Bellaterra: Diplocat i l’Acció exterior de Catalunya a Europa

Albert Royo, Secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), va exposar a Bellaterra el passat dijous 22 de maig les línies mestres del què és el Diplocat i les funcions que desenvolupa per donar a conèixer a l’exterior el què és Catalunya i explicar al món el procés d’Independència de Catalunya. Des de bon principi va quedar clar que el Diplocat no és el cos diplomàtic de la Generalitat, tot i treballar en la mateixa línia.

Va manifestar les dificultats de l’acció exterior pel boicot que exerceix l’Estat espanyol a través de la via diplomàtica (ambaixades i consolats), avui dia sota control del ministre Margallo. També emfatitza que tot i considerar l’Estat que aquest és un afer intern ha estat el mateix Estat via Ministeri d’Exteriors que més ha contribuït a la internacionalització del procés català. Tot i així, actualment és molt difícil treballar fora de Catalunya per les continuades pressions espanyoles; cita els exemples de les universitats de Lisboa i de Tolosa de Llenguadoc on els ambaixadors van pressionar per anul·lar els actes, fets que van ser denunciats a la premsa de cada país.

El Sr. Royo afirma que en considerar la comunitat internacional la independència com un conflicte intern d’Espanya, de moment ningú es posiciona de manera clara i oberta. I quan algú ho ha fet, ha estat clarament a favor del dret a decidir. Ara bé, si l’Estat prohibeix exercir el vot als ciutadans de Catalunya, molt probablement hi hauran reaccions i posicionaments, ja que el precedent d’Escòcia haurà estat en tot moment un referent de democràcia que Espanya impedeix a una part dels “espanyols”.

Considera que a l’exterior hi ha hagut un abans i un després de la Via Catalana de l’11S, especialment en els països nòrdics i de l’est, més sensibles al procés català. El fet contrasta amb països propers que inicialment no es mostraven tant comprensius, però amb canvis significatius de criteri des del setembre passat. Actualment, tot el que passa a Catalunya genera interès arreu i se’n parla.

La Unió Europea i la comunitat internacional ja trobaran la manera que Catalunya i Escòcia estiguin dins la UE. Catalunya amb el 2% del PIB europeu; la seva centralitat geogràfica; el ser un país aportador positiu a les arques d’Europa; el compliment dels requisits per estar a la Unió; els drets adquirits dels seus ciutadans; etc., fan impensable que ens facin fora de la UE. Serà la mateixa UE que farà enginyeria política com ho ha fet de manera clara amb d’altres països avui integrants de la Unió per tal que Catalunya en formi part perquè Europa ja sap que una Catalunya expulsada de la UE suposaria el col·lapse econòmic, polític i social de la pròpia UE. Manifesta el pragmatisme de la comunitat internacional en un món conformat per estats (Unió Europea, ONU, ….), al que també aspiren formar-ne part com un estat més els ciutadans de Catalunya.

Després de fer un breu repàs del posicionament de comunitats i estats més influents del món, valora molt positivament la informació dels mitjans anglosaxons, referents internacionals.

Fa referència a propostes inicials de diversos analistes internacionals defensors de la via federalista o bé partidaris d’un tracte asimètric de Catalunya dins l’Estat espanyol, que ben aviat han anat perden pes ja que els dos partits majoritaris espanyols (PP i PSOE) ja s’han pronunciat de manera desfavorable a qualsevol de les propostes i del dret a decidir. La tercera via ja ha nascut morta.

Cara el futur, aconsella seguir treballant tal com hem fet fins ara. Espanya segueix sense entendre els ciutadans catalans i els trets sociològics d’una població integrada per un 70% d’immigrants i un total del 80% de la població favorable al dret a decidir. Una vegada més, apareix l’Espanya allunyada del pragmatisme internacional.

Albert Royo.ANC Vallès_resize

 

18 de juny a Sant Quirze presentació del llibre “Desencaix” de Jaume Barberà Canudas

Desencaix parla del difícil encaix entre Catalunya i Espanya percebut per una família de Sabadell, la de l’autor Jaume Barberà Canudas.

