Monthly Archives: Juliol 2024

jul. 31 2024

Comunicat sobre el preacord d’ERC per la investidura de Salvador Illa

El preacord amb el PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat aprovat per l’Executiva Nacional d’ERC tindrà funestes conseqüències per a Catalunya, per al moviment independentista i per a Esquerra Republicana. L’única esperança és que els seus militants el rebutgin. 

GREUS REPERCUSSIONS PER A CATALUNYA

La història jutjarà amb severitat els dirigents que han aprovat votar com a president de la Generalitat una persona que va defensar la brutalitat policial de la Policía Nacional i la Guardia Civil contra pacífics ciutadans el Primer d’octubre de 2017 i va donar suport a la intervenció de la Generalitat i la dissolució del Parlament en l’aplicació de l’article 155.

Per assolir aquesta investidura aquests dirigents han presentat de manera triomfalista un preacord amb el PSC, sense el compromís del PSOE, que és imprescindible per canviar les lleis espanyoles. Per exemple, no és possible la solució al conflicte amb l’Estat espanyol només amb un ampli consens a Catalunya. L’Estatut d’Autonomia de 2006 el tenia i va fracassar perquè va ser desnaturalitzat pel Tribunal Constitucional. Sense la implicació dels socialistes espanyols els punts més rellevants del preacord són simples bons desitjos. 

Els dirigents republicans han posat el focus en el «Concert Econòmic Solidari» que no traurà el nostre país del sistema de finançament autonòmic comú. Perquè el preacord deixa clar que la relació bilateral amb l’Estat és compatible amb la participació en òrgans multilaterals; és a dir, la situació actual. Aquesta glorificació és calcada a la que van fer els dirigents d’ERC al sistema de finançament autonòmic de 2009. Havia d’aportar 3.800 milions d’euros i només va comportar grans retallades els anys següents en ensenyament, sanitat, inversions i en general al nostre estat del benestar.

Al mateix temps que aprovava el preacord, l’Executiva d’ERC ratificava que el partit passava a l’oposició. Aquest fet que demostra que no creuen que els nombrosos apartats del preacord, entre els quals el Concert Econòmic Solidari, es facin realitat. Suposa esperar que el govern de Salvador Illa portarà a terme el programa d’ERC. Amb aquest pas a l’oposició els hipotètics rèdits polítics del fabulós preacord se’ls emportaria el partit socialista.

De manera significativa el PSC-PSOE no ha dit res sobre la interpretació del preacord d’ERC, indicant als militants d’ERC «voteu-nos i digueu el que vulgueu». Tampoc els mitjans de comunicació espanyols s’han escandalitzat. Fonts del PSOE han dit: «vamos a respetar los plazos y a las bases de ERC», perquè saben que es tracta d’una operació de màrqueting polític per guanyar la consulta; un cop assolida, incompliran els acords.

GREU DIVISIÓ EN EL MOVIMENT INDEPENDENTISTA

El preacord d’ERC amb els socialistes aguditzarà la divisió de l’independentisme. El president Puigdemont, destituït il·legítimament i que ha passat set anys a l’exili, s’ha compromès a assistir a la sessió d’investidura del Parlament. Serà detingut a causa del cop d’estat judicial del Tribunal Suprem espanyol tergiversant el concepte de malversació. L’Assemblea ens preparem per donar-li el més ampli suport. 

Malgrat que la repressió de l’independentisme continua, malgrat que l’Estat espanyol no executa ni la meitat de les inversions compromeses, els actuals dirigents d’ERC mantenen el seu compromís amb la «normalització institucional, política i social» que propugnen els socialistes espanyols. Una normalització que és rendició perquè suposa l’acatament de la ridícula autonomia que han deixat les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra la voluntat dels catalans expressada en referèndum. Aquesta opció suposa una fractura profunda en el moviment independentista que l’Assemblea crida a superar.

