El CNI reconeix haver espiat a dos expresidents de l’ANC amb autorització judicial del Tribunal Suprem

El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.

Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.

Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.

El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.

La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.

Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.

Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.

L’Assemblea denuncia la repressió de drets i la negació del dret a l’autodeterminació de Catalunya al Fòrum de Nacions Unides sobre Minories

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes. 

Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.

Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social

En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.

Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.

L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.

Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes

En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.

Crida a la comunitat internacional

En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:

  1. Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
  2. Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
  3. Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
  4. Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
  5. Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.

L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.

Vine a jurar les Constitucions Catalanes

La Constitució Espanyola no és la nostra. Els catalans tenim unes constitucions pròpies, de més de 700 anys d’història. El pròxim 6 de desembre vine a jurar les Constitucions Catalanes al Fossar de les Moreres. 

Ens trobarem a la plaça de Pau Vila a les 11 h, davant del màstil i la senyera del monument al General Moragues. Després ens adreçarem a Pla de Palau, on ens desprendrem dels símbols espanyols, que representen la repressió i la colonització, per arribar finalment al Fossar de les Moreres on es llegirà un manifest i es farà l’acte de Jura de les Constitucions Catalanes. 

La constitució del 78 legitima i perpetua els privilegis del rei, manté l’espoli fiscal, imposa la supremacia del castellà i oprimeix el poble català amb el mateix afany que ho va fer Felip V. 

Les Constitucions Catalanes vigents el 1714 són les legítimesconstitucions del poble català i amb aquest acte de jura cadascun dels participants es compromet en la lluita i la defensa de la identitat i la llibertat de Catalunya. La importància d’aquest jurament, personal i voluntari, ha d’anar acompanyat d’un document que acrediti la oficialitat del compromís amb la nació catalana. Per aquest motiu, tots els participants rebreu posteriorment un certificat de l’Assemblea. 

El 6 de desembre t’esperem a l’acte de Jura de les Constitucions Catalanes.

Visca Catalunya lliure!

AJORNAT- 12 de desembre, a Palau-solità i Plegamans, conferència de Josep Solé i Sabater sobre el franquisme

AJORNAT

El dijous 11 de desembre, a Palau-solità i Plegamans, l’historiador Josep Solé i Sabater farà una conferència titulada “Franco, el feixisme espanyol“.

L’acte començarà a les 19.30 a l’Auditori de Can Cortès.

La directora del CNI declararà dilluns com a testimoni per l’espionatge amb Pegasus a exdirigents de l’ANC

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en  relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.

Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.

D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.

A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.

L’espionatge massiu contra l’independentisme català

L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.

Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.

Comunicat del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència envers les dones

Companyes, aquest any, per al Dia Internacional contra les violències masclistes, tornarem a sortir al carrer exigint la fi de totes les violències masclistes. Tornarem a omplir places i carrers per cridar ben fort fins que siguin definitivament erradicades.

És inadmissible que, any rere any, continuï sent incomptable el nombre de dones que, al nostre país, als Països Catalans i arreu del món, patim violències només pel fet de ser dones. Encara vivim amb por de caminar soles pel carrer, continuem patint agressions i assetjaments allà on anem, continuem veient vulnerats els nostres drets més bàsics.

I lluny d’avançar cap a una societat més justa i igualitària, assistim amb preocupació a l’ascens de l’extrema dreta, que reforça i legitima discursos masclistes, negacionistes i regressius. El seurelat, alimentat per la permissivitat i la falta de resposta ferma, ha arrelat en part del jovent,que avui torna a reproduir actituds masclistes que crèiem superades. Una realitat que ens interpel·la i ens compromet encara més en aquesta lluita.

Les dones feministes de l’Assemblea Nacional Catalana animen a totes les dones de Catalunya,i dels Països Catalans a sortir al carrer aquest 25N per exigir la fi de totes les violències masclistes que patim les dones als Països Catalans i arreu del món, volem defensar tots els drets de les dones per acabar amb els milers de dones assassinades i poder erradicar la violència masclista i crear consciència social en defensa d’un feminisme radical i d’alliberament nacional, que posi al centre les persones i en contra d’aquest model androcèntric que reprodueix uns models excloents vers les dones.

