El món universitari en contra de la sentència a l’1-O

Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.

El manifest exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades. També expressa el seu suport a totes les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat; rebutja la repressió i la violència policial, subratllant l’ús de mètodes “prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals”; i fa una crida al diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular com a via per resoldre el conflicte i les diferències polítiques.

El document s’ha aprovat després d’un debat intens en el sí de la plataforma Universitats pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea n’és membre a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència. Després de proposar que els claustres, com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, sotmetessin a debat i votació la proposta, les universitats públiques s’han bolcat amb la iniciativa, que representa prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, i el percentatge de vots afirmatius oscil·la entre el 74% i el 90%. Si la votació s’hagués produït en un claustre únic, que representés directament les prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, el suport superaria el 84%.

Crida a la mobilització
El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica, i afirma que la situació creada arran de la sentència és “excepcionalment greu”, ja que s’ha aplicat de manera “abusiva” i “punitiva” la presó preventiva, i recorda l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i també els informes emesos pels observadors internacionals durant el judici i les vulneracions constatades.

L’amenaça, constata el text, “gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió”, per una “deriva autoritària” que “criminalitza la dissidència”. Davant d’això, recorden que tots els Estatuts de les universitats catalanes refereixen explícitament a principis com els de “llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat”. “En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals”, conclouen.

Vídeo “Resum mobilitzacions: Contra la Sentència, Independència!”

Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.

Comunicat sobre les afirmacions del ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.
Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties?
S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.

A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.

No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.

Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.

És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.

Declaració de la Llotja de Mar

Text de la Declaració de la Llotja de Mar

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
  1. El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
  2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
  3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
  4. Les llibertats civils i polítiques.
  5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
  6. Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
  7. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.

Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019

Document en pdf

Barcelona, desbordada en favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la sentència a l’1-O

Manifestació històrica la que s’ha viscut aquesta tarda al carrer Marina de Barcelona, que ha quedat absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació ha estat “Llibertat”, si bé l’Assemblea també s’hi ha manifestat amb una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.

La capçalera ha sortit puntualment, i ha avançat a poc a poc fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari i on s’ha dut a terme l’acte polític. Just abans, els castrllers hsn aixecat 16 pilars. Roger Mas, Núria Graham i Paula Sànchez han estat els encarregats de posar la nota musical de l’acte, conduït per Maria Xinxó.

Representants de les més de 500 entitats adherides han tingut veu. Ha estat el cas d’Unió de Pagesos, Irídia, la Taula del Tercer Sector, el Consell Nacional de la Joventut, Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana.

Cal una resposta política urgentment
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha reclamat urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin els clams que avui omplen el carrer Marina”, ha afegit. Per Paluzie, no es pot acceptar que els presos polítics hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys per defensar l’autodeterminació. “Això no és acceptable en un estat democràtic”, ha dit, i ha avisat que no es pot permetre que la sentència hagi comportat més presó. “Seguirem dempeus mentre duri la repressió i la vulneració de drets”, ha conclòs just abans de recordar, un a un, el nom dels empresonats d’aquestes darreres setmanes.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha enviat un missatge a les institucions de l’estat: la presó, la repressió, o els empresonaments no podran frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya d’exercir aquests drets. “No podem permetre que hi hagi gairebé 50 persones empresonades i més de 1.000 persones perseguides per la justícia”, ha dit. Així mateix, ha recordat que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i Amnistia Internacional han demanat que els presos polítics tornin a casa.

Un sol poble
Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, ha evidenciat que, quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble, i ha reclamat un país en el qual cap detingut pugui acabar condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques i posar urnes, o ningú sigui víctima de la “brutalitat policial” per defensar els seus ideals, com s’ha vist aquests dies, amb mes 600 persones ferides.

També s’ha afirmat que la sentència del Suprem és una “condemna” al dret a vot, al dret a manifestació i al dret a la dissidència política, i s’ha mostrat el rebuig a aquesta sentència; davant d’un problema “històric” es reclama “una solució política”. Per això, s’ha dit, cap sentència, per molt dura que sigui, impedirà que es continuï sortint al carrer per defensar els drets i exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats.

