3,7 milions d’euros. Aquesta és la xifra que la Caixa de Solidaritat ha aportat aquest matí per intentar pagar part de la fiança que el jutjat número 13 de Barcelona ha imposat als 17 encausats per haver ajudat a organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Si bé és una xifra molt elevada, la fiança total ascendeix a 5,8 milions i el termini per pagar-la finalitza divendres.
Per aquest motiu, tant Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; com Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural; com Ernest Benach, vicepresident de l’Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat, han demanat, en una roda de premsa feta aquest migdia a l’Ateneu Barcelonès, seguir fent aportacions per no només poder afrontar aquesta fiança en la seva totalitat, sinó per les que puguin venir de cara al futur.
El referèndum no és delicte
Elisenda Paluzie ha volgut deixar clar que la causa judicial oberta a diversos jutjats és en contra del dret d’autodeterminació de Catalunya, i que les entitats acompanyaran la gent represaliada. “No els deixarem a l’estacada”, ha afegit, perquè organitzar un referèndum no és delicte, i perquè haver-lo ajudat a organitzar és “la millor causa col·lectiva que ha fet aquest país en dècades”. “Ens sentim deutors i solidaris amb aquells que ara són represaliats”, motiu pel qual ha agraït a tota la gent que ha fet aportacions a la Caixa, i ha demanat de continuar fent-ne.
Paluzie ha constatat que tot el procés judicial està ple de vulneracions, com ho demostra el fet que s’estigui jutjant doblement en tribunals diferents, i que comporti estimacions diferents (5,8 milions en aquest cas, i els 2,1 milions que va imposar el jutge Llarena). Fins i tot, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat com s’intenta imputar obres d’edificis de la Generalitat com a despeses del referèndum.
Marcel Mauri, al seu torn, ha subratllat que l’Estat espanyol persegueix tot allò que fa olor de drets i llibertats, i que davant la repressió, la gent del país ha tornat a mostrar la seva cara més solidària.
Gairebé 2’5 milions en un mes
Ernest Benach ha desvelat que des de mitjans d’abril, quan es va fer pública la fiança, la Caixa de Solidaritat ha recaptat gairebé 2’5 milions d’euros, que sumats als que ja es tenien han permès que avui mateix, la presidenta de l’entitat, Núria de Gispert, hagi pogut aportar els 3,7 milions. Tot i això, Benach ha reiterat la necessitat de continuar fent aportacions, sobretot per intentar estalviar el “patiment” de les persones encausades, que hauran d’afrontar amb el seu patrimoni la quantitat final.
Tanmateix, Benach ha recordat que la Caixa de Solidaritat no actua només en casos puntuals com aquest, sinó que cada setmana es reben casos nous que afecten persones que, d’alguna manera, estan relacionades amb l’1-O.
El dia 5 de maig, al Tarraco Arena, a la VII Assemblea General, els socis i les sòcies de l’Assemblea Nacional Catalana van fer un pas més per avançar. Aquest vídeo és un resum.
L’Assemblea ha decidit avui a la setena Assemblea General de l’entitat, celebrada al Tàrraco Arena Plaça de Tarragona, quin rumb ha d’emprendre. Enmig d’un ambient festiu i reivindicatiu, presentat pels actors Sergi Mateu i Clara del Ruste, l’entitat ha aprovat el full de ruta, que es reafirma en la via unilateral, la unitat estratègica entre Govern, Parlament i ciutadania mobilitzada i la lluita noviolenta.
El nou full de ruta, aprovat àmpliament, contempla tres escenaris, els dos primers, un referèndum pactat amb l’Estat o un referèndum forçat, són considerats com a poc provables, i es referma en el tercer, que implica la via unilateral. Així mateix, es destaca que, si després de la sentència del judici a l’1-O es convoquessin eleccions, i les formacions independentistes aconseguissin el 50% més un vot, llavors s’hauria de culminar el procés independentista de manera unilateral, i caldria posar en marxa les lleis de transitorietat, alliberar els presos, preparar el retorn dels exiliats i demanar el reconeixement de la nova República catalana al món.
