L’Assemblea Nacional Catalana va participar en la Supplementary Human Dimension Meeting III de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE per les seves sigles en anglès) de 2025, celebrada a Viena els dies 23 i 24 de maig sota el títol “La inclusió com a via per promoure la tolerància i la no-discriminació”. L’ANC va intervenir en dues sessions, denunciant la discriminació lingüística persistent contra les persones catalanoparlants i la reducció de l’espai per a la societat civil a Catalunya.

Durant la primera sessió, Maria Teresa Calveras, en representació de l’Assemblea, va criticar l’absència de la llengua com a categoria protegida en la seva legislació antidiscriminatòria, tot i els compromisos adquirits per l’OSCE. Va recordar que la Constitució espanyola no reconeix les minories nacionals i va citar l’informe de l’exrelator especial de l’ONU Fernand de Varennes, que alertava que aquestes omissions podrien contravenir obligacions legals internacionals. Calveras també va denunciar la repressió i vigilància patides per organitzacions de la societat civil catalana, incloent-hi l’ús de programari espia.

A la tercera sessió, Calveras va defensar el model d’immersió lingüística en català, vigent des de fa dècades a l’educació catalana, com a eina fonamental de cohesió social i igualtat. Va advertir que aquest model és objecte d’atacs creixents per part del poder judicial espanyol, una preocupació recollida també pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa en el seu darrer informe. L’Assemblea va condemnar el desequilibri legal estructural que afavoreix el castellà i va alertar de l’augment de vulneracions de drets lingüístics.

L’Assemblea va instar les institucions de l’OSCE a pressionar les autoritats espanyoles perquè:

• Posin fi a la discriminació lingüística i compleixin amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
• Protegeixin el model d’educació en immersió lingüística en català.
• Garanteixin un entorn segur i propici per a la societat civil catalana, per defensar els drets lingüístics i el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en fòrums i reunions internacionals de drets humans com a part de la seva tasca d’incidència internacional, denunciant les vulneracions de drets comeses per les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Mireu la intervenció sencera aquí:

El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió de Gestió Jurídica, Josep Cruanyes, s’han reunit aquest divendres telemàticament amb l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, per analitzar la greu situació derivada de la recent sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga la Generalitat a lliurar les pintures murals del monestir de Sixena, actualment conservades i exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La trobada s’ha fet des de la seu nacional de l’Assemblea i ha servit per estudiar una resposta davant d’un nou episodi d’espoli cultural per part de l’Estat espanyol. Després de la reunió, el president Llach ha fet una declaració institucional contundent, en què ha qualificat la sentència com “un atemptat contra el patrimoni de la humanitat” i ha denunciat la manca de mesures de protecció per part del Suprem:

“La sentència publicada aquesta setmana, demanant l’extracció del MNAC de les pintures de Sixena, és un atemptat contra el patrimoni de la humanitat, que posarà en perill obres que, des de tots els punts de vista tècnics, és millor no moure de la seva disposició actual.”

“Sense una sola mesura de protecció sobre les pintures, semblen confirmar que prefereixen la seva destrucció que no pas la seva exposició a casa nostra. Tot i ser la nació que les va salvar.”

Llach ha anunciat dues línies d’actuació per part de l’Assemblea:

1. Vies jurídiques: l’ANC es compromet a explorar totes les opcions legals per aturar la “massacre cultural” i a actuar jurídicament contra els responsables de no haver garantit la protecció d’un patrimoni que és nacional i mundial.

2. Resposta social i mobilització: l’entitat fa una crida a la societat catalana per aturar “l’espoli que Catalunya pateix per part d’Espanya”, en aquest cas, a través d’un atac cultural que busca “laminar la importància històrica de la corona catalana”. L’Assemblea es compromet a impulsar accions per evitar el que qualifica de “barbàrie cultural” i denunciar la “catalanofòbia agressiva”que es manifesta en decisions com aquesta.

• En quedar reservada la funció judicial revisora de la decisió adoptada per la mesa del Parlament de Catalunya de manera única i exclusiva al Tribunal Constitucional, entenem que resulta contrari als drets fonamentals reconeguts pel TEDH i protegits pel TEDH (drets d’accés a un Tribunal, a un recurs efectiu i a un procés just) que el Tribunal Constitucional no compleixi amb la funció que li correspon no admetent a tràmit el recurs d’empara presentat, tenint en compte que la transcendència constitucional de la qüestió suscitada està més que justificada, tant per raó de la matèria objecte de la ILP inadmesa a tràmit, com per la intensitat de les vulneracions de drets fonamentals que es denuncien.

Finalment, l’Assemblea considera que aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre l’efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya. Tant pel que fa al dret a la participació política que, en aquest cas va resultar lesionat en impedir que s’iniciessin els tràmits per possibilitar un debat parlamentari sobre una proposta ciutadana, com per no admetre’s a tràmit el recurs d’empara interposat contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya.

El Consell de la Unió Europea ha tornat a ajornar la incorporació del català com a llengua oficial de les seves institucions, documents i normatives. Aquest reconeixement internacional hauria estat un gran pas en la història de la nostra llengua ignorada, menystinguda i perseguida. A més, hauria tingut efectes pràctics perquè el nostre idioma, per exemple, va ser exclòs en quaranta-set normes europees només l’any 2022, tal com va denunciar el manifest «El català, llengua oficial ara!» que el febrer de 2023 van signar un gran nombre d’entitats. 

Aquest endarreriment era previsible perquè s’ha intentat introduir la llengua catalana a la Unió Europea no per la porta natural del reconeixement dels nostres drets lingüístics i històrics. S’ha intentat colar per la finestra d’una petició de l’Estat espanyol fruit d’un mercadeig polític: l’oficialitat del català a canvi del vot de Junts per Catalunya a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats.

El fet que el Regne d’Espanya hagi tramitat l’oficialitat del català a la UE com a resultat de la lluita pel poder entre el PSOE i el PP i els seus respectius aliats, ha afeblit la nostra posició i l’afeblirà en el futur. Per part de les forces catalanes és un error estratègic greu entrar en aquestes picabaralles entre partits espanyols, ressaltant les maniobres del PP per influir en el posicionament de diversos governs europeus. El problema és estructural perquè correspon a la catalanofòbia que predomina a l’opinió pública espanyola.

L’únic avantatge d’aquests ajornaments, que esdevindran permanents, serà la demostració que l’única porta digna del català per formar part de les llengües oficials europees és l’ingrés de Catalunya a la UE com a nou Estat independent.   

L’Assemblea no signem el Pacte Nacional per la Llengua per considerar-lo insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics.

La realitat que reflecteix l’enquesta evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua.

L’Assemblea ens dirigim al president de la Generalitat i de manera pública i oberta li fem una sèrie de preguntes.