L’Assemblea demana que el Govern no acati la inhabilitació del MHP Quim Torra

Milers de persones s’han mobilitzat arreu del país per la inhabilitació del MHP Quim Torra. Sota el lema “Defensem el president, lluitem la independència”, l’Assemblea ha convocat la ciutadania a les places dels ajuntaments per deixar clar que està en total desacord que el Govern acati la inhabilitació del president i exigir una resposta contundent per part de les institucions.

Cal recordar que l’entitat va organitzar una votació entre les seves sòcies i socis després de constatar que els partits independentistes majoritaris i el president Quim Torra estaven decidits a acatar la decisió del Tribunal Suprem.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que avui l’Assemblea s’ha mobilitzat perquè “sempre estem al costat dels represalitats. Ens trobem davant un estat d’excepció que no podem normalitzar. Tot i això, no estem satisfets amb la resposta política a aquesta inhabilitació”.

Des de la plaça Sant Jaume de Barcelona, Elisenda Paluzie ha deixat clar que “necessitem un projecte polític i una estratègia comuna que ens ajudi a trencar amb aquest règim opressor. No pot ser que els partits del Govern i el mateix president Quim Torra acatin aquesta resolució judicial”. Paluzie ha afegit que “per no tenir més presidents inhabilitats, hem de deixar tenir presidents autonòmics. Només la independència acabarà amb la repressió”.

Elisenda Paluzie ha volgut recordar que el 95% de les sòcies i socis han votat que no s’ha d’acatar la inhabilitació del MHP Quim Torra. En aquest sentit, ha expressat que “la desobediència civil i institucional han d’anar juntes. Mentre aquestes no conflueixin per fer la independència, a l’Assemblea seguirem treballant perquè així sigui”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha expressat que “no ens acostumarem mai que el president de la Generalitat sigui inhabilitat. Esperem que la resposta dels partits i les institucions estiguin a l’alçada”. Ha afegit que cal “avançar cap a l’autodeterminació i plantar cara a la persecució ideològica de l’independentisme”.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha estat rebuda pel MHP Quim Torra al Palau de la Generalitat, un cop ha acabat la compareixença per valorar la seva inhabilitació com a president. També hi han assistit Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, i Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Aquest és el manifest que es llegirà a les concentracions d’avui contra la inhabilitació del president Torra

Aquest és el manifest que es llegirà a les concentracions que s’han convocat contra la inhabilitació del president Quim Torra.

Bon vespre a tothom.

Moltes gràcies per haver vingut en aquesta convocatòria d’urgència en una jornada de ràbia i de revolta.

A pocs dies de l’1 d’octubre, tres anys després d’aquella victòria conjunta de la ciutadania i les institucions, l’Estat espanyol continua la seva persistent i innoble repressió contra Catalunya, les seves institucions i els seus ciutadans, com ha fet al llarg de la història.

Avui, utilitzant el Tribunal Suprem com a front repressiu, com en el passat fou el militar, ha ratificat la sentència d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Molt Honorable President Quim Torra, el qual encarna la primera institució de Catalunya.

I ho ha fet per haver desobeït una Junta Electoral de funcions purament arbitrals en períodes electorals, que extralimitant-se en les seves atribucions va donar les ordres de retirar unes pancartes. Només això ha portat a aquesta vergonyosa sentència d’inhabilitació del primer càrrec electe de Catalunya.

L’Estat espanyol actual, hereu d’aquella monarquia borbònica que el 1714 va abolir per via militar les nostres llibertats nacionals i polítiques i prohibí la llengua catalana, continua la seva persistent repressió contra la nostra minoria nacional, que vol anorreada i assimilada. I ho fa atacant constantment els nostres drets civils fonamentals, com el d’expressió o el d’elecció. Només en aquest darrers tres anys, ja són gairebé 3.000 catalans més els represaliats per l’estat ocupant.

Tots els partits polítics i institucions de l’Estat espanyol, al marge de les seves ideologies, comparteixen el mateix objectiu: mantenir-nos sotmesos i espoliats i persistir en la seva voluntat d’assimilar-nos nacionalment, culturalment i lingüísticament.

Ells no canviaran d’objectiu: fa tres segles que el mantenen. El modulen, el fan més evident quan les nostres ànsies de llibertat nacional són més organitzades. Som nosaltres que hem d’entendre la manera d’alliberar-nos d’aquest jou infaust.

