El dijous 14 de març, a Ripollet, es farà un acte sobre la importància del consum energètic. Hi participarà el cofundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell.
L’acte començarà a les 20.00h a la sala d’actes del Centre Cultural.
El dijous 14 de març, a Ripollet, es farà un acte sobre la importància del consum energètic. Hi participarà el cofundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell.
L’acte començarà a les 20.00h a la sala d’actes del Centre Cultural.
L’independentisme està en marxa. Amb la intenció d’anar traslladant la veu independentista del carrer a cada òrgan de poder, avui s’ha presentat la candidatura “Les cambres: eines de país”, que pretén precisament traslladar veus independentistes a les eleccions a les cambres de comerç catalanes, en aquest cas la de Barcelona, que es duran a terme el proper 8 de maig. Es tracta d’una candidatura col·lectiva de 40 empresaris, cadascun en el seu epígraf corresponent del seu sector de negoci.
La iniciativa, en la qual hi participa l’Assemblea, a més d’altres entitats com el Cercle Català de Negocis, Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat, s’emmarca dins la campanya Tu Votes, Tu Comptes, que ha impulsat l’Assemblea.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha parlat de la importància dels valors republicans, “que s’han de traslladar a tota la societat”, també als organismes representants de la societat civil empresarial, com les cambres de comerç. Paluzie ha dit que és important que la Cambra reflecteixi la societat del país, i que tingui uns òrgans “realment democràtics”, per això ha fet una crida a participar-hi i transformar-la, així, en una “eina de país”.
A la roda de premsa hi han participat també representants d’entitats i empreses diverses. Albert Codines, de la Fundació Catalunya Estat, ha apostat per una “sacsejada” per fer un tomb a la Cambra de Comerç. Des del Cercle Català de Negocis, el seu president, Albert Pons, ha apostat per fer de les cambres una “veritable eina de país”, i ha fet una crítica al sistema actual de representació, que dona més pes a les grans empreses sense ni tan sols presentar-se a les eleccions.
Representació del teixit empresarial
Les empreses també han tingut veu a la roda de premsa. Així, per exemple, Joel Joan, d’Arriska Films, s’ha referit a aquesta candidatura com una candidatura “il·lusionant” i “transformadora” al servei de la gent i dels empresaris del país i no pas al servei dels interessos de Madrid i de la seva “oligarquia”.
Pere Barrios, de Recam Làser, ha constatat que no s’han sentit gaire representants fins ara, i que les empreses catalanes són més independentistes del que molts pensen. “És hora que la Cambra sigui un reflex d’aquesta realitat”, ha afegit.
Finalment, Carme Minguella, d’Intercafè, ha remarcat la importància del paper de les dones en la construcció del nou país, i que les cambres han de donar veu a les dones emprenedores i autònomes, que ara no es troben representades com caldria per les cambres de Catalunya.
A continuació, es pot consultar la llista de candidats que conformen la candidatura:
Des de l’Assemblea s’impulsen diverses campanyes per enfortir-nos cada cop més i preparar-nos així per a la propera finestra d’oportunitat. D’aquesta manera, demà es farà pública la presentació d’una candidatura a les cambres catalanes a la qual l’Assemblea, i d’altres entitats, donen suport. Però la voluntat és donar veu i vot a les candidatures que defensin el dret a l’autodeterminació en cada una de les conteses electorals que hi hagi en gremis, patronals, sindicats…
Per aquest motiu, us informem que al març hi haurà eleccions sindicals a tot el sector públic que depèn de la Generalitat de Catalunya. El 8% de la població assalariada de Catalunya està cridada a les urnes, unes 200.000 persones. Les dates són les següents:
• 6 de març, personal d’administració i tècnic: 30.000 persones.
• 12 de març, personal docent no universitari: 80.000 persones.
• 26/27 de març, personal de l’ICS: 80.000 persones.
És molt important que tota la gent que té dret a vot l’exerceixi, i ho faci amb consciència de país, per enfortir les forces sindicals nacionalment compromeses i amb un projecte de futur emmarcat en la defensa del dret a l’autodeterminació i en el republicanisme i els drets socials, civils i laborals.