L’acte es celebrarà el dimecres 18 de juny d’enguany, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca de St. Quirze del Vallés i a més de l’autor també hi participarà l’escriptor i psicopedagog Salvador Doménech.

coberta3.7

Els 3 sindicats majoritaris a l’ensenyament públic dels PPCC en defensa del català

Comunicat

Ja fa tres anys que els sindicats sotasignats –STEI-i de Les Illes, STEPV, del País Valencià i USTECSTEs del Principat, vàrem signar un protocol de relacions sindicals i un manifest on reafirmàvem el nostre compromís solidari en defensa de la llengua especialment en l’àmbit educatiu i en contra dels atacs provinents del govern de l’Estat, de l’estament judicial espanyol i dels governs autonòmics en el cas del País Valencià i, darrerament, de Les Illes, tendents a aniquilar l’ús social de la nostra llengua comuna.

Des de llavors hem impulsat campanyes i coordinacions en favor de la llengua catalana com “Enllaçats per la llengua” i plataformes com Somescola.cat. Hem estat, som i serem presents i sovint hem encapçalat, com els sindicats més representatius de les escoles catalanes, valencianes i illenques, les mobilitzacions en defensa dels drets socials dels treballadors i treballadores de l’ensenyament, del dret universal a l’educació i de la identitat comuna dels nostres territoris un dels trets fonamentals de la qual és la llengua.

Durant aquest temps hem acudit de manera solidària a combatre les agressions contra la nostra escola i la nostra llengua allà on es produïssin, en tot el territori: Ens hem oposat als intents de desestabilitzar l’escola a Catalunya amb la judicialització i la intromissió dels alts tribunals espanyols en les polítiques educatives, hem estat presents a les mobilitzacions del País

Valencià, en favor d’una escola valenciana, contra el decret de plurilingüisme i la desaparició de les línies en valencià, i hem impulsat la vaga indefinida de les Illes contra el TIL, la política educativa i la catalanofòbia del govern Bauzá i, en aquest sentit, avui volem expressar la nostra solidaritat amb la vaga de fam del company Jaume Sastre de Mallorca.

Des d’aquesta perspectiva unitària, que al nostre parer és l’única vàlida per defensar el que ens uneix, volem avui fer explícita més que mai la nostra voluntat de treballar, en representació dels docents del nostre país, en les plataformes unitàries presents als tres territoris en defensa de la llengua i del sistema d’immersió lingüística als centres educatius com a garantia d’acollida, de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. Un sistema avui greument amenaçat tant des de les instàncies judicials que determinen quina ha de ser la llengua als centres educatius i com s’ha d’ensenyar, com per les mesures legislatives que imposen els governs reaccionaris del País Valencià i de Les Illes, en contra de la voluntat majoritària de la població, i que pretenen minoritzar i arraconar l’ús social i educatiu de la nostra llengua.

Per això avui, davant l’atac frontal que suposa la LOMCE a la nostra llengua i al nostre sistema educatiu, volem un cop més deixar ben clara la nostra voluntat de no cedir davant aquests intents i encoratjar tota la comunitat educativa dels nostres països a la insubmissió i al no compliment d’aquestes lleis i sentències injustes i clarament contràries al nostre model educatiu i lingüístic.

Nosaltres, com a representants que som dels treballadors i treballadores creiem fermament en el treball unitari en plataformes que apleguin docents, famílies, entitats i tota la població en general en defensa de la llengua catalana en tots els nostres territoris, com és el cas de la plataforma Somescola.cat al Principat de Catalunya i seguirem treballant en aquesta línia.

Per això volem convocar tothom a sortir al carrer el dissabte 14 de juny, a la gran cercavila convocada per Somescola.cat a Barcelona, com a resposta a les agressions a l’escola i al nostre sistema lingüístic, per una escola lliure, democràtica, catalana i al servei dels nostres països enllaçats per la llengua. Hi hem de ser totes i tots. Decidim escola catalana!