Davant de la repressió i persecució d’aquest darrers tres anys, les nostres institucions i els partits polítics que les conformen no han sabut trobar encara el camí conjunt i solidari de lluita per culminar l’objectiu tan viu en la nostra societat mobilitzada. Com a resposta a la inhabilitació, acaten la injustícia, i aquesta inacció debilita el sentit i la força discursiva de la necessària complementarietat de les mobilitzacions de la societat civil davant de la repressió de l’Estat.

Creiem que la resposta acordada pels dos partits del Govern i pel Molt Honorable President, sense la participació de la CUP ni de les entitats civils, és un acord decebedor que perpetua l’autonomisme i gira l’esquena a la primera institució de Catalunya, que mereixia més que això.

La independència no la faran els partits i institucions sols, ni tampoc la ciutadania mobilitzada sense una acció conjunta. Cal que les institucions, els partits i la ciutadania actuïn sincrònicament i en conjunt amb l’acció exterior.

  Aquesta incapacitat, molt evident aquests dies, amb una inexistent resposta política i institucional a aquesta brutal agressió, comporta greus disfuncions en el moviment, confon i frustra la societat, i fa que es projecti la frustració contra companys de lluita en enfrontaments inútils que ens debiliten molt.

Per assolir la independència plena cal canviar també el comportament de les nostres institucions. El desenllaç de la nostra lluita de causa justa exigeix una societat civil activa i la cooperació i el reconeixement mutu entre aquesta i totes les institucions del país. Les institucions han de culminar les lluites de la societat civil organitzada si no en volen esdevenir un fre.

Exigim als partits independentistes i a les institucions que respectin el sentit autèntic de la seva representació política que els atorga el poble per culminar els objectius col·lectius. Aquesta és la veritable dimensió dels lideratges.

L’única via possible d’avançar en la resolució del conflicte i assolir l’alliberament nacional és compartir i acordar el camí de futur assumint les pròpies discrepàncies internes.

Des de l’Assemblea persistirem en aquest camí de bastir un camí, un objectiu estratègic compartit, indispensable per culminar el nostre procés d’alliberament nacional. Seguirem treballant per exigir la necessària unitat estratègica, vinculada i imbricada amb la mobilització ciutadana, i ens implicarem al màxim per bastir una xarxa encara més gran d’entitats de la societat civil, que facin del moviment i de la mobilització una eina decisiva al servei de la lluita conjunta amb les institucions.

L’Estat espanyol no canviarà la seva deriva repressiva: és la seva manera d’afrontar conflictes polítics. Som nosaltres que hem d’entendre d’una vegada que només amb la complicitat de tots i un objectiu estratègic compartit serem capaços de vèncer un mur que a hores d’ara ja està molt debilitat per la seva pròpia lluita de poders, i està a les portes d’un greu conflicte intern que hem de saber aprofitar.

Tal com vàrem afrontar aquell 1 d’octubre, amb la mateixa complicitat i objectiu compartit entre ciutadania i institucions, hem d’enfocar la resolució de la nostra lluita d’alliberament. Hi som tots.

Només així ho aconseguirem. I som perfectament capaços de fer-ho. 

Som-hi! 

Visca el Molt Honorable President!

Visca Catalunya lliure!

Resultats de la votació sobre la resposta a la inhabilitació del MHP Quim Torra

Dissabte 26 de setembre, l’Assemblea va posar en marxa un sistema de votacions per tal de decidir i orientar les possibles accions de mobilització de l’Assemblea a partir de la inhabilitació del MHP Torra. L’entitat va decidir obrir aquest procés participatiu després de constatar que els partits de Govern i el mateix MHP Quim Torra estaven decidits a acatar la decisió judicial del Tribunal Suprem. 

L’Assemblea ha decidit que convocarà concentracions a les places dels ajuntaments d’arreu del país. Les sòcies i socis han deixat clar que estan en total desacord que el Govern acati la inhabilitació del MHP Quim Torra. Sota el lema “Defensem el President, lluitem la independència”, l’entitat es mobilitzarà per exigir una resposta política contundent per part de les institucions. En aquest sentit, tan bon punt es faci oficial la inhabilitació, l’Assemblea convocarà a la ciutadania a les 19 h davant dels ajuntaments.  

