El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Resum de l’acte d’Albano Dante Fachín a Bellaterra

Resum de l’acte que va fer Albano Dante Fachín, a Bellaterra, el 17 de juny.

L’Albano Dante es congratula pel fet que es puguin tornar a realitzar actes públics. El fet de la bona assistència demostra l’interès de la gent i que darrere de tot plegat hi ha un treball en equip que continua endavant malgrat la repressió i les notícies desmotivadores de la premsa unionista, de l’Ibex 35 i del mateix PSOE.

Fa alguna referència al Ramon Grosfoguel, sociòleg i activista porto-riqueny, que el congratula pel fet d’anar a molts “conversatorios” (debats).

Afirma que durant els últims temps ha estat convidat a diversos llocs del territori per part de diferents associacions, ANC, Òmnium o bé Entitats locals. Aquest fet demostra l’interès d’anar endavant, de tornar-se a activar.

Comenta que a Vilafranca del Penedès, junt amb en Lluís Llach i Vicent Partal varen parlar del Debat Constituent on se’ns pregunta en moltes vessants quina idea de país volem. Malgrat que enfront nostre hi ha uns tribunals, el fet que tinguem pensaments sòlids respecte al futur del país farà que se’ls hi faci més feixuc que ens desdiem de les nostres idees. El Debat Constituent és una tasca que fa pensar molt i en profunditat i farà recuperar la moral perduda d’algunes persones.

Pensa que la problemàtica entre ERC, Jordi Sànchez, Consell per la República és un debat que estava aparcat però que era necessari.

Pensa que en el passat l’independentisme tenia un comú denominador, però ara és més complicat per ser més heterogeni.

Afirma que hi ha gent treballant perquè l’11-S la gent no surti al carrer i poder dir, ha estat un fracàs.

L’Albano ens explica dues anècdotes referents a Podemos. Quan era Secretari general de Podem, la militància va votar positivament (70% dels vots) a participar en el referèndum de l’1-O. Pablo Iglesias a corre cuita, ja sortia en els mitjans dient “si yo fuera catalán, no votaria”.

La segona i trist anècdota, és que desprès de les atonyinades de l’1-O , en una reunió a Madrid amb tots el Secretaris generals de Podemos de les CCAA, tan sols dos (Teresa Rodríguez i Iñigo Errejon) van dir-li que era intolerable el que havia passat a Catalunya. La resta de Secretaris miraven cap a un altre costat.

L’1-O va ser una gran victòria però posteriorment la societat s’ha adonat d’una nova consciència. Un “pachacuti” (llatinoamericà precolombí) que permet accedir a una veritat que fins un moment donat no es podia veure.

La sensació que va tenir el 3 d’octubre, desprès de sentir el discurs del Rei, era que si en aquell moment ens haguessin demanat sortir al carrer, ho haguéssim fet, fins i tot alguns unionistes.

Troba un paral·lelisme entre el 15-M i l’1-O de gent farta de l’establishment i de que li diguessin què calia fer.

El públic assistent va ser molt actiu a l’hora de fer preguntes/asseveracions.

  • S’afirma que no assolirem res sinó trenquem els ous. El jovent ha de ser conscient que no es pot fer una truita sense trencar-los. Violència no, però trencadissa, sí.
  • L’empresonament del Marcel farà que el jovent es replantegi algunes coses.
  • Es pregunta, per què ningú ens crida al carrer i perquè costa tant parlar en públic, mitjans, xarxes, etc. de la trencadissa d’ous tot informant als catalansque hauran de fer més sacrificis. És una situació complexa, diu.
  • La repetida frase “no ens poden tancar a tots” no ens l’hem creguda en la seva totalitat. Primer cal saber fins a quin punt estaríem disposats a fer sacrificis, però quelcom hem de tenir clar: la por es contagia però la valentiatambé.
  • No es pot confiar en Europa. Tan sols un exemple: mirem que succeeix alMediterrani.
  • A la pregunta, “on són les esquerres espanyoles?”, afirma que primer sónespanyols i desprès d’esquerres. No n’esperem cap compressió nicol·laboració.
  • S’afirma entre el públic, que nosaltres no serem mai independentsmitjançant una taula de diàleg. Aquesta opinió va ser compartida per l’Albano tot dient que és una via esgotada. Hem de considerar que és un confrontament entres dues nacions i que la independència l’ha de guanyar el poble sota un lideratge ferm, però sense polítics.Departament de Comunicació ANC Bellaterra

Davant l’exhibició de Pedro Sánchez, independència és llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.

L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.

D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.

El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.

A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.

En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.