El Parlament Europeu censura una conferència sobre Catalunya

Aquest divendres a la tarda, el servei de premsa del Parlament Europeu ha comunicat la decisió del seu president de cancel·lar la conferència sobre la situació a Catalunya prevista per a dilluns a Brussel·les, que havia de comptar amb la presència del president Puigdemont i el president Torra. Partits.

Representants polítics espanyols van exercir pressió sobre el President del Parlament Europeu per prohibir la conferència, i formalment uns suposats “motius de seguretat” han servit com a excusa perquè finalment aquesta no es faci a la institució que presideix, busca així reduir el descontentament de PP, PSOE i Cs.

Tres eurodiputats espanyols van formalitzar el moviment de pressió envers Antonio Tajani amb una carta escrita ahir mateix, 14 de febrer de 2018. El portaveu del PP al Parlament Europeu, González Pons, fins i tot va amenaçar amb l’arrest de Carles Puigdemont a les instal·lacions del Parlament per part de forces policials espanyoles.

Casualment, els serveis de seguretat de la institució han arribat a la conclusió avui mateix que aquest esdeveniment plantejava una “amenaça d’alt risc”. Un dels principals elements que es té en compte és la tancada a la seu de Barcelona de la Comissió Europea i el Parlament de fa dues setmanes, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana de forma pacífica i no violenta. Voldríem formalment comunicar al Sr. Antonio Tajani i a la Direcció General de Seguretat que no preveiem cap acció contra el nostre president legítim Carles Puigdemont i el nostre president, Quim Torra, aquest dilluns que ve a Brussel·les.

Com a organització europea de la societat civil que promou el dret a l’autodeterminació de Catalunya, per via pacífica i no violenta, demanem al Sr. Tajani que es respecti la llibertat de reunió i la llibertat d’expressió al Parlament Europeu. Estem convençuts que, a la llum de la nostra confirmació de no organitzar cap acció al Parlament Europeu el dia de l’esdeveniment, el Sr. Tajani reavaluarà la situació i mantindrà el seu respecte als valors i les normes europeus, ja que el Parlament Europeu acaba d’insistir, aquest dijous, que “el debat públic és vital per al funcionament de les societats democràtiques i demana als estats membres que respectin el dret a la llibertat d’assemblea pacífica“.

Naturalment, no podem responsabilitzar-nos, tal com ha suggerit el diputat Pons, de les accions violentes i extraterritorials realitzades per les forces policials espanyoles. Deixem aquest tipus de raonament a la Justícia espanyola.
Donada la ràpida manera de tractar aquest tema pels serveis del Sr. Tajani i el Parlament Europeu, també confiem que el Sr. Tajani i el seu equip aviat trobaran el temps per respondre a la carta que li vam remetre el 4 d’octubre de 2017. El dia d’avui encara no hem rebut cap resposta.

Aquí teniu el missatge original del servei de premsa de l’EP d’aquesta tarda.

Antonio Tajani

La cançó “In your eyes” de Peter Gabriel cedida al moviment independentista català com a “Als teus ulls”

Avui l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat públicament la segona fase de la campanya internacional del judici, que es va iniciar fa unes setmanes sota el títol de Make a move! Self-determination is a right, not a crime.

Un dels plats forts d’aquesta segona fase és el videoclip d’una cançó de Peter Gabriel, que han versionat el cantautor Mario Muñoz, Lluís Llach, Joan Baez i Gemma Humet. La cançó triada ha estat “In your eyes”, de l’any 1986, i que s’ha convertit en “Als teus ulls”.

La presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha explicat que la campanya Make a Move compta amb un pressupost de 100.000 euros, i que la campanya de micromecenatge ja ha recaptat 25.000 euros, una xifra molt elevada però que encara ha de créixer per poder finançar les accions que es duran a terme. Per això ha fet una crida a seguir fent donatius.

