El 24 de desembre, al migdia, cançons per la llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzen una cantada popular de nadales a totes les places dels ajuntaments de Catalunya per fer visible que, encara que estiguem celebrant amb les persones estimades el Nadal, no oblidem que hi ha persones que no podran passar el Nadal amb els seus perquè estan empresonats.

Hi haurà un cançoner amb un repertori de nadales que es podrà descarregar aquí. Dins aquest repertori de nadales populars catalanes hi haurà també l’adaptació de la cançó “Quan somrius”, de Josep Thió, “L’estaca” i “El cant dels ocells“.

L’acte de Barcelona es farà davant la porta principal de la presó de la Model (carrer d’Entença entre carrer de Rosselló i carrer de Provença).

Cançoner en pdf.

photo_2018-01-20_17-38-58

Vídeo del seguiment dels resultats del 21D fet per l’ANC a les Drassanes

Aquest és el vídeo de l’acte de seguiment de resultats fet per l’ANC a les Drassanes de Barcelona.

Aquí us podeu descarregar la publicació còmica “Illegal Times”

Un grup de ninotaires han fet aquesta publicació davant les limitacions a la llibertat que estem vivint.

Descarregueu-vos-el clicant aquí.

Captura de pantalla 2017-12-21 a les 9.11.58

Vídeo “Les pensions a la República Catalana”

Aquest és el vídeo “Les pensions a la República Catalana”

Comunicat del Col·lectiu Wilson davant el 21D

Davant de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades el 21 de desembre de 2017, el Col·lectiu vol fer i compartir públicament les següents reflexions:

