Les sentències del TJUE constitueixen una victòria jurídica important davant dels intents de convertir el dret europeu en una nova barrera contra l’amnistia. Volem deixar clar, però, que ni l’amnistia ni aquests pronunciaments resolen el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Exigim als tribunals espanyols que apliquin immediatament la doctrina del TJUE, sense noves interpretacions restrictives ni dilacions indegudes i reiterem el suport a totes les persones represaliades.
Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant democràticament per culminar el procés d’independència de Catalunya. Cal una estratègia renovada, lideratges capaços de recuperar la confiança i una proposta de país compartida per ampliar la majoria social favorable al dret d’autodeterminació.
L’InformeCAT 2026 constata que el català continua en situació d’emergència lingüística per la combinació de factors jurídics, demogràfics i d’actituds individuals, i alerta que els catalanoparlants continuen amagant la llengua, fet que dificulta l’acollida lingüística de la població nouvinguda
En paral·lel, a Catalunya, 9 de cada 10 persones creuen que el català és un mecanisme d’ascensor social; 7 de cada 10 vinculen la davallada del català a l’augment de persones que no el dominen o no l’entenen, i els immigrants que saben parlar i escriure en català cobren de mitjana un 18 % més
A la Catalunya del Nord, el 64 % dels residents són favorables a l’ensenyament obligatori de català a l’escola, mentre que a Andorra els inscrits als cursos de català han crescut un 25,7 % aquest 2026, i el 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant del País Valencià tenen el nom oficial exclusivament en català
La quinzena edició de l’InformeCAT recull 50 dades sobre la situació del català i ja es pot consultar al webde Plataforma per la Llengua
Només el 19,7 % de la població de Catalunya fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua. És una de les dades més destacades de l’InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l’estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
En aquest cas, es tracta d’una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. La tendència condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Tot i que el comportament varia segons la llengua inicial dels enquestats, les dades mostren que només el 48,6 % dels catalanoparlants inicials s’adrecen en català a les persones que sospiten que són originàries d’un altre país, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9 %.
La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai. En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. Això evidencia que aquest comportament continua sent un dels principals obstacles per a l’expansió del català.
Tot i que Espanya va respondre a aquesta comunicació afirmant que la vigilància s’havia dut a terme d’acord amb la legislació interna i que el marc constitucional espanyol proporcionava garanties suficients, les víctimes no han obtingut cap reparació efectiva, no s’han exigit responsabilitats i les greus acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre’s. Aquesta situació suscita preocupació pel que fa als drets protegits pels articles 17, 19, 22 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i pels articles 8, 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans, així com per la legislació espanyola (art. 588 de la Llei 13/2025).
L’Assemblea i la UNPO també argumenten que la decisió de la justícia espanyola de fragmentar els procediments, en lloc d’unificar-los en una investigació coherent, ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs sistemàtic en la tramitació de les Ordres Europees d’Investigació.
La nova comunicació també posa de manifest fets coneguts després de l’enviament de la comunicació original als Relators Especials, que aporten noves proves en suport de les preocupacions expressades el 2022. Per exemple, les autoritats espanyoles van justificar la vigilància dels expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez únicament per la seva activitat política i de la societat civil, legítima i pacífica. A més, en el cas de Sànchez, les infeccions documentades són anteriors a l’autorització judicial coneguda. En el cas de l’exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, Sònia Urpí, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va negar haver dut a terme cap vigilància, malgrat que la infecció del seu telèfon ha estat confirmada per quatre fonts diferents: els Mossos d’Esquadra, Amnistia Internacional, Citizens Lab i Eventia.
Davant d’aquests fets, l’Assemblea i la UNPO demanen als relators especials de l’ONU que emetin una declaració pública conjunta i una nova carta d’al·legacions dirigida a l’Estat espanyol per sol·licitar informació addicional, així com que duguin a terme una visita oficial al país. També insten Espanya a fer públiques les autoritzacions judicials del CNI sense retallar, reformar el marc legal que regula el CNI i garantir a les víctimes l’accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.
L’escàndol d’espionatge del Catalangate
Una investigació del Citizen Lab va revelar, l’abril del 2022, l’ús a gran escala de programari espia contra el moviment independentista català. La investigació va concloure que almenys 65 persones —càrrecs electes, advocats, diputats al Parlament Europeu, periodistes, acadèmics i dirigents d’organitzacions de la societat civil catalana— havien estat objecte de Pegasus i Candiru, programaris espia altament intrusius.
L’abast i el perfil de les víctimes indiquen clarament que l’operació de vigilància no era aleatòria ni estava relacionada amb investigacions penals ordinàries. Al contrari, totes les víctimes compartien la seva vinculació amb el moviment independentista català i amb activitats de defensa política o cultural associades.
“Hi soc. Hi som. Independència”. La samarreta, que recupera el groc més icònic de l’independentisme, aposta per una línia minimalista i contemporània.
No és només una samarreta. És compromís, és lluita, és independència.
L’ANC no rebem cap mena de subvenció pública. Comprant la samarreta finances l’organització de l’Onze de Setembre. És una forma de compromís amb l’entitat perquè pugui continuar lluitant per la llibertat de Catalunya mantenint-se independent de qualsevol poder polític i econòmic.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 