febr. 13 2019

Entitats, partits i societat civil criden a mobilitzar-se en l’inici al judici de l’1-O

Crida a mobilitzar-se massivament des d’avui, dia en què ha començat el judici a l’1-O. Passades les 10 h, els 12 encausats han entrat a la Sala Segona del Tribunal, on s’han iniciat les qüestions prèvies. A fora, desenes de persones d’un ampli ventall de la societat catalana i espanyola s’han volgut solidaritzar amb els presos i les preses polítics i també s’han unit per denunciar la causa engegada.

A la tarda, s’han dut a terme les principals concentracions de protesta arreu del país. A Barcelona, milers de persones s’han reunit a la plaça Catalunya, on personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest. Abans, però, la presidenta de l’Assemblea, en declaracions prèvies a l’acte, ha tractat l’Estat espanyol de “malalt”, i ha afirmat que no ha aconseguit uns estàndards de qualitat democràtica equiparables als dels països del seu entorn a nivell europeu. Davant d’aquest fet, Paluzie ha receptat una única resposta: continuar la lluita per aconseguir la República catalana.

Paluzie s’ha mostrat especialment dura amb l’Estat; ha recordat com el franquisme utilitzava judicis sumaríssims per acusar de rebel·lió. “Han recuperat el delicte del codi penal per reprimir”, i la “perversió”, ha dit, és que l’Estat acusi de violència quan l’única violència que hi ha hagut és per part de l’Estat espanyol. És per això que ara giren la truita, “com feia el franquisme contra els dirigents democràtics i socials”.

Manifest unitari
Personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest unitari: Elisenda Paluzie; Marcel Mauri, d’Òmnium Cultural; Elsa Artadi, de JxCat; Pere Aragonès, d’ERC; Maria Sirvent, de la CUP; Carles Vicente, d’Unió de Pagesos; Angels Massip, de la Intersindical; Alba Puig, de l’ACDC; Gerardo Pisarello, de Catalunya en Comú; i Elisenda Prade, d’irídia. Un manifest que, per cert, ha remarcat precisament la “gent de diferents sensibilitats polítiques i ideològiques” com una mostra transversal de la demanda: l’alliberament immediat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.

El text remarca que hi haurà un abans i un després d’aquest judici; i que avui és més necessari que mai defensar els drets civils i els drets polítics com el d’autodeterminació perquè̀ estan amenaçats, i quan això passa són els drets socials i laborals els que també ho estan. Així mateix, subratlla que no s’hauria de ser mai jutjat per l’exercici de la democràcia i l’organització d’un referèndum.

“El tribunal no és independent ni és imparcial”
El manifest es mostra contundent amb el procediment iniciat, i afirma que el tribunal no és independent ni imparcial, que el procés ha tingut múltiples irregularitats i ha generat un “caos jurídic”, que s’emmarca en una “causa general” creada pels aparells judicials del Regne d’Espanya, que ha vulnerat drets polítics i civils de les persones implicades que toquen els “fonamentals en una democràcia” com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni el tribunal parteix de la “mínima legitimitat necessària” ni amb el “grau d’independència judicial mínim exigible” i tampoc s’entén que la majoria d’acusats porti més d’un any en presó preventiva amb totes les afectacions als seus drets, els de les seves famílies i els del conjunt de la societat, alterats.

Per aquest motiu, i en definitiva, el manifest considera que amb aquest judici es jutja tota la societat, independentment de la ideologia, i alcen la veu per denunciar el “perill” que unes institucions judicials “polititzades” vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit “per endavant”. “Un càstig exemplar per tal que mai ningú́ no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei” conclou.

Per això reivindiquen la necessitat de teixir propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa dels drets, començant aquest dissabte, 16 de febrer, aturant-ho tot a la vaga del 21 de febrer i omplint Madrid el 16 de març. Perquè decidir, diuen, no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació́, no es poden jutjar, i encara menys ,condemnar. “Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva”, conclou.

febr. 12 2019

Manifest “Són Causa general: l’autodeterminació és un dret!”

Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.

Però tota la pluralitat d’acord polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben con- scients.

Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients. Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.

Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.

Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.

I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.

Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país, i arreu de l’Estat pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.

Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics. Perquè estan amenaçats.

I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.

Són els drets de les dones i de les treballadores.

Són els drets de totes i tots les que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la està en perill.

Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.

En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.

Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.

Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.

Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.

Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya, van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra represen- tants d’entitats de la societat civil organitzada.

Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.

I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó. Són presoners i presoneres polítiques.

Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.

Són exiliats i exiliades polítiques.

I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.

A tots i totes: us volem lliures i a casa!

Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.

Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.

Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Na- cional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’In- strucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vul- neracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.

Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests respons- ables i aquests líders.

Ens jutgen a totes.

I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia. Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre. Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.

Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes. Gent de difer- ents sensibilitats polítiques i ideològiques.

Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fona- mentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.

Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.

I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!

I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.

Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.

Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.

La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.

Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.

Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.

Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democrà- cia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.

Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.

Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.

Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.

Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostingu- da. Pel final dels processos judicials polítics.

Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques. Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.

Pels drets civils, polítics i socials. Pel dret a l’autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot.

Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes set- manes.

Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.

Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.

Però cal que siguem molts més.

Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!

Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.

Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat cat- alana!

A tots els centres de treball!

A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!

És per això, que cridem, a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, in- cloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats.

Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàtica- ment, els drets socials i laborals.

Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!

I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una man- ifestació a Madrid.

Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.

Volem insistir.

Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.

Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideolo- gies que cadascú defensem.

Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.

El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àm- plies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.

Decidir no és un delicte.

Exercir drets fonamentals no és delicte.

I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.

Perquè organitzar un referèndum no és un delicte. Perquè votar no és un delicte.

Perquè decidir no és un delicte.

Perquè mobilitzar-se no és delicte.

Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.

Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.

Per això cridem a la mobilització.

A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer. Pels drets civils, polítics i socials. Per l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.

febr. 12 2019

L’Assemblea es desplaça fins a Madrid per a l’inici del judici a l’1-O

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, s’han desplaçat aquest matí fins a les portes del Tribunal Suprem per mostrar el suport als presos polítics i per denunciar l’inici d’aquest judici. Allà s’han trobat amb altres representants de la societat civil, com Òmnium Cultural, de familiars dels presos polítics a través de l’ACDC, i també de formacions polítiques com JxCat, ERC, CUP, Catalunya en Comú. També hi han assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent.

En declaracions als mitjans just abans de l’inici del judici, Paluzie ha dit que els acusats no només defensaran els seus drets a partir d’avui, sinó que faran una defensa dels drets de tots, que ha considerat “fonamentals”, com el d’expressió, manifestació, i d’organització d’un referèndum d’autodeterminació.

Des de la societat civil, ha dit Paluzie, s’utilitzarà aquest judici com una “eina de denúncia” per reforçar la causa de la independència i de l’autodeterminació. En aquest sentit, ha dit que no només es faran mobilitzacions a Catalunya, sinó que també se’n fan o faran a 33 països d’arreu del món, organitzades per l’Assemblea.

febr. 11 2019

Entrevista a Elisenda Peluzie a Els matins de TV3

Aquest és el vídeo de l’entrevista a la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, al programa Els matins de TV3.

febr. 11 2019

16 de febrer, manifestació a Barcelona “L’autodeterminació no és delicte” – Guia del Vallès Occidental

El 16 de febrer s’ha convocat una manifestació a Barcelona sota el lema L’autodeterminació no és un delicte.

Començarà a les 17h. a plaça Espanya i, per la Gran Via, arribarà fins plaça Universitat.