GREUS RESULTATS PER A ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA 

Els dirigents d’ERC podien triar entre la dignitat d’unes noves eleccions o la ignomínia d’aprovar la investidura de Salvador Illa. La por a la repetició d’eleccions; la por a uns resultats pitjors als obtinguts des de les eleccions municipals de l’any passat els ha portat a triar la ignomínia.

Tanmateix, tot i optar per la vergonya, la direcció republicana es pot trobar amb unes eleccions espanyoles a finals d’any. Perquè la hipotètica detenció del MHP Puigdemont faria impossible la «normalització-rendició» i repercutiria al carrer i al Congrés dels Diputats. En aquests nous comicis s’aguditzaria la davallada dels resultats electorals d’ERC.

Tornem-ho a dir: la gran esperança són els militants d’Esquerra: només el seu vot en la consulta pot aturar la investidura de Salvador Illa i la deriva de la seva direcció. Serà el primer pas per refer la unitat de l’independentisme.

jul. 25 2024

L’Assemblea, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN fan una crida a convertir la Diada Nacional en una gran manifestació de país

L’Assemblea, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN fan una crida a la societat civil perquè la propera Diada Nacional de Catalunya es converteixi en una gran manifestació de país sota el lema Tornem als carrers: Independència. Justícia, país, futur. Ho han anunciat els presidents i portaveus d’aquestes sis organitzacions en una roda de premsa davant de l’Arc de Triomf de Barcelona, on han volgut visualitzar un front comú que demostri que l’independentisme està disposat i preparat per encapçalar aquest nou cicle, des de la transversalitat i pluralitat del moviment. Per això, la manifestació de l’Onze de Setembre comptarà amb la participació d’entitats de la societat civil, de defensa de drets, de l’àmbit sindical, del món municipalista, cultural, cooperativista i polític.

En aquest sentit, tant el president de l’ANC, Lluís Llach, com el president d’Òmnium, Xavier Antich, consideren que aquest pròxim 11 de setembre ha d’exemplificar la unitat del moviment. “Aquest 11 de Setembre l’hem volgut organitzar comptant amb les principals entitats del país que també treballen per la independència. Ho farem conjuntament i sense renunciar a res”, ha explicat Llach, que ha insistit: “Hi hem de ser tots, no espereu que us vinguem a buscar. Les conseqüències de la dependència no s’esperen. L’independentisme és l’únic projecte de futur per a un país més just políticament i socialment. Tornem als carrers amb determinació i unitat.” Per la seva part, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha fet una crida a convertir la Diada Nacional en una “gran manifestació de país”. “Fem un front comú per tornar a

demostrar que l’independentisme és fort, transversal, intel·ligent i madur estratègicament”, ha afirmat, i ha advertit: “Les urnes ens avisen que hi ha cada vegada més independentistes desencantats i decebuts, però als carrers no en pot faltar ni un, perquè és precisament aquí on rau la nostra principal força”.

Des de l’àmbit municipalista, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, també ha fet una crida al món local a sortir als carrers per mostrar que, des dels municipis, l’objectiu continua intacte: “Sortim al carrer per reivindicar la Sobirania que ens fa falta, que és tota. La d’un país que ho té tot per guanyar. Fem una crida al món local a sortir aquesta Diada per mostrar que des dels municipis el nostre objectiu continua intacte”.

Teresa Vallverdú, membre del Govern del Consell de la República, ha instat a seguir “units” i ser “generosos” en aquesta mobilització: “La internacionalització de la causa catalana encara és un front imprescindible per assolir objectius. Només podem dignificar la nació catalana si tornem als carrers i si no oblidem l’objectiu d’alliberament nacional, encara que això comporti oblidar les diferències”.

També des de la Intersindical-CSC, Ester Rocabayera, ha recordat que la llibertat nacional també és “poder decidir el marc de relacions laborals” propi que respongui a la realitat, el context econòmic i les reivindicacions pròpies. Per això, ha instat a sortir als carrers per “dir ben fort que cal un model productiu per les persones, socialment útil, amb indústria sostenible i salaris dignes per disposar d’un sistema de protecció social fort per a tothom”.

