El dijous 16 de juliol, a Sabadell, es farà una manifestació de suport a les persones del CDR represaliades.
Començarà a les 19.00 al Mur de la llibertat.

El dijous 16 de juliol, a Sabadell, es farà una manifestació de suport a les persones del CDR represaliades.
Començarà a les 19.00 al Mur de la llibertat.

Font: Plataforma per la llengua
L’InformeCAT 2026 constata que el català continua en situació d’emergència lingüística per la combinació de factors jurídics, demogràfics i d’actituds individuals, i alerta que els catalanoparlants continuen amagant la llengua, fet que dificulta l’acollida lingüística de la població nouvinguda
En paral·lel, a Catalunya, 9 de cada 10 persones creuen que el català és un mecanisme d’ascensor social; 7 de cada 10 vinculen la davallada del català a l’augment de persones que no el dominen o no l’entenen, i els immigrants que saben parlar i escriure en català cobren de mitjana un 18 % més
A la Catalunya del Nord, el 64 % dels residents són favorables a l’ensenyament obligatori de català a l’escola, mentre que a Andorra els inscrits als cursos de català han crescut un 25,7 % aquest 2026, i el 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant del País Valencià tenen el nom oficial exclusivament en català
La quinzena edició de l’InformeCAT recull 50 dades sobre la situació del català i ja es pot consultar al webde Plataforma per la Llengua
Només el 19,7 % de la població de Catalunya fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua. És una de les dades més destacades de l’InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l’estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
En aquest cas, es tracta d’una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. La tendència condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Tot i que el comportament varia segons la llengua inicial dels enquestats, les dades mostren que només el 48,6 % dels catalanoparlants inicials s’adrecen en català a les persones que sospiten que són originàries d’un altre país, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9 %.
La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai. En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. Això evidencia que aquest comportament continua sent un dels principals obstacles per a l’expansió del català.