Denunciem la complicitat i silencis del Govern i institucions contra la violència masclista que justifiquen per la manca de recursos, sobretot per cobrir les necessitats més urgents arreu de Catalunya. Denunciem les violències masclistes que les dones i persones LGTBI patim al llarg de les nostres vides, els abusos sexuals, fins assassinats als quals s’hi suma un sistema judicial que ens revictimitza, ens culpabilitza i no ens protegeix.

A Catalunya, les dades continuen sent alarmants: milers de dones són ateses cada any per violència masclista, i els feminicidis mantenen una xifra intolerable. Cada agressió i cada dona assassinada és un fracàs de tota la societat i una ferida que ens recorda que encara queda molt per fer.

Per tot això, des de la Sectorial de Dones de l’Assemblea volem reafirmar:

  • El nostre rebuig absolut a totes les formes de violència masclista. El nostre suport incondicional a totes les dones que la pateixen.
  • La urgència d’impulsar polítiques públiques valentes, recursos suficients i protocols eficaços per protegir les víctimes i prevenir la violència.
  • La necessitat d’un Codi Penal i uns tribunals propis, una hisenda pròpia, un sistema fiscal propi, una seguretat social pròpia… per garantir els nostres drets, i tants etcèteres.
  • Continuarem treballant per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni LGTBI-fòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistirem i juntes ho aconseguirem.
  • La importància de la formació, la sensibilització i l’educació feminista com a eines imprescindibles per transformar la societat.
  • El compromís de continuar teixint xarxes de sororitat i comunitat per construir un futur lliure de violències.
  • El nostre suport incondicional a totes les dones que la pateixen.
  • La necessitat d’impulsar polítiques públiques valentes, recursos suficients i protocols eficaços per protegir les víctimes i prevenir la violència.
  • Ens cal un Codi Penal i uns tribunals propis, una hisenda pròpia, un sistema fiscal propi, una seguretat social pròpia… per garantir els nostres drets, i tants etcèteres.
  • Continuarem treballant per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni LGTBI-fòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistirem i juntes ho aconseguirem.
  • La importància de la formació, la sensibilització i l’educació feminista com a eines imprescindibles per transformar la societat.
  • El compromís de continuar teixint xarxes de sororitat i comunitat per construir un futur lliure de violències. Cal no només per denunciar, sinó també per construir esperança. Ens mantenim fermes, unides i decidides. Sabem que, amb la força col·lectiva de totes, la societat pot canviar.

Per totes les que ja no hi són, per totes les que lluiten, per totes les que vindran.

No callarem. No retrocedirem. No defallirem.

Dones Lliures en una Terra Lliure!

Screenshot

Lluís Llach: “L’Assemblea està mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat aquest diumenge a Cardedeu el Consell d’Assemblees de Base, la trobada anual de les assemblees territorials i sectorials. Prop de 150 activistes i voluntaris de l’ANC, sumant els membres de les diferents assemblees de base i del Secretariat Nacional de l’entitat, s’han reunit aquest diumenge a la vila vallesana en una jornada de treball per debatre noves línies de treball, reforçar vincles i compartir experiències.

La Tèxtil Rase – Fàbrica de Cultura i el Teatre Auditori de Cardedeu han acollit la trobada que ha servit per reforçar l’entitat i abordar els principals reptes de futur de l’independentisme. Els membres de les assemblees territorials i sectorials i els secretaris nacionals han debatut estratègies i línies d’acció de l’actual Full de ruta, prioritzant la lluita noviolenta i la defensa del catalàL’ANC compta actualment amb unes 300 assemblees territorials, desenes d’assemblees sectorials i assemblees exteriors repartides en tres continents: Europa, Amèrica i Oceania.