El president del CIEMEN, David Minoves, ha afegit finalment que cal mobilitzar-se per defensar “un país cohesionat que defensi la seva diversitat i una identitat nacional construïda amb l’empelt de totes les persones que han arribat durant els darrers anys i que aturi el discurs d’odi i la segregació de la solidaritat”. Així mateix, ha defensat els drets col·lectius dels catalans “des d’un internacionalisme solidari”.

Una mobilització descentralitzada amb epicentre a Barcelona

Enguany, la mobilització serà descentralitzada i es farà de forma simultània a diverses

ciutats. A Barcelona, es farà una manifestació que començarà a les 16 h a l’Estació de França i es dirigirà cap a Arc de Triomf, on a les 17.14h se celebrarà l’acte polític unitari. En paral·lel, també hi haurà mobilitzacions a Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. Cada localitat denunciarà diverses conseqüències de la dependència amb l’Estat Espanyol. “Fer una mobilització descentralitzada ens ajudarà a reactivar tot el país. Hem de ser molta gent a tot arreu. Estar sotmesos al Regne d’Espanya és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes i per al futur econòmic de Catalunya”, ha assegurat la coordinadora de la Comissió de Mobilització de l’ANC, Elisenda Romeu. “Des de cada un dels 5 punts, denunciarem greuges que patim pel fet de pertànyer a l’Estat espanyol, estretament vinculats a l’espoli fiscal”, ha explicat.

A la convocatòria de mobilització hi han donat suport entitats com Jovent Republicà, la JNC, l’Eina, Joves Demòcrates, l’Associació de Memòria Contra la Tortura, la Sectorial de Persones Represaliades, LlibertatPremsa.cat i Desobediència Civil, entre d’altres.

jul. 23 2024

Més d’un miler de persones participen en les primeres xerrades del cicle “Reactivem-nos”

Sota el clam “Reactivem-nos“, el president Lluís Llach i el coordinador de la Comissió d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, han desbordat els ateneus i teatres amb gairebé 1.500 persones que s’han aplegat en les primeres xerrades.

En aquest cicle de trobades participatives, Llach i Pesarrodona han escoltat les bases per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea. Les han atiat també amb argumentari contra els greuges que implica la dependència d’Espanya i amb la importància d’entendre que cal deslligar-nos de l’Estat i ser independents.

Fins ara se n’han fet set, a diversos llocs, que han convocat ja més d’un miler d’independentistes: Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Olot, Tarragona, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar de Dalt i assemblees exteriors (via zoom).

En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat. Aquest és el llistat de les que es faran aquesta setmana:

  • Dimarts 23: Sant Feliu de Guíxols.
  • Dimecres 24: Figueres.
  • Dijous 25: Granollers.
  • Divendres 26: Moià.
jul. 20 2024

L’Assemblea aprova la creació d’una Comissió d’Estructures de País i proposa una “agenda per la independència”

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, en el ple presencial que ha celebrat a Valls, ha aprovat la creació d’una Comissió d’Estructures de País i una declaració política sobre la possible convocatòria de noves eleccions.

La nova Comissió d’Estructures de País estarà formada per diversos grups que elaboraran treballs sectorials (Defensa; Economia i Transició Energètica; Geopolítica i Relacions Internacionals; Llengua i Cultura; Migració i Inserció Social; Protecció Pública, Salut i Habitatge; Terra, Pagesia i Consum Agrari o Territori i Infraestructures) per a desenvolupar les pràctiques encaminades tant a la proclamació de la independència com a mantenir-la, un cop decretada.

Després del fracàs de sostenir la declaració d’independència, i amb l’experiència acumulada d’aleshores ençà, “és prou evident que qualsevol treball d’aquest caràcter emprès per l’ANC no pot tenir un rol secundari respecte a les institucions, sinó que ha de disposar d’autonomia per garantir-ne l’aplicació i el manteniment quan s’haurà proclamat de nou la independència”.