Enfortint un sindicalisme de classe nacionalment compromès també garantim que, quan arribi el moment de fer costat al Govern que haurà d’implementar la independència, tothom estarà a l’alçada.
#CapAlaindependència
Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana
Aquest cap de setmana es va dur a terme l’última tongada de votacions per configurar les llistes de Primàries Catalunya a 33 municipis de Catalunya. A la roda de premsa d’avui hi ha assistit Elisenda Paluzie, presidenta Assemblea Nacional Catalana; Anna Arqué, portaveu; Josep Manel Ximenis, coordinador Primàries per la República; Jordi V. Pou, alcaldable de Primàries a Lleida, que és la ciutat amb més població d’aquesta jornada de votacions; i Cristina Pena, alcaldable de Primàries a Rosselló de Segrià, en representació del municipi amb menys població en la jornada.
Les xifres globals de tot el procés són molt rellevants: en 6 mesos, s’han constituït 37 Comitès Locals Organitzadors, 37 juntes electorals i hi han participat al voltant de 500 candidats. Dels 33 caps de llista, 17 són dones, més de la meitat. En tot el procés de Primàries Catalunya s’han recollit 20.000 vots. En aquesta tongada del 23-F, s’han registrat 7.010 vots, equivalent a més d’un 50% del cens registrat, la majoria dels quals, uns 5.000 de presencials.
En alguns pobles, com Sant Feliu de Codines, la participació ha estat de rècord, ha arribat a un 9% de la població, que traslladat a Barcelona, seria com si haguessin votat més de 140.000 persones. En definitiva, un “nou mètode” per conformar candidatures que generen il·lusió i participació ciutadana en processos que són “molt importants”, en paraules de Paluzie.
Un projecte col·lectiu
Anna Arqué ha dit que la gent organitzada és la principal estructura d’estat, i que aquest procés ha generat un “som col·lectiu”. Arqué ha destacat que la voluntat del projecte és aprofundir democràticament i innovar, malgrat les dinàmiques, que sovint indueixen a pensar que no és possible. “Al país hi ha molt de talent i determinació”, ha afegit.
Josep Manel Ximenis ha destacat sobretot l’aprenentatge col·lectiu, especialment de gent que mai abans havia participat en processos polítics. Per això, creu que aquest aprenentatge i aquest bagatge en el procés “innovador” és molt important. Ximenis també ha dit que l’èxit ha cridat l’èxit, i a última hora alguns municipis s’han volgut sumar al procés, per això ha avançat que el proper 23 de març hi haurà una nova onada de votacions.
Cristina Pena, en representació del municipi més petit d’aquesta onada de votacions, s’ha referit al repte que suposa aquest projecte. També Jordi V. Pou, alcaldable per Lleida, una ciutat, ha dit, en què el moviment independentista no ha sabut treballar conjuntament i ha esperat que Primàries serveixi també per impulsar aquest canvi.
A continuació, es poden consultar els caps de llista de cada municipi:
La seva causa general és la repressió. La nostra causa general és la democràcia. Llibertat, igualtat i justícia social!
El 16 de març s’ha organitzat una manifestació a Madrid per dir, al cor de l’estat, que l’autodeterminació és un dret i no un delicte.
The Catalans abroad have been demonstrating in over 30 locations in the last days as a result of the trial to the 12 Catalan prisoners in Madrid. This video is a summary of the events on 1-10 leading to the trial, the reasons why we oppose it and the demonstrations abroad. A homage from here to all suffering the repression as well as those demonstrating at home and abroad.
MUSIC: Break Free
Seguiment massiu de la vaga general d’avui. Segons dades públiques facilitades per la Intersindical-CSC, el sindicat convocant, la d’avui podria ser la segona vaga més gran dels darrers 15 anys després de la del 3 d’octubre del 2017. El seguiment de la vaga ha estat d’un 24% en la funció pública; un 20% a l’Ajuntament de Barcelona; un 28% en l’ensenyament públic; un 67% a les universitats públiques; un 9’1% a la sanitat pública; i un 30% al comerç.
