L’Assemblea Nacional Catalana va participar en la Supplementary Human Dimension Meeting III de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE per les seves sigles en anglès) de 2025, celebrada a Viena els dies 23 i 24 de maig sota el títol “La inclusió com a via per promoure la tolerància i la no-discriminació”. L’ANC va intervenir en dues sessions, denunciant la discriminació lingüística persistent contra les persones catalanoparlants i la reducció de l’espai per a la societat civil a Catalunya.
Durant la primera sessió, Maria Teresa Calveras, en representació de l’Assemblea, va criticar l’absència de la llengua com a categoria protegida en la seva legislació antidiscriminatòria, tot i els compromisos adquirits per l’OSCE. Va recordar que la Constitució espanyola no reconeix les minories nacionals i va citar l’informe de l’exrelator especial de l’ONU Fernand de Varennes, que alertava que aquestes omissions podrien contravenir obligacions legals internacionals. Calveras també va denunciar la repressió i vigilància patides per organitzacions de la societat civil catalana, incloent-hi l’ús de programari espia.
A la tercera sessió, Calveras va defensar el model d’immersió lingüística en català, vigent des de fa dècades a l’educació catalana, com a eina fonamental de cohesió social i igualtat. Va advertir que aquest model és objecte d’atacs creixents per part del poder judicial espanyol, una preocupació recollida també pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa en el seu darrer informe. L’Assemblea va condemnar el desequilibri legal estructural que afavoreix el castellà i va alertar de l’augment de vulneracions de drets lingüístics.
L’Assemblea va instar les institucions de l’OSCE a pressionar les autoritats espanyoles perquè:
Posin fi a la discriminació lingüística i compleixin amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Protegeixin el model d’educació en immersió lingüística en català.
Garanteixin un entorn segur i propici per a la societat civil catalana, per defensar els drets lingüístics i el dret a l’autodeterminació.
L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en fòrums i reunions internacionals de drets humans com a part de la seva tasca d’incidència internacional, denunciant les vulneracions de drets comeses per les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.
L’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) –en representació de l’Assemblea– ha presentat al Comitè de Drets Humans, per a la seva 144a sessió, un informe sobre la implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) a Espanya, centrant-se en la situació a Catalunya. L’informe examina críticament les violacions contínues dels drets humans dels catalans i destaca el patró més ampli de negació i manca de compromís de les autoritats espanyoles respecte a aquestes violacions.
D’una banda, el dret a un judici just i a la igualtat davant la llei s’ha erosionat greument per a centenars de representants independentistes catalans a causa d’una manca sistèmica d’independència judicial i la politització del poder judicial. De fet, la llei d’amnistia és aplicada de manera molt selectiva. Mentre que l’amnistia a diversos d’activistes ha estat denegada, 96 policies espanyols han sigut amnistiats per casos de violència policial desproporcionada, tot i que la llei exclou els tracte inhumans i degradants.
D’altra banda, l’ús extensiu d’eines d’espionatge il·legals per part de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català ha donat lloc a diversos casos de violacions del dret a la privacitat. L’ús dels programes espia Pegasus i Candiru en el que es coneix com el Catalangate es va revelar l’abril de 2022. Malgrat causar preocupació a diversos organismes internacionals i malgrat les demandes de transparència per garantir investigacions externes, el secretisme de les autoritats espanyoles sobre l’assumpte continua i no s’ha proporcionat cap reparació a les víctimes. A més, s’ha demostrat que també hi ha hagut casos d’infiltració policial en moviments socials.
La llibertat d’opinió i d’expressió s’està contínuament vulnerant amb l’ampliació de les disposicions sobre la “glorificació del terrorisme” de l’anomenada “Llei Mordassa”, que s’ha utilitzat per atacar activistes catalans, independentistes, artistes, periodistes i usuaris de xarxes socials que publiquen contingut que simpatitza amb els moviments independentistes.