Com anar-hi des del Vallès Occidental en autocar o tren

Bellaterra sortida de la plaça del Pi a les 15:30. Preu 5€. Reserves a bellaterra@assemblea.cat
Castellar del Vallès sortida 15.30h Ronda Llevant reserva per telèfon 677 69 30 24 / 657 29 51 94 / 617 29 56 52
Cerdanyola del Vallès sortida 15.00 h plaça Marconi. Tiquets Bar Grau i Floristeria Morera
Matadepera sortida 15.30 h camp de futbol. 10€. Reserves de 19.00 h a 21.00 al Casal de Cultura i a la sabateria Mic en horari comercial.
Palau-solità i Plegamans sortida a les 15.00h, de Can Cortès/Camí Reial. Reserva als telèfons 657 89 62 17 i 607 39 60 50
Ripollet sortida 15.30 h des del pavelló Joan Creus. 7€. Reserves als telèfons 678 42 50 68 i 605 56 55 71.
Sabadell Sortida 15.00 h a la pl. Marcet, cost 7€. Tiquets al local del carrer Illa, 3, de dl. a dv. de 6 a 8 vespre
Sant Cugat del Vallès sortida 15.00 h davant de l’Auditori. Reserva a scxi.anc@gmail.com
Sant Quirze del Vallès a l’estació dels FGC una mica abans per agafar els trens de les 15.24 h i 15.44 h.
Santa Perpètua de Mogoda reserva d’autocar dimecres 13 de 19.00 a 20.00 al Centre Cívic El Vapor
Sentmenat sortida 15.00 h parc de la Riera. 8€. Reserves estanc Ramoneda i al 677 55 77 52
Terrassa sortida a les 15.15 h des de l’Estació d’autobusos. 8€/plaça. Reserves ANC, cada dia de 18.00 h a 20.00 h i als Cants de llibertat.
Ullastrell sortida des de les escoles velles a les 15.00 h. 8€, menors 14 anys, 4€. Reserves als telèfons 937304464 i 628450430

febr. 8 2019

Documental “L’ANC une assemblée citoyenne catalane”

Documental realitzat per Paul Chiesa i Marie-Pascal Castelli.

febr. 7 2019

La societat catalana es mobilitzarà en defensa del dret a l’autodeterminació i per denunciar l’intent criminalitzador que en fa l’Estat espanyol

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, JxCat, ERC i CUP, acompanyats de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, han fet públic aquest matí les diverses accions i mobilitzacions que es duran a terme de cara l’inici del judici, previst per al 12 de febrer. Ho han fet sota el següent lema: “L’autodeterminació no és un delicte“.

El primer gran acte serà el proper 16 de febrer, dia que s’ha convocat una gran mobilització que recorrerà la Gran Via de Barcelona a les 17 h, des de plaça Espanya fins a plaça Universitat. Un mes després, la tarda del 16 de març, també es preveu una mobilització massiva. Aquest cop, però, a Madrid, a les 18 h.

Des de l’organització s’ha volgut deixar clar que les accions proposades són una iniciativa de mínims amb el comú denominador de la defensa de la democràcia, i que tota aquesta causa general oberta vol jutjar el poble català. Per això, s’ha refermat que sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i que aquest judici pretén castigar els responsables polítics del referèndum i els líders socials de les entitats convocants de mobilitzacions pacífiques i massives amb la voluntat que mai ningú gosi assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials, puguin considerar fora de la llei.

Mobilitzacions el dia d’inici del judici

El mateix dia que s’iniciï el judici també es farà una crida a la ciutadania perquè surti als carrers. A les 12 h del migdia, es proposarà una aturada de 10 minuts davant dels centres de treball que culminarà amb les concentracions previstes a les 19 h a les capitals de les vegueries. A Barcelona, la crida unitària serà a plaça Catalunya.

A primera hora del dia 12, a les 9 h, representants d’entitats, partits i col·lectius es reuniran a les portes del Tribunal Suprem, just abans que s’iniciï el judici, per traslladar suport i escalf als encausats. El dia abans, a les 14 h, també està previst que es faci el mateix, però a la plaça Universitat.

Finalment, el 21 de febrer la Intersindical-CSC ha convocat una vaga general que rep el suport i l’adhesió de les entitats i els grups parlamentaris convocants de les mobilitzacions.

