Ens va parlar de la importància d’aquesta entitat, ja que és l’única que neix de la votació del 1r d’octubre de 2017, i com a tal està cridada a ser la màxima autoritat derivada d’aquell formidable acte de sobirania, fins que un dia pugui ser realitat la nostra desitjada República Catalana.
La bona empenta inicial amb que va néixer, recordem que amb el suport de tots els partits i entitats independentistes, es va estroncar per la mala gestió que se’n va fer, i molts dels socis que inicialment hi varen confiar van sortir-ne decebuts.
Això no vol dir que no sigui necessària i que entre tots hem d’aconseguir fer-la forta. Ens cal deixar el dol, les picabaralles i reprendre el camí iniciat per culminar la plena sobirania que comporti un millor futur per als nostres fills i nets. Per això, ens cal tenir una visió positiva i constructiva del moment.
En Jordi Domingo concep que el Consell de la República (CdR) ha de ser l’Autoritat Nacional de Catalunya que ha de treballar per a l’alliberament del país fins la consecució d’un govern legítim. En estar registrada fora de l’estat espanyol, està protegida dels seus atacs i pot emprendre moltes iniciatives que altres entitats amb seu social a l’Estat no poden fer. Per això, cal crear a l’exterior un potent Fons Nacional Català necessari i controlat, fet impensable dins un estat autonòmic espanyol.
Tot i la situació desendreçada i caòtica del CdR en que se la va trobar en Jordi Domingo, assumeix el repte de presidir-la per tal de guanyar la credibilitat i confiança de la ciutadania i de les entitats cíviques. Es manifesta partidari de la unitat de tot el moviment independentista de la societat civil. Es mostra escèptic en la veritable unitat dels partits polítics ja que aquets cerquen els seus interessos tàctics i/o estratègics i prou. Malgrat que no serà fàcil, és el moment de recuperar forces i tornar a picar pedra.
El ponent comenta l’esforç que suposa assolir la unitat d’entitats independentistes, en el benentès que és difícil que els partits actuals i per iniciativa pròpia tornin a consolidar a curt termini aquesta unitat desitjada. La bona relació entre l’ANC i el Consell (veiem tot sovint els dos Presidents compartint pancarta…), és una bona mostra d’aquesta unitat d’acció que ens cal per avançar.
El President va dir que treballen intensament amb els Consells Locals de tot el territori amb projectes i propostes de mesures de desobediència civil que ens permetin reivindicar la nostra manera de fer, amb independència del què l’estat opressor ens imposa.
Per a ell, la internacionalització és una tasca cabdal. El món ha canviat en pocs anys i, possiblement, de forma no favorable als nostres interessos.
Insisteix en la necessitat de votar per tal de guanyar la Generalitat i el Parlament, fets bàsics per fer entendre al món que l’independentisme és viu i perseverant.
El CdR és transversalitat total. No vol ocupar espais de d’altres entitats independentistes ni interferir en elles.
Ens cal ser conscients que el Consell representa l’única eina institucional nascuda de la legalitat creada pel Parlament de Catalunya en les històriques jornades del setembre del 2017 i en la declaració d’independència votada per la cambra el 27 d’octubre del mateix any. Ningú no es pot prendre a la lleugera un encàrrec com aquest.
Aquest és el repte de qualsevol moviment d’alliberament nacional, i com a tal, també del Consell de la República.
Només així, el CdR esdevindrà l’embrió del futur estat català.
Demana no renunciar a la independència i creure-hi, perquè sinó no s’avança.
Cal fer un salt qualitatiu i caminar tots plegats.
Agraïm molt al Sr. Jordi Domingo la seva tasca al capdavant del Consell de la República i la seva disponibilitat engrescadora per tornar a confiar en aquesta entitat ara per ara imprescindible i transitòria, fins arribar a la fita de la desitjada República Catalana.
🔸El Col·lectiu l’Escambell i l’ANC Sant Cugat creiem que el futur és a les nostres mans.
🔸Aquest taller parla de guanyar confiança, entendre els mecanismes que ens porten a canviar de llengua i adquirir estratègies senzilles i sostenibles per mantenir el català en tota mena de situacions.
🔸L’objectiu és clar: trencar la inèrcia de la convergència i contribuir, amb optimisme i naturalitat, a la recuperació de la nostra llengua.
Empodera’t. Parla català. Fes créixer la teva veu.
Comparteix aquest missatge amb amics, coneguts i saludats.
La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)— fa públic un nou informe econòmicdemolidor on denuncien “l’escandalosa” distribució territorial de les licitacions del sector públic estatal. Aquesta nova píndola informativa, que demostra, en paraules del president de l’ASM, Joan Planes, “el preu que paguem els Països Catalans pel fet de pertànyer a Espanya”, forma part de la campanya “Països Catalans, Països Espoliats” que la Confederació va llençar l’estiu passat.
