El Parc Natural dels Ports es va crear l’any 2001 i avui, 24 anys més tard, encara no s’ha redactat el pla de prevenció.
Hi ha manca de consens entre els gestors del Parc, el cos de Bombers i els ajuntaments sobre les actuacions a fer per prevenir els incendis forestals.
Les recents declaracions als mitjans de comunicació d’alguns dels alcaldes afectats per l’incendi de Paüls han fet pública la queixa de les restriccions que s’apliquen al Parc Natural per fer actuacions de prevenció i extinció d’incendis.
Conclusió: no hi ha pla de prevenció, perquè no s’ha tingut voluntat política de tirar-lo endavant. A hores d’ara, tot el que estan fent són pegats. Hi ha un problema estructural amb mala gestió i malbaratament de recursos. Ja que el problema de fons és la manca de recursos econòmics a causa de l’espoli fiscal que patim, ja que els pocs de què disposem com a territori colonitzat només donen per anar saltant i apagant focs.
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha publicat recentment les seves observacions i recomanacions finals al Regne d’Espanya després de revisar la seva implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) durant la 144a sessió del Comitè (23 de juny – 18 de juliol de 2025).
El Comitè ha expressat la seva preocupació per la manca d’implementació de recomanacions anteriors sobre Catalunya, així com per qüestions persistents com ara els discursos d’odi, la violència policial excessiva i l’efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió que comporten les activitats de vigilància. L’ANC i l’UNPO havien presentat informació sobre la situació a Catalunya per ajudar a fonamentar l’avaluació del Comitè.
A continuació es presenta un resum de les principals conclusions i recomanacions fetes pel Comitè en relació amb Catalunya, destacant les principals preocupacions identificades durant la revisió:
No implementació de recomanacions anteriors
En primer lloc, el Comitè de Drets Humans expressa la seva preocupació per la manca d’implementació de les opinions anteriors que ha adoptat, inclosos els casos de Junqueras et al. contra Espanya, i Puigdemont contra Espanya. En ambdós, el Comitè havia conclòs que Espanya havia violat els drets dels acusats i havia demanat mesures preventives i informes de seguiment.
El Comitè reitera l’obligació de l’Estat espanyol de prendre totes les mesures necessàries per implementar les seves observacions finals, tal com exigeix el Protocol Facultatiu de l’ICCPR, del qual Espanya n’és part. A més, anima a establir un mecanisme eficaç per proporcionar una compensació financera adequada a les víctimes.
Discurs d’odi i delictes d’odi
D’altra banda, el Comitè crida l’atenció sobre l’augment dels discursos d’odi, en particular els de tipus neofeixista, i els delictes d’odi contra diversos grups socials, inclosos els catalans. Emfatitza la necessitat que l’Estat espanyol reforci els esforços per combatre aquests discursos i delictes, fins i tot garantint investigacions exhaustives de cada cas i proporcionant recursos efectius a les víctimes.
Violència policial excessiva
Addicionalment, el Comitè assenyala l’ús excessiu de la violència policial durant les protestes a Catalunya l’octubre de 2017 i lamenta el progrés limitat de les investigacions sobre aquest, així com la manca d’efectiva rendició de comptes dels responsables. El Comitè insta les autoritats espanyoles a respectar els principis de necessitat i proporcionalitat pel que fa a l’ús de la força i a investigar-ho a fons i imparcialment, garantint alhora la penalització dels responsables i l’assignació de reparacions a les víctimes.
Disposicions legals que posen en perill la llibertat d’expressió
A més, el Comitè expressa la seva preocupació per la manca de mesures adoptades per despenalitzar la difamació i l’insult. Es mostra especialment preocupat per l’article 578 del Codi Penal i el seu efecte criminalitzador per, entre altres coses, la “glorificació del terrorisme” i certes disposicions sobre la protecció de la seguretat ciutadana i la imposició de sancions administratives. El Comitè destaca com aquestes poden tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici legítim dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió, i podrien utilitzar-se per processar individus per exercir aquests drets.
