Comunicat sobre la democràcia interna de l’Assemblea

Davant les informacions que s’han publicat darrerament sobre les tensions internes al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, des de l’entitat es volen precisar alguns punts:

  • L’Assemblea compta amb uns Estatuts i un Reglament de règim intern queatorguen tot el poder als seus membres de ple dret i garanteixen diversos mecanismes de democràcia interna. Els membres del Comitè Permanent s’escullen democràticament entre tots els Secretaris Nacionals, i les decisions de l’Assemblea les pren el Secretariat en conjunt en els plenaris que es duen a terme mensualment, sempre en aplicació del Full de ruta vigent.
  • El moviment independentista es troba en un moment estratègic clau on és necessari prendre decisions sobre què cal fer i com. Aquest gran debat es viu dins de l’entitat i és lògic i natural que es formin opinions diverses. Sempre hi ha hagut debats intensos en el si del Secretariat Nacional de l’entitat, i la presència de posicions diverses certifica la transversalitat de l’Assemblea. El tractament obert d’aquests temes en els plenaris del secretariat mostra l’elevat grau de democràcia interna de l’entitat.
  • L’impuls per part de l’Assemblea d’una Llista Cívica es va incloure al Full de ruta pels mateixos socis via esmenes i va ser aprovat pel 96% dels membres de ple dret el maig de 2022.
  • El debat sobre la Llista Cívica tot just comença. És i serà totalment transparent i no serà breu. Els processos de decisió a l’entitat són llargs i democràtics. L’última decisió sobre si l’Assemblea impulsarà o no una Llista Cívica, i la forma que adoptarà -en el cas que s’impulsi- ho decidiran finalment els membres de ple dret de l’entitat.
  • L’Assemblea vol obrir el debat sobre què cal fer per avançar cap a la independència més enllà de la pròpia entitat. Per això fa temps que treballa en l’organització de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà el cap de setmana de l’11 i 12 de març a Barcelona, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la participació de les principals entitats independentistes. La Llista Cívica és un dels punts que es debatran, però no l’únic. De fet hi haurà set ponències que abordaran el front civil, el front institucional i el front internacional.
  • L’Assemblea rebutja les filtracions que hi ha hagut aquestes últimes setmanes, ja que es tracta d’informació confidencial. Tot el Secretariat Nacional està vinculat a un contracte de confidencialitat signat en acceptar el càrrec. Els debats, els acords i les discrepàncies sobre els temes tractats als plens s’han de considerar d’ordre intern i no s’haurien d’haver filtrat mai als mitjans.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

2 de març, a Sant Quirze, projecció del documental musical “No callarem” sobre la repressió als rapers catalans

El dijous 2 de març, a Sant Quirze del Vallés, es farà la projecció del documental “No callarem“. Aquest documental combina entrevistes al rapers Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio que han patit processos judicials, presó i exili per haver fet cançons crítiques amb els poders de l’estat. El documental combina el conèixer el cas de cadascun dels rapers amb actuacions musicals.

La projeció començarà a les 19.00 h a la Patronal. En acabar la projecció podrem parlar amb Clàudia Arribas, una de les directores del documental.

El documental reconstrueix els tres casos a través de converses entre ells i tres cantants: Ana Tijoux conversa amb Valtònyc des de l’exili; es comparteixen les cartes escrites de Pablo Hasel a Bittah (Tribade) des de la presó, i es fa un recorregut per la història d’Elgio com a membre de la Insurgencia de la mà de Yolanda Sey. El documental recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Pablo Hasel a la presó de Ponent de Lleida. Tot acompanyat per una banda sonora única on artistes de l’escena musical actual versionen les lletres condemnades per crear noves cançons des d’estils musicals diversos.

Sinopsi:

Les lletres de Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio no només han sigut condemnades per un sistema judicial en ocasions poc neutral sinó que també els ha convertit en víctimes d’una fabricació mediàtica que els mostra com a villans radicals i enemics de la democràcia.
El film aborda tant des d’una perspectiva personal com artística les experiències que han portat als tres a convertir-se en represaliats polítics així com en les conseqüències que té la repressió a les seves vides, ja sigui per la inhabilitació, l’exili o la presó.