De fet, el gran èxit s’ha traduït aquesta tarda a Barcelona en una immensa manifestació que ha aplegat 200.000 persones que han omplert el passeig de Gràcia de dalt a baix, fins a la cruïlla amb Gran Via.
En declaracions abans de la marxa, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha valorat positivament la jornada de vaga i s’ha referit també als acusats que avui declaren al Tribunal Suprem i que una delegació de l’Assemblea, encapçalada per la presidenta Elisenda Paluzie, i secretaris i exsecretaris de l’Assemblea, han volgut acompanyar. Cruanyes s’ha referit sobretot a Sànchez, que està imputat “per haver exercit la direcció d’una associació democràtica” i per dur a terme “accions democràtiques”, com manifestacions, que entren “dins la llibertat d’expressió”.
Per tot això, Cruanyes ha qualificat la situació d’”intolerable” en una societat democràtica. Dit això, Cruanyes ha afegit que l’Assemblea respondrà a aquesta repressió de l’única manera possible: seguir actuant políticament, plantant cara pels objectius de l’entitat, que són el dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya.
Voluntat de criminalitzar l’autodeterminació
David Fernàndez, Estel Solé, Martí Anglada i Anna Sallés han estat els encarregats de llegir el manifest unitari al final de la manifestació, en què s’ha afirmat que la causa general oberta contra del dret a l’autodeterminació del poble català persegueix l’objectiu de castigar de forma exemplar els responsables polítics. “Volen que mai més ningú gosi intentar de nou una nova política que pugui posar en qüestió a unitat territorial de l’Estat espanyol” per impedir qualsevol via d’apoderament popular que comporti una amenaça per als poders fàctics de l’Estat.
Per tot això, doncs, creuen que el que està en joc en aquest judici és el dret a l’autodeterminació, una lluita compartida també per a altres pobles i col·lectius de l’Estat, que mostraran el seu suport el proper 16 de març a Madrid, conjuntament amb entitats catalanes. Així mateix, reafirmen la vaga general com un instrument per fer sentir la veu dels treballadors per dir prou a les constants agressions i vulneracions de drets. Finalment, s’ha fet una petició per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats en favor dels drets civils, polítics, socials i laborals i l’autodeterminació
La resignació ja s’ha acabat
Àngels Massip, membre de la Intersindical-CSC, ha constatat que només la lluita de classes popular permet conquerir nous drets, i ha fet una advertència: “estem preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!”. “Volen que seguim agenollats”, ha dit, però ha estat contundent: “Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora en una Catalunya en la qual s’assumeixi que sense drets no hi ha llibertat”.
Al seu torn, Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari de l’ensenyament i que ha secundat la vaga, ha enviat un agraïment als 32.400 docents que avui han fet vaga, i ha traslladat un missatge a l’Estat que els acusa d’adoctrinament: “seguirem parlant de política a l’aula”, i seguiran defensant els drets sempre que calgui, també fent vagues. “Farem totes les vagues que calgui”, ha conclòs.
Ampli seguiment de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC i en la qual l’Assemblea Nacional Catalana s’hi ha adherit. El matí que, precisament, els expresidents de l’Assemblea, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, han començat a declarar al Tribunal Suprem, els carrers s’han omplert de gent per protestar contra aquest fet. Des de primera hora, carreteres i carrers de viles i pobles s’han tallat en protesta per l’inici del judici, i per deixar clar que sense drets no hi ha llibertat possible.
A les 12 h molts dels vaguistes i dels ciutadans s’han concentrat a plaça Universitat, on estudiants, sindicats i entitats han fet una crida a seguir les mobilitzacions, especialment la de la tarda, que recorrerà passeig de Gràcia des de Jardinets de Gràcia fins a la cruïlla amb Gran via, a les 18 h.