A més del Full de Ruta, avui també es votaven l’informe i balanç econòmic de l’exercici actual, el del 2019-2020 i l’informe de gestió del Secretariat, tots aprovats àmpliament. Els Estatuts i el Reglament de Règim Intern també han estat àmpliament aprovats per l’Assemblea General, després que s’hagin rebutjat les 35 esmenes presentades, en no haver superat el 40% dels vots favorables necessaris per aprovar-se.
Prou excuses: independència En el seu discurs, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha mostrat satisfeta d’haver aprovat aquest nou full de ruta, que reafirma l’entitat en la via unilateral. I ha fet un advertiment als partits polítics: en cas de properes eleccions, si se supera el 50% de vots independentistes, ja no hi haurà “excuses”, caldrà proclamar la independència.
Paluzie ha demanat deixar enrere el dol per l’octubre del 2017, i ha dit que els plors “no serveixen de res”, motiu pel qual ha demanat seguir dempeus i no retrocedir, perquè és agenollat quan es reben els cops, i no dempeus, que es com s’aturen.
La presidenta de l’Assemblea ha admès que sempre serà millor un referèndum acordat, però també ha evidenciat que s’ha estat demanant des del 2012, i que no depèn únicament dels catalans dur-lo a terme, i ha vaticinat més frustració si no es pot acordar. Per això s’ha refermat en la via unilateral, i ha afegit que la independència no només no és impossible, sinó que és més necessària que mai.
Paluzie s’ha referit a la gran fortalesa que suposa que el 80% de la població catalana estigui a favor d’un referèndum, però tanmateix ha subratllat que aquesta majoria esdevé “estèril” si no es converteix en un suport clar i explícit en favor de la independència. Així, ha demanat convertir el projecte polític independentista en propositiu, i que torni a posar sobre la taula la independència.
Al seu torn, Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea, ha dit que no esperen res ni del Govern espanyol ni tampoc de l’Estat espanyol ni dels tribunals. “Estan compromesos amb la repressió a l’independentisme”, i ha advertit que no esperen res de les sentències mentre no sigui l’absolució. Així mateix, ha demanat “no claudicar” davant dels empresonaments i la repressió. “No renunciarem a la independència”, ha conclòs.
El president Puigdemont, present Representants de diverses formacions polítics i del món civil i cultural també s’han deixat veure al Tarraco Arena Plaça. Alguns ho han fet telemàticament, com Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l’exili, que ha fet una defensa acèrrima de l’1-O, que l’ha considerat una “cultura fundacional” de la República catalana, i ha constatat que l’Estat espanyol té una única prioritat: fer que els catalans s’oblidin i renunciïn a tot allò que va representar l’1-O.
També s’ha pogut sentir en directe la veu de Clara Ponsatí que, des de la distància, ha dit que els mesos que vindran caldrà que la repressió, l’empresonament i l’exili només han reforçat la determinació dels catalans a ser lliures. I ha fet un advertiment: no es podrà fer efectiva la independència sense desobediència civil efectiva, i caldrà preparar-se perquè sigui estratègica. “Els catalans haurem de demostrar qui té el control del territori a Catalunya, que som els catalans”, ha conclòs.
Des de Brussel·les, Toni Comín ha lloat el paper de l’Assemblea en els darrers anys, i ha pronosticat que, a partir d’ara, hi haurà un nou actor clau per aquest nou període que s’ha obert des del referèndum de l’1-O, el Consell per la República, que haurà de materialitzar i fer-ne efectiu el mandat.
Marta Rovira també ha estat present a través d’un vídeo on ha demanat “avançar plegats”, i votar a favor de la independència, de la República, dels drets i de les llibertats per “legitimar” una vegada més la causa catalana. “Ningú ens pot condemnar a defensar els nostres projectes democràticament”, ha conclòs.
Música i reivindicació També l’ANJI, el jovent de l’Assemblea Nacional Catalana, han pujat a l’escenari per deixar ben clar que mentre no hi hagi estratègia coherent, se seguirà amb simbolisme i retòrica, i ha emplaçat l’Assemblea a forçar i moderar el debat.
El conseller d’educació, Josep Bargalló, també ha dirigit unes paraules als assistents a l’inici, com a representant de les comarques de Tarragona. Ha refermat el “compromís” a no defallir i a no rendir-se i continuar avançant fins aconseguir la victòria. “Som mol més a prop de guanyar que mai”, ha sentenciat.