Pel que fa a la declaració política aprovada, l’Assemblea proposa als partits i a les entitats independentistes debatre una “agenda per la Independència” a la legislatura vinent si hi ha majoria independentista.

L’Agenda per la Independència planteja exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d’estat que Catalunya necessita per afrontar els reptes democràtics, lingüístics i econòmics que n’amenacen la supervivència com a nació avançada.

L’agenda que inicialment l’Assemblea proposa als partits independentistes inclou:

  • Una campanya de mobilitzacions i denúncia de les conseqüències de l’espoli fiscal, que es combinaria amb una iniciativa per la sobirania fiscal que el Parlament presentaria a les Corts espanyoles.
  • L’elaboració i presentació mitjançant una iniciativa legislativa popular de la “Carta per la llengua catalana”, que aplegaria totes les mesures legals necessàries per garantir el futur de la nostra llengua.
  • La creació d’un sistema judicial català.
  • La projecció internacional de la demanda independentista, recuperant una eina com el Diplocat per preparar el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.
  • La culminació de l’escalada de tensió i nou embat per fer efectiva la independència. Davant la negativa espanyola a les lleis imprescindibles per garantir el nostre futur nacional, el Parlament de Catalunya presentaria l’exigència de la independència a les Corts espanyoles, mitjançant la fórmula d’una reforma constitucional. El rebuig d’aquesta proposta esdevindria el detonant de la nova confrontació amb l’Estat. Els diputats i senadors independentistes abandonarien el Congrés i el Senat espanyols. A continuació, el president de la Generalitat convocaria eleccions constituents al Parlament de Catalunya.

Davant l’escenari de noves eleccions, l’Assemblea planteja a Junts, ERC i la CUP que acordin un programa compartit basat en l’Agenda per la Independència, un pacte que podria denominar-se Entesa per la República. Per a l’entitat independentista, la seva signatura esdevindria un revulsiu per recuperar la majoria electoral independentista.

jul. 15 2024

24 de juliol, a Matadepera, acte amb Josep Costa

El dimecres 24 de juliol, a Matadepera, es farà una xerrada amb Josep Costa sobre el present i el futur de l’independentisme.

L’acte començarà a les 19.00 h al Casal de Cultura.

jul. 13 2024

Llach, davant una plaça de Sant Jaume plena a vessar contra el cop judicial: “Alcem-nos fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats”

Milers de manifestants han omplert de gom a gom la Via Laietana i, després, la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el cop judicial que els jutges espanyols estan perpetrant contra la llei d’amnistia. La manifestació contra el cop d’estat judicial espanyol s’ha convocat sota el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència” i hi han donat suport, entre altres, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, els CDR, la Intersindical, la Comissió de la Dignitat, Alerta Solidària, Òmnium Cultural, Junts, CUP, Voluntaris per la República, l’Associació Memòria Contra la Tortura i diversos grups de suport de persones represaliades. La manifestació s’ha convocat després que el Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, el cas 23S dels CDR encara està obert i, en canvi, s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre.

Un cop la capçalera ha arribat davant del Palau de la Generalitat, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola, s’han llençat 200 quilograms de pa sec mentre sonava “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”, de la cançó ‘Tot explota pel cap o per la pota’ d’Ovidi Montllor. Tot seguit, el president Lluís Llach ha pronunciat un discurs. “Ens alcem contra la rebel·lió judicial fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats puguin tornar lliures a casa”, ha clamat. En aquest sentit, Llach ha assegurat que la judicatura espanyola “prevarica” prenent decisions polítiques contra el poder legislatiu per “intentar aturar l’independentisme”. En una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, Llach ha reclamat a Esquerra Republicana que “no faci cap col·laboració activa o passiva” amb el PSC: “No ens faci president en Salvador Illa!”.

