El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit aquest dissabte a Flix, ha aprovat un comunicat sobre la proposta de ‘nou model’ de finançament pactat per ERC i el govern espanyol. El posicionament, que l’entitat farà públic en una roda de premsa el pròxim dimarts, 20 de gener, defensa que “els 4.700 milions d’euros addicionals no representen una correcció del dèficit fiscal estructural, sinó una redistribució derivada del creixement conjuntural de la recaptació” i demana als partits que no validin l’espoli fiscal i que, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada. En aquest sentit, l’Assemblea alerta que “l’independentisme necessita un canvi d’estratègia amb urgència.”
D’altra banda, el Secretariat Nacional també ha elegit Jordi Alsina com a nou tresorer de l’entitat després d’obtenir el suport d’una majoria superior als dos terços necessaris.
Jordi Alsina és un enginyer agrònom i empresari lleidatà del sector agrícola, vinculat des dels inicis a l’Assemblea. Ha sigut coordinador de l’assemblea territorial de Lleida, ha impulsat la campanya de Consum Estratègic i ha col·laborat en formacions de lluita no violenta. És un activista compromès amb la causa independentista.
Alsina agafa el relleu de Jaume Valls, fins ara tresorer de l’entitat, que ha renunciat al càrrec per raons personals i professionals, però continuarà formant part del Secretariat Nacional.
L’Assemblea Nacional Catalana denuncia un greu atac a la llibertat d’expressió per part del Departament d’Interior pel fet que s’hagi iniciat un procediment sancionador contra l’entitat arran de la protesta contra la visita del Rei a Montserrat del dia 23 de juny.
Hem formulat al·legacions i hem demanat arxivar l’expedient “per no ser sancionable l’exercici del dret de manifestació com a dret fonamental”. La resistència passiva en una manifestació no pot ser mai considerada un acte antidemocràtic. Es tracta d’un dret legítim protegit pel dret internacional dels drets humans.
La protesta del dia 23 de juny de 2025 davant la visita dels reis a Montserrat responia a un interès legítim: expressar el rebuig ciutadà davant la visita del cap d’Estat espanyol. Es tractava, doncs, de denunciar la imposició del règim borbònic a Catalunya i l’ús de mecanismes de poder que perpetuen la seva presència, hereva directa de la continuïtat del règim del 78.
Va ser una acció que va transcórrer de manera pacífica, a excepció dels moments de tensió generats per les empentes i dels cops de porra dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants, els quals —en legítima defensa— van dur a terme accions de resistència passiva asseguts a terra. La voluntat de presentar els participants com a actors violents és impropi d’una policia democràtica i respon a la voluntat de menystenir i soscavar el dret fonamental de reunió, manifestació i dissidència política.
És especialment greu que l’atestat policial inclogui descripcions de fets artificiosos amb l’objectiu de justificar la seva actuació així com sancions administratives. Aquesta pràctica, absolutament incompatible amb els estàndards democràtics, pretén blanquejar i legitimar un dispositiu que va actuar de manera desproporcionada i amb greus mancances de respecte envers la llibertat de manifestació. Penalitzar la resistència pacífica és, de fet, un mecanisme repressiu que distorsiona l’essència mateixa dels drets polítics fonamentals.
Els fets descrits a l’atestat són rotundament falsos. El material audiovisual aportat per Mossos demostra el contrari: van ser els cossos policials els qui empenyien, colpejaven i obligaven els manifestants a retrocedir, generant situacions de tensió innecessàries. Tant és així que no existeix cap prova que acrediti cap agressió per part dels concentrats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans estableix clarament que un operatiu policial mai no pot tenir com a objectiu impedir una protesta per evitar crítiques polítiques, encara que aquestes siguin incòmodes o s’adrecin al cap d’Estat. Impedir l’expressió ciutadana contra una institució hereva d’un estat repressor, com és la monarquia borbònica, soscava el dret de reunió i de manifestació i reforça una lògica de blindatge institucional pròpia de règims autoritaris.
Denunciem també que durant el dispositiu els agents van requisar estelades i pancartes, elements que formen part indestriable del dret de protesta. Aquesta actuació, sumada a les anteriors, constitueix una vulneració greu dels drets polítics bàsics i referma la nostra preocupació per la deriva autoritària del govern.
Davant la imposició del règim borbònic tenim no només el dret, sinó també la legitimitat moral de defensar-nos. Ho fem mitjançant accions pacífiques de resistència i de rebuig públic.
Cal denunciar el comportament poc democràtic de la Conselleria d’Interior i del Govern del PSC així com la línia repressiva de Mossos d’Esquadra, que ja es va fer notar el 8 d’agost de 2024 quan van ruixar amb esprai pebre manifestants pacífics de manera indiscriminada.