L’Assemblea ha clos amb el cant d’Els Segadors a càrrec dels So-Nat, que conjuntament amb la banda del Garraf K-Liu han posat la nota musical a la setena Assemblea General.
El divendres10 de maig, a Sentmenat, es farà una conferència debat amb la presència del Catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i President de la Sindicatura Electoral de l’1-O Jordi Matas.
La Junta Electoral Central va prendre aquest dilluns una nova decisió arbitrària i sense fonament democràtic per intentar silenciar el sobiranisme. Segons aquest òrgan, hi ha 3 persones – Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- que no poden formar part de les llistes de les eleccions europees del proper 26 de maig. Ho fonamenta en el fet, diu, que no estan inscrits al cens de residents a l’exterior, que estan suspesos pel Tribunal Suprem, i que es poden beneficiar de la seva situació de “rebels de la justícia”.
Som davant una nova jugada de l’Estat espanyol que utilitza les institucions per vulnerar els drets fonamentals de tota la població. La Junta Electoral s’ha convertit en la nova joguina de l’Estat per intentar desactivar els seus adversaris polítics. Joc brut, arbitrari i antidemocràtic. Perquè no es vulneren només els drets del president Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. S’estan vulnerant drets polítics fonamentals com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu: els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos.
Avui, un cop més, ens plantem davant els atacs constants de l’estat espanyol contra els nostres drets. I ho farem tants cops com calgui perquè, malauradament, no ens ve de nou. La llista és llarga i ve de lluny.
Han intentat irrompre a seus de partits polítics democràtics sense cap ordre judicial
han segrestat revistes d’entitats
es carreguen el dret a defensa i a un judici just
van interferir la sobirania del Parlament impedint l’elecció del president Puigdemont i els candidats Jordi Turull i Jordi Sànchez
condemnen a presó artistes perquè no els agraden les lletres de les seves cançons
hi ha activistes confinats al seu municipi
hi gent de pau a la presó per manifestar-se, per reivindicar i exercir el dret a l’autodeterminació i per permetre debats polítics
multen periodistes per exercir el dret a la informació, altres per manifestar-se
un estat on un comediant està imputat per protestar amb un nas de pallasso
i on hi ha persones condemnades per expressar les seves opinions a les xarxes socials
on s’acusa joves de terroristes per una baralla de bar…
Fa pocs dies hem vist com la repressió ha fet un pas més perseguint el patrimoni de treballadors i treballadores, els anomenats encausats del Jutjat número 13. Els demanen 5,8 milions d’euros, una autèntica barbaritat. Si no, el jutjat els embargarà els béns! I ara, ha arribat el torn dels exiliats. Contra aquells que han deixat el seu país, la seva família i els seus amics per seguir lluitant per uns ideals lluny de casa.
Tampoc no és la primera ingerència inacceptable de la Junta Electoral. El 21-D, les eleccions imposades pel 155, ja van intentar manipular les urnes privant als candidats presos polítics poder fer campanya. Han censurat paraules als mitjans públics, han prohibit el color groc i la denúncia de la repressió política. Però el verb prohibir no conjuga amb la llibertat d’expressió i la Junta Electoral hauria d’entendre que un dels principis essencials de la democràcia es basa en escollir els representants a les urnes. Sense filtres previs. Sense que cap òrgan censor decideixi qui es pot presentar i qui no. A quina democràcia s’és vist que es prohibeixi als adversaris polítics presentar-se a les eleccions quan veuen que no els poden vèncer a les urnes?
Que la Junta Electoral censuri candidatures a unes eleccions és un fet insòlit en qualsevol país democràtic. És una decisió tan fràgil com arbitrària. Fràgil perquè ni tan sols compta amb la unanimitat dels seus membres. Arbitrària perquè la JEC aplica una doble vara de mesurar. I sinó, per què el conseller Lluís Puig va poder ser candidat al Senat a les eleccions de diumenge passat amb total normalitat? Perquè l’Estat espanyol no fonamenta les seves decisions en el dret: només busca venjança.
