout over a cash-strapped and politically bruised Spain may want to use that clout to nudge its politicians into doing the sensible thing. There have already been a few public hints to that effect, and probably more than a few private ones as well. But, even this early in the game, a stronger signal would not be out of order. Especially to ensure that there is no foul play – and, one would hope, no violence – on the part of those who feel that their interests may be threatened by the Catalans’ choice.

And it should also be clear to all that things have reached a stage where any attempt to sideline the Catalan people – by denying them their right to speak, by strong-arming their leadership or by trying to fix a last-resort deal behind closed doors – won’t help solve the problem but only postpone it and compound it. The only acceptable outcome from a democratic perspective at this point is a vote, and the immediate goal for all should be helping to find a way for Catalans to have their say. And then, if they do indeed decide that they want their own state, it will be everyone’s responsibility to watch over the ensuing process in order to guarantee that it is the people’s freely expressed will that carries the day.

 

Altres idiomes: castellàfrancèsalemanyitaliààrabportuguèsholandès i esperanto.

 

Versió catalana

Els catalans han iniciat un camí que els podria portar cap a la independència de la seva nació respecte d’Espanya. Els motius que addueixen per voler emprendre aquest camí   – històrics, culturals, econòmics,  socials i polítics – han estat explicats a bastament i cada cop hi ha més sectors que reconeixen la seva validesa. Alguns han pres la decisió de buscar una alternativa a l’actual marc polític quan han vist que totes les propostes per contribuir a reformar l’Estat fins a convertir-lo en una veritable  “nació de nacions” són rebutjades, sovint amb el greuge afegit d’un tractament humiliant. I, últimament, amb un enduriment de les postures de l’altra banda i amb una tendència a retrocedir cap a polítiques intolerants que recorden els temps passats de la dictadura que se suposa que Espanya ha superat. Molts pensen que no actuar ara voldria dir acceptar el paper de subordinació que l’ordre espanyol establert reserva, actualment i al llarg de la història, a Catalunya i el resultat final seria sucumbir al pla d’assimilació completa elaborat per Espanya.

Ara, els catalans han dissenyat el seu propi pla, i fins ara han ensenyat al món com s’haurien de fer les coses. Amb paciència, actuant només després que les seves propostes hagin estat rebutjades reiteradament. De manera inclusiva, confiant en les forces de tots els segments de la societat i sense rebutjar ningú per cap motiu. De manera pacífica, sortint al carrer centenars de milers de persones per declarar la seva determinació, sense mostrar cap hostilitat envers els altres i rebutjant qualsevol forma de violència. De manera democràtica, ja que els seus representants electes actuen conforme als desitjos del poble en comptes de dictar el programa des de dalt, i aconseguint unir socis improbables de dreta i esquerra en una àmplia coalició. De manera responsable, amb la majoria de les forces polítiques – excloent només les que s’han exclòs elles mateixes des del principi – treballant per aconseguir un acord i tirar el procés cap endavant. I amb una mentalitat oberta: fins i tot ara, els líders catalans s’ofereixen a explorar amb els seus homònims espanyols totes les opcions d’un acord en comptes de tancar-se en banda i fer accions unilaterals. Si això no té tots els elements d’una revolució de vellut, llavors què és?

2014 serà un any crucial per a Catalunya. Tots els indicis – l’equilibri de forces polítiques al Parlament, la constància en els resultats de totes les enquestes d’opinió i les impressionants manifestacions, per no parlar de la falta d’alternatives creïbles per la banda unionista – indiquen que s’ha arribat a un punt d’inflexió. La majoria de catalans volen un veritable canvi, i els seus representants s’han compromès a posar els mitjans perquè decideixin cap a on ha d’anar aquest canvi. La seva proposta– i la manera òbvia d’esvair tots els dubtes sobre les intencions dels catalans ­– és un referèndum sobre la qüestió, molt semblant al que està previst que tingui lloc a Escòcia al mes de setembre. Fora de les fronteres d’Espanya ningú qüestiona seriosament la legitimitat d’aquesta manera d’actuar. En canvi, les institucions espanyoles – amb el govern i l’oposició units en una demostració inquietant d’intransigència sobre aquest aspecte – s’entesten a impedir-ho. Així és com estan les coses a principis del nou any – en un punt mort ben complicat.

