Dolors Feliu, a la xerrada central: “La Llista Cívica ha tornat a posarl’independentisme al centre del debat”

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha assegurat que la Llista Cívica per la Independència ha “reactivat el debat sobre la independència”. Ho ha fet davant d’un Ateneu Barcelonès ple, on ha demanat una gran participació dels socis durant la consulta sobre el projecte que legitimi el resultat, sigui quin sigui. La presidenta ha revindicat els valors de l’entitat on els socis “sempre tenen l’última paraula”. En aquest sentit, ha afirmat que “l’Assemblea seguirà fent el que ha fet sempre: treballar per la independència”.

D’altra banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha defensat que la Llista Cívica per la Independència és una proposta clara i transparent que busca crear un efecte bola de neu que sacsegi el tauler polític. També creu que la Llista Cívica engrescarà l’independentisme, davant la deriva autonomista dels partits independentistes, que està desmobilitzant les bases. En aquest sentit, ha exposat que “la fractura que hi ha en aquests moments és la gent que es queda a
casa o que vota aquests partits amb el nas tapat”.

Aquest acte central per informar a la ciutadania sobre el projecte Llista Cívica per la Independència no és pas el punt final d’aquest cicle de més de 80 xerrades per tota Catalunya. Fins al 13 de març, un dia abans que conclogui el període de votació dels socis al projecte, hi ha encara una vintena d’actes programats.


El llarg termini de votació, que inclou dos caps de setmana, vol facilitar la
participació dels socis. En aquest sentit, aquells associats que ho sol·licitin podran
fer el tràmit presencialment en algunes seus territorials de l’entitat. Tots aquests
moviments demostren l’interès i l’esforç del Secretariat Nacional perquè aquesta
decisió sigui presa amb la màxima participació i amb tota transparència
democràtica.

1 de març, a Bellaterra, taula rodona sobre la Llista Cívica

El divendres 1 de març, a Bellaterra, es farà una taula rodona per debatre sobre la Llista Cívica.

L’acte començarà a 19.00 hores al Centre Cívic, plaça Maragall 4.

5 de març, a Sabadell, debat sobre la Llista Cívica

El dimarts 5 de març es farà a Sabadell un debat sobre la Llista Cívica. Hi participaran Jordi Roset i Lluís Sobrevia defensant els dos punts de vista.

L’acte començarà a les 19.30 al Casal Pere Quart, Rambla 69.

1 de març, a Terrassa, presentació del llibre’Tornem-ho a fer!’

El divendres 1 de març, a Terrassa, és presentarà el llibre ‘Tornem-ho s fer!‘ amb la presència del seu autor, Josep Pinyol, i també de Jordi Pesarrodona.

L’acte començarà a les 19.00 h a l’Aula Magna de LaFACT, Rambla d’Ègara, 340.

22 de març, a Bellaterra, xerrada amb Josep Guia “El País Valencià, entre la catalanitat originària i l’espanyolització sobrevinguda”

El divendres 22 de març, a Bellaterra, es farà una xerrada amb Josep Guia amb el títolEl País Valencià, entre la catalanitat originària i l’espanyolització sobrevinguda“.

L’acte començarà a les 19.30 al Centre Cívic, plaça Joan Maragall, 4.

Josep Guia i Marín (València, 8 de juny de 1947) és un activista polític i professor universitari valencià doctor en Matemàtiques i en Filologia per la Universitat de València, on ha ocupat diversos càrrecs directius. És vicepresident del patronat i professor de la Universitat Catalana d’Estiu i membre dels patronats de les fundacions Gaetà Huguet de Castelló de la Plana i Vicent Andrés Estellés de Burjassot i de la Junta Directiva de la Societat Coral el Micalet de València. Des del 2020 és vicepresident d’Independentistes d’Esquerres.

 

Ha publicat treballs d’investigació en Topologia General i altres sobre la història i la funció de la Universitat, també ha publicat diversos assajos sobre la qüestió nacional catalana: Països Catalans i Llibertat (1983) , És molt senzill, digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988, premi d’assaig Joan Fuster) i Catalunya descoberta (1990).

L’ANC de Bellaterra continua el cicle “Parlem dels Països Catalans”

L’Assemblea Nacional de Catalunya a Bellaterra continua amb el cicle Parlem dels Països Catalans“, un seguit d’actes abordaran com es viu la catalanitat a Catalunya del Nord, a les Illes Balears, al País Valencià, a l’Alguer, a Andorra i al Principat.