A continuació, els noms de les persones que han assistit avui a la roda de premsa:

Ada Parellada – cuinera
Agustí Alcoberro – historiador
Anna Sallés – historiadora
Annabel Moreno – Associació Municipis per la Independència
Arcadi Oliveres – economista i activista
August Gil Matamala – advocat
Belén Tascón – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
Berta Ponsatí – Associació Catalana pels Drets Civils
Betona Comín – Associació Catalana pels Drets Civils
Blanca Bragulat – Associació Catalana pels Drets Civils
Blanca Serra – activista
Carles Riera – CUP
Carles Sastre – Intersindical-CSC
Carme Sansa – actriu
David Fernández – activista
David Minoves – CIEMEN
Diana Riba – Associació Catalana pels Drets Civils
Elena Jiménez – Òmnium Cultural
Elisenda Alemany – catalunya en Comú
Elisenda Paluzie – Assemblea Nacional Catalana
Estel Solé – actriu
Eulàlia Reguant – CUP
Eva Fernàndez – expresidenta de la Favb
Fermí Puig – Cuiner
Gemma Geis – JuntsxCat
Georgina Lázaro – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Iolanda Fresnillo – auditoria ciutadana del deute
Jaume Asens – tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
Joan Caball – Unió de Pagesos
Joan Lluís Bozzo – actor
Joan Guisado – Acció Escolta , Minyons Escoltes i Guies i Escoltes Catalans
Joan Josep Nuet – Catalunya en Comú
Joan Rigol – expresident del Parlament de Catalunya
Jordi Giró – CONFAVC Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
José Téllez – Guanyem Badalona
Josep Maria Mainat – músic
Julià de Jòdar – escriptor
Laura Masvidal – Associació Catalana pels Drets Civils
Laura Pinyol – periodista
Luca Gervasoni – Novact Institut Internacional per l’Acció Noviolenta
Marcel Mauri de los Rios – Òmnium Cultural
Maria Dantas – activista
Meritxell Lluís – Associació Catalana pels Drets Civils
Màrius Serra – escriptor
Marta Bolinches – Irídia
Marta Vilalta – ERC
Míriam Nogueras – PDeCAT
Mont Plans – actriu
Montse Bassa – Associació Catalana pels Drets Civils
Montserrat Rossell -‘Assemblea Nacional Catalana
Natàlia Sànchez – CUP
Neus Mestres – Plataforma per la Llengua
Núria Basi – FemCat
Núria Iceta – editora
Núria de Gispert – expresidenta del Parlament de Catalunya
Oleguer Presas – exfutbolista i cooperativista
Pau Morales – Jovent Republicà
Pilar Rahola – periodista
Pol Leiva – Associació Catalana pels Drets Civils
Ramon Piqué – represaliat del 92 i Coordinadora contra la Tortura
Roser Veciana – exregidora de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona
Sergi Sabrià – ERC
Titón Laílla – Demòcrates
Toni Morral – Crida Nacional per la República
Vicenç Villatoro – escriptor
Xavier Trias – exalcalde de Barcelona
Xavi Casanovas – Lafede.cat Organitzacions per a la Justícia Global

febr. 7 2019

9 de febrer, a Castellbisbal, presentació de la plataforma Us volem lliures

El dissabte 9 de febrer es presentarà a Castellbisbal la plataforma Us volem lliures.

Entitats i partits de Castellbisbal s’han integrat en aquesta plataforma. L’acte començarà a les 11.00 h a la plaça de l’Església.

febr. 5 2019

Vídeos de la tancada a la seu de la Comissió Europea a Barcelona

Aquests són els vídeos de la tancada a la seu de la Comissió Europea a Barcelona de l’1 i 2 de febrer.

febr. 5 2019

Manifest: Què esteu fent?

Els nostres presos i preses polítics són a presons espanyoles. En pocs dies començarà un judici contra el referèndum d ́autodeterminació, contra unes persones innocents, contra la voluntat de més de 2M de catalans i catalanes. En definitiva, es farà efectiva una farsa contra tot un poble.

Passi el que passi en aquest judici, no acatarem cap sentència perquè el que realment cal és l’anul·lació d’aquesta farsa. Un sol dia de condemna és una barbaritat. No es pot tancar entre quatre parets la voluntat d ́un poble pacífic.