Blanca Bragulat, en representació dels familiars presos, ha sostingut que tots plegats es troben “més forts i determinats que mai”, i que ni les amenaces ni la repressió aturaran el moviment. “Seguirem lluitant pacíficament pels nostres drets”, i ha recordat que aquesta condemna és a tot un poble. “Hi serem fins al final”, ha conclòs.

L’acte ha finalitzat amb el Cant dels Segadors.

Vídeo “Acció protesta: Desemmascarem l’Estat!”

Ho hem aconseguit! Hem impedit que España Global expliqués les seves mentides, i han suspès l’acte! Mentre no es respecti el dret a l’autodeterminació, i mentre duri la repressió i les forces d’ocupació segueixin aquí, el govern espanyol no serà benvingut.

L’Assemblea, present a la manifestació en favor del jovent que ha recorregut el centre de Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat present aquest vespre a la manifestació que ha recorregut els carrers del centre de Barcelona. Cap a dos quarts de set del vespre, la manifestació ha sortit de plaça Universitat, i una hora més tard arribava a plaça Sant Jaume. Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres membres del secretariat nacional, ha acompanyat la marxa.

A Sant Jaume, Lluís Llach ha conduït l’acte, i ha estat l’encarregat de llegir un text de consens, en el qual s’ha subratllat que el jovent ha exercit el dret a la seva participació política a través de la mobilització popular, i ha patit una repressió “digna d’un estat autoritari”, també a través de la “criminalització mediàtica”, i de detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen com a objectiu “horroritzar” i “coartar la llibertat d’expressió” i “l’exercici de drets fonamentals”.

Montse Piqué, representant de les Mares i Àvies per la República, recentment constituïdes, ha explicat que han nascut amb la voluntat de fer “xarxa” i apoderar-se per aturar la “brutalitat policial” patida per fills i filles. “Rebutgem la campanya de criminalització”, ha manifestat, i ha advertit que els joves no són violents, sinó que són valents i s’estan defensant. “Exigim als poders públics que depurin responsabilitats”, ha manifestat, i ha demanat la llibertat immediata de les detingudes i els detinguts. Finalment, ha fet un avís: si l’Estat només ofereix policia i jutges i bloqueja el camí de la política, el diàleg s’acaba fent al carrer.

També ha parlat l’entorn dels detinguts i empresonats. En uns parlaments colpidors, han testimoniat les vivències dels seus coneguts, i han denunciat les continuades vulneracions en tot el procés, les irregularitats i l’obstaculització de l’assistència lletrada, entre d’altres. En definitiva, tot un seguit d’aberracions jurídiques que han de servir per justificar, si encara en calia més, la llibertat de tots els presos i preses polítiques.

Catalunya mostra la solidaritat amb el poble de Hong Kong en una concentració davant del consolat xinès a Barcelona

La ciutadania catalana ha mostrat la solidaritat amb el poble de Hong Kong aquest matí. En una concentració que s’ha fet davant del consolat de la Xina, l’Assemblea i Pícnic per la República han volgut traslladar a la societat hongkonguesa l’escalf per una lluita compartida: la de la independència.

Un dels moments àlgids de l’acte s’ha produït quan s’ha connectat en directe amb la concentració que s’estava produint simultàniament a Hong Kong, en aquest cas en solidaritat amb el poble català on, a més de veure què estava passant allà, s’han emès vídeo de suport mutus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha compartit la solidaritat en un vídeo que s’ha emès també en directe, on ha reconegut admiració per la “perseverança” després de la revolució dels paraigües, ara fa cinc anys. “Ens vau ensenyar que no ens podem rendir, que hem de lluitar pels nostres drets sense importar-ne les dificultats”, ha admès en el vídeo, que es pot consultar íntegrament a continuació:

La convocatòria de l’Assemblea i Pícnic per la República obliguen a España Global a cancel·lar el seu acte

Èxit aconseguit. L’Assemblea Nacional Catalana i Pícnic per la República han evitat que l’acte que havia de dur a terme España Global, encapçalada per la secretària d’Estat Irene Lozano, amb cònsols acreditats de Barcelona, s’hagi pogut dur a terme.