Per això, el Comitè demana a les autoritats espanyoles que considerin la despenalització de la difamació i que l’article 578 del Codi Penal no es faci servir per restringir els drets fonamentals establerts a l’ICCPR.
Vigilància desproporcionada i innecessària i la llei de secrets oficials
Finalment, el Comitè es mostra molt preocupat per les activitats de vigilància de la policia i els serveis d’intel·ligència espanyols dirigides a defensors dels drets humans i altres actors de la societat civil, que podrien tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En particular, el Comitè es refereix a l’ús del programari espia Pegasus i Candiru contra almenys 65 polítics, activistes i figures públiques catalans, entre el 2017 i el 2020, destacant l’absència d’una investigació oficial sobre l’assumpte.
En segon lloc, el Comitè es refereix a la infiltració d’agents d’intel·ligència encoberts en grups socials que s’han dut a terme sense cap salvaguarda legal ni supervisió judicial, fora de processos penals, i protegits per la Llei de Secrets Oficials de 1968. El Comitè insta les autoritats espanyoles a revisar la llei i a garantir que qualsevol ús de mètodes de vigilància respecti estrictament els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. A més, emfatitza la importància d’investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre els casos de vigilància il·legal i l’assignació de reparacions a les seves víctimes.
Finalment, tot i que el Comitè va abordar una àmplia gamma de preocupacions sobre drets humans, no va fer referència a la violació per part d’Espanya de l’article 1 de l’ICCPR (el dret a l’autodeterminació) en les seves observacions finals. L’UNPO i l’ANC assenyalen que és significatiu, atès que moltes de les altres violacions de drets humans que pateixen els catalans provenen de la negació d’aquest dret fonamental.
L’ANC és membre de ple dret de l’UNPO des del 2019, representant Catalunya dins de l’organització internacional. Aquesta col·laboració és part de la tasca d’internacionalització de l’ANC, per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i denunciant internacionalment la regressió democràtica i els abusos que el poble català pateix per part de l’Estat.
Les imperatives sentències sobre les pintures romàniques de Sixena dipositades al MNAC posen en evidència el nivell de colonització de l’aparell de l’estat sobre Catalunya: un llegat històric, fruit de la voluntat de preservar el patrimoni del món cultural català, per uns canvis arbitraris en les demarcacions eclesiàstiques dels bisbats (segregació del bisbat de Lleida a favor de Barbastre Montsó), provoca una mostra més de catalanofòbia. Prefereixen arriscar-se a malmetre les pintures perfectament conservades al MNAC per tal d’humiliar els catalans aplicant una derivada de l’esperit de l’article 155. Ja el 2017 en el context d’aplicació del 155 foren traspassades algunes obres de Sixena per la força dels tribunals espanyols i la Guardia Civil, malgrat les protestes i per restar en part al magatzem. És un genocidi sistemàtic de la catalanofòbia contra el patrimoni cultural català.
Les raons per deixar-ho com està són ben clares: un patrimoni cedit en comodat, conservat i preservat en perfectes condicions, visitable i accessible per tothom durant 89 anys. Però l’aparell de l’estat, en aquest cas el judicial, no dubta a ordenar imperativament la seva entrega, tot i que els tècnics conservacionistes ho desaconsellen pel risc que suposa per a la seva preservació.
Per acabar-ho d’adobar, Generalitat i Ajuntament, en comptes de defensar el patrimoni cultural i la seva conservació, no dubten, sota el control de l’espanyolisme del PSOE, a acatar la sentència del Tribunal Suprem espanyolque ordena traslladar les pintures romàniques de Sixena. Alhora, el govern de l’Aragó aprofita per exhibir la seva catalanofòbia i utilitza electoralment tot l’afer, mentre no diu res de patrimoni aragonès en museus espanyols.
Només quedem nosaltres per defensar la nostra cultura des del carrer. Per això avui ens manifestem. Per què sabem que només amb la independència tindrem un estat propi que la defensi. Quan pensem en la propera Diada no en dubtem: tenim més motius que mai per manifestar-nos, per fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre.