Aquest és un missatge adreçat en primer lloc a l ́Estat espanyol: “Som persistents, seguim tossudament alçats i amb la convicció intacta. Avui som molts més que fa un any i mig. Denunciarem al món el que passi durant les setmanes que duri el judici. Direm al món que l ́autodeterminació és un dret, no un delicte. Els nostres presos i preses polítics seran el nostre altaveu. Els podreu condemnar a anys de presó, però no podreu acabar amb tanta dignitat. Abans del que ens pensem serem lliures i proclamarem la República catalana”.

D’aquí a pocs dies posarem l ́Estat contra les cordes. Hem de fer d ́aquest judici polític un bumerang contra l’Estat. Tenim un deute amb qui ens va dur fins aquí, una responsabilitat com a poble. Fem d ́aquesta farsa, denúncia; del nostre compromís, convicció. Ens hem de posar en marxa #CapALaIndependència. Ens ho juguem tot!

En segon lloc, missatge per al Govern de la Generalitat i per al Parlament de Catalunya: “On ha quedat el vostre compromís amb el mandat de les urnes? On és la vostra valentia? On és la publicació al DOGC dels acords del Parlament respecte a la proclamació de la República? Us penseu que els que vam defensar les urnes amb els nostres cossos ho deixarem córrer? Us EXIGIM coratge, valentia, però, sobretot, compromís amb el poble que us va fer confiança.

Nosaltres, l ́Assemblea Nacional Catalana, tenim un sol objectiu: la independència del nostre país. Volem ser un estat, una nació lliure i no deixarem de pressionar fins assolir l’objectiu. Us anunciem que des de avui i de forma perllongada en el temps, no ens mourem d’aquí, de la plaça de Sant Jaume, a les portes de la seu del nostre Govern, i convidem la ciutadania a fer-nos costat, a fer-nos sentir pels nostres representants.”

L’ANC es referma en la via unilateral, per això cal establir una unitat estratègica de Govern, Parlament i poble mobilitzat. Només la independència ens farà lliures com a poble i farà lliures presos, preses, exiliats i exiliades polítics.

Govern i Parlament, us demanem, us exigim, que compliu amb el mandat de l’1 d’Octubre.

Som fermesa, som dignitat, som coratge, som ANC!!!!

febr. 4 2019

L’Assemblea es planta davant del Palau de la Generalitat per exigir que Govern i Parlament facin passos cap a la independència

Les accions directes segueixen. Després de la tancada a la seu de la Comissió Europea d’aquest cap de setmana, avui l’Assemblea ha iniciat una segona campanya. Diversos voluntaris, acompanyats de secretaris nacionals i de la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, han desplegat a primera hora del matí una pancarta davant del Palau de a Generalitat, seu del poder executiu.

A la pancarta s’hi podia llegir el següent missatge: “Què feu per aplicar el mandat de l’1-O?”. La pancarta s’hi quedarà 20 dies, i quan hi hagi sessió parlamentària es traslladarà al Parlament, perquè és a tots dos estaments a qui va dirigida la campanya. “Nosaltres tenim una responsabilitat d’estar més forts per fer la independència, però ells també la tenen”, ha afirmat Paluzie.

Per a Paluzie, l’objectiu de la independència segueix “més vigent que mai”, especialment en un context de repressió polític com l’actual. “No ens podem permetre esperar 7 anys una sentència favorable del tribunal d’Estrasburg”, motiu pel qual, paral·lelament a la campanya del judici que s’ha iniciat, s’ha engegat aquesta acció més política.

La presidenta de l’Assemblea ha afirmat que el 21-D es va revalidar la majoria independentista al Parlament per “revalidar” el mandat de l’1-O. Un any més tard, ha demanat que es posin les piles, perquè de tota una sèrie de promeses electorals, “no se n’ha respectat ni una”, i ho ha exemplificat amb el cas de la suspensió de diputats.

En definitiva, es vol visualitzar que, “més enllà de la gestió”, s’estigui fent una anàlisi sobre què va fallar el 27-O i començar a treballar en “solucions alternatives” en escenaris de no-negociació. “Pensar que ens podem quedar tranquils només gestionant l’autonomia i esperant que arribi un referèndum acordat em sembla que és ser poc realista”, ha conclòs.