La jornada, que ha començat a les 10 del matí i s’ha allargat fins a les 18 h, s’ha tancat amb un resum de les conclusions i la intervenció del president de l’Assemblea, Lluís Llach, que ha agraït la persistència i dedicació de les assemblees territorials, sectorials i exteriors, “el pal de paller de l’ANC, juntament amb la resta dels socis i sòcies de l’entitat”. Davant dels membres de les assemblees de base i del Secretariat Nacional, Llach ha remarcat la importància de mantenir una ANC forta i cohesionada: “sou vosaltres els qui esteu mantenint les brases de l’independentisme per tornar a encendre el foc”. També ha recordat que “els independentistes hi són” i que cal que es tornin a activar: “El moviment independentista pot confiar en l’Assemblea, una entitat honesta, treballadora i incansable que no deixarà mai de lluitar per la llibertat del nostre país, l’única solució per aconseguir una Catalunya justa i pròspera”.

27 de novembre, a Sant Cugat, xerrada d’Albano Dante Fachín sobre TV3

Cicle de Xerrades ÀGORA 1 D’OCTUBRE

El dijous 27 de novembre, Albano Dante Fachín serà a Sant Cugat del Vallès per parlar de TV3.

El que havia de ser l’altaveu del país s’ha convertit en un mirall esbiaixat. TV3 ha pres una deriva espanyolista i conformista, allunyant-se del seu compromís amb la nació catalana. La llengua retrocedeix, la cultura es dilueix i el poble català cada cop s’hi reconeix menys. Exigim una televisió pública al servei del país, de la llengua i de la llibertat!

L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura de Sant Cugat.

L’1 de desembre, a Sant Quirze, Quim Torra presentarà el seu llibre sobre l’intent d’assimilació de la nació catalana

El dilluns 1 de desembre, a Sant Quirze del Vallès, el president de la Generalitat Quim Torra presentarà El llibre negre contra Catalunya que havia escrit inicialment l’historiador Josep M Ainaud de Lasarte el 1995 i ell ha actualitzat fins a l’actualitat.

L’acte servirà per repassar l’intent d’assimilació que l’estat espanyol, al llarg dels anys i amb tota mena de governs i règims polítics, ha perpetrat contra Catalunya i el conjunt de la nació catalana. També per constatar que ha tingut enfront una resistència que ha plantat cara.

L’acte començarà a les 19.00 a la Biblioteca Marcel Ayats, carrer d’Eduard Toldrà, s/n, Sant Quirze del Vallès.

El 3 de desembre, a Bellaterra, comença el cicle ‘Països Catalans, darrera colònia d’Espanya’ amb Jordi Domingo

ANC de Bellaterra ja té a punt el nou Cicle de xerrades per aquesta temporada: “Països Catalans, darrera colònia d’Espanya

  • 3 desembre 2025 . “Xerrada-col·loqui: El Consell de la República” amb el seu Pres. Jordi Domingo . El Consell és l’única institució nascuda del referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre. En estar fora de les urpes del estat espanyol, gaudeix d’una independència que altres organitzacions polítiques i socials no tenen. Enfortim-la.
  • 22 gener 2026 . “De la Renaixença a la dictadura del general Franco”. L’historiador Josep Ma Solé i Sabaté ens farà una aproximació a aquest important període de la història de Catalunya.
  • 12 febrer 2026 . “De la dictadura franquista al present”, a càrrec de l’historiador Josep Ma Solé i Sabaté . La repressió i el totalitarisme institucional han fet molt de mal als catalans i al nostre país. Memòria històrica per no oblidar ni perdre els orígens.
  • 5 març 2026 . “Economia i relació Catalunya-Espanya”. L’economista Germà Bel exposarà sense embuts de quines maneres ens afecta aquest històric conflicte enquistat des de fa molts anys.
  • 9 abril 2026 . “Justícia lingüística i autodeterminació política”. Jordi Martí Monllau (grup Koiné) parlarà de l’estatus actual de la llengua catalana i el seu futur.
  • 14 maig 2026 . “Organització política, social i econòmica d’un estat català”. L’ Albert Pont (CCN) exposarà l’organització d’un futur estat català en base a criteris més racionals i d’eficiència seguint un model propi.
  • 11 juny 2026 . Jordi Domingo tancarà el Cicle amb “El Consolat de Mar. L’aportació més important de Catalunya a la història de la Humanitat”. Parlarà d’aquesta cabdal institució de prop de 800 anys que ha estat ignorada deliberadament durant molt de temps. En J. Domingo fou Cònsol Major, en té un gran coneixement i sap de què parla.