La desobediència civil no és un delicte. És una expressió democràtica que vol protegir drets fonamentals. I es fa encara més necessària quan aquests drets són restringits per aquelles institucions que haurien de garantir-los.
Defensar la protesta pacífica, la llibertat d’expressió i la desobediència com a eina legítima és defensar la democràcia.
En aquest sentit, i davant els fets ocorreguts, afegim que l’Assemblea Nacional Catalana té l’obligació ètica de defensar el patrimoni intangible de la nostra nació, com és Montserrat, espai carregat de simbolisme col·lectiu per al poble català. Aquesta defensa inclou no només preservar-ne el valor cultural i identitari, sinó també protegir-lo de qualsevol intent d’apropiació o instrumentalització per part de l’Estat repressor.
Per coherència amb la seva raó de ser, l’ANC ha de mantenir-se ferma en la lluita per la independència. Cap atac repressiu ens farà cedir en els nostres objectius. De la mateixa manera, cal afirmar que l’ANC continuarà emprant fórmules de resistència pacífica i de defensa dels drets civils com a pilars fonamentals del seu compromís amb el país i amb la llibertat.
El dijous 22 de gener, a Sant Cugat del Vallès, es farà la xerrada Present i futur de l’independentisme.
Hi participaran:
Montserrat Rossell, vicepresidenta executiva del Consell per la República, enginyera química i sòcia de l’ANC des de la seva fundació.
Jordi Pesarrodona, secretari nacional d’Accions al Territori, activista d’esquerres, pallasso i comediant, represaliat de l’1 d’Octubre i condemnat per desobediència.
On som com a moviment?
Cap a on volem anar?
Us convidem a una xerrada imprescindible per reflexionar plegats sobre el moment actual de l’independentisme i els reptes de futur.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura de Sant Cugat.
Una trobada per escoltar, debatre i participar. Perquè només sabent on som podrem decidir cap on volem anar.
El dijous 22 de gener es farà la segona xerrada del cicle Països Catalans, darrera colònia d’Espanya.
Serà una atractiva xerrada-col·loqui amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté que ens parlarà del període que va de la Renaixença a la dictadura del general Franco.
A les Àgores habituals escoltem els ponents. Aquesta vegada volem fer una Àgora diferent: els protagonistes sou els socis i sòcies de l’ANC Sant Cugat.
Farem una dinàmica de grup per:
compartir reflexions
posar idees en comú
continuar enfortint l’ANC de Sant Cugat
Volem anar més enllà del dia a dia i pensar escenaris de futur per anticipar-nos.
Utilitzarem eines de creativitat per:
analitzar la situació actual
motivar i implicar la gent
generar una dinàmica positiva i constructiva
Serà el 28 de gener de 19.00 a 20.30 h a la seu de Sant Cugat del Vallès.
N’hi ha que diuen que l’independentisme no té estratègia de futur. L’ANC sí que en té. Té un projecte estratègic de lluita: el seu Full de ruta, aprovat per una gran majoria de vosaltres, els socis. No és un document retòric: és una eina política que només té sentit si ens la fem nostra i l’apliquem. Us animo, doncs, a llegir el Full de ruta o a rellegir-lo amb aquesta mirada.
No hi ha cap organització independentista amb la força de l’Assemblea. Precisament per això tenim una responsabilitat enorme: la de reactivar-nos: des de les assemblees territorials, des de les sectorials i des del Secretariat Nacional en una lluita sostinguda de confrontació amb l’estat, sabent que ha de ser pacífica i al mateix temps tan persistent i desobedient com calgui.
Un exemple de la nostra força aquest 2025 és l’èxit de l’11 de setembre, que, tot i la pluja, va evidenciar la nostra capacitat de mobilització i va implicar activament el jovent. També n’és una mostra l’acció de Montserrat, on vam fer entrar el Rei per la porta del darrere.
Tenim l’eina, l’Assemblea Nacional Catalana, però perquè sigui realment poderosa i decisiva cal el compromís ferm de totes i tots nosaltres, amb cos i ànima, en el dia a dia, en la feina discreta i en les accions visibles.
S’han acabat els temps dels retrets estèrils, de les lamentacions i de quedar-nos a casa. Ajornar indefinidament la confrontació amb l’Estat significa ajornar la llibertat del nostre país.
Som molts, moltíssims. I som suficients per continuar el combat. Us convido a alçar-nos de nou, una altra vegada, com deia el poeta, i a acabar la feina que vam començar el Primer d’Octubre. Només la independènciaens permetrà un futur digne, just i possible.
Visca Catalunya Lliure. Visca els Països Catalans!