Una acció coordinada des del Barcelonès

Les 20 assemblees territorials del Barcelonès s’encarregaran de coordinar l’acció. Cada dia hi haurà tres torns de quatre hores, des de les 9 h i fins a les 21 h. L’objectiu no és anar en contra el Govern, sinó pressionar-lo, que és “el que millor ha sabut fer i ha fet sempre l’Assemblea” des del seu naixement, sense marcar terminis, però sí marcant el ritme. “I el ritme és aquest, mobilització i, quan calgui, desobediència”, ha conclòs Josep Molins, coordinador de la territorial de la territorial de la dreta de l’Eixample.

febr. 4 2019

Les assemblees exteriors ultimen els detalls de les mobilitzacions durant l’inici del judici a l’1-O

Les assemblees exteriors (AE) de l’Assemblea estan acabant de tancar els detalls de totes les concentracions que faran el mateix dia que el judici a l’1-O comenci, el cap de setmana anterior, o el posterior.

Ara per ara, ja hi ha confirmades mobilitzacions a més de 20 ciutats europees de nou estats diferents, inclosos Alemanya, França, Suïssa, Bèlgica, Andorra, el Regne Unit, o Dinamarca. Destaquen les protestes a sis capitals europees, -París, Berlín, Brussel·les, Luxemburg, Londres, i Copenhagen- on es vol portar la reivindicació que l’autodeterminació és un dret, i no pas un delicte, com intenta fer creure l’Estat espanyol amb aquest judici. Altres ciutats on es portaran a terme mobilitzacions -organitzades o amb el suport de les AE- són Hamburg, Frankfurt, Stuttgart, Munic, Niça, Dublín, Edimburg, Glasgow, Aberdeen, Bilbao, Gasteiz o Pamplona; en el cas d’aquestes darreres, organitzades per la plataforma cívica que promou el dret a l’autodeterminació del País Basc Gure Esku Dago.

Altres col·lectius convocants en diverses ciutats són CDR exteriors i Comitès locals de solidaritat amb Catalunya. Berlin va donar el tret de sortida a la campanya internacional de denúncia el darrer 1 de febrer, amb una roda de premsa informativa organitzada per l’ANC Alemanya en què van participar representants polítics de Die Linke i el SPD, juntament amb l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye.

Convocatòries previstes:

Brussel·les, 12 febrer 12:30, Schuman
Ginebra , 12 febrer 18h, Place des Nations (davant ONU) – pendent de confirmació
Londres, 12 febrer 19h, Downing Street
Berlín, 16 febrer – lloc i hora per confirmar
París, 10 febrer 12:30h, Place de la Republique
Hamburg, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
Frankfurt, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
Stuttgart, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
Munic, 16 febrer – lloc i hora per confirmar
Karlsruhe, 9 febrer,- lloc i hora per confirmar
Colònia, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
Donostia, 12 febrer 19h, Bulevard
Bilbo, 12 febrer 20h, Arriaga plaza
Gasteiz, 12 febrer 19h, Virgen Blanca
Pamplona, 12 febrer 19h, per confirmar
Basilea, 12 febrer – lloc i hora per confirmar
Zurich – data, hora i lloc per confirmar
Niça, 4 febrer 18h, davant vice consulat espanyol (4 boulevard Jean Jaurès)
Glasgow, 12 febrer 18h, Buchanan Steps
Edinburg, 12 febrer 18h, Mercat Cross
Aberdeen, 12 febrer 18h – lloc per confirmar
Copenhagen, 9 febrer 16h, de Nørreport a Højbro Plads
Luxemburg, 12 febrer 18:30h, davant ambaixada espanyola.

#MakeAmove

Amb el nom de #MakeAmove, Self-determination is a right, not a crime, l’Assemblea ha engegat una campanya nacional i internacional per denunciar la persecució i la repressió que exerceix l’Estat espanyol contra Catalunya i els seus ciutadans precisament per haver exercit el dret a l’autodeterminació.

La campanya combinarà mobilitzacions arreu d’Europa, suports i materials gràfics, com pancartes i tanques publicitàries a ciutats europees, i també continguts audiovisuals, com un vídeo publicitari que ja supera les 300.000 visualitzacions sumant totes les plataformes on està disponible, i també d’altres que es presentaran properament, com un videoclip amb d’una adaptació d’una cançó de Peter Gabriel.