D’entre les accions dutes a terme, Paluzie ha subratllat que ja s’han fet 33 mobilitzacions a diverses ciutats del món. A més, s’estan repartint i es repartiran fullets informatius, i s’aniran instal·lant volumètrics, alguns dels quals ja s’han anat instal·lant en algunes ciutats. Properament s’instal·laran tanques a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Ginebra i Roma.

Al web de Make a move s’ha obert un formulari de suport de cara a la comunitat exterior, perquè tothom qui ho vulgui s’hi pugui adherir i, així, donar suport a la campanya.

El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha volgut agrair la generositat de la gent que hi ha participat, especialment a Peter Gabriel i Joan Baez. “És important aquesta participació perquè la cultura és un element essencial de la llibertat”, ha dit, i ha refermat el compromís de la cultura amb la llibertat. “Si no hi ha llibertat d’expressió no hi ha llibertat”, ha afirmat. “La repressió vol fer callar”, ha afegit. “No callarem”.

Un projecte molt ambiciós
Mario Muñoz, un dels cantants de la cançó i amic personal de Gabriel, ha explicat que la cançó s’ha gestat durant més d’un any. De fet, la idea inicial va sorgir arran de la repressió de l’1 d’Octubre, i a poc a poc s’ha anat treballant, fins que es va presentar a l’Assemblea, que la va rebre amb molt d’entusiasme. Muñoz ha agraït la “implicació” i la “valentia” de Gabriel en el projecte.

L’assessora artística del projecte, Andrea Vinyamata, ha explicat que el treball amb Peter Gabriel ha estat molt fàcil, i que la seva predisposició ha permès canviar algunes parts de la cançó per poder adaptar la lletra i acostar-la més al moment polític actual.

En definitiva, un projecte molt ambiciós que ha comptat amb la generositat i la complicitat total de Peter Gabriel, així com dels altres artistes participants: Joan Baez, Gemma Humet, Lluís Llach i Mario Muñoz.

Crida a la mobilització
Per acabar, Elisenda Paluzie ha fet un recordatori del cicle de mobilitzacions que s’ha iniciat. Primer, omplint Barcelona el proper dissabte; la setmana vinent, amb la vaga general del 21 de febrer; i el 16 de març amb la gran manifestació a Madrid. “Hem de reprendre una ofensiva popular per les llibertats”, ha dit, perquè amb la força i l’esperit de victòria es podrà vèncer, com va succeir l’1-O, però també amb intel·ligència i coratge.

Entitats, partits i societat civil criden a mobilitzar-se en l’inici al judici de l’1-O

Crida a mobilitzar-se massivament des d’avui, dia en què ha començat el judici a l’1-O. Passades les 10 h, els 12 encausats han entrat a la Sala Segona del Tribunal, on s’han iniciat les qüestions prèvies. A fora, desenes de persones d’un ampli ventall de la societat catalana i espanyola s’han volgut solidaritzar amb els presos i les preses polítics i també s’han unit per denunciar la causa engegada.

A la tarda, s’han dut a terme les principals concentracions de protesta arreu del país. A Barcelona, milers de persones s’han reunit a la plaça Catalunya, on personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest. Abans, però, la presidenta de l’Assemblea, en declaracions prèvies a l’acte, ha tractat l’Estat espanyol de “malalt”, i ha afirmat que no ha aconseguit uns estàndards de qualitat democràtica equiparables als dels països del seu entorn a nivell europeu. Davant d’aquest fet, Paluzie ha receptat una única resposta: continuar la lluita per aconseguir la República catalana.

Paluzie s’ha mostrat especialment dura amb l’Estat; ha recordat com el franquisme utilitzava judicis sumaríssims per acusar de rebel·lió. “Han recuperat el delicte del codi penal per reprimir”, i la “perversió”, ha dit, és que l’Estat acusi de violència quan l’única violència que hi ha hagut és per part de l’Estat espanyol. És per això que ara giren la truita, “com feia el franquisme contra els dirigents democràtics i socials”.

