El dejuni pels presos s’estendrà a tot Catalunya

Prou ostatges! Aquest és el clam expressat aquest vespre a la roda de premsa que s’ha celebrat a Barcelona per presentar públicament el dejuni col·lectiu que l’Assemblea, conjuntament amb altres actors de la societat civil que defensen els drets humans, ha impulsat per denunciar la repressió de l’Estat espanyol.

Els Caputxins de Sarrià, lloc simbòlic de la lluita antifranquista, ha estat l’espai indicat per iniciar el dejuni i també per dur a terme la roda de premsa. Ramon Messeguer, membre del Secretariat Nacional i coordinador d’accions al territori de l’ANC, ha recordat que aquest és un lloc “emblemàtic” on fa 52 anys es va produir l’inici de la lluita antifranquista que va materialitzar “un crit de llibertat” i que enllaça amb la reivindicació o actual.

“Sabem que amb aquesta acció no aconseguirem el seu alliberament, només s’aconseguirà quan assolim la República”, ha recordat, però ha constatat que l‘Estat espanyol “no mourà un sol dit per alliberar-los”, motiu pel qual cal anar fent accions com aquestes.

Denunciar la violació de drets humans

L’objectiu de la protesta és denunciar la violació dels drets humans i polítics més elementals que s’estan produint i posar de manifest el dèficit democràtic de l’Estat espanyol i la privació de llibertat a la qual estan sotmesos des de fa mesos, preventivament, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, i membres del govern empresonats, com Oriol Junqueras i Jaquim Forn, però també a l’exili. És el cas del president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, així com l’exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Tots ells són considerats ostatges, i jutjats per tribunals no competents, segons el manifest que impulsa el dejuni.

L’ANC ha impulsat aquest web des d’on tothom qui ho vulgui (majors d’edat i fins als 75 anys) pot apuntar-s’hi. Els dejunis duren un mínim de dos dies fins a un màxim d’una setmana, i s’aniran produint relleus. També hi haurà una supervisió mèdica que vetllarà per la salut dels participants. Els espais estaran adequats, amb una zona pública, on es faran activitats, i una altra de privada, destinada al descans dels dejunadors. També s’ha habilitat un espai per a la higiene personal.

Ara per ara, ja està en marxa el dejuni de Barcelona, però paral·lelament s’aniran obrint més espais per tot el país. Així, per exemple, a mitjans de març s’iniciarà també a Montserrat, posteriorment a les Terres de l’Ebre i més endavant a Sant Cugat. En definitiva, es vol “estendre la denuncia a tota Catalunya i fer-la generalitzada”, segons Masseguer.

Paraules de Jordi Sànchez

A l’acte s’han llegit unes paraules del fins ara president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, que ha volgut compartir amb els assistents una carta. El text recorda que els dejunis “no es fan mai contra ningú”, i ha mencionat casos anteriors d’accions semblants com les de Gandhi o, més properes geogràficament, de Lluís Maria Xirinacs.

Sànchez ha agraït que s’hagi triat un dejuni i no una vaga de fam, que hauria estat “de resultat incert”. “No crec que sigui el moment”, explica, i espera que mai arribi el moment que justifiqui una vaga de fam, senyal que les llibertats s’estaran recuperant.

El fins ara president de l’ANC no creu que calgui esperar miracles amb l’acció, però si creu que generarà una llavor de dignitat que arrelarà a la nostra societat.

La societat, en marxa

Jaume Sastre, que va protagonitzar una vaga de fam de 40 dies contra el projecte del govern Bauzà en contra del català a les escoles Balears, serà una de les altres persones que s’unirà al dejuni. A més, avui els dejunadors han rebut la visita de familiars de presos i exiliats, però també d’altres personalitats de la societat civil, com Arcadi Oliveres, que ha recordat la importància del lloc on s’ha iniciat, de la lluita no violenta, i ha evidenciat que els drets humans no estan gens respectats. “Estan martiritzant motles persones, maltractant moltes famílies”, ha conclòs.

L’acte ha tingut també un record per a Sergi Muñoz, voluntari infatigable de l’Assemblea Nacional Catalana que ha ens ha deixat avui a l’edat de 23 anys.

041b60e0-93b6-4866-bd4f-bfa2581730b0

Les entitats internacionals ACAT i FIACAT se sumen a les veus que demanen la llibertat pels presos polítics catalans

Nous suports internacionals que demanen l’alliberament dels presos polítics. Aquest cop, han estat dues ONG internacionals. D’una banda, la Federación Internacional de la Acción de los Cristianos para la Abolición de la Tortura Espanya-Catalunya (ACAT), i de l’altra, la Fédération internationale de l’Action des chrétiens pour l’abolition de la torture (FIACAT).

Les dues entitats han denunciat en un comunicat l’empresonament d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tot remarcant el “caràcter pacífic” de les entitats que representen o han representat: l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Tenint en compte les obligacions d’Espanya en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, les dues entitats denuncien la detenció “prolongada i arbitrària” dels quatre empresonats, una mesura “desproporcionada” tenint en compte la gravetat de les seves accions, i en demanen la llibertat immediata.

Uns delictes desproporcionats

ACAT i FIACAT indiquen que els delictes de sedició i rebel·lió, pels quals estan acusats, són delictes “particularment greus” que poden comportar penes d’entre 10 i 30 anys de presó, i que no s’adeqüen ni són apropiats pels actes que van dur a terme, que són, al cap i a la fi, la llibertat expressió de manera “no-violenta” i el seu dret de “reunió pacífica”.

Les entitats assenyalen que no es tracta tant del fet que el Tribunal Constitucional hagi suspès la llei del referèndum, sinó que hi hahagut una “restricció desproporcionada a la llibertat d’expressió” dels quatre empresonats.

Les denúncies de l’ACAT i la FIACAT se sumen a altres veus internacionals que han anat emergint en contra de l’empresonament dels quatre detinguts. Una de les veus és la de Ben Emmerson, a qui també mencionen al comunicat, que s’encarrega des de fa algunes setmanes de la defensa dels presos polítics davant de l’ONU, i on traslladarà el rebuig a la presó preventiva i a la vulneració de drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.

També Amnistia Internacional, concretament Gauri Van Gulik, directora d’AI a Europa, ha considerat recentment “excessiva i desproporcionada” la presó preventiva de Sànchez i Cuixart i ha advertit que cal retirar els càrrecs de sedició i rebel·lió.