Albert Royo, Secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), va exposar a Bellaterra el passat dijous 22 de maig les línies mestres del què és el Diplocat i les funcions que desenvolupa per donar a conèixer a l’exterior el què és Catalunya i explicar al món el procés d’Independència de Catalunya. Des de bon principi va quedar clar que el Diplocat no és el cos diplomàtic de la Generalitat, tot i treballar en la mateixa línia.
Va manifestar les dificultats de l’acció exterior pel boicot que exerceix l’Estat espanyol a través de la via diplomàtica (ambaixades i consolats), avui dia sota control del ministre Margallo. També emfatitza que tot i considerar l’Estat que aquest és un afer intern ha estat el mateix Estat via Ministeri d’Exteriors que més ha contribuït a la internacionalització del procés català. Tot i així, actualment és molt difícil treballar fora de Catalunya per les continuades pressions espanyoles; cita els exemples de les universitats de Lisboa i de Tolosa de Llenguadoc on els ambaixadors van pressionar per anul·lar els actes, fets que van ser denunciats a la premsa de cada país.
El Sr. Royo afirma que en considerar la comunitat internacional la independència com un conflicte intern d’Espanya, de moment ningú es posiciona de manera clara i oberta. I quan algú ho ha fet, ha estat clarament a favor del dret a decidir. Ara bé, si l’Estat prohibeix exercir el vot als ciutadans de Catalunya, molt probablement hi hauran reaccions i posicionaments, ja que el precedent d’Escòcia haurà estat en tot moment un referent de democràcia que Espanya impedeix a una part dels “espanyols”.
Considera que a l’exterior hi ha hagut un abans i un després de la Via Catalana de l’11S, especialment en els països nòrdics i de l’est, més sensibles al procés català. El fet contrasta amb països propers que inicialment no es mostraven tant comprensius, però amb canvis significatius de criteri des del setembre passat. Actualment, tot el que passa a Catalunya genera interès arreu i se’n parla.
La Unió Europea i la comunitat internacional ja trobaran la manera que Catalunya i Escòcia estiguin dins la UE. Catalunya amb el 2% del PIB europeu; la seva centralitat geogràfica; el ser un país aportador positiu a les arques d’Europa; el compliment dels requisits per estar a la Unió; els drets adquirits dels seus ciutadans; etc., fan impensable que ens facin fora de la UE. Serà la mateixa UE que farà enginyeria política com ho ha fet de manera clara amb d’altres països avui integrants de la Unió per tal que Catalunya en formi part perquè Europa ja sap que una Catalunya expulsada de la UE suposaria el col·lapse econòmic, polític i social de la pròpia UE. Manifesta el pragmatisme de la comunitat internacional en un món conformat per estats (Unió Europea, ONU, ….), al que també aspiren formar-ne part com un estat més els ciutadans de Catalunya.
Després de fer un breu repàs del posicionament de comunitats i estats més influents del món, valora molt positivament la informació dels mitjans anglosaxons, referents internacionals.
Fa referència a propostes inicials de diversos analistes internacionals defensors de la via federalista o bé partidaris d’un tracte asimètric de Catalunya dins l’Estat espanyol, que ben aviat han anat perden pes ja que els dos partits majoritaris espanyols (PP i PSOE) ja s’han pronunciat de manera desfavorable a qualsevol de les propostes i del dret a decidir. La tercera via ja ha nascut morta.
Cara el futur, aconsella seguir treballant tal com hem fet fins ara. Espanya segueix sense entendre els ciutadans catalans i els trets sociològics d’una població integrada per un 70% d’immigrants i un total del 80% de la població favorable al dret a decidir. Una vegada més, apareix l’Espanya allunyada del pragmatisme internacional.