Fins ara, la resposta oficial en els cercles internacionals és que la situació catalana és un assumpte intern d’Espanya. Tanmateix, tothom sap que independentment de la manera en què es desenvolupin els esdeveniment, les conseqüències no s’aturaran a la frontera i que, si es deixa que s’eternitzi, la incertesa actual serà perjudicial per a tothom – a Catalunya, a Espanya i més enllà. Si la part espanyola no es vol moure i si se segueixen bloquejant per raons tècniques, o simplement s’ignoren, totes les propostes procedents de Catalunya caldrà alguna mena d’implicació de terceres parts per tal de desfer el punt mort. Els bons oficis d’actors externs podrien ajudar realment Espanya a arribar al seu punt d’inflexió. Per molt que es resisteixin a la idea, la gent d’allà i també els polítics hauran d’acceptar el fet que, parafrasejant les paraules del primer ministre Cameron sobre Escòcia, no es pot mantenir els catalans a Espanya contra la seva voluntat.

Per ara probablement només caldria una certa dosi de diplomàcia discreta. Els actors estrangers, que tenen una influència evident sobre una Espanya econòmicament entrampada i políticament tocada, podrien fer servir aquesta influència per empènyer els seus polítics a fer una cosa sensata. Ja hi ha hagut algun gest públic en aquest sentit i probablement també uns quants en privat. Tot i que, fins i tot en aquests primers moments, potser també convindria un toc d´atenció més seriós. Especialment per garantir que no hi hagi joc brut – i, esperem, que no hi hagi violència – per part d’aquells que creuen que els seus interessos es poden veure amenaçats per allò que triïn els catalans.

I també tots haurien de tenir molt clar que les coses han arribat a un punt en què qualsevol intent de deixar de banda el poble català – negant-li el seu dret a parlar, aplicant tàctiques intimidatòries als seus líders o intentant alguna maniobra d’última hora a porta tancada – no ajudarà a resoldre el problema sinó que només l’ajornaria i l’agreujaria. L’únic resultat acceptable des d’un punt de vista democràtic en aquest moment és una votació, i l’objectiu immediat de tots hauria de ser ajudar a trobar el camí perquè els catalans es puguin expressar. I llavors, si realment decideixen que volen un estat independent, serà responsabilitat de tothom vigilar el procés subsegüent per tal de garantir que prevalgui la voluntat del poble expressada lliurement.

 

emma

6 de febrer a Bellaterra: A Un Pam de la Independència amb VICENT PARTAL.

Dins el cicle de conferències, tertúlies, … el periodista i director de VilaWeb, en Vicent Partal, ens acompanyarà en el camí cap a la llibertat.
Com és habitual, es recolliran Vots per la Independència, en la campanya Signa un Vot.

Fulletó Vicent Partal

Signa un vot per la independència: SBDxI recull 11.189 instàncies en dos dies

Des de Sabadell per la Independència us comuniquem amb satisfacció que vam aconseguir recollir un total de 11.189 instàncies en 14 punts arreu de la ciutat amb més de 40 apoderats i gairebé 130 informadors.

Aquí teniu un recull d’imatges d’uns dies amb molta feina, però sobretot amb molt entusiasme i dedicació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’ANC recull 235.000 instàncies del Signa un Vot per la Independència en dos dies, 29.000 al Vallès.

234.481 instàncies demanant la independència en dos dies. Aquest és el balanç de la recollida nacional que va dur a terme l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el cap de setmana de l’11 i 12 de gener d’instàncies de la campanya Signa un Vot per la Independència El Vallès ha estat una de les comarques amb una xifra més alta de firmes recollides. S’ha arribat a les 29.000.

Uns resultats molt per sobre de les expectatives de l’organització tenint en compte el nombre de punts de recollides i les hores dedicades, que se sumen a les instàncies recollides des que va començar el projecte el juny del 2013. Tot i això, la campanya Signa un Vot per la Independència continua encara amb més força i, a més de les recollides periòdiques que hi ha arreu del territori, properament hi haurà punts de recollida fixes i s’ha previst
un nou cap de setmana de recollida nacional els dies 22 i 23 de març.

En concret, els dies 11 i 12 de gener es van recollir 234.481 instàncies a un total de 827 punts de recollida gràcies a 2.850 apoderats que van aconseguir que la recollida es fes amb totes les garanties. Coincidint amb la publicació de les xifres, l’ANC ha fet públic el vídeo resum Signa un vot, amb pas ferm cap a la independència

Hi apareixen, a més de diversos signants, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la coordinadora de la campanya, Rosa Alentorn, i l’advocada Magda Oranich en les seves intervencions a l’acte Via Catalana 2014: què farem per arribar a la Independència celebrat el 10 de gener, en què destaquen la importància estratègica de la campanya.