S’ha engegat una pàgina web, des d’on es poden consultar les accions i des d’on també es poden fer donatius per finançar la campanya.

febr. 1 2019

L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets perpetrades per l’Estat espanyol amb una carta i tancant-se a la seu de la UE a Barcelona

Acció sorpresa de l’Assemblea aquesta tarda. Mentre que estava prevista una mobilització a Jardinets de Gràcia, l’Assemblea ha comunicat, una estona abans, que la mobilització canviava de lloc. Així, milers de persones s’han desplaçat fins al davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. Allà, membres de l’entitat han fet lliurament d’un document, dirigit a Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Ferran Tarradellas, cap de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, en què es denuncien les constants vulneracions de drets perpetrades per l’Estat espanyol.

A més, s’ha penjat una pancarta a la façana amb el missatge “Self determination is a right, not a crime” (l’autodeterminació és un dret, no un delicte), i s’ha indicat que l’acció durarà com a mínim tota la nit.

Enmig d’una gentada que ha anat augmentant a mesura que passaven les hores, i acompanyada de membres de la societat civil, com Lluís Llach i familiars dels presos polítics i exiliats, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha dit que la Unió Europea no pot tolerar en una societat democràtica que es jutgi un dret com el de l’autodeterminació. Per això, ha advertit a la UE no pot restar “impassible”, ja que quan els drets es vulneren en un lloc, es vulneren per a tothom, ha afegit. De fet, ha afirmat que el que està passant a l’Estat espanyol és tan greu com el que succeeix a Polònia o Hongria.

Per a Paluzie, la justícia espanyola s’està demostrant “venjativa”, amb un únic objectiu: reprimir un moviment democràtic i pacífic. Però lluny de desanimar-se, Paluzie ha afirmat que tot això reforça el moviment independentista.

Al seu torn, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha descrit l’Estat espanyol com un estat autoritari, ja que imposa tribunals d’excepció i s’inventa i manipula fets per dur a terme la repressió. “Quan amb la llei s’impedeixen i persegueixen drets civils i polítics, la resposta ha de ser pacífica i de desobediència i decidida contra l’estat autoritari”, ha dit. Cruanyes ha advertit que a partir d’ara se seguiran duent actes d’aquest estil, perquè Catalunya no es podrà alliberar d’aquesta repressió fins aconseguir la independència, ha conclòs.

Petició d’activar l’article 7
La carta entregada recull els diversos drets vulnerats durant tot el procés judicial iniciat, recollits, molts d’ells, a l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; també remarca que el cas serà jutjat al Tribunal Suprem i, per tant, sense possibilitat d’apel·lar; i que es vulnerarà el dret a ser jutjats en la pròpia llengua, entre d’altres.

En definitiva, uns fets que suposen una “violació greu de drets humans” i que intenten convertir un dret, el d’autodeterminació, en un delicte, un fet que no es pot “tolerar” al cor d’Europa. Per això, l’Assemblea fa una crida a la Comissió Europea perquè inicií els procediments per activar l’article 7 del Tractat de la UE per privar l’Estat espanyol dels seus drets de vot i de representació.

febr. 1 2019

Manifest en motiu del trasllat preses i presos polítics a Madrid

Fa més de 15 mesos que tenim presos i preses polítics a les presons espanyoles a qui no es pot acusar d’altra cosa que d’haver fet cas a la voluntat de tot un poble. Una presó “preventiva” que és una venjança, no el que marquen les lleis.

D’aquí a pocs dies començarà a la “capital del reino” d ́Espanya un judici contra el poble de Catalunya, contra els membres del Govern legítim del nostre país, contra els líders socials d’OC i ANC i contra la presidenta del Parlament. D’aquí a pocs dies començarà una farsa judicial d’un estat en plena decadència, demofòbic, ignominiós, corrupte, amb totes les institucions absolutament devaluades i en LI- QUI-DA-CIÓ. Els advocats i les advocades faran una defensa jurídica, però els nostres presos i preses polítics tindran l’oportunitat única de denunciar davant del món que estem sotmesos a l’arbitrarietat d ́una justícia que ha transformat el Codi Penal en ODI PENAL cap a tot allò que representa.