A continuació, es faciliten els resultats de la votació: 

1. Estàs d’acord amb que les institucions autonòmiques acatin la inhabilitació del MHP Quim Torra?
Sí: 5,41%
No: 94,59%

2. Tenint en compte l’acatament de la inhabilitació per part de les institucions catalanes, en quin tipus de mobilitzacions us implicaríeu?
Cap: 6,58%
Concentracions a les places dels ajuntaments o davant institucions de l’Estat: 40,58%
Davant del Parlament: 26,00%
Marxes lentes de vehicles a les fronteres amb l’Estat espanyol: 26,84%

3. Quin contingut polític i quin destinatari creieu que han de tenir les mobilitzacions?
L’Estat ocupant agressor: 50,83%
En defensa de la Institució i del President: 66,10%
En exigència d’una resposta política contundent per part de les institucions: 75,53%
*En aquest cas, es podien marcar fins a tres respostes.

L’Assemblea consultarà als seus associats i associades quina ha de ser la resposta de l’entitat davant la possible inhabilitació del MHP Quim Torra

Després de constatar que els partits de Govern acataran la probable inhabilitació del MHP Quim Torra, l’Assemblea iniciarà una consulta interna a tots els membres de ple dret per decidir si, ateses les circumstàncies, s’han de convocar mobilitzacions i quin sentit polític han de tenir.

El passat dissabte 19 de setembre, el plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea va acordar demanar una reunió pública, entre partits i entitats, per consensuar un pla polític per als mesos vinents davant la previsible inhabilitació del MHP Quim Torra.

L’Assemblea ha pogut constatar que tant els partits de Govern i el mateix MHP Quim Torra, tenen decidit acatar la inhabilitació dictada pel Tribunal Suprem. La resposta política i institucional ha estat acordada pels partits de Govern, sense participació de la CUP ni de les entitats.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “la resposta política i institucional a la previsible inhabilitació no serà en clau de desobediència institucional, sinó d’acatament de la sentència i aplicació de l’Estat d’autonomia“. Ha afegit que “perdem una oportunitat d’aprofitar aquesta sentència per fer un salt en termes d’autodeterminació i sobirania, com ja va passar amb la sentència del judici del Suprem de l’any passat”.

Paluzie ha volgut deixar palès que “en aquest context, creiem que és molt important ser transparents amb la ciutadania per no contribuir a incrementar la frustració. No volem que els objectius polítics de les mobilitzacions siguin confosos o no s’explicitin”.

Per aquest motiu, “com a entitat assembleària que som, posarem en marxa com més aviat millor, una consulta, en la qual podran participar totes les sòcies i els socis de l’Assemblea. Creiem que els i les membres de ple dret han de poder decidir si, ateses les circumstàncies, volen que convoquem mobilitzacions i quin sentit polític han de tenir“, ha explicat Elisenda Paluzie.La presidenta de l’Assemblea ha fet aquestes declaracions en el si d’una roda de premsa acompanyada pel vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, i el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Jordi Ollé.

Gran èxit de la #CatalanWeek: 26 esdeveniments i més de 6.000 espectadors en la seva cinquena edició

Com ja és tradició, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat diversos actes al voltant de la Diada Nacional de Catalunya, en territoris com Mèxic, Bèlgica, Madrid, Anglaterra, el País Basc, Luxemburg, Estats Units, Portugal i Alemanya, entre d’altres. S’han organitzat 26 esdeveniments en cinc idiomes, repartits en les dues setmanes del 29 d’agost al 13 de setembre.

El context sanitari i polític actual ha impulsat les assemblees exteriors a adaptar la mobilització per desenvolupar una presència més forta en línia -la meitat dels actes van tenir lloc digitalment- amb un gran èxit: els esdeveniments en línia han tingut una audiència de més de 6.000 espectadors. Organitzada per primera vegada al 2016, la #CatalanWeek se centra a fomentar la causa independentista catalana a l’estranger i, en la situació actual que afronta el país, també a denunciar la repressió política d’Espanya contra el poble de Catalunya. D’acord amb l’èxit d’aquesta edició, està previst que es repeteixi l’any vinent.

Representació internacional

A banda de les trobades i les manifestacions amb motiu de la Diada, hi va haver diversos actes destacats i intervencions especials de personalitats acadèmiques, de la societat civil i política en els actes:

El 3 de setembre, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va participar en una conferència celebrada per l’Assemblea d’Euskal Herria a Bilbao, on es va reunir amb representants del moviment independentista basc, inclosos EH Bildu i Gure Esku, entre d’altres.