Manifest unitari
Personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest unitari: Elisenda Paluzie; Marcel Mauri, d’Òmnium Cultural; Elsa Artadi, de JxCat; Pere Aragonès, d’ERC; Maria Sirvent, de la CUP; Carles Vicente, d’Unió de Pagesos; Angels Massip, de la Intersindical; Alba Puig, de l’ACDC; Gerardo Pisarello, de Catalunya en Comú; i Elisenda Prade, d’irídia. Un manifest que, per cert, ha remarcat precisament la “gent de diferents sensibilitats polítiques i ideològiques” com una mostra transversal de la demanda: l’alliberament immediat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.

El text remarca que hi haurà un abans i un després d’aquest judici; i que avui és més necessari que mai defensar els drets civils i els drets polítics com el d’autodeterminació perquè̀ estan amenaçats, i quan això passa són els drets socials i laborals els que també ho estan. Així mateix, subratlla que no s’hauria de ser mai jutjat per l’exercici de la democràcia i l’organització d’un referèndum.

“El tribunal no és independent ni és imparcial”
El manifest es mostra contundent amb el procediment iniciat, i afirma que el tribunal no és independent ni imparcial, que el procés ha tingut múltiples irregularitats i ha generat un “caos jurídic”, que s’emmarca en una “causa general” creada pels aparells judicials del Regne d’Espanya, que ha vulnerat drets polítics i civils de les persones implicades que toquen els “fonamentals en una democràcia” com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni el tribunal parteix de la “mínima legitimitat necessària” ni amb el “grau d’independència judicial mínim exigible” i tampoc s’entén que la majoria d’acusats porti més d’un any en presó preventiva amb totes les afectacions als seus drets, els de les seves famílies i els del conjunt de la societat, alterats.

Per aquest motiu, i en definitiva, el manifest considera que amb aquest judici es jutja tota la societat, independentment de la ideologia, i alcen la veu per denunciar el “perill” que unes institucions judicials “polititzades” vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit “per endavant”. “Un càstig exemplar per tal que mai ningú́ no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei” conclou.

Per això reivindiquen la necessitat de teixir propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa dels drets, començant aquest dissabte, 16 de febrer, aturant-ho tot a la vaga del 21 de febrer i omplint Madrid el 16 de març. Perquè decidir, diuen, no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació́, no es poden jutjar, i encara menys ,condemnar. “Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva”, conclou.

Manifest “Són Causa general: l’autodeterminació és un dret!”

Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.

Però tota la pluralitat d’acord polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben con- scients.

Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients. Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.

Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.

Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.

I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.

Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país, i arreu de l’Estat pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.

Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics. Perquè estan amenaçats.

I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.

Són els drets de les dones i de les treballadores.

Són els drets de totes i tots les que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la està en perill.

Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.

En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.

Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.

Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.

Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.

Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya, van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra represen- tants d’entitats de la societat civil organitzada.

Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.

I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó. Són presoners i presoneres polítiques.

Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.

Són exiliats i exiliades polítiques.

I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.

A tots i totes: us volem lliures i a casa!

Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.

Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.

Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Na- cional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’In- strucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vul- neracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.

Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests respons- ables i aquests líders.

Ens jutgen a totes.

I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia. Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre. Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.

Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes. Gent de difer- ents sensibilitats polítiques i ideològiques.

Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fona- mentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.

Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.

I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!

I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.

Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.

Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.

La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.

Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.

Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.

Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democrà- cia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.

Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.

Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.

Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.

Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostingu- da. Pel final dels processos judicials polítics.

Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques. Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.

Pels drets civils, polítics i socials. Pel dret a l’autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot.

Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes set- manes.

Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.

Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.

Però cal que siguem molts més.

Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!

Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.

Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat cat- alana!

A tots els centres de treball!

A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!

És per això, que cridem, a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, in- cloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats.

Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàtica- ment, els drets socials i laborals.

Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!

I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una man- ifestació a Madrid.

Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.

Volem insistir.

Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.

Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideolo- gies que cadascú defensem.

Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.

El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àm- plies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.

Decidir no és un delicte.

Exercir drets fonamentals no és delicte.

I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.

Perquè organitzar un referèndum no és un delicte. Perquè votar no és un delicte.

Perquè decidir no és un delicte.

Perquè mobilitzar-se no és delicte.

Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.

Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.

Per això cridem a la mobilització.

A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer. Pels drets civils, polítics i socials. Per l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.

L’Assemblea es desplaça fins a Madrid per a l’inici del judici a l’1-O

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, s’han desplaçat aquest matí fins a les portes del Tribunal Suprem per mostrar el suport als presos polítics i per denunciar l’inici d’aquest judici. Allà s’han trobat amb altres representants de la societat civil, com Òmnium Cultural, de familiars dels presos polítics a través de l’ACDC, i també de formacions polítiques com JxCat, ERC, CUP, Catalunya en Comú. També hi han assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent.

En declaracions als mitjans just abans de l’inici del judici, Paluzie ha dit que els acusats no només defensaran els seus drets a partir d’avui, sinó que faran una defensa dels drets de tots, que ha considerat “fonamentals”, com el d’expressió, manifestació, i d’organització d’un referèndum d’autodeterminació.

Des de la societat civil, ha dit Paluzie, s’utilitzarà aquest judici com una “eina de denúncia” per reforçar la causa de la independència i de l’autodeterminació. En aquest sentit, ha dit que no només es faran mobilitzacions a Catalunya, sinó que també se’n fan o faran a 33 països d’arreu del món, organitzades per l’Assemblea.

16 de febrer, manifestació a Barcelona “L’autodeterminació no és delicte” – Guia del Vallès Occidental

El 16 de febrer s’ha convocat una manifestació a Barcelona sota el lema L’autodeterminació no és un delicte.

Començarà a les 17h. a plaça Espanya i, per la Gran Via, arribarà fins plaça Universitat.

Com anar-hi des del Vallès Occidental en autocar o tren

  • Bellaterra sortida de la plaça del Pi a les 15:30. Preu 5€. Reserves a bellaterra@assemblea.cat
  • Castellar del Vallès sortida 15.30h Ronda Llevant reserva per telèfon 677 69 30 24 / 657 29 51 94 / 617 29 56 52
  • Cerdanyola del Vallès sortida 15.00 h plaça Marconi. Tiquets Bar Grau i Floristeria Morera
  • Matadepera sortida 15.30 h camp de futbol. 10€. Reserves de 19.00 h a 21.00 al Casal de Cultura i a la sabateria Mic en horari comercial.
  • Palau-solità i Plegamans sortida a les 15.00h, de Can Cortès/Camí Reial. Reserva als telèfons 657 89 62 17 i 607 39 60 50
  • Ripollet sortida 15.30 h des del pavelló Joan Creus. 7€. Reserves als telèfons 678 42 50 68 i 605 56 55 71.
  • Sabadell Sortida 15.00 h a la pl. Marcet, cost 7€. Tiquets al local del carrer Illa, 3, de dl. a dv. de 6 a 8 vespre
  • Sant Cugat del Vallès sortida 15.00 h davant de l’Auditori. Reserva a scxi.anc@gmail.com
  • Sant Quirze del Vallès a l’estació dels FGC una mica abans per agafar els trens de les 15.24 h i 15.44 h.
  • Santa Perpètua de Mogoda reserva d’autocar dimecres 13 de 19.00 a 20.00 al Centre Cívic El Vapor
  • Sentmenat sortida 15.00 h parc de la Riera. 8€. Reserves estanc Ramoneda i al 677 55 77 52
  • Terrassa sortida a les 15.15 h des de l’Estació d’autobusos. 8€/plaça. Reserves ANC, cada dia de 18.00 h a 20.00 h i als Cants de llibertat.
  • Ullastrell sortida des de les escoles velles a les 15.00 h. 8€, menors 14 anys, 4€. Reserves als telèfons 937304464 i 628450430

La societat catalana es mobilitzarà en defensa del dret a l’autodeterminació i per denunciar l’intent criminalitzador que en fa l’Estat espanyol

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, JxCat, ERC i CUP, acompanyats de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, han fet públic aquest matí les diverses accions i mobilitzacions que es duran a terme de cara l’inici del judici, previst per al 12 de febrer. Ho han fet sota el següent lema: “L’autodeterminació no és un delicte“.