  1. Malauradament, les eleccions del 21-D s’han de celebrar en condicions anormals que clarament perjudiquen a algunes opcions polítiques: amb les institucions catalanes intervingudes en virtut de l’article 155; una part dels candidats de les forces polítiques catalanes a l’exili i a la presó; i un context en què una bona part de la ciutadania s’ha sentit cohibida en la seva capacitat d’expressar-se amb plena llibertat (com mostra la prohibició d’utilitzar o dur determinats símbols o colors).
  2. La decisió d’emprar l’article 155 per intervenir la Generalitat i la seva aplicació de manera extensiva culmina un llarg procés de recentralització dut a terme en contra de la voluntat manifestada de forma repetida i democràtica de la majoria dels catalans i catalanes. Aquest procés, contestat per diversos col·lectius jurídics a Catalunya i a Espanya:
    • va cristal·litzar en la sentència del Tribunal Constitucional de 2010;
    • va ser reforçat per les mesures preses pel govern espanyol actual des de 2012 (incloent una interpretació parcial de l’obligació de la UE de reduir el dèficit públic, amb conseqüències molt negatives per a les hisendes autonòmiques i per a la despesa social, l’administració de la qual es troba en mans dels governs regionals);
    • es va accelerar en l’àmbit polític amb les intervencions i detencions realitzades abans de l’1-O.
  3. Aquest procés de recentralització i de reafirmació de l’autoritat de l’Estat espanyol té, com a mínim, quatre conseqüències greus:
    • Nega el dret d’autodeterminació de Catalunya, constatant la incapacitat de l’Estat espanyol de respondre a la demanda d’una majoria dels catalans i catalanes i del Parlament de Catalunya de decidir democràticament la seva forma d’organització política. Un referèndum és una eina perfectament vàlida en el context de la Constitució espanyola. És, a més, un mètode que ha estat utilitzada de manera gens conflictiva per societats democràtiques avançades, com ara el Canadà o la Gran Bretanya. És, finalment, l’instrument més apropiat per garantir els drets dels catalans com a minoria nacional dins de l’Estat espanyol.
    • Certifica la incapacitat de l’Estat espanyol de reformar-se per ajudar a construir una societat moderna, amb una economia de mercat plenament competitiva, amb institucions polítiques que garanteixin una justícia igual per a tothom i que impedeixin el manteniment d’un “capitalisme d’amics” que beneficia certes elits centrals (i les seves xarxes perifèriques) en detriment del ciutadà de peu, de la innovació empresarial i de l’excel.lència. L’opció pel 155 reforça la coalició política existent a Espanya, amb grans empreses de sectors regulats localitzades a prop del poder central, infrastructures radials, i transferències als sectors menys productius de l’Estat. Aquesta incapacitat d’Espanya per reformar-se no li permetrà encarar amb èxit els reptes del segle XXI.
    • Evidencia la manca de separació de poders executiu i judicial, així com la incapacitat efectiva del poder legislatiu de fiscalitzar l’acció d’un govern que corromp els principis bàsics del pacte constitucional. El contrast entre el relleu interessat de jutges del cas Gürtel i la severitat en l’aplicació de la presó preventiva a polítics i activistes catalans és una mostra escandalosa d’arbitrarietat. Un govern central sense control legislatiu ni judicial no té cap necessitat d’atendre les demandes polítiques de cap col·lectiu de ciutadans.
    • Mostra encara més clarament a l’Estat espanyol com una cotilla per al desenvolupament de Catalunya: incapaç de resoldre els dèficits d’infrastructures existents; contrari a l‘establiment d’un sistema fiscal just i eficient; disposat a fer servir el seu poder absolut de regulació per ofegar la innovació legislativa a Catalunya; insensible a les necessitats socials dels ciutadans de Catalunya.
  4. Aprofitem aquest comunicat per recuperar algunes reflexions sobre les possibles conseqüències econòmiques de la independència que ja havíem fet en publicacions anteriors i que poden ser una referència útil en les circumstàncies actuals:
    • El benefici econòmic resultant de la independència de Catalunya tindria dos components. En primer lloc, la fi del dèficit fiscal, que alliberaria recursos que representen al voltant del 8 per cent del PIB català, any rere any, i que es podria utilitzar per millorar el nostres sistemes educatiu i sanitari, les infraestructures, les universitats i centres de recerca, augmentar l’ajut a països en desenvolupament i, per què no, a reduir impostos. En segon lloc, i més enllà dels recursos addicionals que suposi la fi del dèficit fiscal, la sobirania suposa per sobre de tot la capacitat de poder decidir polítiques que afavoreixin els interessos econòmics de Catalunya, tot prioritzant-los. Aquesta capacitat no existeix en l’actualitat degut a la manca de competències de la Generalitat en els aspectes clau de la política econòmica, així com al rebuig absolut per part de l’Estat espanyol de qualsevol política diferenciada que posi en qüestió la igualtat de tots els espanyols. En aquest sentit un Estat propi suposa una oportunitat, però no una garantia, ja que en últim terme la materialització d’aquestes possibilitats depèn de la qualitat i el bon fer dels futurs governants.
    • En un procés de separació racional, negociat i pacífic els eventuals costos de transició a un Estat català independent serien mínims. En un context de confrontació amb l’Estat, aquest costos serien més grans. En qualsevols cas, creiem que és molt important que tothom sigui conscient i se’n adoni que aquests costos serien el resultat de decisions deliberades de “càstig” per part de l’Estat espanyol (un eventual veto a l’entrada a la UE) o dels seus ciutadans (boicot de productes catalans). Un altre cost potencial a curt termini, associat a la incertesa inherent a tota transició, també dependria en gran mesura del grau de pacte o confrontació amb què es produeix. La manca d’un daltabaix econòmic significatiu al Regne Unit malgrat les incerteses associades amb el Brèxit reflecteix en bona part l’esperit pactista de les dues parts (al marge de totes les gesticulacions normals en qualsevol negociació).
    • Com qualsevol gran projecte empresarial, la creació d’un nou Estat requereix incórrer en uns costos inicials, de magnitud incerta i en bona part fora del control dels seus promotors, a canvi d’uns guanys, també incerts i que potser no es materialitzaran fins un termini més o menys llarg. Som davant d’una cruïlla històrica. Un nou model d’estat per a Catalunya és fonamental per al futur del nostre país. El resultat d’aquest procés determinarà el benestar de les generacions de catalans presents i futures.
  5. No podem acceptar acríticament la versió oficial proposada pel govern espanyol i una gran part de la premsa. Aquesta versió afirma que els fets econòmics esdevinguts a Catalunya durant els darrers mesos són la demostració que els costos de la independència són enormes i que per tant la independència de Catalunya és inviable. El fet que durant els mesos d’octubre i novembre algunes empreses traslladessin la seva seu social o que el turisme caigués a Catalunya, per exemple, no és una demostració de la inviabilitat de la independència ni una mostra de la magnitud dels costos de transició. El trasllat de seus pot respondre a les pressions polítiques fetes pel govern de Madrid i la caiguda del turisme pot tenir més a veure amb la violència policial de l’1 d’octubre (una violència mostrada abastament a totes les televisions del món) que amb la viabilitat de la independència. En aquest cas, el trasllat de seus i la caiguda del turisme serien exemples dels costos de formar part d’un Estat que es capaç de causar mal al seus propis ciutadans quan no es fa el que la elit espanyola vol. Com acadèmics que som afirmem que, abans de confirmar aquesta explicació, s’ha de mesurar la magnitud real de la caiguda i estudiar amb rigor les dades reals de manera crítica i objectiva.