Ens va parlar de la importància d’aquesta entitat, ja que és l’única que neix de la votació del 1r d’octubre de 2017, i com a tal està cridada a ser la màxima autoritat derivada d’aquell formidable acte de sobirania, fins que un dia pugui ser realitat la nostra desitjada República Catalana.
La bona empenta inicial amb que va néixer, recordem que amb el suport de tots els partits i entitats independentistes, es va estroncar per la mala gestió que se’n va fer, i molts dels socis que inicialment hi varen confiar van sortir-ne decebuts.
Això no vol dir que no sigui necessària i que entre tots hem d’aconseguir fer-la forta. Ens cal deixar el dol, les picabaralles i reprendre el camí iniciat per culminar la plena sobirania que comporti un millor futur per als nostres fills i nets. Per això, ens cal tenir una visió positiva i constructiva del moment.
En Jordi Domingo concep que el Consell de la República (CdR) ha de ser l’Autoritat Nacional de Catalunya que ha de treballar per a l’alliberament del país fins la consecució d’un govern legítim. En estar registrada fora de l’estat espanyol, està protegida dels seus atacs i pot emprendre moltes iniciatives que altres entitats amb seu social a l’Estat no poden fer. Per això, cal crear a l’exterior un potent Fons Nacional Català necessari i controlat, fet impensable dins un estat autonòmic espanyol.
Tot i la situació desendreçada i caòtica del CdR en que se la va trobar en Jordi Domingo, assumeix el repte de presidir-la per tal de guanyar la credibilitat i confiança de la ciutadania i de les entitats cíviques. Es manifesta partidari de la unitat de tot el moviment independentista de la societat civil. Es mostra escèptic en la veritable unitat dels partits polítics ja que aquets cerquen els seus interessos tàctics i/o estratègics i prou. Malgrat que no serà fàcil, és el moment de recuperar forces i tornar a picar pedra.
El ponent comenta l’esforç que suposa assolir la unitat d’entitats independentistes, en el benentès que és difícil que els partits actuals i per iniciativa pròpia tornin a consolidar a curt termini aquesta unitat desitjada. La bona relació entre l’ANC i el Consell (veiem tot sovint els dos Presidents compartint pancarta…), és una bona mostra d’aquesta unitat d’acció que ens cal per avançar.
El President va dir que treballen intensament amb els Consells Locals de tot el territori amb projectes i propostes de mesures de desobediència civil que ens permetin reivindicar la nostra manera de fer, amb independència del què l’estat opressor ens imposa.
Per a ell, la internacionalització és una tasca cabdal. El món ha canviat en pocs anys i, possiblement, de forma no favorable als nostres interessos.
Insisteix en la necessitat de votar per tal de guanyar la Generalitat i el Parlament, fets bàsics per fer entendre al món que l’independentisme és viu i perseverant.
El CdR és transversalitat total. No vol ocupar espais de d’altres entitats independentistes ni interferir en elles.
Ens cal ser conscients que el Consell representa l’única eina institucional nascuda de la legalitat creada pel Parlament de Catalunya en les històriques jornades del setembre del 2017 i en la declaració d’independència votada per la cambra el 27 d’octubre del mateix any. Ningú no es pot prendre a la lleugera un encàrrec com aquest.
Aquest és el repte de qualsevol moviment d’alliberament nacional, i com a tal, també del Consell de la República.
Només així, el CdR esdevindrà l’embrió del futur estat català.
Demana no renunciar a la independència i creure-hi, perquè sinó no s’avança.
Cal fer un salt qualitatiu i caminar tots plegats.
Agraïm molt al Sr. Jordi Domingo la seva tasca al capdavant del Consell de la República i la seva disponibilitat engrescadora per tornar a confiar en aquesta entitat ara per ara imprescindible i transitòria, fins arribar a la fita de la desitjada República Catalana.
🔸El Col·lectiu l’Escambell i l’ANC Sant Cugat creiem que el futur és a les nostres mans.
🔸Aquest taller parla de guanyar confiança, entendre els mecanismes que ens porten a canviar de llengua i adquirir estratègies senzilles i sostenibles per mantenir el català en tota mena de situacions.
🔸L’objectiu és clar: trencar la inèrcia de la convergència i contribuir, amb optimisme i naturalitat, a la recuperació de la nostra llengua.
Empodera’t. Parla català. Fes créixer la teva veu.
Comparteix aquest missatge amb amics, coneguts i saludats.
La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans —formada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Decidim-País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)— fa públic un nou informe econòmicdemolidor on denuncien “l’escandalosa” distribució territorial de les licitacions del sector públic estatal. Aquesta nova píndola informativa, que demostra, en paraules del president de l’ASM, Joan Planes, “el preu que paguem els Països Catalans pel fet de pertànyer a Espanya”, forma part de la campanya “Països Catalans, Països Espoliats” que la Confederació va llençar l’estiu passat.
