Avui fa sis anys de l’operació Judes, aquella matinada en què les forces d’ocupació esbotzaven portes, escorcollaven llars i detenien activistes dels Comitès de Defensa de la República en un atac directe fruit del cop d’estat judicial en què vivim.

Una ràtzia repressiva sense precedents contra 12 persones a les quals actualment la Fiscalia demana penes que van dels 8 als 27 anys de presó, segons el grau d’acusació. Cal recordar l’acusació per tortures contra agents de la Guàrdia Civil relacionats amb la detenció de Jordi Ros i que ha estat arxivada per l’Audiència Provincial de Barcelona al·legant l’aplicació de la llei d’amnistia. Seguint la línia del cop d’estat judicial aquesta llei està beneficiant només a les forces d’ocupació, i per això no s’està aplicant als afectats de l’operació Judes, entre altres. Aquesta doble vara de mesurar en la que es discrimina segons qui sigui l’encausat, forma part del lawfare al qual ens té acostumat l’Estat.

Aquell 2019 a l’atac policial i al cop d’estat judicial s’hi va sumar una ferotge campanya mediàtica que va fer dubtar molts ciutadans de les circumstàncies dels activistes. Un relat que l’opressor pretenia arrelar dins del moviment independentista per tal d’escampar la idea que els CDR eren violents. A només catorze dies de la sentència contra els presos polítics, l’Estat pretenia desprestigiar l’organització, debilitar-la, desincentivar-ne els membres, crear tensions internes… Havien de servir d’exemple per intimidar tot el moviment. Criminalitzar el contrapoder per debilitar-lo i eliminar la seva actitud de resistència.

Ben al contrari, aquell mateix dia, des de bon matí, es van succeir accions solidàries, i quan va arribar el moment de conèixer la sentència ningú no es va arronsar. El poble va superar el parany repressiu protagonitzant una onada de mobilitzacions massives i sostingudes, marcada per la indignació popular, la desobediència civil i episodis de tensió als carrers. Ha estat l’esgotament del sistema autonomista i la gestió partidista qui ha esmorteït la mobilització.

Actualment, el cas està pendent de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials presentades per l’Audiència espanyola, que es faran públiques el 13 de novembre.

L’allargament dels dictàmens judicials forma part de l’estratègia de l’Estat, ja que genera incertesa sobre el futur dels encausats i així poden afegir aquesta conseqüència a la llarga llista, com per exemple la discriminació social o la dificultat per trobar feina.

Volem expressar la nostra solidaritat amb el 23-S i demanem l’arxivament immediat del cas.

Un cas que mai hauria d’haver existit, un cas inventat, un cas propi dels règims més infames.

La rebel·lió i la resistència ens faran lliures! Sempre al vostre costat! Llibertat detingudes 23-S!