En paral·lel, coincidint amb la manifestació a Barcelona, les assemblees exteriors de l’Assemblea s’han manifestat davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món per denunciar, davant la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol.

jul. 13 2024

L’Assemblea posa a la venda la samarreta de la Diada

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posa a la venda avui dissabte, 13 de juliol, la samarreta de la Diada 2024. Ja es pot comprar a la botiga en línia de l’ANC, a la seu nacional (carrer Marina, 315, de Barcelona), i d’aquí a uns dies a les parades de les assemblees territorials per tot Catalunya.

Enguany la samarreta és de color verd amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. El verd escollit és el “verd voluntari”, que busca imitar les armilles que històricament han lluït els voluntaris de l’Assemblea a les manifestacions o concentracions independentistes i que són imprescindibles. Com sempre, està fabricada i produïda a Catalunya, en concret a Mataró, en teixit tècnic 100% polièster. A més, aquest any la samarreta de la Diada llueix una fletxa i el lema “Fem més curt el camí. Independència”. El paquet de la Diada consta de la samarreta de l’11S i d’una bossa de roba de tires de color blanc amb el mateix lema.

La samarreta és una de les vies principals de finançament de l’Assemblea per organitzar la històrica manifestació de la Diada de l’11 de Setembre i la resta de campanyes. Cal recordar que l’Assemblea no rep cap subvenció pública i està sustentada econòmicament només per les aportacions dels socis, pel marxandatge i les donacions. És per això que la samarreta de la Diada és una via important perquè els catalans puguin aportar el seu granet de sorra per mantenir viu l’embat contra l’Estat espanyol, que comanda l’ANC amb les campanyes per la independència de Catalunya.

jul. 12 2024

Convocatòries al Vallès Occidental per anar a la manifestació de Barcelona

Aquestes són les convocatòries que es fan al Vallès Occidental per anar a la manifestació de Barcelona.

  • Bellaterra: 15.45 h a l’estació dels FGC de Bellaterra.
  • Cerdanyola del Vallès: a les 15.55 a l’estació de RENFE de Cerdanyola-Ripollet.
  • Sabadell: passeig de la Plaça Major a 2/4 de 4 de la tarda, a l’estació dels Ferocarrils de la Generalitat de Catalunya a l’últim vagó.
  • Sant Cugat del Vallès: a les 16.00 a l’estació dels FGC.
  • Sant Quirze: a les 15.40 h a l’andana de l’estació dels FGC de Sant Quirze.
  • Terrassa: cita a les diferents estacions de la ciutat. 15.31 Nacions Unides, 15.33 Estació del Nord, 15.35 Vallparadís, 15.38 Rsmbla.
jul. 12 2024

15 de juliol, a Rubí, “Tres catalans que van aconseguir la independència de l’Argentina”

El dilluns 15 de juliol, a Rubí, es farà l’acte amb el títol “Tres catalans que van aconseguir la independència de l’Argentin“ a càrrec de Diego Arcos.

L’acte començarà a les 19.00 al local de la Assemblea Nacional Catalana, carrer Llobateres 65.

jul. 11 2024

L’Assemblea i l’UNPO envien una queixa als relators especials de l’ONU per denunciar l’abús d’acusacions de terrorisme contra activistes catalans per part de l’Estat espanyol

L’Assemblea i l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) han enviat una queixa conjunta a diversos relators especials de Nacions Unides on denuncien la repressió continuada de l’Estat espanyol i l’ús de legislació antiterrorista contra el moviment d’autodeterminació de Catalunya.

L’informe, enviat ahir als experts de l’ONU, detalla nombroses violacions de drets civils i polítics relatius a la llibertat d’expressió, llibertat de reunió i associació, dret a participar en els afers públics, dret a la privacitat i dret a la dignitat.

Aquestes violacions de drets humans formen part d’un patró de repressió sistèmica i d’assetjament judicial contra activistes i representants catalans per part de les autoritats espanyoles, que han intensificat la criminalització del moviment d’autodeterminació català, etiquetant-lo com a violent i recorrent a un poder judicial extremadament polititzat per abordar i silenciar el moviment, especialment des del referèndum del 2017.