A més, el dret de reunió pacífica i la llibertat d’associació s’estan reprimint, des de protestes pacífiques on s’ha fet servir gas pebre contra els manifestants al processament d’activistes per càrrecs de terrorisme infundats o per altres delictes violents fabricats.
Durant l’última dècada, les autoritats espanyoles han treballat per soscavar el procés democràtic a Catalunya, atacant institucions i representants electes. Les constants amenaces de processament, multes i convocatòries d’eleccions han pressionat el dret a la participació pública a Catalunya. Aquestes violacions del dret a la participació pública han portat els organismes internacionals a reaccionar. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, per exemple, va destacar que Espanya havia violat el dret de participació pública de quatre membres del Parlament català mentre estaven en detenció preventiva el 2018.
El dret a la igualtat i la llibertat de discriminació i el dret a la llengua i la cultura estan sota pressió. Una decisió del Tribunal Suprem espanyol va dictaminar que, a més de les assignatures ja existents en castellà, almenys el 25% de totes les altres assignatures impartides a les escoles catalanes també s’han d’impartir en castellà, posant en perill el model d’immersió en l’educació catalana, que sempre ha assegurat el caràcter bilingüe de l’ensenyament català.
Finalment, malgrat la important preocupació nacional i internacional per les violacions dels drets humans que es discuteixen a l’informe, el govern espanyol va optar per ometre deliberadament qualsevol referència a la situació del poble català en el seu Examen Periòdic Universal (EPU) de les Nacions Unides del 2025. Això reflecteix un patró més ampli de negació i manca de compromís amb les preocupacions subjacents sobre els drets humans, i planteja serioses qüestions sobre la voluntat d’Espanya d’abordar les violacions sistèmiques i garantir la rendició de comptes.
Per aquestes raons, l’UNPO ha recomanat a Espanya que adapti el Codi Penal al dret internacional de drets humans, que consideri modificar l’article 2 de la Constitució per excloure la referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat, que retiri els càrrecs penals sense fonaments contra la societat civil, i que protegeixi el model d’immersió i la llengua catalana.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió de Gestió Jurídica, Josep Cruanyes, s’han reunit aquest divendres telemàticament amb l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, per analitzar la greu situació derivada de la recent sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga la Generalitat a lliurar les pintures murals del monestir de Sixena, actualment conservades i exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
La trobada s’ha fet des de la seu nacional de l’Assemblea i ha servit per estudiar una resposta davant d’un nou episodi d’espoli cultural per part de l’Estat espanyol. Després de la reunió, el president Llach ha fet una declaració institucional contundent, en què ha qualificat la sentència com “un atemptat contra el patrimoni de la humanitat” i ha denunciat la manca de mesures de protecció per part del Suprem:
“La sentència publicada aquesta setmana, demanant l’extracció del MNAC de les pintures de Sixena, és un atemptat contra el patrimoni de la humanitat, que posarà en perill obres que, des de tots els punts de vista tècnics, és millor no moure de la seva disposició actual.”
“Sense una sola mesura de protecció sobre les pintures, semblen confirmar que prefereixen la seva destrucció que no pas la seva exposició a casa nostra. Tot i ser la nació que les va salvar.”
Llach ha anunciat dues línies d’actuació per part de l’Assemblea:
1. Vies jurídiques: l’ANC es compromet a explorar totes les opcions legals per aturar la “massacre cultural” i a actuar jurídicament contra els responsables de no haver garantit la protecció d’un patrimoni que és nacional i mundial.
2. Resposta social i mobilització: l’entitat fa una crida a la societat catalana per aturar “l’espoli que Catalunya pateix per part d’Espanya”, en aquest cas, a través d’un atac cultural que busca “laminar la importància històrica de la corona catalana”. L’Assemblea es compromet a impulsar accions per evitar el que qualifica de “barbàrie cultural” i denunciar la “catalanofòbia agressiva”que es manifesta en decisions com aquesta.