Davant l’anunci d’un nou acord entre el Govern de la Generalitat i l’Administració General de l’Estat en matèria de finançament, volem expressar la nostra preocupació i desacord amb el contingut i el plantejament d’aquest. Lluny de suposar un avenç real cap a un model just, singular i sobirà per a Catalunya, l’acord perpetua el règim comú, evita compromisos concrets i no aborda les reclamacions històriques del país.
Falta de concreció i calendari: Aquests acords entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat espanyol (AGE) són molt difícils de valorar perquè, en la seva pràctica totalitat, parlen del futur i no es fixa cap calendari concret ni QUAN, ni COM es faran realitat.
No és un model de finançament singular. Si el nou model fos singular, no podria ser generalitzable. L’acord s’inscriu dins una reforma multilateral del sistema de finançament autonòmic.
Tampoc és un model bilateral entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’AGE. L’AGE diu molt clar en el preàmbul que l’aspiració de Catalunya “és compatible amb una reforma general del sistema de finançament… amb noves regles comunes… i el reconeixement de la multilateralitat com a element clau en la seva definició i reformes”.
Pel que fa als recursos que rebrà Catalunya, només es diu que serà un % de la recaptació de la cistella de tributs que s’acordin de forma multilateral. No sabem ni el valor del % de la recaptació ni el contingut de la cistella de tributs.
Una part d’aquests recursos es dedicaran a l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes, d’acord amb els principis generals del sistema de finançament, essent “aportants netes les comunitats autònomesamb una capacitat més gran de generació de recursos“, o sigui, Catalunya i la resta dels PPCC, entre d’altres. Ja podem anar oblidant l’ordinalitat. Com ara ja, amb els mossos, hi haurà un finançament addicional per a les competències específiques de la Generalitat de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes que en tinguin: cap singularitat, doncs.
Pel que fa a la gestió dels tributs per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), no hi haurà la clau de la caixa, ni cap classe de sobirania. I molt sistema comú i multilateralitat. I ja ens diuen que serà impossible que l’ATC pugui gestionar, el 2026, l’IRPF del 2025. Com hem dit, no s’ha especificat quin percentatge de recaptació gestionarà Catalunya ni quins tributs en formaran part. Aquesta manca d’informació impossibilita una valoració rigorosa.
No hi ha cap referència:
al dèficit fiscal anual, entre el 9,6% i el 9,8% del PIB Català
als dèficits acumulats d’inversions de l’estat a Catalunya, mai s’ha arribat ni a les ¾ parts d’acompliment
a la sobirania fiscal i pressupostària
a un horitzó perquè l’ATC pugui tenir la clau de la caixa
Aquest acord, que es presenta com una fita, no només no resol les demandes de finançament just, sinó que consolida una situació de dependència i manca de sobirania que fa inviable el progrés econòmic i social del país.
El poble de Catalunya mereix un finançament digne, transparent i sobirà. Aquest acord no ho és. Això demostra, una vegada més la necessitat i la urgència de la independència.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN impulsen una Diada Nacional per denunciar l’espoli fiscal, la minorització de la llengua catalana i la desnacionalització de Catalunya sota el lema Més motius que mai. Independència. Així ho han anunciat els representants de les sis organitzacions en una roda de premsa a Pla de Palau, Barcelona, on els presidents i portaveus han remarcat la importància de la unitat d’acció entre entitats i organitzacions independentistes per combatre els greuges de continuar formant part de l’Estat espanyol.
Durant la roda de premsa, tant el president de l’Assemblea, Lluís Llach, com el president d’Òmnium, Xavier Antich, han destacat la importància que aquest 11 de Setembre la manifestació reculli el sentir del moviment independentista.
“Aquest 11S ha de ser un clam que vaticini la represa definitiva del nostre alliberament nacional i una festa de retrobament per recomençar la lluita per una Catalunya alliberada.”, ha assegurat Llach, que ha fet una crida a la mobilització: “Tenim més motius que mai perquè les entitats aquí representades, ens mostrem més unides que mai per convocar a tota la gent que se senti catalana i cregui en un futur alliberat de la nostra nació a la diada nacional de Catalunya”. En aquest sentit, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha fet una crida a convertir aquesta Diada Nacional en “el mirall d’un catalanisme i un independentisme democràtic fort, transversal, intel·ligent i madur estratègicament”. “Un moviment que ja no mira el passat sinó el futur, i que recull els aprenentatges dels darrers anys per recuperar la intel·ligència política”, ha exposat Antich.