El primer gran acte serà el proper 16 de febrer, dia que s’ha convocat una gran mobilització que recorrerà la Gran Via de Barcelona a les 17 h, des de plaça Espanya fins a plaça Universitat. Un mes després, la tarda del 16 de març, també es preveu una mobilització massiva. Aquest cop, però, a Madrid, a les 18 h.

Des de l’organització s’ha volgut deixar clar que les accions proposades són una iniciativa de mínims amb el comú denominador de la defensa de la democràcia, i que tota aquesta causa general oberta vol jutjar el poble català. Per això, s’ha refermat que sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i que aquest judici pretén castigar els responsables polítics del referèndum i els líders socials de les entitats convocants de mobilitzacions pacífiques i massives amb la voluntat que mai ningú gosi assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials, puguin considerar fora de la llei.

Mobilitzacions el dia d’inici del judici

El mateix dia que s’iniciï el judici també es farà una crida a la ciutadania perquè surti als carrers. A les 12 h del migdia, es proposarà una aturada de 10 minuts davant dels centres de treball que culminarà amb les concentracions previstes a les 19 h a les capitals de les vegueries. A Barcelona, la crida unitària serà a plaça Catalunya.

A primera hora del dia 12, a les 9 h, representants d’entitats, partits i col·lectius es reuniran a les portes del Tribunal Suprem, just abans que s’iniciï el judici, per traslladar suport i escalf als encausats. El dia abans, a les 14 h, també està previst que es faci el mateix, però a la plaça Universitat.

Finalment, el 21 de febrer la Intersindical-CSC ha convocat una vaga general que rep el suport i l’adhesió de les entitats i els grups parlamentaris convocants de les mobilitzacions.

A continuació, els noms de les persones que han assistit avui a la roda de premsa:

  • Ada Parellada – cuinera
  • Agustí Alcoberro – historiador
  • Anna Sallés – historiadora
  • Annabel Moreno – Associació Municipis per la Independència
  • Arcadi Oliveres – economista i activista
  • August Gil Matamala – advocat
  • Belén Tascón – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
  • Berta Ponsatí – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Betona Comín – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Blanca Bragulat – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Blanca Serra – activista
  • Carles Riera – CUP
  • Carles Sastre – Intersindical-CSC
  • Carme Sansa – actriu
  • David Fernández – activista
  • David Minoves – CIEMEN
  • Diana Riba – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Elena Jiménez – Òmnium Cultural
  • Elisenda Alemany – catalunya en Comú
  • Elisenda Paluzie – Assemblea Nacional Catalana
  • Estel Solé – actriu
  • Eulàlia Reguant – CUP
  • Eva Fernàndez – expresidenta de la Favb
  • Fermí Puig – Cuiner
  • Gemma Geis – JuntsxCat
  • Georgina Lázaro – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Iolanda Fresnillo – auditoria ciutadana del deute
  • Jaume Asens – tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
  • Joan Caball – Unió de Pagesos
  • Joan Lluís Bozzo – actor
  • Joan Guisado – Acció Escolta , Minyons Escoltes i Guies i Escoltes Catalans
  • Joan Josep Nuet – Catalunya en Comú
  • Joan Rigol – expresident del Parlament de Catalunya
  • Jordi Giró – CONFAVC Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
  • José Téllez – Guanyem Badalona
  • Josep Maria Mainat – músic
  • Julià de Jòdar – escriptor
  • Laura Masvidal – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Laura Pinyol – periodista
  • Luca Gervasoni – Novact Institut Internacional per l’Acció Noviolenta
  • Marcel Mauri de los Rios – Òmnium Cultural
  • Maria Dantas – activista
  • Meritxell Lluís – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Màrius Serra – escriptor
  • Marta Bolinches – Irídia
  • Marta Vilalta – ERC
  • Míriam Nogueras – PDeCAT
  • Mont Plans – actriu
  • Montse Bassa – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Montserrat Rossell -‘Assemblea Nacional Catalana
  • Natàlia Sànchez – CUP
  • Neus Mestres – Plataforma per la Llengua
  • Núria Basi – FemCat
  • Núria Iceta – editora
  • Núria de Gispert – expresidenta del Parlament de Catalunya
  • Oleguer Presas – exfutbolista i cooperativista
  • Pau Morales – Jovent Republicà
  • Pilar Rahola – periodista
  • Pol Leiva – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Ramon Piqué – represaliat del 92 i Coordinadora contra la Tortura
  • Roser Veciana – exregidora de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona
  • Sergi Sabrià – ERC
  • Titón Laílla – Demòcrates
  • Toni Morral – Crida Nacional per la República
  • Vicenç Villatoro – escriptor
  • Xavier Trias – exalcalde de Barcelona
  • Xavi Casanovas – Lafede.cat Organitzacions per a la Justícia Global