Com a conclusió dels punts anteriors, i davant d’aquesta situació anòmala en què ens trobem i que afecta greument la capacitat de les diferents forces polítiques de concórrer a les eleccions en igualtat de condicions, animem a tots els catalans i catalanes a participar massivament a les eleccions del 21-D tot considerant quins partits polítics han donat suport obert a la repressió i a la conculcació de drets individuals i col·lectius fonamentals. El vot per aquestes formacions indefectiblement serà interpretat com un vot d’aprovació de l’aplicació del 155 i de les accions dels poders polítics espanyols, inclòs el poder judicial. En altres paraules, un vot per aquestes formacions donaria suport a la via judicial i autoritària com a solució per a un contenciós que té naturalesa política.

  • Pol Antràs, Doctor pel MIT i Catedràtic de Harvard University

  • Carles Boix, Doctor per Harvard University i Catedràtic de Princeton University

  • Jordi Galí, Doctor pel MIT i Investigador Sènior al Centre de Recerca en Economia Internacional

  • Gerard Padró i Miquel, Doctor pel MIT i Catedràtic de la London School of Economics
  • 
Xavier Sala i Martin, Doctor per Harvard University i Catedràtic de Columbia University
  • 
Jaume Ventura, Doctor per Harvard University i Investigador Sènior al Centre de Recerca en Economia Internacional

Captura de pantalla 2017-12-20 a les 0.20.08

Vídeo “M’agrada el groc”

Aquest és el vídeo “M’agrada el groc“.

Vídeo “Debat #21D”

Aquest és el vídeo “Debat 21D”

Vídeo “Sí que es pot”

Aquest és el vídeo “Sí que es pot”.

Vídeo “Eleccions netes i lliures”

Aquest és el vídeo “Eleccions netes i lliures”

Vídeo “Que no et treguin el groc”

Aquest és el vídeo “Que no et treguin el groc”.

Vídeo de la conferència de Vicent Partal a Sabadell

Aquest és el vídeo de la conferència de Vicent Partal feta a Sabadell el 14 de desembre.

2 mesos a la presó i les places plenes

Avui dissabte fa dos mesos que l’Audiència Nacional va enviar a presó Jordi Sànchez, llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, acusats d’un delicte de sedició pels fets produïts davant la conselleria d’Economia, el passat 20 de setembre.