L’ús de mecanismes antiterroristes contra dissidència política i defensors de drets humans és extremadament preocupant, i alinea l’Estat espanyol amb altres estats cada vegada més autoritaris, que utilitzen els conceptes d’”unitat nacional” per justificar la repressió de moviments d’autodeterminació, de minories nacionals i de poblacions indígenes.

L’UNPO és una organització internacional dedicada a defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres d’arreu del món, que inclouen pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. L’Assemblea representa Catalunya a l’UNPO des de 2018, com a part de la seva estratègia internacional, i actualment n’ocupa la vicepresidència amb l’expresidenta de l’Assemblea Elisenda Paluzie.

La col·laboració entre ambdues entitats ha sigut molt profitosa i ha dut a la publicació de l’informe Eines de repressió (Tools of Repression), així com a la presentació d’una queixa conjunta sobre l’ús de Pegasus contra membres de l’Assemblea als relators especials de l’ONU el 2022. Aquesta va provocar un comunicat dels experts de l’ONU que va denunciar l’escàndol d’espionatge Catalangate i va demanar una “investigació immediata, independent, transparent, imparcial i efectiva”, com també reparacions per part de l’Estat espanyol.

jul. 7 2024

L’Assemblea presenta per sorpresa la samarreta de la Diada al Canet Rock

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat per sorpresa en el festival Canet Rock la samarreta de la Diada 2024. El president Lluís Llach l’ha fet pública posant-se-la  durant l’actuació conjunta amb tots els integrants de la banda CanetRock interpretant el clàssic “Que tinguem sort”

La samarreta és una de les vies principals de finançament de l’Assemblea per organitzar la històrica manifestació de la Diada de l’11 de Setembre. Cal recordar que l’Assemblea no rep cap subvenció pública i està sustentada econòmicament només per les aportacions dels socis i pel marxandatge. És per això que la samarreta de la Diada és una via important perquè els catalans puguin aportar el seu granet de sorra per mantenir viu l’embat contra l’estat espanyol, que comanda l’ANC amb les campanyes per la independència de Catalunya.

Enguany, la samarreta és de color verd amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. A més, aquesta llueix una fletxa i l’eslògan “Fem més curt el camí. Independència”. Com sempre, està fabricada i produïda a Catalunya en teixit tècnic 100% polièster. Aprofitant l’aparició del president Llach a l’escenari amb la nova samarreta, s’han posat a la venda en primícia i en exclusiva unes poques unitats a la parada que l’Assemblea ha posat en el recinte del Canet Rock, tot i que no serà fins al pròxim dissabte 13 de juliol que es podran comprar a la botiga en línia de l’assemblea, a la seu nacional (Marina, 315 de Barcelona) i posteriorment a les parades de les assemblees territorials per tot Catalunya.

jul. 4 2024

Aquest és l’InformeCAT 2024 de la Plataforma per la Llengua

Font: Plataforma per la Llengua

L’InformeCAT 2024 revela que un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença, fet que facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària

A les Illes Balears, el 54, 2% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català,  mentre que al País Valencià el 9,4 % dels residents que no parlen valencià amb la família sí que l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 % a la feina

Plataforma per la Llengua publica aquest dimecres, 3 de juliol, la tretzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic

Vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. És una de les dades més destacades de la tretzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.

Aquesta dada, extreta de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”. L’enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d’adhesió a l’afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.