Una riuada de gent s’ha concentrat a la plaça de la Catedral, amb benes als ulls i cartells en anglès amb els missatges “Spain doesn’t talk, Spain convicts” i “Stand Up For Your Rights #StandUpForCatalonia”. Des d’allà, s’han desplaçat cap a l’Arxiu Nacional, lloc previst per a l’acte d’España Global. Finalment, però, l’acte amb els cònsols s’ha suspès i l’acció s’ha desplaçat fins a Via Laietana, davant la prefectura de la Policia Nacional.

Per Paluzie, aquesta anul·lació demostra que l’Estat espanyol no està disposat a suportar una protesta pacífica explicant-los el que està passant. “Mentre hi hagi forces d’ocupació a Catalunya, mentre continuï la repressió política i mentre no es respecti el dret d’autodeterminació a Catalunya, aquest govern de l’Estat no serà benvingut, i així els ho farem saber en totes les visites que facin”, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

Segueixen les convocatòries
Cap a quarts de dues, la convocatòria s’ha donat per acabada, i s’ha emplaçat a continuar mobilitzats en les diverses convocatòries actives. D’una banda, a les trobades populars a les 19 h a les places i carrers de Catalunya. També a l’acte de suport a els detingudes del 23 S a els 19.30 h a Sabadell, precisament avui que fa un mes de la seva detenció i posterior empresonament.

A més, també s’ha convocat una concentració dijous a les 13 h al Consolat de Xina per mostrar la solidaritat del poble de Hong Kong, conjuntament amb Pícnic per la República.

Guia del Vallès Occidental per anar a la manifestació del dissabte 26 d’octubre a Barcelona

Actualitzat el 25 d’octubre a les 00.05 h.

Aquest dissabte hem de tornar a omplir Barcelona. I hem de ser molts, moltíssims, per deixar clar que no hi ha cap sentència que ens faci renunciar al nostre objectiu: la independència.

El lema de la manifestació, “Llibertat!”, s’ha triat perquè la voluntat és que aquesta sigui una manifestació tan plural i transversal com sigui possible. Tot i això, l’Assemblea disposarà d’una capçalera pròpia amb lema propi, “Contra la sentència, independència”. T’animem a unir-t’hi. Ens trobaràs al Carrer Marina amb el carrer Llull.

Necessitem que aquest dissabte, a les 17 h, Barcelona torni a ser un clam nítid en contra de la sentència i a favor del dret a l’autodeterminació. Vivim un moment transcendental, i és en aquests moments que hem d’estar a l’altura. Tornem-ho a fer. Quan hem omplert els carrers, hem estat capaços d’avançar. T’hi esperem!

Dissabte 26 d’octubre, a les 17.00 h, al carrer Marina de Barcelona.

Autocars i cites per anar-hi des del Vallès Occidental

  • Bellaterra Autocars 15.15 h a la plaça del Pi. Reserves escrivint a bellaterra@assemblea.cat
  • Castellar del Vallès Autocars 14.30 Ronda de Llevant/Balmes (piscines). Reserves als telèfons 677 69 30 24 (Alfred) i 657 29 51 94 (Ferran).
  • Castellbisbal Tren a les 15.00 h a l’estació
  • Cerdanyola del Vallès Autocars 15.30 plaça Marconi. Venda de tiquets al Bar Grau i a la Floristeria Morera. Més informació.
  • Matadepera Autocars 15.30 del nou camp de futbol. Venda de tiquets a MIC Sabates en horari comercial.
  • Montcada i Reixac Tren a les 16.00 h a l’estació
  • Palau-solità i Plegamans 15.00
  • Polinyà Autocars 15.30 parada del Mercadona. Reserves trucant al 629 792 740.
  • Ripollet Autocars 15.00 pavelló Joan Creus. Reserves als telèfons 605 565 571 i 627 473 081.
  • Rubí Autocars 14.00 des de L’Escardívol. Venda de tiquets a Autocars Franquesa.
  • Sabadell Autocars 15.00 plaça de les Dones del Tèxtil. Venda de tiquets al local (c. Illa, 3) de 16.00 a 20.00.
  • Sant Quirze del Vallès Autocars 15.30 al parc de les Morisques. Reserveu amb aquest formulari.
  • Santa Perpètua de Mogoda Autocars 15.00 c. Puig i Cadafalch. Venda de tiquets el dijous, de 19.00 a 20.00, al Vapor.
  • Sentmenat Autocars 15.00 Parc de la Riera. Reserva de tiquets a l’estanc Ramoneda i als telèfons 607 110 058 i 677 557 752.
  • Terrassa Autocars 14.30 des de l’estació de busos de la Rambleta del Pare Alegre. Venda tiquets al local (c. Nord, 104) de 17.00 a 19.00 i cada dia després dels Cants de Llibertat de les 19.30 davant l’Ajuntament.
  • Ullastrell Autocars 15.00 a l’aparcament de sota l’escola. Pagament en el moment de pujat a l’autocar. Reserves anant a aquest formulari.