En quedar reservada la funció judicial revisora de la decisió adoptada per la mesa del Parlament de Catalunya de manera única i exclusiva al Tribunal Constitucional, entenem que resulta contrari als drets fonamentals reconeguts pel TEDH i protegits pel TEDH (drets d’accés a un Tribunal, a un recurs efectiu i a un procés just) que el Tribunal Constitucional no compleixi amb la funció que li correspon no admetent a tràmit el recurs d’empara presentat, tenint en compte que la transcendència constitucional de la qüestió suscitada està més que justificada, tant per raó de la matèria objecte de la ILP inadmesa a tràmit, com per la intensitat de les vulneracions de drets fonamentals que es denuncien.
Finalment, l’Assemblea considera que aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre l’efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya. Tant pel que fa al dret a la participació política que, en aquest cas va resultar lesionat en impedir que s’iniciessin els tràmits per possibilitar un debat parlamentari sobre una proposta ciutadana, com per no admetre’s a tràmit el recurs d’empara interposat contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya.
El Consell de la Unió Europea ha tornat a ajornar la incorporació del català com a llengua oficial de les seves institucions, documents i normatives. Aquest reconeixement internacional hauria estat un gran pas en la història de la nostra llengua ignorada, menystinguda i perseguida. A més, hauria tingut efectes pràctics perquè el nostre idioma, per exemple, va ser exclòs en quaranta-set normes europees només l’any 2022, tal com va denunciar el manifest «El català, llengua oficial ara!» que el febrer de 2023 van signar un gran nombre d’entitats.
Aquest endarreriment era previsible perquè s’ha intentat introduir la llengua catalana a la Unió Europea no per la porta natural del reconeixement dels nostres drets lingüístics i històrics. S’ha intentat colar per la finestra d’una petició de l’Estat espanyol fruit d’un mercadeig polític: l’oficialitat del català a canvi del vot de Junts per Catalunya a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés de Diputats.
El fet que el Regne d’Espanya hagi tramitat l’oficialitat del català a la UE com a resultat de la lluita pel poder entre el PSOE i el PP i els seus respectius aliats, ha afeblit la nostra posició i l’afeblirà en el futur. Per part de les forces catalanes és un error estratègic greu entrar en aquestes picabaralles entre partits espanyols, ressaltant les maniobres del PP per influir en el posicionament de diversos governs europeus. El problema és estructural perquè correspon a la catalanofòbia que predomina a l’opinió pública espanyola.
L’únic avantatge d’aquests ajornaments, que esdevindran permanents, serà la demostració que l’única porta digna del català per formar part de les llengües oficials europees és l’ingrés de Catalunya a la UE com a nou Estat independent.
L’Assemblea Nacional Catalana volem expressar tot el suport a la nostra sòcia i fundadora Blanca Serra, qui aquest dilluns 19 de maig ha declarat davant la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans en relació amb les tortures que va patir durant el règim franquista. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, i el coordinador de la Comissió d’Estructures de País, Julià de Jòdar, entre altres secretaris nacionals i socis, han acompanyat l’activista a la Ciutat de la Justícia per declarar contra les tortures franquistes.
Es tracta d’un fet sense precedents a l’Estat espanyol: per primera vegada, una víctima de la repressió franquista declara davant d’una fiscal especialitzada. Aquesta compareixença no només representa un acte de dignitat i coratge individual, sinó també un pas clau en el camí col·lectiu cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les diligències deriven de la denúncia que Serra va presentar davant la Fiscalia per tractes vexatoris i tortures que l’activista va patir a la comissaria de Via Laietana de Barcelona, junt amb la seva germana Eva. Aquesta pionera investigació oberta pel ministeri públic espanyol permetrà assentar les bases del tipus de diligències que la Llei de memòria permet dur a terme per indagar els crims del franquisme i la reparació que mereixen les víctimes de la dictadura.
La Blanca Serra ha estat, al llarg de tota la seva trajectòria, una veu compromesa amb la llibertat, la resistència i la lluita pels drets del poble català. El seu testimoni, ara escoltat per una institució oficial, trenca dècades de silenci imposat i d’impunitat.