Pel que fa a altres possibles elements d’identitat, els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre “ser realment català” i tenir avantpassats catalans, i un 6,0  al vincle entre la identitat i tenir l’estatus legal de ciutadà (notes, en el cas dels castellanoparlants, del 2,4 i del 5,8, respectivament). Si es preguntava per la identitat espanyola, la vinculació amb la llengua espanyola augmentava per als castellanoparlants i es reduïa per als catalanoparlants. Així, el 62,3 % de castellanoparlants posaven un 8, un 9 o un 10 a l’afirmació “és important ser capaç de parlar en espanyol per ser realment espanyol”mentre que només pensaven igual el 43,5 % dels catalanoparlants. De manera similar, pel que fa a la vinculació entre identitat espanyola i el fet de tenir avantpassats espanyols, la nota mitjana d’adhesió entre els castellanoparlants era del 4,4 i, entre els catalanoparlants, del 2,6.

Per a Plataforma per la Llengua, aquesta dada fa palès que un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d’emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua. Això passa a Catalunya, però, com recull l’InformeCat 2024, també a Andorra: al Coprincipat, quatre de cada cinc residents creuen que parlar habitualment la llengua és important per considerar que s’hi està ben integrat. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua als nouvinguts.

Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és cabdal per assegurar el futur del català en un context marcat per dos factors. D’una banda, l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol imposa el coneixement del castellà a tothom i això incentiva que els nouvinguts en prioritzin l’aprenentatge i converteix el català en redundant. D’altra banda, l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua redueix la presència ambiental del català i contribueix a la seva residualització. Tanmateix, la identificació de la llengua amb la comunitat política facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària en moments de grans canvis i pressions estructurals. Així, mentre els catalanoparlants s’identifiquin amb la llengua, la valorin, la reivindiquin i la vulguin compartir, el català tindrà futur.

A les Illes Balears i al País Valencià, dificultats però la llengua encara reté certs d’espais d’ús

L’InformeCAT 2024 recull dades d’arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l’Institut Nacional d’Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.

Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l’InformeCat indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.

Entre aquesta població, l’ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.

50 dades sobre l’estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l’empresa i els serveis, l’educació, la justícia, o Internet

A més d’aquestes dades, l’InformeCAT 2024 també recull dades com les següents:

  • A Catalunya, el 52,3 % dels joves parlants de llengües no oficials volen parlar català a la feina.
  • Un 69,9 % de la població de Catalunya considera força o molt important l’etiquetatge en català a l’hora de comprar un producte.
  • Els centres de català de titularitat del govern d’Andorra incrementen el nombre d’alumnes en el 122,9 %.
  • El 86 % dels joves de 18 a 24 anys de l’Estat francès són favorables a l’ensenyament de les llengües dites regionals a l’escola pública.
  • Cap de les vuit denúncies presentades per Plataforma per la Llengua des del 2022 contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics han suposat l’obertura d’un procediment sancionador per depurar possibles responsabilitats.
  • Només el 25,6 % dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant del País Valencià hi usen el valencià en la mateixa proporció que el castellà o més.
  • La delegació algueresa de l’ONG del català celebra 10 anys d’activitat.
  • El 67,8 % dels exàmens de la Selectivitat del juny del 2023 a les Illes Balears es van respondre en llengua catalana.

L’InformeCAT 2024 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L’entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.

By nani • Posted in Eines
jul. 4 2024

L’Assemblea denuncia un cop d’estat judicial en l’aplicació de l’amnistia i convoca una mobilització sota el lema ‘Desobeïm els jutges espanyols. Independència’

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat avui dijous en una roda de premsa un cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia. El Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i en canvi s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre. Davant d’aquest atac a la democràcia i a la separació de poders, l’ANC ha convocat una manifestació el dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, amb el lema “Desobeïm els jutges espanyols. Independència”.

El president, Lluís Llach, acompanyat de l’advocada Pilar Rebaque, membre de la sectorial de l’ANC de persones represaliades, i la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha carregat contra el nou atac a l’independentisme que representen les irregularitats en l’aplicació de la llei d’amnistia. Davant d’aquests moviments judicials, Llach ha explicat que s’ha contactat amb altres entitats independentistes per plantejar la necessitat de “protestar enèrgicament” i ha fet una crida a adherir-se a la manifestació. El president de l’entitat ha exigit als partits catalans que donen suport al govern espanyol que “tenen l’obligació de forçar-lo a enfrontar-se” a les maniobres d’una judicatura en rebel·lia. “Com a representants de la societat civil, ens sentim amb el dret, i tenim l’obligació, d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha proclamat.