Des del vessant municipalista, el president de l’AMI, Salvador Coll, també ha fet una crida al món local a omplir els carrers: “Hi ha una estructura que ha estat sempre al costat de la gent, que ha sabut escoltar, acompanyar i defensar la dignitat del país en els moments més complexos, aquesta ha estat el món local. El municipalisme. Els nostres ajuntaments”.
D’altra banda, el secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, ha destacat que la independència també és necessària per aconseguir “un marc propi de relacions socials i laborals i un marc polític que no vagi en contra del nostre poble, sinó a favor”. En aquest sentit, Perelló ha fet una crida a sortir al carrer per l’11S: “Mobilitzem-nos per la Diada nacional de Catalunya perquè volem decidir el nostre futur per viure amb dignitat. Aquí i a tot arreu!”.
El president del CIEMEN, David Minoves, finalment ha subratllat que “cal sortir al carrer per aturar el discurs d’odi i la discriminació, i per enfortir aquesta fraternitat nacional que sempre ens ha caracteritzat, combatent l’extrema dreta l’antipolítica que ens vol trencats”. Així mateix, Minoves ha defensat l’accés al coneixement i l’ús de la llengua catalana a “totes les persones que viuen i treballen a casa nostra”.
Mobilitzacions a Barcelona, Girona i Tortosa
La mobilització de la Diada 2025 tornarà a ser descentralitzada i es farà de forma simultània a les 17:14 h a Barcelona, Girona i Tortosa. A la capital catalana es farà una manifestació que iniciarà a Pla de Palau, seguirà per passeig d’Isabel II, després seguirà per passeig de Colom per acabar a La Rambla, davant el número 1. Hi haurà actes polítics a les tres ciutats, tot i que l’acte central serà a Barcelona i Girona i Tortosa s’hi connectaran per poder seguir el discurs unitari de la mobilització.
“Aquest any la manifestació de l’11 de setembre es fa de manera descentralitzada perquè l’ANC vol reforçar el teixit territorial i fomentar la mobilització local, després de l’experiència positiva del 2024”, ha exposat la vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra. En aquest sentit, ha destacat que l’objectiu és “muscular el territori” i respondre les demandes específiques d’aquestes zones.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís fundacional amb la independència de Catalunya des de la més estricta neutralitat partidista i la màxima transversalitat ideològica. Aquests principis, recollits als Estatuts, al Reglament de règim intern (RRI) i al Codi Ètic de l’entitat, són essencials per garantir la confiança i la unitat de base del moviment independentista.
L’Assemblea és una organització que aglutina persones de diverses sensibilitats polítiques, sempre que comparteixin l’objectiu comú d’assolir la independència. Aquesta pluralitat implica el deure de mantenir-se al marge de qualsevol expressió, vinculació o suport explícit a opcions electorals concretes. Per aquest motiu, queda absolutament exclòs l’ús del nom, el logotip, els canals de comunicació o els recursos de l’ANC per a finalitats partidistes.
El Secretariat Nacional ha aprovat en el ple d’aquest dissabte:
Enviar a les AB l’Informe de la Comissió Jurídica sobre la convocatòria d’un acte partidista d’una opció electoral o formació política amb el logotip de l’Assemblea com a organitzadora.
Recordar als socis i sòcies, especialment els que tenen responsabilitats en les assemblees de base, que és contrari als Estatuts i RRI l’organització d’actes a favor d’una determinada opció electoral o formació política, usant el nom, el logotip els mitjans materials i de comunicació de tots els socis.