L’Assemblea posa en marxa un servei d’assistència psicològica

L’Assemblea ha posat en marxa un servei d’assistència psicològica per als afectats per la repressió. La gent ho necessiti, caldrà que truqui al telèfon 93 347 17 14 i marqui l’extensió 1036.

Aquest servei està pensat sobretot per a les persones que hagin viscut o patit una situació traumàtica o dura i que, un cop hagi arribat a casa, o passades 24 o 72 hores després del trauma, necessitin atenció psicològica. El servei també està pensat per a les famílies que tinguin familiars detinguts, retinguts o empresonats, i tinguin necessitat d’un servei d’aquesta mena.

A la trucada s’ofereix una primera atenció per saber com està el pacient, i a partir d’unes primeres preguntes, s’identifica el seu estat. A partir d’aquí, s’obren dues vies d’actuació. Una primera telefònica, en la qual un professional es posa en contacte amb l’afectat, hi parla i hi comparteix recursos per afrontar la situació emocional en què es troba. Si amb aquestes eines no és suficient, llavors s’ofereix la possibilitat de dur a terme una atenció personalitzada, cara a cara, en cas que la situació sigui crítica.

El servei, d’acollida, no pas de teràpia, està pensat per oferir dues sessions telefòniques o presencials gratuïtes. Si, un cop transcorregudes les dues sessions se segueix requerint atenció personalitzada, es derivarà cap a un altre professional, o el mateix que l’ha atès.

El servei s’ofereix gràcies al compromís i la voluntarietat de professionals de la sectorial de psicòlegs per la independència.

Aquest servei se suma al servei d’assistència jurídica gratuïta només per a casos d’emergències que l’Assemblea va activar fa alguns dies. En cas de necessitat, es recomana trucar al 93 347 17 14 i marcar l’extensió 1035.

L’Assemblea posa en marxa un servei d’imatges per ajudar les defenses de víctimes de la repressió

L’Assemblea Nacional Catalana ha engegat avui dos nous serveis per fer front a la repressió. D’una banda, s’ha activat un servei de recull d’imatges per ajudar a les defenses de víctimes de la repressió. Amb aquests serveis, es pretén aportar informació addicional als serveis jurídics de les i els represaliats, especialment aquells que han patit violència policial i judicial aquests darrers dies.

Es demana que la gent que tingui imatges en què es vulnerin drets, com càrregues policials, cops antireglamentaris, vexacions, etc. facin arribar els vídeos, a ser possible a través d’un enllaç de descàrrega, a l’adreça testimonivisual@assemblea.cat, i que s’especifiqui el lloc, el dia, l’hora i la informació de contacte.

Vídeo “Les Marxes per la Llibertat”

Vídeo de “Les Marxes per la Llibertat”.

Hem respost a la sentència amb dignitat col·lectiva i mobilització popular, omplint massivament els carrers i les carreteres. I ho hem fet dempeus, i no agenollats. Nosaltres hem complert, i seguirem als carrers tant de temps com faci falta.

Ara exigim una resposta política.

Hi hem estat, hi som i hi serem.