Palma, València, Barcelona, 29 de maig de 2014

11 setembre 2012

Neix “El País que Volem”, l’eina ciutadana per imaginar la Catalunya independent

Fruit de la unió de diverses entitats de la societat civil ha nascut EL PAÍS QUE VOLEM (EPqV), una entitat de participació ciutadana encaminada a imaginar col·lectivament un país millor. El seu objectiu és crear un procés participatiu i plural en què els catalans plantegin els principals reptes i les diverses propostes sobre les estructures socials, polítiques, econòmiques, culturals i ambientals per a la Catalunya independent.

Aquesta tarda l’han presentat en roda de premsa la catedràtica i vicepresidenta d’EPqV, Alícia Casals; el coordinador del projecte, Martí Olivella; el membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Manyà; i el president de l’ENS, Antoni Carner.

Els representants han explicat que en els últims mesos, diferents entitats i iniciatives ciutadanes s’han plantejat com hauria de ser la futura Catalunya independent. “Creiem que la prioritat ara és arribar a aquelles persones que no veuen la necessitat d’assolir un estat propi. Els ciutadans som el principal motor dels canvis que el país necesita”, ha explicat Manyà, que ha afegit que molta gent es pregunta: “la independència, per a què? Quin país volem? Nosaltres no tenim la resposta màgica, però sí que podem demanar l’opinió”, ha expressat.

EPqV compta amb dos òrgans que faciliten el seu funcionament: el Consell Ciutadà iel Consell d’Entitatsque són el nucli públic de referència, i que compten amb un ventall representatiu de persones i entitats de la societat catalana. El Consell Ciutadà està format per 71 persones de diversos àmbits professionals, socials i ideològics; amb una gran transversalitat de visions i enfocs socials. Són Carles Boix, Professor Univeritat de Princeton; Pere-Joan Cardona,investigador biomèdic; Antoni Castells, economista; Jaume Roures, productor audiovisual; Xavier Solano, assessor al Parlament Britànic; Salvador Cardús, sociòleg; Julià de Jòdar, escriptor; Antoni Dalmau, escriptor; Montserrat Nebreda,professora universitària; Frederic Prieto, exalcalde de Cornellà; Lluís Rabell, president de la FAVB; Ferran Requejo, politòleg; Toni Soler, periodista; o Imma Tubella, sociòloga, entre d’altres.

Els membres del Consell donen suport a la iniciativa, aporten reptes i propostes, difonen el projecte, i participaran com a ponents en actes públics i en la gestió dels continguts en l’àmbit de coneixement propi de cadascú.

El Consell d’Entitatsd’altra banda,està format per l’Assemblea Nacional Catalana, l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, la Fundació Carta de la Pau, la Fundació Congrés Cultura Catalana, la Plataforma per la Llengua, laUniversitat Catalana d’Estiu, Sobirania i Justícia i l’Associació Catalana de Professionals.

Per donar veu a la ciutadania i poder recopilar totes les seves propostes, EPqV comptarà amb tres eixos de treball: una plataforma 2.0, en forma de xarxa social, www.elpaisquevolem.caton els usuaris poden plantejar reptes i propostes sobre qualsevol àmbit; actes presencials de format divers, organitzats per les entitats col·laboradores del projecte; i un eix mediàtic, espais de diàleg als mitjans de comunicació.

EPqV es desenvoluparà en tres fases i culminarà el 23 d’abril del 2015. La primera, de l’Abril al Desembre del 2014: és aquella en què cada persona o col·lectiu pot plantejar els reptes clau del país i les propostes per fer-hi front. A la segona fase, del gener al febrer del 2015,  el Consell Ciutadà i el Consell d’Entitats aplegaran els continguts per garantir que les conclusions quedin sistematitzades amb rigorositat acadèmica. Finalment, per Sant Jordi de 2015 es publicarà en paper i a la web els resultats del procés, amb les diverses i plurals propostes recollides per fer front als reptes clau.

2EPqV29052014

By nani Posted in Eines