D’acord amb el que s’estableix als articles 3.3.3 i 4.4.5 del RRI s’advertirà a les coordinacions de les AB, responsables de la base de dades de la seva AB, que no trametin cap correu electrònic d’aquest tipus d’actes de promoció d’una opció electoral o formació política per ser contrari als Estatuts i el RRI.
Avisar als responsables de tresoreria que no es poden pagar factures que corresponguin a actes de promoció d’una opció electoral o formació política per ser contraris als Estatuts i el RRI.
En aquest sentit, el Secretariat Nacional ha aprovat una declaració en què s’adjunta i es fa arribar a les assemblees de base l’informe jurídic que conclou que la inclusió del logotip de l’ANC en actes promoguts per formacions polítiques és contrària als Estatuts. Aquesta mesura es pren per evitar qualsevol ús indegut del prestigi col·lectiu de l’Assemblea en benefici d’una part. Amb aquesta decisió, l’Assemblea continua treballant per ser l’espai comú on conflueixin totes les persones i col·lectius que lluiten per la independència, per sobre de les sigles i interessos partidistes.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya, denunciant les greus vulneracions de drets fonamentals comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català. Antoni Maria Gavarró, que ha comparegut en representació de l’ANC, ha qualificat les infiltracions policials encobertes i l’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru com a pràctiques “incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea”, vulnerant l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat.
Gavarró ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars. Sis d’aquestes víctimes formaven part de l’ANC. A més, ha denunciat cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022, alguns dels quals van incloure relacions personals amb activistes sense cap control judicial.
El representant de l’Assemblea ha reiterat el compromís de l’entitat en evidenciar internacionalment la vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol. Conjuntament amb l’UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, l’Assemblea ha denunciat davant de diversos organismes i fòrums la manca de compliment d’Espanya de les recomanacions que va fer la comissió d’investigació de Pegasus, la comissió PEGA del Parlament Europeu, així com als relators de Nacions Unides, que el gener de 2023 van mostrar la seva preocupació pel Catalangate i van exigir explicacions a l’estat. En aquest sentit. L’ANC va enviar una nova denúncia a Relators de Nacions Unides, el juliol de 2024, denunciant les acusacions de terrorisme contra activistes catalans. L’octubre de 2024, es va denunciar la criminalització de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, inclòs l’espionatge il·legítim, a l’informe que vam enviar a Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya. També es va enviar un informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per l’avaluació de la implementació del Pacte de Drets Civils i Polítics per part de l’estat espanyol.
Finalment, ha subratllat que totes aquestes pràctiques “vulneren drets garantits per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com la llibertat d’expressió, la intimitat, l’associació i la no discriminació per ideologia”. Per concloure, l’Assemblea ha reclamat mesures immediates:
• Control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència.
• Prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta.
• Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge.
• Establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries.
L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge un acte polític al Casinet d’Hostafrancs per fer balanç de la feina feta en el darrer any i marcar les prioritats per al nou cicle polític. L’acte ha tingut lloc just després de l’Assemblea General Ordinària, on els socis han aprovat una reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern amb un 73% dels vots. En aquest acte polític, l’Assemblea ha aprofitat per alertar que el proper cicle electoral pot esdevenir una oportunitat decisiva per trencar amb anys de pactisme improductiu i rellançar la lluita per la independència de Catalunya.
En una anàlisi de l’actual conjuntura política el coordinador d’Incidència Política, Pep Vila, i la secretària nacional Blanca Currià, han destacat que la crisi de corrupció que sacseja el PSOE podria precipitar eleccions espanyoles anticipades. Segons han dit, “el suport dels partits independentistes al govern espanyol ha estat estèril i ha contribuït a la desmobilització i al retrocés electoral”. Davant aquest escenari, l’Assemblea reclama una regeneració democràtica dins el moviment i un canvi d’estratègia: superar les lluites partidistes i reconstruir la unitat estratègica que va fer possible l’1 d’Octubre. En aquest sentit, l’Assemblea ha posat en marxa la “Taula per la Independència del moviment civil”, una iniciativa que té com a objectiu construir un espai permanent de diàleg, coordinació i proposta de les entitats de l’independentisme civil implicades en el moviment d’alliberament nacional.