La memòria democràtica no pot avançar sense sentir les veus de les víctimes. I no hi pot haver democràcia plena sense justícia.Contra la desmemòria: justícia!
L’Assemblea no signem el Pacte Nacional per la Llengua per considerar-lo insuficient des de tots els punts de vista donada la magnitud dels resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics.
La realitat que reflecteix l’enquesta evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i la identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social impedeix revertir la minorització de la llengua.
L’Assemblea ens dirigim al president de la Generalitat i de manera pública i oberta li fem una sèrie de preguntes.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha reunit amb la plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (Decidim) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) per consolidar relacions i coordinar noves accions conjuntes.
El coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’ANC, Josep Vila, conjuntament amb un grup de secretaris nacionals, s’han trobat telemàticament amb la presidenta de Decidim, Zahia Guidoum, el president d’ASM, Joan Planes, la vicepresidenta d’ASM, Francisca Grimalt, la secretària d’ASM, Marina Vergés, l’expresident de Decidim i l’impulsor de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, Antoni Infante.
Les tres entitats han acordar reunir-se trimestralment per consolidar les relacions, coordinar projectes i garantir unitat d’acció amb les corresponents especificitats per adaptar-les i aplicar-les a cada territori.
En referència a la manifestació convocada pel 22 de març per diferents plataformes d’usuaris de la Renfe, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer constar:
Primer: que l’ANC en absolut és contrària al fet que els seus associats, voluntaris i simpatitzants participin en la manifestació del 22 de març en protesta pel desori de les vies ferroviàries espanyoles a Catalunya.
Segon: al mateix temps, que la reiterada voluntat de despolititzar la manifestació de les plataformes convocants, és en si mateixa una posició política, la qual permet que partits i sindicats directament responsables del desgavell ferroviari al qual l’estat ens ha sotmès durant els últims decennis, ara quedin blanquejats de les seves responsabilitats. Admetre el seu suport, en nom d’una suposada despolitització, és absoldre’ls de la seva voluntat persistent i política, de destrossar la nostra xarxa ferroviària.
I, finalment: l’Assemblea, tot i respectar la convocatòria abans mencionada, fa una crida a l’acció de protesta convocada a l’estació de Sants el dia 5 d’abril. Una mobilització que sí que serà política, que sí que serà expressament denunciadora de l’espoli fiscal i estructural que la metròpoli espanyola exerceix sobre la nació catalana des de fa decennis i amb voluntat secular.
L’Assemblea expressa la seva solidaritat amb el poble valencià per les greus conseqüències del pas de la DANA. Lamentem la pèrdua de tantes vides humanes, així com les destrosses materials. Denunciem la manca de previsió dels governants davant de la gravetat de la tempesta i la pèssima gestió de la catàstrofe.
Recordem que el PP va suprimir, a sol·licitud de Vox, la Unitat Valenciana d’Emergències el novembre de 2023 esgrimint que era una «despesa pública supèrflua». Aquestes decisions de caire colonial, seguint la voluntat de suprimir qualsevol gestió pròpia, han contribuït a incrementar la destrucció i el dolor.
Les alarmes del sistema de Protecció Civil van arribar ben entrat al vespre del dia 29 d’octubre, quan la DANA ja estava caient a sobre de moltes poblacions, i es va fer inevitable el caos amb les persones atrapades a la carretera, els edificis inundats i els centres de treball negats amb els treballadors a dins, sense escapatòria ni possibilitats d’assistència.
Vam veure amb estupor com es permetia que la gent anés a treballar o a classe abocant la ciutadania a situacions de perill gravíssim.
Dies després no s’està atenent les persones atrapades a casa seva sense llum, aigua ni menjar, cosa que posa en greu perill les seves vides. Tampoc s’està atenent les necessitats bàsiques a hospitals ni a residències de gent gran, entre d’altres.
