Activista històrica, germana de dos independentistes destacats i compromesos, va conèixer la repressió de primera mà, amb la presó, el refugi a Catalunya Nord i les tortures patides juntament amb la seva germana Eva Serra i Puig. De ben jove, va combatre l’opressió nacional i les injustícies socials. En aquella època, el PSUC no la convencia, perquè considerava que la causa nacional era tractada com un afer secundari i no s’abordava adequadament.

Juntament amb la seva germana, va començar a militar al FNC a la universitat, tot i que aquesta organització tampoc no satisfeia plenament les seves expectatives ni les de gran part de la secció universitària, motiu pel qual van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional l’any 1969, i anys més tard, el PSAN-P (1974) i Independentistes dels Països Catalans (1979), contribuint decisivament a l’impuls d’un independentisme en creixement amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i l’MDT.

Blanca Serra es va mantenir ferma i activa des de l’Assemblea de Catalunya (1971), la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) fins al darrer dia i va formar part del primer Secretarit Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.

Amb un compromís ferm a l’Assemblea, va impulsar l’entitat des del seu barri, les Corts, i des de la seva constitució va participar activament en els actes en què fou requerida, sempre amb plena disposició.

Recentment, ella, també en representació de la seva germana Eva, va denunciar les tortures que van patir durant llurs detencions a Via Laietana. El jutge, tot i reconèixer que van patir tortures, no n’ha continuat la investigació. En aquest sentit, es posa de manifest la responsabilitat de l’Estat espanyol en les tortures practicades pels seus cossos policíacs.

La seva vida, dedicada a la lluita i al servei del poble català, per la independència i la transformació social a favor de les classes oprimides, palesa que l’independentisme ve de lluny i s’ha forjat en contextos molt més adversos que els actuals.

Recordarem sempre Blanca Serra com una persona lluitadora, compromesa i perserverant, que, incansablement, ens esperonava a no defallir.

La lluita per la independència porta nom de dona, i els noms de les germanes Serra constitueixen una pedra angular de la terra lliure que somniem i volem completa.

Que les noves fornades de joves en mantinguin viu el record i el llegat.

Per servar la teva memòria, guanyarem!

Visca la terra!