L’informe, fet públic aquest mes de desembre i que ve acompanyat d’un vídeo infogràfic, es basa en un estudi fet per l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià que analitza el biaix territorial en la contractació pública, a partir de dades dels anys 2012-2019. L’estudi conclou que el 72% de les licitacions públiques estatals les van atorgar òrgans de la Comunitat de Madrid, que van repartir el 87% dels recursos. I que gairebé el 60% d’aquestes adjudicacions van anar a empreses amb seu a Madrid, que es van endur el 65% dels diners totals tot i que Madrid només representa el 19,5% de l’economia espanyola.
Si ho comparem amb les empreses dels Països Catalans, el resultat és encara més preocupant: les empreses catalanes només reben un 8,2% de les licitacions que representa un 5,7% en termes d’import; les valencianes, un 3,3% i les de les Illes Balears un escàs 0,7%. Totes molt per sota del seu pes real dins l’economia de l’Estat.
L’informe constata que la contractació pública de l’Estat mou milers de milions d’euros cada any i és una eina clau per impulsar l’economia i donar oportunitats a les empreses. En aquest sentit, Zahia Guidoum, presidenta de Decidim, insisteix que aquesta dada és una demostració evident que hi ha un centralisme espanyol que deixa fora de joc les empreses dels Països Catalans: “Madrid concentra recursos, oportunitats i poder i les empreses dels Països Catalans, tot i ser competitives i innovadores, són sistemàticament discriminades.”
El president de l’ANC, Lluís Llach, recorda que, aquest “escàndol” del repartiment dels recursos de les licitacions públiques a l’Estat espanyol, “no queda reflectit en l’enorme i inaguantable espoli fiscal.”
El Secretariat Nacional de l’ANC ha aprovat per pràctica unanimitat la següent anàlisi i posicionament entorn del cas DGAIA i els serveis socials, i les seves conseqüències per a l’independentisme democràtic:
1. Mancança clara de recursos suficients per fer front a les necessitats socials, conseqüència de l’espoli fiscal que patim. És evident que tenim uns serveis socials, en general, ineficients i molt tensionats, no tenim prou recursos per reduir els efectes de la pobresa a Catalunya en un context de canvis socials molt accelerats. Caldria el doble de recursos, segons la Sindicatura de Comptes. A hores d’ara s’estima que a Catalunya hi ha un 35% de les llars afectades per pobresa infantil i familiar, a més de l’augment de població en els darrers anys (immigració en estat de pobresa). Cal que els serveis socialssiguin un dret universal. Calen més recursos: som conscients que només amb la independència podrem fer front als reptes del present i del futur.
2. Mala gestió, ineficiència i corrupteles en la gestió dels recursos disponibles. S’afavoreix una plataforma de portes giratòries, tant en els aspectes de gestió com en el control, tot amb una gestió indirecta. Cal una gestió directa dels serveis socials amb centres i programa, especialment en els controls. L’independentisme institucional no governa bé i això torpedina la imatge de la República que volem, afavorint a altres partits gestors com el PSC. Els informes de la Sindicatura de Comptes i de la Sindicatura de Greuges han posat de manifest irregularitats en la gestió econòmica i en la tramitació d’ajudes i prestacions. Aquestes deficiències han arribat fins i tot a la Fiscalia, qui té en el seu Estatut de Ministeri Fiscal l’obligació de protecció dels menors i d’inspecció dels Centres on són ingressats. Cal desenvolupar la cultura de la transparència.
3. No s’assumeixen les responsabilitats polítiques, entrant en un comportament negligent i corrupte de la nostra classe política. En conjunt, les males pràctiques d’algunes entitats del tercer sector i les mancances de la DGPPIA (abans DGAIA) han generat una pèrdua de confiança ciutadana. Una administració modèlica no pot deixar dubtes ni amagar res. Cal fer net.
4. La imatge és que els partits de l’establiment es tapen mútuament el desgavell, els abusos i les responsabilitats, cosa que facilita la crítica pública que capitalitzaespecialment l’extrema dreta. Tot plegat ajuda a fer inviable recuperar una majoria democràtica independentista al Parlament capaç de vetllar per uns serveis públics eficients. Només deixant clar el distanciament dels comportaments i actituds barroeres de l’actual govern i dels anteriors, es podrà transmetre una imatge de regeneració democràtica que permeti superar l’extrema dreta xenòfoba i avançar cap a la República Catalana.
El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.
Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.
Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.
El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.
La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.
Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.
Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 