El Govern del PP i Vox de la Generalitat Valenciana, encapçalat per Carlos Mazón, ha realitzat una gestió criminal de la DANA.
Per tot plegat, exigim, de manera immediata, la dimissió de Carlos Mazón, i del seu govern.
El tracte vexatori d’un territori ara castigat amb més de 250 morts, de moment, i centenars de persones desaparegudes auguren una xifra final realment molt més dramàtica que l’actual.
L’impacte de la DANA, com d’altres situacions d’emergència, posa de manifest la necessitat d’una gestió sobirana, propera i fidel a la realitat del País Valencià.
En un context en què les polítiques espanyoles ens tracten amb el desinterès i menyspreu d’una colònia, s’evidencia la manca de recursos efectius i de suport adequat per fer front a aquestes crisis amb les màximes garanties per a la nostra gent i territori.
No podem oblidar que la negació continuada del canvi climàtic, amb la construcció massiva i indiscriminada, ampliant aeroports, ciutats, carreteres… acaba convertint la nostra terra en víctima dels depredadors mediambientals.
Ens conjurem a continuar treballant per un futur on els nostres territoris aconsegueixin la dignitat i la sobirania que mereixen.
Fem una crida a tothom per actuar amb solidaritat i oferir el suport que tant necessita el País Valencià.
Decidim vol denunciar públicament el nefast treball del Consell, que ha agreujat l’impacte del temporal que de moment s’ha cobrat la vida de 51 persones valencianes
Aquesta nit, milers de persones han vist les seues vides greument afectades pel mal govern de la Generalitat Valenciana.
Gent que ha passat les nits als seus centres de treball, o abocats a passar la nit damunt dels seus cotxes, amb bebés o persones depenents.
Decidim volem, en primer lloc, mostrar el nostre condol i solidaritat amb el poble valencià que ha sigut víctima d’una catàstrofe climàtica, amb un Consell que ha actuat massa tard, quan la situació ja era devastadora per a milers de valencians i valencianes.
En resposta a aquesta tragèdia, des de Decidim exigim les següents mesures:
Exigir responsabilitats polítiques i penals: Les autoritats responsables han de retre comptes pel seu paper en aquesta crisi, que es troba directament lligada a les seues decisions de gestió i prevenció.
Canviar les prioritats polítiques, econòmiques i socials: És necessari un gir radical que situe el benestar del Poble Valencià al centre de les decisions polítiques. El País Valencià ha d’estar preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic amb garanties, per protegir la vida i l’entorn.
Fem una crida a l’empoderament del poble, perquè es qüestione l’actual situació colonial que limita el desenvolupament sobirà. Demanem que es potencien totes les formes solidàries i comunitàries per a construir un futur més just i sostenible.
Aquesta destrossa del territori és conseqüència directa de l’urbanisme depredador que patim des de fa dècades, que agreuja l’impacte dels temporals. Només sent un país sobirà, sense espoli i disposant plenament dels nostres recursos, podrem fer front en condicions òptimes als reptes del canvi climàtic que ens colpeja amb tanta cruesa. El País València ha de situar-se al capdavant de la lluita mundial contra el canvi climàtic i els seus efectes.
Ens posem a la disposició de les unitats d’emergència pel que puguen necessitar, prioritzant el suport immediat a totes les persones afectades, i renovem el nostre compromís amb la defensa de la vida i la sobirania del nostre poble.
L’Assemblea Nacional Catalana vol fer avinent que la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, aprovada en seu parlamentària per majoria absoluta de vots el 27 d’octubre de 2017, fou la darrera decisió sobirana del Parlament de Catalunya.
