L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes. 

Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.

Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social

En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.

Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.

L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.

Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes

En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.

Crida a la comunitat internacional

En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:

1. Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
2. Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
3. Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
4. Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
5. Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.

L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en  relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.

Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.

D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.

A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.

L’espionatge massiu contra l’independentisme català

L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.

Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.