Pilar Rebaque, advocada especialitzada en defensar represaliats, ha explicat en detall la no aplicació de la llei d’amnistia a tot l’independentisme. “El problema no és que s’està fent una interpretació jurídica, sinó que s’està fent una interpretació política”, ha apuntat. La lletrada ha advertit que ens trobem en “una situació de doble estat” on els independentistes “són l’enemic de l’Estat” i a qui “no se’ls aplica la mateixa llei”.

La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha detallat que l’Assemblea convoca una manifestació el pròxim dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, que sortirà des de la plaça Urquinaona amb Via Laietana i es dirigirà fins al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola. Coincidint amb la manifestació de Barcelona, les assemblees exteriors de l’ANC es manifestaran, alhora, davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món amb l’objectiu de denunciar, davant de la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol per mantenir la repressió contra els independentistes catalans i alhora garantir la impunitat dels policies que van agredir violentament el Primer d’Octubre ciutadans pacífics que només volien votar.

jul. 3 2024

L’Assemblea apel·la a Junts, ERC i la CUP a no donar cap suport actiu o passiu a la investidura d’Illa

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat una declaració política que apel·la a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP a no proporcionar cap suport actiu o passiu a l’eventual investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa. L’Assemblea adverteix que els partits independentistes no poden votar un candidat que en el conflicte amb l’Estat espanyol va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i que defensa les posicions de les institucions espanyoles i els seus tribunals.

Catalunya es troba en una cruïlla històrica per al seu futur com a nació avançada. En aquest entreforc el Secretariat Nacional reclama als partits independentistes no facilitar la presidència al candidat socialista. El seu relat des de fa anys presenta el procés independentista com la causa de la suposada fractura de la convivència a Catalunya i la seva decadència, quan la realitat és la contrària: la dominació espanyola genera la inestabilitat política, la baixa qualitat de la nostra economia, la desnacionalització del nostre país i la degradació del seu medi natural. A més, els partits d’obediència catalana no poden fer president de la Generalitat un candidat que utilitza sistemàticament la llengua castellana en els seus actes públics i que castellanitza topònims i ciutats. Un president de la Generalitat amb aquesta pràctica degradarà el prestigi i l’ús social del català.

Per tot això, el Secretariat Nacional anuncia que l’Assemblea respondrà davant una eventual investidura de Salvador Illa intensificant el pla de mobilitzacions.

D’altra banda, en el moment del retorn, el Secretariat Nacional creu que el MHP Carles Puigdemont mereix el reconeixement del poble català pels seus anys d’exili i per la tasca de projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya. Un reconeixement que esdevindrà defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intenta arrestar-lo. En aquest sentit, l’Assemblea estarà llesta i preparada per rebre i acompanyar Puigdemont en un retorn sense qualsevol ombra de partidisme.

El Secretariat Nacional també ha aprovat un altre document que conté un seguit de prioritats per encaminar l’acció política de l’Assemblea pels pròxims dos anys de mandat per revertir la situació d’estancament i desencís de l’independentisme.

jul. 2 2024

L’Assemblea, Òmnium i Irídia recorrerem l’amnistia contra els policies acusats de cometre violència policial durant el Primer d’Octubre

L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia recorrerem la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’1 d’Octubre de 2017. Les tres entitats, personades com a acusació popular -en el cas d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium- i acusació particular i popular -en el cas d’Irídia- al·legarem en els recursos que la brutalitat policial perpetrada per part dels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l’Estat.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia insistim que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.

Les tres entitats, que formalitzarem els recursos durant els pròxims dies, hem denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en aquest causa. Lamentem també que, set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.