Perquè a continuació fou dissolt, il·legalment i il·legítima, pel president del Gobierno de España, Mariano Rajoy, tot convocant ell mateix de Madrid estant noves eleccions autonòmiques, sense tenirne les facultats estatutàries i emparant-se amb una aplicació fraudulenta i perversa de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Des d’aleshores, el Parlament de Catalunya, en tant que poder legislatiu, s’ha convertit en un Parlament bord i segrestat. Ha estat violat constantment pel poder judicial i el TC amb ingerències coercitives vers els seus diputats impedint-los el lliure exercici de la seva representació democràtica per mitjà d’empresonaments, inhabilitacions i exili, i repetides amenaces i alteracions de la correlació de forces sorgides de les eleccions i, fins i tot, blocaments forçats de legislatura a mig curs, etc.
Amb tot això, afirmem amb tota contundència que aquest Parlament Autonòmic de Catalunya, des de fa 7 anys, és un parlament bord i segrestat d’on no en poden fructificar lleis ni decisions sobiranes i que ha quedat, democràticament, devaluat.
I també afirmem amb tota contundència: que les constants ingerències del poder judicial i del TC tornen a evidenciar que Espanya està ocupant per la força el Principat de Catalunya des de 1714 i que aquesta ocupació s’ha aguditzat més encara des de fa 7 anys. Perquè es porta a terme contra la voluntat dels catalans expressada amb el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i amb la Declaració d’Independència del Parlament del 27 d’octubre del 2017.
EN CONSEQÜÈNCIA: Fem una crida al poble català a continuar el camí de l’alliberament nacional a partir del punt on ho vam deixar ara fa 7 anys, amb la DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, i a reprendre el camí cap a la CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA, per mitjans pacífics i de lluita noviolenta. L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA, per mitjà del nou Full de ruta proposarà al poble català noves formes de lluita i obrir nous escenaris que ens duran a la victòria final. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Aquesta Diada hem evidenciat la intenció de seguir defensant el dret a l’autodeterminació demostrant que seguim als carrers, que no renunciem als nostres principis i aspiracions i que serà amb aquesta força social que defensarem la llengua, la cultura i les nostres institucions, organitzant-nos per treballar incansablement per avançar cap a un futur de llibertat.
Tot i l’abatiment provocat per les darreres disputes electorals, la inacció institucional i alguns pactes contra natura, en els actes d’ahir milers i milers de persones ens van demostrar que el poble català segueix decidit a continuar la lluita per la independència fugint dels pactes autonomistes. Més encara que altres anys.
La participació massiva és un exemple de la fermesa de la nostra lluita, forta davant els reptes actuals: la repressió, la pèrdua de la majoria parlamentària, els atacs a la llengua, l’espoli fiscal…
Davant de l’objectiu d’Espanya de desarticular el moviment independentista, la nostra resposta ahir va ser la mobilització ferma i insubornable. Ahir van sortir als carrers la gent més combativa amb l’objectiu de desafiar els pacificadors, els desmobilitzadors. Amb l’objectiu de plantar cara als colonitzadors i als seus còmplices.
Vam demostrar, una vegada més, que existeix una massa social decidida a encapçalar la lluita per la llibertat de Catalunya. I és amb la gent mobilitzada que l’ANC compta per fer possible les properes campanyes. Estem convençuts que la persistència i determinació del nostre poble superarà les dificultats pròpies de qualsevol lluita per la sobirania d’una nació sense estat.
Ahir, les entitats vam demostrar que quan hi ha voluntat és possible arribar a una entesa amb un pensament de marc estratègic i de país, que podem unir les nostres forces a partir de la importància del nostre projecte. Aquest és el mateix esforç que demanem als partits, però que també traslladem a tots i cadascun dels independentistes de Catalunya: militeu, organitzeu-vos, treballem junts perquè així és com hem aconseguit grans fites històriques.
No n’hi ha prou de dir que som independentistes. L’independentisme, com ha dit en Lluís Llach un munt de vegades, implica militar, militar, militar. I implica mobilitzar-se, implica lluitar. I davant el capteniment espanyol per imposar a la força el fals idil·li entre Catalunya i Espanya, la nostra resposta ha de ser la lluita, des de la perseverança i la intel·ligència.
Per això és feina nostra, dels independentistes organitzats, buscar les noves formes de lluita que ens permetin trencar amb el domini demofòbic i despòtic d’Espanya.