D’aquí a pocs dies tots els ulls del món estaran posats en el que passi a la sala del Tribunal Supremo. Ells i elles, la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, la Meritxell Borràs, en Carles Mundó, en Quim Forn, el Raül Romeva, el Josep Rull, en Jordi Turull, l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, faran d ́altaveu per donar a conèixer la veritat enfront d ́un relat fabulat que no s ́aguanta per enlloc. No s’escapa a ningú que això és un judici polític i que com a tal l ́hem d ́afrontar. Un judici polític ha de ser de denúncia més que de defensa. No ens hem de defensar de res, són, som innocents.

Demanem, EXIGIM, l’anul·lació d’aquesta farsa de judici. És una VENJANÇA, no JUSTÍCIA.

Podreu tancar-los a la presó, però no fareu callar la veu d’aquells que volem un país més just i lliure. No, no ens aturarem, no callarem, persistirem i serem lliures, nosaltres i ells.

No demanarem indult, no demanarem perdó, no han fet res i un sol dia de condemna serà injust i no l ́acatarem.

Esgotarem totes les vies i anirem a Estrasburg, al Tribunal de DDHH, a l’ONU, on calgui fins a tenir justícia de veritat.

Som un poble que persisteix, que lluita des de la Guerra dels Segadors, però ara ho fa de l’única manera que sap, amb una lluita activa noviolenta, i així serà.

La llibertat i l ́anhel d’un poble no es poden tancar entre barrots, perquè l’autodeterminació és un dret, no un delicte!!

gen. 31 2019

Ocupació de l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona – Més actes al Vallès Occidental

Canvi d’última hora

L’ANC ha ocupat la seu de la UE a Barcelona.

Acudiu a Passeig de Gràcia amb Provença per donar-hi suport.

La convocatòria de Jardinets es trasllada a aquesta cantonada.

En motiu del trasllat dels presos polítics catalans a Madrid per iniciar el judici que vol servir de tapadora a la venjança que està fent l’estat espanyol contra líders del procés independentista, convoquem a expressar la falta de garanties i la falsa justícia que es vol escenificar.

Demà al matí, a partir de les 5 h, mobilitzacions d’acompanyament a les carreteres catalanes als presos i preses polítiques.

Consulteu les vostres Territorials per a les convocatòries. Porteu pancartes i estelades!

5 h al llarg del trajecte de Puig de les Basses a Brians 2
6 h al llarg del trajecte de Lledoners i Mas d’Enric a Brians 2
7 h al llarg del trajecte de Brians 2 a Soto del Real, només en els trams de carreteres catalanes.

A la tarda, a Barcelona, a partir de les 18.00 es preveu fer la concentració al Jardinets de Gràcia. ANEU A PASSEIG DE GRÀCIA AMB PROVENÇA.

Aquestes són les convocatòries al Vallès Occidental:

Castellar del Vallès es desplaçaran a Sabadell
Castellbisbal 19.00 plaça de l’Església
Cerdanyola del Vallès 19.00 davant l’Ajuntament
Matadepera 6.00 del matí, pàrquing de l’escola de música, sortida cap a Can Brians.
Montcada i Reixac es desplacen a Barcelona
Palau-solità i Plegamans 19.00 h plaça de la Vila
Ripollet 20.00 plaça Pere Quart
Rubí 19.00 plaça de l’Ajuntament.
Sabadell 19.00 plaça del Dr. Robert
Sant Cugat del Vallès 19.00 davant l’Ajuntament
Sant Quirze del Vallès 20.00 plaça de la Vila
Sentmenat es desplaçaran a Sabadell
Terrassa 6.00 del matí a l’estació d’autobusos per anar en autocars i cotxes a Can Brians i estar amb ells fins que marxin. A les 19.00 al Raval de Montserrat.
Ullastrell es desplacen a Terrassa.

Assemblea Nacional Catalana – VALLÈS OCCIDENTAL

L'Assemblea al Vallès Occidental

Author Archives: nani