Aquest vespre, per mostrar suport als empresonats, però també per denunciar la injustícia del seu empresonament, milers de persones s’han concentrat davant dels ajuntaments de tot el país en unes concentracions convocades per les dues entitats sobiranistes, ANC i Òmnium. A Barcelona, la plaça Sant Jaume s’ha omplert de gom a gom.
Enric Blanes, secretari nacional de l’ANC, ha agraït l’escalf de la gent cap a Jordi Sànchez, i ha explicat que després de la intervenció que va fer ahir en un acte polític, avui ha estat canviat de mòdul com a represàlia. “En el moment que ha parlat l’han castigat per motius polítics”, ha dit Blanes.

Al seu torn, Marcel Mauri ha dit que la causa de Catalunya és la de la democràcia, i que es reivindica als carrers però es guanya a les urnes. “Convertim la tristesa i la indignació en arguments” ha demanat Mauri. “Que ningú es quedi a casa” ha exclamat, i ha demanat que les urnes siguin aquest dijous un esclat a favor de la llibertat dels presos polítics i dels que es troben a l’exili, però també a favor de la llibertat del país. “Aquest dijous ens ho juguem tot” ha acabat.

“Un estat de dret boterut”

N’hi ha que no els agradaria que avui fóssim aquí recordant que els Jordis són a la presó, ja fa dos mesos”. Així comença el manifest que s’ha llegit, que es pot llegir aquí, i que critica durament les restriccions democràtiques que s’estan vivint aquets dies, com la prohibició de manifestar-se o de portar llaços grocs.

El comunicat es refereix a Espanya com un “estat de dret boterut”, sense separació de poders ni lliure exercici dels drets i llibertats fonamentals”, i el confronta amb Bèlgica, on la justícia ha actuat independentment, sense cedir a cap pressió. De fet, afirma que empresonar polítics i dissoldre parlaments és un acte “propi de les tiranies”.
Finament, el manifest també agraeix “l’escalf” de la gent i demana mantenir la constància, l’ànim i la mobilització, i emplaça la ciutadania a votar massivament el proper dijous, dia 21, perquè la victòria és l’únic camí per alliberar els Jordis, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn.

Mobilització permanent a plaça Catalunya

Les mobilitzacions continuen. Aquesta nit està previst que plaça Catalunya aculli novament una acampada simbòlica per demanar l’alliberament dels presos polítics i que puguin tornar a casa seva per les festes de Nadal. De fet, ahir al vespre, la plaça va acollir centenars de persones que van omplir la plaça de llaços grocs en protesta per l’empresonament de Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn.

La convocatòria, espontània i ciutadana, ha anat congregant gent des d’ahir, i està previst que aquesta nit s’hi concentri novament la ciutadania per pernoctar-hi i seguir amb la protesta.

IMG_2937

Posició de l’ANC sobre les eleccions il·legitimes

A l’Assemblea Nacional Catalana tenim ben clar que la majoria PP, PSOE i C’s a les Cortes Generales fa absolutament impossible un canvi de la Constitució espanyola, tant a curt com a llarg termini, que ens beneficiï com a poble, i que continuant dins d’Estat espanyol ens condemna a la decadència i la frustració, i a seguir tenint repressió i persecució política i vulneració de drets fonamentals.

Per tant, davant de l’absència d’un acord mínim de punts programàtics, l’ANC manifestem:

  • El nostre profund desacord en qualsevol declaració individual o col·lectiva provinent de les llistes independentistes que generi confusió i dubtes, que insinuï pactes postelectorals amb forces no independentistes o estigui per intentar vies lentes amb una legislatura autonòmica de 4 anys.
  • Que el nostre suposat silenci o neutralitat en els nostres missatges de campanya electoral no s’interpretin com una complaença o complicitat envers les manifestacions individuals o col·lectives provinents de les llistes independentistes. Nosaltres no tenim intencions partidistes ni les tindrem i treballarem per assumir compromisos ferms per part de les candidatures independentistes.
  • Demanem als nostres socis i simpatitzants que siguin ben conscients i conseqüents que el vot que dipositaran sigui clarament i indubtablement independentista, o sigui, el vot de la implementació de la República Catalana.