A finals del mes de juny el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana es va comprometre en la defensa de la integritat del MHP Carles Puigdemont si el poder judicial espanyol intentava arrestar-lo. Tot i aquest suport, l’Assemblea no considerava positiu que el president Puigdemont es lliurés a la judicatura espanyola.
El president a l’exili va anunciar el seu retorn per assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, desafiant l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol. Per plantar cara al seu empresonament,l’Assemblea va sumar-se a l’acte unitari del dia 8 d’agost.
En conseqüència, l’ANC es va posar en contacte amb les altres entitats independentistes per tal de rebre’l de manera coral i com correspon a la figura institucional del president a l’exili. Aquest gest de desobediència compartit, tal com es va fer el 2017, ens ha de fer recordar que la nostra resistència és legítima i que amb ella complim amb el mandat del Primer d’Octubre.
Una policia democràtica hauria garantit l’assistència del MHP Carles Puigdemont al ple com a cap de l’oposició, elegit per centenars de milers de votants. En canvi, per impedir-ho, el conseller d’Interior i els alts comandaments dels Mossos d’Esquadra van convertir el Parlament de Catalunya en un búnquer fortificat. Van avantposar l’ordre de detenció del Tribunal Suprem espanyol a la voluntat de centenars de milers d’electors catalans; una ordre que és un cop d’estat judicial contra la llei d’amnistia, amb una tergiversació ignominiosa del delicte de malversació.
Davant del desaforat desplegament policial, el president Puigdemont va optar per no ser empresonat pel jutge Pablo Llarena i va desaparèixer.
El discurs del president Puigdemont va durar pocs minuts, però la seva repercussió als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals va ser extraordinària. La seva cerca desmesurada va captar l’atenció de milions d’oients. Va eclipsar la sessió d’investidura de Salvador Illa, fins i tot els diputats estaven més pendents del mòbil que no pas del discurs del candidat. Al mateix temps el Tribunal Suprem i els mitjans de comunicació espanyols, es van sentir profundament humiliats, perquè la persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans.
Per capturar el president a l’exili la direcció de la policia va posar en marxa l’operació Gàbia, destinada a terroristes, que va bloquejar centenars de milers de persones a tot el país. Tot per congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola, abans que respectar la democràcia. A més, els Mossos d’Esquadra van atacar amb gas pebre els manifestants que de manera no-violenta volien penetrar al parc de la Ciutadella. Aquesta acció està reservada a casos de violència extrema, que no va ser el cas, tal com demostren les imatges gravades dels fets. La direcció policial també ha perseguit els mossos d’esquadra, als quals acusa d’haver ajudat, fora de servei, el president Puigdemont a tornar a casa seva sa i estalvi. I a més, ha anunciat continuar prenent represàlies contra tothom que hagi participat en l’acte.
Com a entitat líder independentista volem expressar l’orgull que ens suposa haver vist milers de persones decidides en un acte pacífic de protesta absolutament memorable, que referenda la persistència de l’existència del moviment civil organitzat independentista. Al mateix temps, reconeixem que ens hauria agradat mantenir més informades les nostres bases durant tot el dia, però la naturalesa dels fets feia que no es pogués disposar d’informació suficientment clara.
La investidura del candidat del PSC-PSOE com a president de la Generalitat amb els vots d’ERC i els Comuns, va ser l’altra cara del dia. Per la seva trajectòria a favor del règim constitucional borbònic, de la repressió del Primer d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155, Salvador Illa podia haver assolit els 68 vots necessaris per ser elegit president de la Generalitat amb els vots de PP i Vox.
Tanmateix el nou president va ser escollit gràcies als vots d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Amb aquest pas la direcció d’ERC ha culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària seguida des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. ERC ha retornat a la política fracassada dels governs tripartits, a l’aliança amb el PSOE, Sumar i les seves respectives sucursals a Catalunya.