Per això comptem amb la participació de ponents representants dels diversos cantons del territori. Primer ha estat l’escriptor i activista de Catalunya del Nord, Joan-Lluís Lluís, continuà el Doctor Bernat Joan i ara és el torn del Doctor Josep Guia.

L’Ajuntament de Barcelona vol limitar el dret a manifestació de l’independentisme

L’Ajuntament de Barcelona pretén coartar el dret a reunió i manifestació de l’independentisme amb una sanció a l’Assemblea Nacional Catalana de 1.501 euros per haver organitzat la manifestació de la Diada de l’11 Setembre de 2023. L’entitat independentista lamenta la voluntat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’intentar limitar un dels drets fonamentals coaccionant l’Assemblea amb una multa econòmica de la Guàrdia Urbanaal·legant que no s’havien demanat les llicències per ocupar l’espai públic.

L’Assemblea vol deixar clar que no permetrà cap atac en aquest sentit i que en cap cas demanarà permís per poder exercir un dret. Recorda que mai s’han demanat llicències per poder muntar l’escenari de la manifestació de la Diadai que s’ha usat una formalitat per coaccionar l’independentisme i limitar el dret a manifestació.

El dret fonamental de reunió no està sotmès a autorització prèvia. Així queda establert tant a la normativa com a la jurisprudència nacional i internacional. Com s’ha fet cada any, es va comunicar la manifestació i, durant els preparatius de la manifestació i l’acte de l’11-S, es van fer les reunions pertinents amb l’Ajuntament per parlar d’aspectes tècnics i per compartir tota la informació i els expedients sobre el funcionament de la mobilització i de l’acte. Ara, cinc mesos més tard, la Guàrdia Urbana ha incoat un expedient per un procediment sancionador a l’Assemblea que representa una greu limitació del dret a la manifestació.

Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana ha demanat l’expedient i la suspensió del termini d’al·legacions per tal d’exercir el legítim dret a defensa. En aquest sentit, l’entitat independentista presentarà recurs davant les instàncies corresponents.

L’Assemblea, que no rep subvencions de cap mena, insta la ciutadania a continuar mobilitzada i a solidaritzar-se per fer front a l’atac fent-se soci de l’entitat o a través d’una aportació a https://assemblea.cat/fes-un-donatiu-2/.

20 de febrer, a Terrassa, presentació del llibre de Joseba Azkarraga, “La llibertat i els drets humans com a objectiu”

El dimarts 20 de febrer, a Terrassa, es presentarà el llibre “La llibertat i els drets humans com a objectiu” de Joseba Azkarraga.

Hi participaran el mateix autor i Manel Márquez i María del Olmo. L’acte començarà a les 19.00 h als Amics de les Arts i Joventuts Musicals, carrer Teatre, 2.

24 de febrer, a Terrassa, xerrada informativa sobre la Llista Cívica

El dissabte 24 de febrer, a Terrassa, es farà una xerrada sobre la Llista Cívica.

Hi participaran els membres del Secretariat Uriel Bertran i Josep Lluís Rodríguez.

L’acte començarà, a les 19.00 h, al local del carrer Torrent, 153.

27 de febrer, a Rubí, xerrada informativa sobre la Llista Cívica

El dimarts 27 de febrer, a Rubi, es farà una xerrada sobre la Llista Cívica.

Hi participaran els membres del Secretariat Olga Gonzàlez i Francesc Salvador.

L’acte començarà a les 19.00 h al local del carrer Llobateras 65.

20 de febrer, a Viladecavalls, xerrada informativa sobre la Llista Cívica

El dimarts 20 de febrer, a Viladecavalls, es farà una xerrada sobre la Llista Cívica.

Hi participaran els membres del Secretariat Olga Gonzàlez i Francesc Salvador.

L’acte començarà a les 19.00 h a la Biblioteca Pere Calders.

20 de febrer, concentració per la llibertat de Julian Assange

Julian Assange corre el greu perill de veure’s extradit del Regne Unit als Estats Units en poc temps. Un cas que podríem titllar de “terrorisme d’estat”. Si es portés a terme aquesta extradició, es crearia un gravíssim precedent per a la llibertat de premsa i la qualitat democràtica i transparència del món de la informació. 

És per aquest motiu que us convoquem el dimarts, 20 de febrer, a les 19hores, davant del Consolat Britànic (avinguda Diagonal, 477- Pl. Francesc Macià) per reclamar l’alliberament de Julian Assange.