9 de febrer, a Castellbisbal, presentació de la plataforma Us volem lliures

El dissabte 9 de febrer es presentarà a Castellbisbal la plataforma Us volem lliures.

Entitats i partits de Castellbisbal s’han integrat en aquesta plataforma. L’acte començarà a les 11.00 h a la plaça de l’Església.

Manifest: Què esteu fent?

Els nostres presos i preses polítics són a presons espanyoles. En pocs dies començarà un judici contra el referèndum d ́autodeterminació, contra unes persones innocents, contra la voluntat de més de 2M de catalans i catalanes. En definitiva, es farà efectiva una farsa contra tot un poble.

Passi el que passi en aquest judici, no acatarem cap sentència perquè el que realment cal és l’anul·lació d’aquesta farsa. Un sol dia de condemna és una barbaritat. No es pot tancar entre quatre parets la voluntat d ́un poble pacífic.

Aquest és un missatge adreçat en primer lloc a l ́Estat espanyol: “Som persistents, seguim tossudament alçats i amb la convicció intacta. Avui som molts més que fa un any i mig. Denunciarem al món el que passi durant les setmanes que duri el judici. Direm al món que l ́autodeterminació és un dret, no un delicte. Els nostres presos i preses polítics seran el nostre altaveu. Els podreu condemnar a anys de presó, però no podreu acabar amb tanta dignitat. Abans del que ens pensem serem lliures i proclamarem la República catalana”.

D’aquí a pocs dies posarem l ́Estat contra les cordes. Hem de fer d ́aquest judici polític un bumerang contra l’Estat. Tenim un deute amb qui ens va dur fins aquí, una responsabilitat com a poble. Fem d ́aquesta farsa, denúncia; del nostre compromís, convicció. Ens hem de posar en marxa #CapALaIndependència. Ens ho juguem tot!

En segon lloc, missatge per al Govern de la Generalitat i per al Parlament de Catalunya: “On ha quedat el vostre compromís amb el mandat de les urnes? On és la vostra valentia? On és la publicació al DOGC dels acords del Parlament respecte a la proclamació de la República? Us penseu que els que vam defensar les urnes amb els nostres cossos ho deixarem córrer? Us EXIGIM coratge, valentia, però, sobretot, compromís amb el poble que us va fer confiança.

Nosaltres, l ́Assemblea Nacional Catalana, tenim un sol objectiu: la independència del nostre país. Volem ser un estat, una nació lliure i no deixarem de pressionar fins assolir l’objectiu. Us anunciem que des de avui i de forma perllongada en el temps, no ens mourem d’aquí, de la plaça de Sant Jaume, a les portes de la seu del nostre Govern, i convidem la ciutadania a fer-nos costat, a fer-nos sentir pels nostres representants.”

L’ANC es referma en la via unilateral, per això cal establir una unitat estratègica de Govern, Parlament i poble mobilitzat. Només la independència ens farà lliures com a poble i farà lliures presos, preses, exiliats i exiliades polítics.

Govern i Parlament, us demanem, us exigim, que compliu amb el mandat de l’1 d’Octubre.

Som fermesa, som dignitat, som coratge, som ANC!!!!