El vicepresident de l’ANC, Pep Cruanyes, ha fet una crida a la mobilització durant tota la jornada d’avui, però especialment la de la tarda, per les “llibertats socials i pels drets polítics i els drets personals”. Cruanyes ha fet una crida a paralitzar tota l’activitat per les reivindicacions socials i per protestar i fer un acte de desobediència per la repressió i el judici que s’està fent a Madrid.
Seguiment important de la vaga
Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC, organitzadora de la vaga, s’ha mostrat satisfet del seguiment de la vaga fins al migdia, i ha explicat que el trànsit a la zona metropolitana ha baixat un 11,4% en comparació a la vaga general del 2012, llavors convocada pels sindicats majoritaris, que va ser d’un 12%. Perelló ha afirmat que el seguiment de la vaga ha estat ampli en sectors com la universitat, la sanitat pública, els mercats municipals i els mitjans de comunicació. De fet, ha especificat que a l’ICS el seguiment ha estat d’un 25%, i que a Mercabarna, sense incidències en els accessos, el consum ha baixat un 15%.
Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari en l’ensenyament que s’ha adherit a la vaga, ha qualificat la vaga de “molt important” en el sector educatiu, amb una incidència, a falta de dades definitives, de 30.000 docents a l’escola pública i 6.000 a la privada; per tant, una incidència per sobre de la de la vaga del 8N del 2017 i també de la del 29 de novembre, en què l’afectació va ser de 16.000 docents.
L’Assemblea, també a Madrid
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, acompanyada de secretaris actuals i exsecretaris, s’ha traslladat a Madrid, on Jordi Sànchez i Carme Forcadell, tots dos expresidents de l’Assemblea, declaren al Tribunal Suprem.
Paluzie ha explciat que s’han traslladat per donar suport a Sànchez, “acusat com a president de l’Assemblea per haver organitzat manifestacions pacifiques i campanyes amb arguments per la independència”; però també per donar suport a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, com a presidenta del Parlament, “però a qui se li retreu el seu pas per l’Assemblea”, ha puntualitzat. “Ens refermem en el nostre compromís fins assolir la independència”, ha dit.
SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS
Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils,polítics i socials per part de l’Estat espanyol.
Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de lespensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.
Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats quevagin en una altra direcció.
Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anyspatint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials ojudicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix movimentsindependentista.
També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.
Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.
Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, les entitats, partits i sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.
Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.
Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.
Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals. Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.
I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.
Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.
Llibertat presos i preses polítiques.
Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.
Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.
Per l’autodeterminació
Sortim per cridar ben alt i ben fort que tots nosaltres, les dones i els homes de Catalunya que lluitem dia a dia per la nostra dignitat com treballadores i treballadors no deixarem que destrueixin els nostres drets laborals, socials i les nostres ànsies de llibertat. De motius per mobilitzar-nos n’hi ha molts, però la raó que més ens hi empeny és tan simple com que ja n’estem fartes i ens toca passar a l’ofensiva. Ja n’hi ha prou de limitar-nos a un mer resistencialisme apàtic basat en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització de les nostres vides.
Els successius governs han laminant progressivament els nostres drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora. Unes polítiques basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat. Un dels últims exemples va ser protagonitzat, l’any 2012, pel govern espanyol del PP, que va continuar l’espiral de destrucció de drets laborals i del marc laboral català engegada força anys abans pels executius del PSOE, en l’etapa de la posttransició del règim espanyol. Una profunda i retrògrada reforma laboral que encara patim.
El Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistir en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenir intacte la reforma laboral. Va anunciar acords parcials per recuperar alguns drets laminats per aquesta, però sembla que finirà el mandat sense cap acció concreta. En tot cas, ni una paraula de recuperar les indemnitzacions per acomiadament prèvies, l’aval obligatori de l’administració en cas d’ERO o el blindatge de les condicions de treball en les empreses amb previsió de pèrdues.
És per això que, des de la Intersindical-CSC, exigim per a tota la classe treballadora de Catalunya:
Ara que fa set anys de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que va resultar terriblement lesiva per a les treballadores i els treballadors, prenem els carrers i posem sobre avís als governs que no tolerarem, mai més, l’empobriment progressiu de les nostres llars. I ara que fa 100 anys que la vaga de la Canadenca ens va ensenyar que només la lluita de les classes populars permet conquerir nous drets, com llavors la jornada laboral de 8 hores, insistim que estem preparades i preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui per avançar cap a noves cotes de llibertats i justícia social. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!