29 de febrer, a Sant Quirze, debat sobre la Llista Cívica

El dijous 29 de febrer, a sant Quirze del Vallés, es farà un debat sobre la llista cívica.

L’acte començarà a les 19.00 hores a la biblioteca Marcel Ayats

Comunicat davant de les desinformacions interessades publicades recentment

Davant de les desinformacions interessades que s’han publicat recentment volem aclarir que:

  • L’impuls a una llista cívica és en el Full de ruta del 2022 (abans que entrés l’actual Secretariat Nacional). S’hi manté en el Full de ruta del 2023 amb més concreció. Tots dos fulls de ruta van ser aprovats pels socis amb àmplies majories. 
  • Quan es parla de la “direcció” de l’Assemblea es tergiversa sovint el concepte. Som una entitat assembleàriaL’òrgan de govern és el Secretariat Nacional, format actualment per més de seixanta persones, totes elles escollides pels socis. Totes les decisions es prenen per àmplies majories en els plenaris que fa cada mes aquest òrgan. Els socis, a més d’escollir el Secretariat Nacional, també decideixen el Full de ruta i se’ls consulten les decisions més transcendents. 
  • El mes de desembre, el Secretariat Nacional va aprovar, amb un suport del 90%, la creació d’un grup de treball que articulés la proposta de la llista cívica
  • Al plenari del mes de gener, aquest grup de treball (format per una trentena de secretaris nacionals) va presentar, ben definit, el projecte de la Llista Cívica per la Independència, la pregunta i el termini de 14 dies per votar a la consulta, així com la posada en marxa d’una pàgina web informativa. Va ser aprovat pel Secretariat Nacional amb un suport del 80% i menys del 10% en contra.
  • Actualment, s’està explicant el projecte a través d’una web, de comunicació interna, de les XXSS, i de xerrades a tot Catalunya (se’n faran prop de vuitanta), on participaran unes 5.000 persones.
  • Si els socis avalen el projecte de la Llista Cívica per la Independència, l’Assemblea impulsarà una agrupació d’electors INDEPENDENT de l’entitat, perquè es presenti a les pròximes eleccions al Parlament. 
  • Demanem respecte per a tots els socis que van escollir aquest Secretariat Nacional, que han aprovat els últims dos fulls de ruta a les Assemblees Generals Ordinàries de 2022 i 2023, i que de l’1 al 14 de març decidiran si estan d’acord que l’entitat impulsi aquesta iniciativa.


Comunicació
Assemblea Nacional Catalana

23 de febrer, a Sant Llorenç Savall, xerrada sobre la Llista Cívica

L’Assemblea lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit no jutjar a tots els comandaments de la policia espanyola per l’1-O

L’Assemblea Nacional Catalana, que exerceix d’acusació popular, lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit deixar fora del judici cinc comandaments de la policia espanyola per les seves actuacions durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre del 2017. El tribunal ha desestimat asseure’ls al banc dels acusats tot i haver demanat fonamentadament que anessin a judici i que la sala hagi valorat la “temeritat” i la “passivitat culpable” dels comandaments.

Tot i això, l’Assemblea celebra que, gràcies a la tasca duta a terme com a acusació popular, quaranta-sis policies espanyols s’hauran d’asseure al banc dels acusats per les seves actuacions a l’1-O imputant-los delictes de lesions i contra la integritat moral, després que el jutge hagi vist moltes evidències que indiquen que es podrien haver comès abusos policials.

El tribunal estableix que “els fets descrits van més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament algunes conductes que podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionaris públics”. De fet, l’Audiència de Barcelona retreu que alguns agents mentissin dient que no eren al lloc dels fets, tot i que el material audiovisual aportat ho desmenteixi taxativament.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, demana “seguir ferms” contra les vulneracions de drets humans que ha comès la policia espanyola. “Des de l’Assemblea fa molt de temps que destinem temps, recursos i esforços per combatre la maquinària de repressió espanyola”, ha subratllat. D’altra banda, Feliu ha lamentat que “alguns comandaments hagin quedat impunes tot i que hagi quedat sobradament provat que van ser el braç armat del ‘A por ellos’”.

L’Assemblea, com a acusació popular junt amb Òmnium i Irídia, ja treballa en el següent pas que serà  formular les acusacions concretes per cada un dels 46 policies així com preparar les proves pel judici que serà llarg i complicat atès el nombre de persones que seuran al banc dels acusats.