El Cicle permetrà adquirir consciència del tracte colonial a què l’estat espanyol ha tractat des de fa decennis la població de Catalunya. I segueix fent-ho!

Us hi esperem!

Visca la República Catalana!

Secretariat de Bellaterra per la Independència

Participa en la campanya per configurar fàcilment els dispositius en català

Si penses, parles i escrius en català, per què no tens el mòbil i l’ordinador en català?

Configurant-los en català demostres coherència amb la teva manera de parlar i de viure i contribueixes a fer la nostra llengua visible i més present a Internet. És un petit gest amb un gran impacte.

Volem augmentar el nombre de dispositius electrònics i aplicacions configurades en català per reforçar la presència digital de la nostra llengua.
És essencial que els cercadors, les plataformes i les intel·ligències artificials detectin que cada cop més persones triem el català. Només així podrem aconseguir més continguts i serveis en la nostra llengua.

Diverses entitats culturals i de defensa del català de tots els Països Catalans han fet possible aquesta campanya.

By nani Posted in Eines

Gran èxit del Simposi Internacional de l’Assemblea “El moviment independentista català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.

El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.

Un panorama global canviant

Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.

Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.

L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.

Nacionalisme inclusiu i aliances globals

La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.

Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.

Perspectives internacionals

La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).

Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.

Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.

Pots trobar el simposi complet aquí.

7 de novembre, a Terrassa, sopar amb Ràdio Arrels

El divendres 7 de novembre, a Terrassa, es farà un sopar solidari amb Ràdio Arrels.

També es poden fer donatius directes per donar suport a la ràdio de la Catalunya Nord.

L’acte començarà a les 20.30 al Casal de Sant Pere, passeig Vint-i-dos de Juliol, 337.

L’Assemblea reivindica la lluita independentista a Urquinaona: “La República Catalana no és un record, és una tasca pendent”

L’Assemblea Nacional Catalana ha rebut aquest migdia a la plaça Urquinaona la marxa que va sortir de Salses, Catalunya Nord, el dia 11 i que, després de 15 etapes, ha arribat avui a Barcelona.  El president de l’ANC, Lluís Llach, ha agraït als integrants de la columna de la Catalunya Nord “la càrrega simbòlica” de la iniciativa: “En un moment de dubtes i renúncies, vosaltres sempre hi sou”.

Vuit anys després del referèndum i de la Declaració d’Independència al Parlament, la columna.catalunyanord.cat —una iniciativa de diferents entitats de la Catalunya Nord, entre les quals la territorial de l’Assemblea— té l’objectiu de recordar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària l’obligació de reprendre el mandat del referèndum del Primer d’Octubre. També vol recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita. Jep Bonet, coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC ha afirmat que “No ens cansarem de demanar que s’acabi la feina de l’octubre del 2017”.


Amb l’acte polític d’aquest diumenge, l’Assemblea també ha volgut reivindicar la reacció a la sentència del judici de l’octubre de 2019, amb les grans marxes fins a Barcelona i la batalla d’Urquinaona. Pau Pacheco i Bruna Mendo, de l’assemblea de joves de l’ANC, han volgut deixar clar que ara més que mai cal tornar a l’esperit de l’1-O: “És el moment del moviment civil, de la pressió, de la unitat i de la resistència”. Han constatat que “ara ens toca a nosaltres acabar la feina” i han assegurat que els joves “hi som i hi serem sempre i fins al final, perquè sense jovent no hi ha revolució”.


L’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol, que també ha participat en alguna de les etapes de la marxa, ha intervingut a la part final de l’acte i ha llegit el manifest de la Columna de la Catalunya Nord: “Només la República Catalana ens pot garantir llibertat, justícia, progrés i democràcia. Continuem caminant junts, perquè el 27-O no és només un record: és la promesa. I aquesta promesa, la farem realitat.”