Igualment, com a organització social compromesa amb les treballadores i els treballadors del nostre País, no podem deixar d’exigir també que deixi de jutjar-se el nostre poble per voler exercir la seva llibertat. Només acceptarem del Tribunal Suprem i dels aparells de l’Estat la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent encara que ens vulguin ancorats al segle XIX.
Volen que seguim agenollats i claudicants com a classe i paralitzats i servils com a poble, però no els donarem aquest gust! Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora digne en una Catalunya en la qual totes i tots assumim que, sense drets, no hi ha llibertat!
Visca Catalunya!
Visca la classe treballadora!
Visca la República de la gent treballadora!
Aquest dijous, 21 de febrer, hi ha convocada una vaga general en defensa dels nostres drets fonamentals. Vivim en un context de regressió de llibertats alarmant que ens afecta a tots. Una prova n’és que s’està jutjant l’1-O i el dret a l’autodeterminació del nostre poble. Sense drets no hi ha llibertats! Per això, a l’Assemblea hi donem tot el suport i us convidem a secundar-la i a fer tot el possible per tal de contribuir a un nou èxit de mobilització a nivell de país. Informeu-ne els vostres amics, companys de feina, familiars i coneguts.
Què farem, com ens mobilitzem?
Fem una crida a sortir als carrers! Al matí, a més de participar dels vostres comitès de vaga locals, us convidem a sumar-vos a les concentracions que es duran a terme al voltant de les 12 h del migdia arreu del país. Per saber la ubicació exacta de cada concentració, us recomanem que estigueu al cas de les comunicacions de les vostres assemblees territorials de referència a través seus canals oficials i xarxes socials.
A la tarda, a partir de les 18 h, ens tornarem a trobar. Una altra vegada, per saber la ubicació i l’hora exacta de les concentracions que es faran a diversos punts del país, us animem a informar-vos a través de la vostra territorial.
A Barcelona, la concentració del migdia serà a les 12 h a la plaça Universitat. A la tarda es farà una manifestació que sortirà de Jardinets de Gràcia a les 18 h i baixarà pel passeig de Gràcia, fins a la Gran Via.
Què més podem fer?
Per fer la vaga general encara més efectiva i marcada, us animem també a fer una vaga de consum. No encengueu llums, no poseu aparells en marxa, sigueu previsors per no haver d’anar a comprar o per no haver de treure diners als caixers durant tot el dia.
Organitzeu-vos i participeu del teu comitè de vaga més proper! Si teniu algun dubte, contacteu amb la vostra territorial i estigueu atents als canals oficials de comunicació de l’Assemblea i de les assemblees territorials.
En el sector de l’educació la vaga també es farà notar, tant a les escoles i instituts com a les universitats. Penseu que podrien produir-se alteracions en el trànsit o en els mitjans de transport habitual, per tant, us recomanem que no porteu els vostres fills a l’escola! Si sou universitaris, podeu ajudar a convèncer els vostres companys per buidar les aules i omplir els carrers! Aquesta lluita ens interpel·la a totes i a tots!
Recorda, #21FVagaGeneral
Pels drets fonamentals, pels drets laborals, pel dret a l’autodeterminació! #Makeamove
Actes previstos al Vallès Occidental
Aquest és el vídeo que resumeix la manifestació del 16 de febrer a Barcelona que tenia de lema “L’autodeterminació no és delicte“.
El diumenge 24 de febrer, a Viladecavalls, es presentarà el llibre que han fet els fills dels presos polítics catalans.
Hi seran presents Laura Turull i Oriol Sànchez i començarà a les 12.00 h a la biblioteca Pere Calders.
Missatge clar i contundent dels carrers de Barcelona: l’autodeterminació és un dret, i no pas un delicte. Al voltant de 500.000 persones ha col·lapsat la Gran Via de Barcelona des de primera hora de la tarda, en una manifestació multitudinària en la setmana que ha començat al judici a l’1-O.