Aquesta estratègia tornarà a fracassar. Perquè els recursos i competències del Parlament i la Generalitat no permeten afrontar els grans reptes nacionals, econòmics i socials del nostre país en el món globalitzat del segle XXI. Catalunya, amb vuit milions d’habitants, té al davant uns desafiaments que l’aboquen a la desnacionalització i a la descapitalització econòmica i posen en perill la seva supervivència com a nació avançada. L’antagonisme nacional, social i econòmic entre Catalunya i Espanya, és estructural i genera un potentíssim corrent històric de fons que, malgrat la repressió espanyola, acabarà fent triomfar la República Catalana.
En definitiva, el retorn del president Puigdemont i la mobilització del dia 8 d’agost de 2024 beneficia tot el moviment independentista, i ha estat un gran pas per dinamitar l’intent de normalització institucional, política i social que persegueix la llei d’amnistia i la votació de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
L’Assemblea, en una carta signada pel coordinador de Gestió Jurídica i Seguretat, Pep Cruanyes, i en nom de tots els testimonis que l’han impulsat, denuncia una actuació policial per part dels Mossos d’Esquadra, que qualifiquen de “desproporció”.
La carta denuncia que, durant la concentració davant de la porta d’entrada del Parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019.
Sanitaris per la República va haver d’atendre 51 persones afectades per aquest gas i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.
És per aquest motiu que l’Assemblea ha demanat:
Que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, del nombre de les persones ferides i els perjudicis causats a través de les dades que proporcioni el SEM i els Sanitaris per la República, els enregistraments dels fets i els testimonis que tenim a disposició del departament.
Que es revisin operatius com aquest i la seva desproporció, que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del Parlament les seves opinions sobre els fets que es debaten. Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret, i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH.
A la carta també s’hi adjunten vídeos i testimonis de la utilització d’aquest gas, com aquest d’Albert Bagué, on es pot apreciar el moment en què el disparen, o aquest de Neus Matamala, on s’observen els efectes de l’actuació policial.
La direcció d’ERC ha arrossegat la seva militància a donar suport a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. De manera inexplicable els afiliats republicans s’han cregut que l’acord amb el PSC-PSOE era un èxit fabulós, però que calia passar a l’oposició al govern socialista.
Les funestes conseqüències d’aquesta contradicció per Catalunya s’evidenciaran de manera immediata en el moment mateix del discurs del nou president de la Generalitat i en el nomenament dels seus consellers. El seu relat de passar pàgina de l’1 d’Octubre i de la repressió espanyola mostrarà que no creuen en l’existència de conflicte amb Espanya. La seva visió triomfalista de la realitat els portaran a negar els greus perills que planen sobre el nostre futur com a nació avançada; per exemple la minorització lingüística que aboca a l’extinció, el creixement de baixa qualitat que fomenta les desigualtats socials i la destrucció del medi natural.
El vot favorable d’ERC a Salvador Illa aguditza una fatídica divisió de l’independentisme perquè abandona qualsevol confrontació amb l’Estat espanyol i d’unitat estratègica independentista. En canvi explicita l’acatament del marc de la constitució espanyola i la subordinació estratègica permanent del partit republicà al socialisme espanyol. Aquesta deriva d’ERC afebleix greument el moviment independentista perquè debilita el seu flanc esquerre compromès amb els interessos i sentiments de les classes populars. De manera inevitable aquest buit serà cobert per altres formacions polítiques. Tanmateix retardarà la marxa del moviment cap a la República Catalana.
La contradicció entre l’aliança estable amb els socialistes catalans i espanyols i estar a l’oposició al Parlament aguditzarà la davallada electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest plantejament no ha ampliat la base electoral sinó que l’ha encongit, tendència que s’agreujarà després d’investir Salvador Illa.
Els dirigents d’ERC que han portat Esquerra a aquests contrasentits són culpables dels seus efectes fatals per a Catalunya, per a l’independentisme i per al seu partit. La història els jutjarà.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 