El Pla B a la consulta

La campanya Signa un Vot per la Independència va començar el juny del 2013 i, des d’aleshores, ha passat per una primera fase pilot, per tal d’acumular experiència i millorar el reglament que permet efectuar la recollida d’instàncies amb totes les garanties jurídiques. De l’octubre al desembre del 2013 va desenvolupar-se la fase d’extensió del projecte, creant l’estructura organitzativa necessària arreu del territori; i amb el 2014 ha arribat la recollida massiva d’instàncies. El projecte es basa amb el dret
fonamental de petició, a través del qual els catalans demanen al Parlament la convocatòria de la consulta sobre la independència i, en cas que la seva celebració no sigui possible, insten als seus representants electes a que
declarin la independència d’acord amb la legislació internacional.

20140120-135920.jpg

El Pacte local pel dret a decidir de Sabadell, al Parlament de Catalunya

Aquest dijous, 16 de gener de 2014, una delegació de les entitats i associacions signants del Pacte local pel dret a decidir a Sabadell  va ser rebuda al Parlament de Catalunya. La delegació sabadellenca, en nom de les 127 entitats que han subscrit el Pacte, estava formada per representants del Secretariat Nacional de l’ANC, la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, CCOO, la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell, Òmnium Cultural de Sabadell i Sabadell per la Independència- ANC. En nom les entitats compromeses amb el Pacte local van lliurar el text del Pacte local  per donar compliment al punt 6, on s’estableix que es farà arribar el text als grups parlamentaris i, també la llista de les 127 entitats sabadellenques adherides.

La delegació sabadellenca va ser rebuda per la presidenta del Parlament de Catalunya, la Sra. Núria de Gispert, a la qual es va lliurar el text del Pacte, juntament amb la llista d’entitats adherides. La presidenta del Parlament els va felicitar per la tasca duta a terme. Després la delegació es va reunir amb els representants dels grups parlamentaris als quals també els va lliurar una còpia del Pacte.

Aquí en teniu algunes imatges.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Repercussió a la premsa internacional de la votació del Parlament de transferir la competència sobre referèndums

Informació de Vilaweb, Nació Digital i Ara 

 

 

Captura de pantalla 2014-01-17 a les 1.19.25

 

26 de gener a Palau-solità i Plegamans caminada i plantada d’una estelada

Caminada per la independència i Plantada de l’estelada a la rotonda (Masia Júlia).

Sortida: 9:30, Plaça 11 de setembre (Ajuntament).

Concentració: 10:00 rotonda. Acte d’hissar la bandera.

Participants:

  • Assemblea Nacional Catalana – Palau-solità i Plegamans
  • Fundació Folch i Torres
  • Geganters
  • Patronat de Sant Isidre
  • Cabres Palau
  • Coral la Unió
  • Vaques Palau
  • Els Deixebles
  • El Ramat
  • Colles del Ball de Gitanes
  • Penya Barcelonista
  • Agrupació Sardanista
  • Tabaluencs
  • Hoquei Palau
  • Centro Cultural Andaluz de Palau-solità i Plegamans
  • ERC
  • CiU
  • CUP
  • IC-EUA

Captura de pantalla 2014-01-17 a les 0.36.49

Més de 500 persones es concentren al Parlament a favor del referèndum

20140116-130310.jpg

Mig miler de persones han assistit a la concentració que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat aquest matí al Parlament per mostrar novament que la societat civil empeny de manera clara per tal que es pugui celebrar la consulta; donar suport als partits favorables al referèndum en les passes que hauran de dur a terme aquest any determinant; i deixar clar, a la vegada, que aquest pas no pot ser una excusa per dilatar o aturar la convocatòria de la consulta. Els assistents han rebut amb crits d’Independència els parlamentaris que anaven entrant.

El vicepresident de l’Assemblea, Jaume Marfany, ha remarcat que l’ANC és avui “al costat del Parlament” en el camí cap al referèndum, tot i que ha assegurat que aquests passos “no poden dilatar la celebració de la consulta” que “s’ha de celebrar el 9 de novembre amb o sense permís de l’Estat espanyol”. Marfany ha destacat l’elevada majoria parlamentària que avui aprovarà la petició de la transferència de la competència per poder convocar referèndums, i ha remarcat que en aquest procés “societat civil, partits i institucions han d’avançar junts”.

20140116-130357.jpg