La manifestació ha estat una mostra clara de la transversalitat i pluralitat de la societat, ja que hi han participat activament entitats de caire molt divers. A més de l’Assemblea, a l’acte presentat per Flora Saura, hi han intervingut Òmnium Cultural, l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet. També hi ha hagut una representació dels sindicats USTEC i Intersindical-CSC. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, també hi han assistit. Ha posat nota musical el cantautor Cesk Freixas.
Unitat estratègica
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat tornar a posar els objectius polítics al centre del debat, precisament en una setmana en què ha començat el judici. “Hem de convertir aquest judici en una oportunitat”, ha dit.
Cal cercar novament la unitat estratègica que va portar a Parlament, Govern i societat mobilitzada a fer l’1-O. “Junts ens en vam sortir”, ha recordat. “No som víctimes”, per tant, cal deixar de plorar i treballar, persistir i lluitar pacíficament, perquè només des de la moral de victòria s’assolirà l’objectiu.
El camí, sobretot l’internacional, està molt més clar ara. “Només hem d’explicar que fa 16 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó”. Ara bé, cal treballar per no normalitzar aquest judici, ni la repressió.
Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha apel·lat els demòcrates de l’Estat espanyol perquè no cedeixin davant l’extrema dreta. “Hem convertit la Gran Via en un mur humà”, ha dit. “Som un mur humà de dissidents”, ha exclamat.
Mauri s’ha volgut dirigir també al Govern de Pedro Sánchez, i ha demanat que encara és a temps d’instar l’advocacia de l’Estat a retirar els càrrecs sinó, serà còmplice de l’extrema dreta, i ha advertit que és una irresponsabilitat cedir davant l’extrema dreta. “Defensar la independència no és delicte”, ha afegit.
Defensa i vulneració de drets
Molts dels altres parlaments han posat l’accent en les vulneracions de drets en el procés, i la necessitat de participar en la propera vaga del 21 de febrer. Però també s’han sentit mostres de suport des del Madrid republicà que, a través d’Isaac Izquierdo, ha deixat clar que aquest és un judici polític que mostra la fortalesa repressiva de l’Estat però també la seva debilitat política.
El partits, presents a l’acte
Les formacions polítiques que han pres la paraula a l’acte han volgut deixar clar el moment excepcional que vivim. Elsa Artadi ha dit que veu la gent més ferma i decidida que mai, i ni un judici, ni la censura del Parlament europeu faran por. El que ha de fer por, ha dit, és quedar-se en un estat “violent” que “empresona idees polítiques” i viola drets.
Gabriel Rufián ha dit que avui hi ha un dic, una muralla, davant del feixisme, i ha afirmat que estan passant coses “terriblement anòmales”, i s’ha mostrat contundent: a Catalunya es té clar que el feixisme se’l combat i se’l destrueix. I als “tres genets de l’Apocalipsi ultra” els ha enviat un missatge: no passaran.
Natàlia Sànchez ha dit que els drets civils i polítics són fonamentals. “Ens mereixem una vida digna, i això és un dret, no un privilegi”, i que el dret a l’autodeterminació pertany a tothom. “Ho tornaríem a fer”, ha conclòs.
Finalment, Joan Josep Nuet ha dit que la grandesa d’un poble es mesura amb dies com aquest. “La lluita és llarga, us necessitem a tots”, ha demanat. “Seguim amb unitat republicana, perquè només la unitat ens farà vèncer i lliures”, ha conclòs, just després de fer un agraïment molt profund a Carme Forcadell, “no oblidaré mai el que has fet per nosaltres”.
El cicle de mobilitzacions iniciat el 12 de febrer, amb l’inici del judici, continuarà aquest proper dijous, en què sindicats del país han anunciat una vaga general. Ramon Font, de la USTEC, i Àngels Massip, de la Intersindical-CSC, han demanat d’unir-nos-hi, perquè hi ha motius suficients per fer-ho.