Cartes per la llibertat ens els 11 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

11 mesos després de l’empresonament de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la ciutadania ha denunciat aquesta injustícia amb un acte davant del Born, a Barcelona.
En un degoteig incessant de gent, centenars de persones s’han acostat a l’esplanada davant del centre de cultura i memòria i ha escrit cartes dirigides no només a Sànchez i Cuixart, sinó a tots els presos polítics, exiliats i represaliats per la macro-causa contra l’independentisme. Una pancarta exigint-ne la llibertat i centenars de cartes exposades a terra, simbolitzant els milers i milers de cartes rebudes, han servit d’escenari.
El periodista Eloi Vila ha estat l’encarregat d’interactuar amb tota la gent concentrada, i ha demanat que la ciutadania els envií tota “l’estima, amor, desitjos i il·lusions” i també que els expliquin com van viure la Diada d’enguany. A mesura que la ciutadania ha anat acabant d’escriure-les, s’han anat dipositant en una bústia groga simbòlicament. En total, al voltant de 2.000 cartes escrites, un èxit absolut.

El moviment independentista segueix fort
Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha afirmat que el moviment independentista segueix lluitant pels seus objectius polítics. “Estem lluitadors”, ha afegit, i ho ha exemplificat amb la Diada per la República catalana que va tenir lloc el passat 11-S, que va omplir tota la Diagonal de Barcelona. Per Paluzie, el moviment independentista “no renuncia a res” i segueix i seguirà persistint fins a aconseguir el seu objectiu polític: “la república dels drets i les llibertats per a tothom”, perquè el sacrifici de presos polítics, exiliats i represaliats “no sigui en va”.
Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha subratllat que la gent segueix mobilitzada, com es va demostrar a la Diada, i com es demostrarà el proper 20 de setembre i tants cops com faci falta, sobretot de cara als “judicis de la vergonya”, que es faran contra el referèndum i contra persones que van defensar les institucions, la democràcia i els drets fonamentals de la ciutadania.

Suport i estima
Els motius per escriure les cartes han estat molt variats. Cadascú en té el seu, de fet. La Montserrat, de Barcelona, ha explicat, emocionada, que havia començat la carta amb un “estimat” perquè els destinatari ja forma part de la seva família. “Penso en tu i els teus companys”, ha explicat amb els ulls vidriosos. L’Ezequiel, de Barcelona, ha expressat el seu suport i ha agraït l’esforç que estan fent els presos polítics, com també ho han fet l’Àngel i la Carme, tots dos de Barcelona.
Molts motius però una única voluntat: la llibertat de tots els presos polítics i dels exiliats.

photo_2018-09-16_19-41-47.jpg

Manifest en motiu dels 11 mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa onze mesos que l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sánchez, i el President d’Òmnium,Jordi Cuixart, estan tancats a la presó per delictes inexistents que no van cometre. I en tot aquest temps no hem parat de mobilitzar-nos exigint l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la resta de represaliats: el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers Bassa, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Romeva, Rull, Serret, Turull i l’AnnaGabriel, la Marta Rovira, en Valtònyc, l’Adri, la Tamara i molts d’altres, víctimes d’aquesta causa general contra l’independentisme.

 

Tots ells han esdevingut ostatges polítics que l’Estat ens mostra com exemple del que ens potpassar si insistim en la nostra determinació. Ens volen aturar a costa de laminar els nostres drets civils i polítics. Avui les preses i els presos polítics, les exiliades i exiliats, les persones investigades i encausades, així com les seves famílies paguen el preu per exercir els nostres drets: El dret a la manifestació, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, i al vot, els presos polítics i exiliats.

Fa pocs mesos els tenim més a prop, certament. Els han traslladat a presons catalanes perquè era el seu dret, i no per cap concessió d’una suposada distensió que no veiem en els fets. Aixòha permès a les famílies accedir-hi més fàcilment, i a nosaltres poder-nos mobilitzar més a prop de les cel·les on estan tancats, però ni de bon tros estem més alleujats per això. En aquest temps hem picat cassoles, enviat cartes, interpel·lat a les institucions, arreu del món per demanar el seu alliberament. I hem fet manifestacions, concentracions, sopars grocs i organitzat tota menad’esdeveniments, pacíficament.

Però no només no hem obtingut la resposta justa i desitjada sinó que hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços i les pancartes impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els hi regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no permetrem mai. No caurem en la guerra de llaços, però tampoc ens retallaran la llibertatd’expressió. Abans es cansaran ells de treure’n que nosaltres de posar-ne encara més a les places i carrers.

I denunciem la utilització de l’extrema dreta per part de certs estaments i partits de l’Estat, amb l’objectiu de trencar el país i dividir la societat, i els hi diem alt i clar que no se’n sortiran. I de lamateixa manera també exigim a les nostres institucions que plantin cara a aquesta impunitat,que no en pot passar ni una més, que al feixisme se’l combat des de la legitimitat de les nostresinstitucions.

La única cosa que esperem ara del govern espanyol de Pedro Sánchez és que insti a la FiscalGeneral que retiri tots els càrrecs contra els presos, exiliats i encausats i deixi d’atribuir-los unasuposada violència, del tot inexistent als ulls d’Europa i del món sencer.

En pocs mesos començarà el judici, i malgrat les irregularitats procedimentals, les absurdes acusacions sense proves i els evidents contrastos amb la justícia europea que fan envermellir devergonya davant la inexistent separació de poders a l’Estat, la justícia espanyola ja té llestes lessentències condemnatòries. S’albira un càstig judicial injust i dolorós al que caldrà respondre.

I tenim la força! Ara fa pocs dies, vam tornar a omplir, per setè any consecutiu, els carrers de Barcelona per fer efectiu el mandat del referèndum del passat u d’octubre, perquè Catalunyaesdevingui un estat independent: la República catalana.

Justament per això exigim avançar cap a la República catalana, perquè sabem que només amb la República catalana serem capaços d’alliberar els presos i fer que tornin els exiliats sense pora represàlies de cap mena, i per això no cedirem en la lluita per assolir-la el més aviat possible.

Perquè República és Llibertat, Fem la República catalana!

image-115