El dijous 1 juliol, a Sant Cugat del Vallès, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre, es farà una xerrada sobre la Desconnexió.
Hi participaran Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents i un dels impulsors de l’11Onze, banc català i Josep Reyner, economista, membre sectorial economistes ANC i autor de nombrosos estudis sobre el dèficit fiscal i la sobirania fiscal.
L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça U d’Octubre.
Aquesta tarda, a Sabadell, la presidenta del Parlament Carme Forcadell estat rebuda per tota la ciutadania solidària amb les persones represaliades i que s’ha mobilitzat durant tots aquests mesos.
El dimecres 30 de juny, a Montcada i Reixac, es farà una xerrada-debat sobre “Estratègies de consum energètic“.
L’acte començarà a les 20.00 h a la Casa de la Vila, c. Major 32.
Ahir diumenge 27 de juny, l’Assemblea Nacional Catalana de Terrassa va estar al costat del conseller Josep Rull i amb la gent dels Cants de Llibertat, al Raval de Montserrat.
Es va celebrar plegats la seva llibertat i van expressar el compromís de continuar compromesos en la lluita democràtica i de carrer fins a la fi de la repressió i fins a obtenir la llibertat de tot el poble català en forma de República.
Els Cants de Llibertat seguiran cada dia al Raval.
L’Assemblea Nacional Catalana ha estat aquest matí al Mobile World Congress per protestar per la presència del monarca espanyol Felip VI. L’entitat ha fet una acció sorpresa que ha consistit a llançar ous plens de pintura a una imatge del rei. A més, ha repartit fulletons en anglès als participants del Congrés per explicar la situació de Catalunya i el seu conflicte amb l’Estat espanyol.
Fa pocs dies, Felip VI ja va ser a Barcelona, en el marc d’un sopar amb el Cercle d’Economia, i aquesta setmana hi ha tornat. La presència a Catalunya del monarca espanyol s’està tornant a incrementar, per tal d’intentar donar una falsa imatge de normalitat. Mentrestant, el moviment independentista continua patint la repressió de l’Estat espanyol.
Cal dir que una vegada més, el Govern de la Generalitat ha estat còmplice de l’agenda de la Casa Reial espanyola i, ahir, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va compartir taula amb Felip VI en el sopar inaugural del congrés. El Govern català no pot entrar al joc d’un Estat espanyol especialista a vulnerar drets fonamentals i que ja compta en milers les persones represaliades a Catalunya.
L’Assemblea reitera una vegada més, que Felip VI ni és ni serà benvingut al nostre país. Cada vegada que decideixi venir, l’entitat hi serà per deixar clar que Catalunya no té rei ni corona.
El dimecres 30 de juny, a Sabadell, el Debat Constituent organitza una conferència sobre la diversitat lingüística i el futur del català amb la lingüista M. Carme Junyent.
L’acte, que serà moderat per Teresa Mira, presidenta d’Òmnium Sabadell.
Qui és la nostra convidada?
M. Carme Junyent és una lingüista catalana, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus treballs de recerca se centren en l’àmbit de les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. És la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
L’acte començarà a 19.00 hores en directe pels canals de Facebook, Twitter i YouTube d’Òmnium Sabadell.
Diumenge 4 de juliol, a les 11:00 del matí, les Assemblees del Maresme organitzen un acte polític a Arenys de Munt, per deixar ben clar que ni la pandèmia, ni la repressió, ni els interessos partidistes ens han fet desistir del nostre objectiu: Ara més que mai, independència!
En aquests moments que l’estat espanyol, pressionat per Europa, concedeix graciosament indults als 9 presos polítics, però continua destrossant la vida a més de 3.000 represaliats; en aquests moments que sectors de l’independentisme reneguen de l’1 d’octubre i ho fien tot a una incerta taula de diàleg amb els repressors, us emplacem a tornar als carrers, a mobilitzar-nos i a participar en aquest acte per donar un nou impuls a la lluita per la independència.
Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021
MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS
Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.
La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.
Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.
La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.
Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.
El dilluns 28 de juny, a Palau-solità i Plegamans, es farà el col·loqui titulat “Sabem com fer la independència?“ que comptarà amb la presència del politòleg Josep Costa i de l’activista d’Octuvre, Albano-Dante Fachín.
El debat es farà al voltant del llibre “Eixamplant l’esquerda” d’en Josep Costa.
L’acte començarà a les 20.00 h a la plaça U d’Octubre.
L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?
Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.
3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.
A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi. Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.
Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.
És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.
Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.
L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.
Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.
Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista. En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.
Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.
Independència és Llibertat!
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc.
Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”.
La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals.
En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”.
L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”.
En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.
Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.
Resum de l’acte que va fer Albano Dante Fachín, a Bellaterra, el 17 de juny.
L’Albano Dante es congratula pel fet que es puguin tornar a realitzar actes públics. El fet de la bona assistència demostra l’interès de la gent i que darrere de tot plegat hi ha un treball en equip que continua endavant malgrat la repressió i les notícies desmotivadores de la premsa unionista, de l’Ibex 35 i del mateix PSOE.
Fa alguna referència al Ramon Grosfoguel, sociòleg i activista porto-riqueny, que el congratula pel fet d’anar a molts “conversatorios” (debats).
Afirma que durant els últims temps ha estat convidat a diversos llocs del territori per part de diferents associacions, ANC, Òmnium o bé Entitats locals. Aquest fet demostra l’interès d’anar endavant, de tornar-se a activar.
Comenta que a Vilafranca del Penedès, junt amb en Lluís Llach i Vicent Partal varen parlar del Debat Constituent on se’ns pregunta en moltes vessants quina idea de país volem. Malgrat que enfront nostre hi ha uns tribunals, el fet que tinguem pensaments sòlids respecte al futur del país farà que se’ls hi faci més feixuc que ens desdiem de les nostres idees. El Debat Constituent és una tasca que fa pensar molt i en profunditat i farà recuperar la moral perduda d’algunes persones.
Pensa que la problemàtica entre ERC, Jordi Sànchez, Consell per la República és un debat que estava aparcat però que era necessari.
Pensa que en el passat l’independentisme tenia un comú denominador, però ara és més complicat per ser més heterogeni.
Afirma que hi ha gent treballant perquè l’11-S la gent no surti al carrer i poder dir, ha estat un fracàs.
L’Albano ens explica dues anècdotes referents a Podemos. Quan era Secretari general de Podem, la militància va votar positivament (70% dels vots) a participar en el referèndum de l’1-O. Pablo Iglesias a corre cuita, ja sortia en els mitjans dient “si yo fuera catalán, no votaria”.
La segona i trist anècdota, és que desprès de les atonyinades de l’1-O , en una reunió a Madrid amb tots el Secretaris generals de Podemos de les CCAA, tan sols dos (Teresa Rodríguez i Iñigo Errejon) van dir-li que era intolerable el que havia passat a Catalunya. La resta de Secretaris miraven cap a un altre costat.
L’1-O va ser una gran victòria però posteriorment la societat s’ha adonat d’una nova consciència. Un “pachacuti” (llatinoamericà precolombí) que permet accedir a una veritat que fins un moment donat no es podia veure.
La sensació que va tenir el 3 d’octubre, desprès de sentir el discurs del Rei, era que si en aquell moment ens haguessin demanat sortir al carrer, ho haguéssim fet, fins i tot alguns unionistes.
Troba un paral·lelisme entre el 15-M i l’1-O de gent farta de l’establishment i de que li diguessin què calia fer.
El públic assistent va ser molt actiu a l’hora de fer preguntes/asseveracions.
L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.
L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.
D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.
El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.
A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.
En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.
Aquest dilluns, Pedro Sánchez farà públic a Catalunya el perdó a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn, per uns delictes que mai van cometre. No es pot indultar un delicte inexistent i molt menys esperar que aquest fet sigui la solució del conflicte català.
Amb aquesta mesura de gràcia, el Govern espanyol pretén vendre que està avançant cap a la resolució del conflicte, però en cap cas és així. Aquest dilluns mostrarà una falsa compassió envers un moviment independentista que continua reprimit i perseguit.
Els indults són la solució particular per a les preses i presos polítics i per a les seves famílies, que tant han patit injustament aquests darrers anys. Mai no haurien d’haver entrat a la presó i, en aquest sentit, l’Assemblea celebra que puguin tornar a casa. Però en cap cas, es pot considerar una solució col·lectiva i molt menys en favor del moviment i, per extensió, del país.
Cal recordar que aquesta decisió del Govern espanyol deixa fora les persones exiliades i els més de 3.000 represaliats i represaliades. L’única solució per a Catalunya és continuar lluitant. Cal mobilitzar-se i treballar incessablement per assolir la independència, és aquesta la que amnistiarà a totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.
Per aquests motius, l’Assemblea es mobilitzarà el mateix dilluns davant el Teatre del Liceu per denunciar l’espectacle propagandístic que protagonitzarà Pedro Sánchez. L’entitat crida la ciutadania a sumar-s’hi.
Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.
Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans.
Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats.
David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus.
Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.
Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 