El president, Lluís Llach, ha pronunciat un discurs davant els socis on ha reivindicat l’Assemblea com “punta de llança de l’independentisme” que està “més preparada que mai, més capdavantera, més lliure de lligams polítics que la condicionin i més transversal en la lluita per la independència”. Llach ha fet una crida als catalans i a tota la gent nouvinguda que vulgui arrelar-se en aquesta terra, que “entenguin que el seu futur i el dels seus fills anirà lligat a la lluita dels drets nacionals de Catalunya”. A més, ha destacat el paper de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans: “Hem dinamitzat un diàleg profund i sincer que ha donat com a resultat que per primera vegada un projecte conjunt per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal i que els tres països pateixen per continuar formant part d’Espanya”.
Durant l’esdeveniment, la vicepresidenta Nohemí Zafra, el secretari Xavi Aibar i diversos membres del Secretariat Nacional han exposat la intensa tasca de reactivació de l’entitat i del moviment independentista en un dels moments més difícils dels darrers anys.
El coordinador d’Accions al Territori, Jordi Pesarrodona, ha destacat l’impuls a les assemblees territorials i sectorials i la represa de mobilitzacions arreu del país. L’ANC ha recuperat protagonisme amb accions com la manifestació contra el rei espanyol, el concert solidari per les víctimes de la DANA al País Valencià, l’ocupació simbòlica de l’estació de Sants i les marxes contra la visita de Felipe VI a Montserrat. En aquest sentit, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Josep Pinyol, ha subratllat que “l’Assemblea està posant els fonaments per a un nou embat per la independència” basat en la desobediència civil noviolenta i en una societat civil forta, organitzada i preparada. Ha defensat el nou Full de Ruta, aprovat al gener, com a eina per superar la desmobilització i reconstruir la unitat estratègica de l’independentisme. A la part final de l’acte l’Assemblea ha presentat el lema i la samarreta de la Diada: Més motius que mai: Independència. La samarreta, un clàssic de les mobilitzacions de l’11S, és una peça bàsica per finançar l’organització de la manifestació i altres campanyes per la independència. Enguany, és de color siena, una referència a la terra, i inclou la imatge d’un puny alçat amb diverses paraules a l’interior: terra, llibertat, llengua, democràcia, cultura, revolta, nació i justícia. Durant els pròxims dies es presentarà en roda de premsa el recorregut de la mobilització.
Aquest diumenge 6 de juliol, celebrarem l’acte polític La independència és urgent al Casinet d’Hostafrancs.
Repassarem tot el que hem fet aquest últim any i el camí que tenim marcat per a avançar cap a la independència. Hi participaran diversos membres del secretariat nacional i clourà l’acte el president, Lluís Llach. També hi haurà l’actuació del cantautor Lo Pau de Ponts.
Per a assistir-hi, cal que t’hi inscriguis des de l’aplicació per participar a l’AGO, socis.assembleageneral.cat. Si no ho has fet encara, fes-ho ara. Tens temps fins demà divendres 4. Recorda que podràs inscriure també un acompanyant, que ha de ser simpatitzant. T’hi esperem!
L’InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català
Els castellanoparlants inicials són els que estan més d’acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d’acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants
Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament
Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2025 recull altres dades:
Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant del País Valencià s’han decantat pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, amb què el president Carlos Mazón pretenia eliminar la llengua a l’escola.
A les Illes Balears, tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament.
De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no van arribar a 15 les que es van poder veure en català.
L’ús del català amb els amics va caure 15 punts entre els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.
A Catalunya, les persones que s’identifiquen com a bilingües català – castellà han crescut 7,7 punts entre el 2018 i el 2023: hi ha hagut una erosió gradual del català i, sobretot, una bilingüització creixent dels catalanoparlants.
També a Catalunya, un 50,5 % dels catalanoparlants han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per “evitar problemes”.
El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya considera que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.
