L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural hem rebut una nova sanció de 90.000 euros de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que se suma a l’embargament, ara fa pocs dies, de 240.000 euros. L’estratègia de l’Estat és evident: aplicar-nos sancions excepcionals amb la pretensió d’ofegar econòmicament les entitats per aturar el referèndum. En menys d’un mes, cada entitat ha estat sancionada per un import de 330.000 euros.
Estem indignats, com et pots imaginar. Tot i això, creiem que tenim l’obligació, com a Assemblea, de donar als socis informació jurídica rigorosa sobre la sanció, sense fer més escarafalls del compte. Anem per feina: ens multen per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període de temps en què s’estava definint el nou protocol internacional sobre dades allotjades en aquell país. De bases de dades com aquestes, en tenien moltes altres empreses d’activitats diverses. Garantim que hem complert rigorosament la normativa existent a cada moment. Insistim que torna a ser una multa política i, per tant, no la reconeixem i hi recorrerem fins a les últimes conseqüències. La sanció contra Òmnium i l’Assemblea és un cas sense precedents a l’Estat espanyol.

Tres detalls jurídics et poden servir per jutjar, com a soci/sòcia, quina és la situació amb plena independència de criteri:

1. Òmnium i l’ANC són les primeres entitats que han estat sancionades per l’AEPD com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 6 d’octubre de 2015, sentència que invalidava una decisió de la Comissió Europea de l’any 2000 sobre els requisits per al tractament de dades als Estats Units.
2. L’AEPD va emetre un comunicat i una nota de premsa en la qual manifestava que “l’Agència en cap moment ha anunciat la seva intenció d’iniciar un procediment sancionador per defecte contra les empreses”. Seguia així els criteris del Grup Europeu de Protecció de Dades, conscient de la inseguretat jurídica que produïa la decisió del TJUE. És més, a la comunicació enviada als responsables de bases de dades, l’AEPD només indicava que, “si no es modifica la base legal per fer les transferències, l’Agència podrà iniciar el procediment per acordar, en el seu cas, la suspensió temporal de les transferències”. És a dir, no havia d’iniciar actuacions sancionadores si no és que l’empresa o entitat es negava a transferir a l’Estat espanyol les bases de dades.
3. Davant d’una situació sobrevinguda, l’Administració espanyola no solament no actua per evitar la inseguretat jurídica generada per la Sentència del TJUE, sinó que, a més a més, actua en contra d’allò que havia manifestat públicament en els seus comunicats. Conscients de la singularitat de la qüestió, les entitats vam sol·licitar, com a prova, que l’AEPD certifiqués quants procediments s’hi havien iniciat per aquest mateix motiu i ho van denegar.

No ens intimiden, i continuem treballant de valent. La teva millor acció de solidaritat, ara, és inscriure’t a l’Assemblea General Ordinària de Granollers!