En vista a la gestió posterior als resultats d’aquestes eleccions, volem fer constar explícitament el següent:

  1. Atès que el president i el Govern legítim de Catalunya no ha acabat la seva legislatura ni ha dimitit voluntàriament, després del 21-D l’ANC reconeixerà únicament el president legítim sorgit de les urnes del 27S de 2015 i el Govern que aquest designi. En altres paraules, només reconeixerà aquell Govern format per forces independentistes, obert al suport d’altres candidatures que facin costat al projecte d’implementar la República Catalana. Només d’aquesta manera s’anul·larà l’acció il·legítima i il·legal que l’article 155 ha produït a les institucions catalanes.
  2. No acceptarem en cap cas que, en la gestió posterior, formin part del Govern de Catalunya aquells que, activament o passiva, hagin fet costat a l’aplicació de l’article 155.
  3. L’ANC donarà suport a les forces polítiques que es comprometin públicament a tots els punts següents:
    • La consolidació de la República.
    • La restitució del Govern legítim.
    • L’inici del procés constituent.

El dia 27 d’octubre es va declarar la República catalana però no es va fer efectiva. Al cap de dos dies ens trobàvem amb mig govern català empresonat, l’altre mig a l’exili, un cop d’estat en forma d’article 155 aprovat pel Senat espanyol i unes eleccions convocades pel president espanyol.

Des del primer moment vam manifestar que aquestes eleccions no les consideràvem ni legals ni legítimes perquè qui les ha convocat no té potestat legal per fer-ho ni ostenta la representació del poble de Catalunya. A més, la vulneració i l’anomalia en el procediment democràtic normal és evident:

  • la Junta Electoral és clarament parcial (només hi són PP, C’s i PSOE)
  • el Govern d’Espanya, el convocant, és descaradament bel·ligerant contra dels partits independentistes.
  • els mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, decanten la balança cap al mateix costat mentre s’exigeix escrupolosa neutralitat al mitjans públics catalans.
  • hi ha una estratègia de persecució ideològica i judicial dels plantejaments republicans
  • alguns dels candidats independentistes, uns són a la presó i altres a l’exili, sense poder fer campanya o fent-la amb moltes dificultats.
  • Finalment, el Govern d’Espanya no vol aclarir si finalitzarà o no l’aplicació de l’article 155 el dia 22 de desembre, una cop proclamats els resultats de les votacions.

No obstant això, en el context descrit, les eleccions del 21 de desembre són una oportunitat de recuperar i restablir les institucions catalanes il·legalment usurpades i el govern legítim injustament cessat. Igualment, les votacions són una oportunitat per fer públic, una altra vegada, el suport de la majoria del poble de Catalunya al Govern legítim sortit de les urnes el dia 27 de setembre de 2015.

Davant les properes eleccions del 21 de desembre, en una situació excepcional d’ocupació de la Generalitat amb presos polítics i exiliats, s’han presentat diverses candidatures independentistes. Com que hi ha diverses llistes, s’estan produint desavinences o tensions polítiques com era previsible. I, en vista de que no hi ha un acord mínim de punts programàtics, fa que l’ANC no es quedi indiferent: ens toca dir què volem i què no volem, i que les llistes independentistes en prenguin nota.

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

image_6

Vídeo “Carta als Jordis” en motiu dels dos mesos del seu empresonament

Aquest és el vídeo de la “Carta als Jordis” que s’ha fet en motiu dels dos mesos del seu empresonament.

Vídeo “Fons de reserva de la seguretat social”

El Govern del PP ens diu insistentment que les pensions a Espanya estan garantides i que hem de mantenir la calma i confiar en el seu sistema. Com s’explica, doncs, que la guardiola de les pensions s’hagi esgotat?

Aquest és el vídeo “Fons de reserva se la seguretat social