L’informe, fet públic aquest mes de desembre i que ve acompanyat d’un vídeo infogràfic, es basa en un estudi fet per l’Institut d’Estudis Econòmics Valencià que analitza el biaix territorial en la contractació pública, a partir de dades dels anys 2012-2019. L’estudi conclou que el 72% de les licitacions públiques estatals les van atorgar òrgans de la Comunitat de Madrid, que van repartir el 87% dels recursos. I que gairebé el 60% d’aquestes adjudicacions van anar a empreses amb seu a Madrid, que es van endur el 65% dels diners totals tot i que Madrid només representa el 19,5% de l’economia espanyola.
Si ho comparem amb les empreses dels Països Catalans, el resultat és encara més preocupant: les empreses catalanes només reben un 8,2% de les licitacions que representa un 5,7% en termes d’import; les valencianes, un 3,3% i les de les Illes Balears un escàs 0,7%. Totes molt per sota del seu pes real dins l’economia de l’Estat.
L’informe constata que la contractació pública de l’Estat mou milers de milions d’euros cada any i és una eina clau per impulsar l’economia i donar oportunitats a les empreses. En aquest sentit, Zahia Guidoum, presidenta de Decidim, insisteix que aquesta dada és una demostració evident que hi ha un centralisme espanyol que deixa fora de joc les empreses dels Països Catalans: “Madrid concentra recursos, oportunitats i poder i les empreses dels Països Catalans, tot i ser competitives i innovadores, són sistemàticament discriminades.”
El president de l’ANC, Lluís Llach, recorda que, aquest “escàndol” del repartiment dels recursos de les licitacions públiques a l’Estat espanyol, “no queda reflectit en l’enorme i inaguantable espoli fiscal.”
El Secretariat Nacional de l’ANC ha aprovat per pràctica unanimitat la següent anàlisi i posicionament entorn del cas DGAIA i els serveis socials, i les seves conseqüències per a l’independentisme democràtic:
1. Mancança clara de recursos suficients per fer front a les necessitats socials, conseqüència de l’espoli fiscal que patim. És evident que tenim uns serveis socials, en general, ineficients i molt tensionats, no tenim prou recursos per reduir els efectes de la pobresa a Catalunya en un context de canvis socials molt accelerats. Caldria el doble de recursos, segons la Sindicatura de Comptes. A hores d’ara s’estima que a Catalunya hi ha un 35% de les llars afectades per pobresa infantil i familiar, a més de l’augment de població en els darrers anys (immigració en estat de pobresa). Cal que els serveis socialssiguin un dret universal. Calen més recursos: som conscients que només amb la independència podrem fer front als reptes del present i del futur.
2. Mala gestió, ineficiència i corrupteles en la gestió dels recursos disponibles. S’afavoreix una plataforma de portes giratòries, tant en els aspectes de gestió com en el control, tot amb una gestió indirecta. Cal una gestió directa dels serveis socials amb centres i programa, especialment en els controls. L’independentisme institucional no governa bé i això torpedina la imatge de la República que volem, afavorint a altres partits gestors com el PSC. Els informes de la Sindicatura de Comptes i de la Sindicatura de Greuges han posat de manifest irregularitats en la gestió econòmica i en la tramitació d’ajudes i prestacions. Aquestes deficiències han arribat fins i tot a la Fiscalia, qui té en el seu Estatut de Ministeri Fiscal l’obligació de protecció dels menors i d’inspecció dels Centres on són ingressats. Cal desenvolupar la cultura de la transparència.
3. No s’assumeixen les responsabilitats polítiques, entrant en un comportament negligent i corrupte de la nostra classe política. En conjunt, les males pràctiques d’algunes entitats del tercer sector i les mancances de la DGPPIA (abans DGAIA) han generat una pèrdua de confiança ciutadana. Una administració modèlica no pot deixar dubtes ni amagar res. Cal fer net.
4. La imatge és que els partits de l’establiment es tapen mútuament el desgavell, els abusos i les responsabilitats, cosa que facilita la crítica pública que capitalitzaespecialment l’extrema dreta. Tot plegat ajuda a fer inviable recuperar una majoria democràtica independentista al Parlament capaç de vetllar per uns serveis públics eficients. Només deixant clar el distanciament dels comportaments i actituds barroeres de l’actual govern i dels anteriors, es podrà transmetre una imatge de regeneració democràtica que permeti superar l’extrema dreta xenòfoba i avançar cap a la República Catalana.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 