Som davant una nova mostra de la inexistent divisió de poders a l’Estat espanyol. Dos dels magistrats del Tribunal Suprem que estan jutjant líders socials i polítics de Catalunya per exercir i defensar drets i llibertats fonamentals formen part d’aquesta mateixa Junta Electoral. La JEC, 13 magistrats i catedràtics escollits directa o indirectament pel PP i el PSOE, no poden suplantar la voluntat popular i decidir què i a qui es pot votar. Som nosaltres qui a les urnes hem de decidir qui volem que ens representi i qui no. És l’essència de la democràcia. I així s’entén a tota l’Europa democràtica.
Quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren els drets de tots els electors. És un atac molt greu als principis que sustenten l’Estat de dret i el Conveni europeu de drets humans que no passarà cap filtre de justícia europea i, un cop més, l’Estat espanyol tornarà a fer el ridícul a ulls d’Europa.
Exigim a l’Estat Espanyol que rectifiqui i accepti els candidats que ha censurat. Encara hi és a temps via Junta electoral, Tribunal Suprem o Tribunal Constitucional. Encara és a temps d’evitar el ridícul internacional i no allunyar-se encara més dels estàndards democràtics europeus. A nosaltres no ens fan por les urnes. Escoltem les propostes de tots els candidats que es volen presentar i defensem que cada ciutadà és lliure per escollir la que consideri la millor opció. Però cal que totes les opcions i estiguin representades. Prou vulneracions flagrants contra els drets polítics dels nostres legítims representants. Les vulneracions de drets i llibertats no quedaran impunes.
El país s’ha tornat a mobilitzar aquest vespre per protestar davant de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que aquesta setmana no ha permès incloure a les llistes europees al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toní Comín i Clara Ponsatí.
Davant d’aquest fet, milers de persones s’han concentrat a la delegació del Govern espanyol a Barcelona, a la cantonada del carrer Mallorca amb Roger de Llúria, en una convocatòria unitària de l’Assembla Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els grups Parlamentaris de Junts per Catalunya, el grup Republicà, i la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent, sota el lema “Pels drets civils i polítics: prou manipulació electoral”.
Altres poblacions del país també han convocat concentracions, malgrat la pluja, en una mostra clara de rebuig a la decisió de la JEC. Sara Terraza i Toni Xuclà han estat els encarregats de posar música en l’acte de Barcelona, que ha estat conduit per l’actriu Marta Millà.
“Hem de passar a l’ofensiva” La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat passar ja a l’ofensiva, tant en termes polítics, com jurídics, com internacionals. En aquesta línia, ha recordat que aquesta setmana, l’Assemblea i el Consell per la República han presentat una Iniciativa Ciutadana Europea per activar els mecanismes que obliguin l’Estat espanyol a garantir la democràcia, els drets fonamentals i el respecte a les minories, “drets que s’estan vulnerant”, hi ha afegit.
Sobre la decisió de la Fiscalia, que aquesta tarda s’ha posicionat a favor que Puigdemont i els consellers puguin ser candidats, Paluzie ha dit que fins i tot s’han adonat que això és una “barrabassada” tan gran que acabaria implicant a tota la Unió Europea. “Aquest cop no s’atreveixen a anar tan enllà com han anat en molts altres casos”, hi ha afegit.
Lectura del manifest Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium; Elsa Artadi, representant de Junts per Catalunya; Diana Riba, en nom d’ERC; Carles Riera, per la CUP; i Jaume Asens, de Catalunya en Comú, han estat els encarregats de llegir el manifest unitari a Barcelona.
Al manifest es constata que la decisió de la junta Electoral Central és “arbitrària” i “sense fonament democràtic”, i pretén silenciar el sobiranisme. També es considera “fràgil”, perquè no compta amb la unanimitat de tots els magistrats membres de la Junta, i es pregunta com és possible que ara no permeti presentar-se a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i fa unes setmanes sí que permetia a Lluís Puig presentar-se al Senat. L’Estat espanyol, continua el comunicat, “només busca venjança”.
El text destaca que la decisió és un “fet insòlit en qualsevol país democràtic”, que constata la “inexistent separació de poders” a l’Estat i li exigeix que “rectifiqui” i accepti els candidats que ha censurat abans no faci un altre “ridícul internacional”. Perquè quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren drets de tots els electors, i amb aquesta decisió s’allunyen encara més d’estàndards democràtics europeus i vulneren drets polítics fonamentals, com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu. “Els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos”, conclou el manifest.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 