L’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat del 25 al 30 de juny de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació de la reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern (RRI). Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la ponència de reforma parcial dels Estatuts amb el 73% dels vots a favor, per sobre del 65% necessari. També s’ha aprovat la reforma parcial del RRI amb el 75% dels vots a favor. A l’AGO hi han participat 3.434 socis, que suposa un increment de participació d’un 1,8 respecte a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.
Els socis han aprovat àmpliament la reforma dels Estatuts i del RRI, uns documents que posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual. Els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència.
Els nous Estatuts i RRI aprovats reforcen la naturalesa de l’Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats. També incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals. Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l’Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l’actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques. Pel que fa al funcionament intern, s’han introduït mesures per garantir el dret a la informació dels membres, ordenar millor els plenaris i assegurar una participació més efectiva de les bases en les decisions del Secretariat Nacional. En l’àmbit electoral, es fixa un procediment estable i no variable en cada convocatòria, es redueixen els requisits per presentar candidatures i es garanteix la seguretat tècnica del vot electrònic. També es regulen amb més claredat les funcions i incompatibilitats dels diferents òrgans, com el Comitè Deontològic i la Comissió d’Apel·lacions.
A la 144a sessió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, celebrada a Ginebra, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han denunciat conjuntament les violacions sistemàtiques del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès) comeses per l’Estat espanyol contra el poble català.
Durant el briefing formal amb ONG, l’expresidenta de l’ANC i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, juntament amb la secretària general de l’UNPO, Mercè Monje, han exposat com Espanya incompleix diversos articles clau del ICCPR i han posat de manifest l’arrel política de la repressió que encara persisteix.
L’autodeterminació com a dret fonamental
L’ANC i l’UNPO han reafirmat que l’article 1 del ICCPR, que garanteix el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, és vulnerat de manera estructural per l’ordenament jurídic espanyol. La referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat a l’article 2 de la Constitució espanyola, i el paper de les Forces Armades com a garants d’aquesta unitat (article 8), representen obstacles clars a l’exercici d’aquest dret a Catalunya. La repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 —una expressió pacífica del dret a decidir— en continua sent un exemple clau.
Persecució legal i política
Durant la intervenció s’han destacat diverses vulneracions preocupants:
Article 14 – Dret a un judici just: el poder judicial, altament polititzat, continua presentant càrrecs infundats —incloses acusacions de terrorisme— contra activistes catalans. La llei d’amnistia del 2024, que havia de posar fi a aquesta persecució, s’ha aplicat de manera selectiva, beneficiant sobretot agents policials i no els represaliats independentistes.
Article 17 – Dret a la privacitat: continuen les vulneracions a través d’espionatge amb programari com Pegasus —conegut com a Catalangate—, malgrat les alertes de l’ONU i la UE. Les víctimes encara no tenen accés efectiu a la justícia.
Articles 19 i 21 – Llibertat d’expressió i reunió: les lleis que criminalitzen “l’enaltiment del terrorisme” i la “difamació de la Corona” s’utilitzen per silenciar la dissidència. No s’hi han introduït reformes malgrat la pressió internacional.
Article 25 – Participació política: el Comitè de Drets Humans ja ha resolt que Espanya va violar aquest dret en suspendre el president Puigdemont i altres diputats. Hi ha més casos pendents de resolució.
Article 27 – Drets culturals: la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà posa en risc el model d’immersió lingüística, que ha estat clau en la promoció del multilingüisme durant dècades.
Recomanacions
L’ANC i l’UNPO han demanat al Comitè que:
Pressioni Espanya perquè alineï el seu marc legal amb els estàndards internacionals de drets humans.
Derogui o reformi les lleis repressives.
Garanteixi reparació efectiva per a les víctimes de la repressió política i de l’espionatge.
Restableixi i protegeixi el model d’immersió lingüística català.
Aquesta intervenció forma part de l’estratègia d’advocacia internacional de l’Assemblea per fer visible la situació de Catalunya a escala global. Com a membre de ple dret de l’UNPO des de 2019, l’ANC continua defensant el dret a l’autodeterminació i denunciant la regressió democràtica que té lloc dins d’un estat membre de la Unió Europea.
Llegiu l’informe complet presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 