Llach 
ha tancat l’acte demanant a l’independentisme que assumeixi el compromís de continuar mobilitzat, de continuar treballant per la llibertat, la justícia i la independència del país: “El mandat popular del Primer d’Octubre ens vincula a tots i continua ben viu: la República Catalana no és un record, és una tasca pendent.”

13 de novembre, a Ripollet, presentació de l’obra de teatre ‘Isabel Cinc Hores’

L’ANC organitzem el dia 13 de novembre la representació de l’obra de teatre “Isabel Cinc Hores” amb l’actriu Carme Sansa al Teatre Auditori del Mercat Vell a les 19.30 hs.

Monòleg sobre la vida de la Isabel Vila i Pujol (Calonge 1843 – Sabadell 1896), sindicalista i republicana

• Primera dona dirigent sindical

• Primera dona directora d’una escola laica de nenes

• Organitzadora del primer manifest de dones de Catalunya

• Lluità contra l’explotació infantil a les fàbriques reivindicant la jornada laboral de cinc hores per als menors de 13 anys

L’obra és una aportació a la recuperació de la memòria històrica del paper de les dones en la lluita pels drets civils i socials de la ciutadania Isabel Vila fou la primera dona sindicalista catalana, per la seva implicació a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) i per crear la Federació Local de l’Associació Internacional de Treballadors de Llagostera. Fou una figura clau en la revolta revolucionària de mitjan segle XIX. L’any 1874, amb el cop d’estat del general Pavia es va emetre una ordre de detenció per Isabel Vilà, motiu pel qual es va exiliar a Carcassona. Allà, va cursar estudis de magisteri per ser mestre d’escola. En una època dominada pels homes, Isabel va lluitar amb determinació pels drets laborals, republicans i educatius, anticipant-se en 23 anys a la llegendària sindicalista americana Emma Goldman. (Publicat el 2025).

Amb un lideratge ferm i compromès, Isabel Vila es va convertir en un referent de llibertat i justícia social.

El diari digital isabadell.cat publicà l’any 2020 una semblança biogràfica d’ “Isabel Vila Pujol, sindicalista i pedagoga ( 1843-1896)” i l’any 2023 un article sobre la importància del treball infantil ifemení als inicis de la industrialització a Sabadell: “La família obrera al segle XIX. Treball infantil i femení

Isabel Vila fou una dona avançada al seu temps i fou rescatada de l’oblit per en Francesc Ferrer i Gironès, historiador i polític, l’any 1996, amb la publicació del llibre “Isabel Vila: La primera sindicalista catalana: Una dona rebel al segle XIX”. Reescrit, ampliat i editat per Viena Edicions l’any 2005

  • 2019 Teatre: Isabel Cinc Hores. Autor Toni Strubell
  • 2024 Llibre il·lustrat Núria Bassa i Toni Strubell. Il·lustració Pilarin Bayés “Isabel Vila. La primera sindicalista catalana”. Editorial Llibres del segle

L’any 2024 el diari digital El Público feu una ressenya de la publicació del llibre “Isabel Vila, la sindicalista irreverent que va canviar l’escola

Trobareu exemplars del llibre il·lustrat “Isabel Vila. La primera sindicalista catalana“ editat per Llibres del Segle a la llibreria LaLibre del carrer de Montcada, 31 de Ripollet.

La ficció és la gran palanca per fer conèixer la història.

L’obra ens retrata la història d’una dona que els historiadors negaven i ens apropa al convuls segle XIX.

El 20 de novembre de 1959 les Nacions Unides van promulgar la Declaració del drets dels infant´.

L’obra de teatre ens convida a conèixer els moviments socials i polítics del segle XIX per assolir-los.

Ens agradaria saludar-vos el dia 13 de novembre al Teatre Auditori del Mercat Vell compartint l’experiència de veure conjuntament la representació de la Carme Sansa amb l’obra escrita pel Toni Strubell