L’Assemblea Madrid va celebrar dos actes, un el 30 d’agost, centrat en els deu mesos de presó de l’activista espanyol Daniel Gallardo, amb una representació considerable de grups de la societat civil espanyola que simpatitzen amb la causa independentista catalana; i el dia 5, també van mantenir un debat amb Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, i David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea.

El mateix dia, l’Assemblea de Brussel·les va celebrar la inauguració de l’exposició fotogràfica “Presos polítics a l’Espanya contemporània” de Santiago Sierra -que romandrà oberta fins a finals de setembre- i s’hi va incloure una entrevista amb el raper mallorquí a l’exili Josep Valtonyc.

L’endemà, la sucursal de Mèxic va celebrar una taula rodona digital centrada en la solidaritat entre els moviments independentistes de Catalunya i el país llatinoamericà, amb els destacats professors mexicans José María Murià i Montserrat Galí Boadella, entre d’altres.

El 8 de setembre, l’Assemblea de Frankfurt va organitzar un debat digital amb el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. El dia següent, el 9 de setembre, l’Assemblea d’Anglaterra va mantenir una conferència en directe amb els diputats dels partits independentistes catalans; i la de Portugal va celebrar un debat a Lisboa sobre la història de la Diada, amb la presència de l’historiador i periodista portuguès, Fernando Rosas.

La #CatalanWeek va concloure el 13 de setembre, amb un debat virtual amb representació de set assemblees exteriors, en què es va debatre sobre la seva tasca, així com sobre l’actualitat i els reptes de futur per als independentistes catalans.

Les assemblees exteriors treballen des de la base amb organitzacions locals, ONG i representants polítics per informar sobre la situació política a Catalunya, i animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar al costat de la causa independentista catalana a l’estranger a posar-s’hi en contacte i conèixer-les de més a prop o participar en aquests o altres esdeveniments.

Si us heu perdut algun dels esdeveniments, els podreu trobar al canal de YouTube d‘Assemblea Internacional.

La mobilització adaptada a la Covid-19 més gran d’Europa

La Diada Nacional de l’11 de Setembre del 2020 ha comptat amb 131 mobilitzacions i 59.500 persones. Aquest 11 de Setembre l’independentisme ha sortit al carrer per reclamar que necessitem les eines d’un estat independent per fer front a la crisi actual i defensar els drets fonamentals, en especial el dret a manifestació.

L’11S20 ha estat caracteritzat per un clar caràcter descentralitzador, que ha permès que totes les concentracions es poguessin adaptar als requeriments i mesures sanitàries. L’Assemblea ha posat a disposició de la ciutadania la seva estructura i capacitat organitzativa per poder fer possible una Diada Nacional especial i, més que mai, molt necessària.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que malgrat tot “hem fet la manifestació adaptada a la Covid-19 més gran d’Europa. No podem deixar de defensar els drets fonamentals i, en especial, el dret a la manifestació”.

A l’acte polític central de l’11S20, que s’ha fet a plaça Letamendi de Barcelona, Paluzie ha apel·lat als 59.500 participants per dir-los que són “l’últim mur de contenció davant un Estat espanyol repressor i davant uns partits independentistes confosos. Tenim presidents simbòlics i lleis simbòliques, però no som un país simbòlic”. Paluzie ha insistit als partits polítics que “s’asseguin i parlin per aconseguir el 50% + 1 dels vots a les properes eleccions, apliquin el mandat de l’1 d’octubre i declarin la independència de Catalunya”.

Elisenda Paluzie s’ha dirigit directament al president Carles Puigdemont i al vicepresident Oriol Junqueras: “No podem seguir esperant mentre retrocedim. N’estem farts de la divisió i de la tàctica, i exigim ja una estratègia. Parleu entre vosaltres. El llibre que volem llegir és el que porti totes dues firmes!”.

La presidenta de l’Assemblea ha aprofitat el seu discurs de l’11S20 per presentar la campanya “Jo pago a Catalunya”. L’Assemblea demana a la ciutadania i al teixit productiu català que paguin els seus impostos a la Generalitat de Catalunya, per tal de fer “una nova demostració de desobediència civil no violenta”.

A l’acte de Letamendi també hi han estat representades  l’Associació de Municipis per la independència (AMI) i Òmnium Cultural.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha explicat que “és una Diada atípica, no només per l’emergència sanitària i  per la repressió de l’Estat, sinó també per la desunió de la classe política independentista. Apel·lem als polítics sobiranistes i independentistes perquè no es deixin emportar pels interessos partidistes”.

Josep Maria Cervera, president de l’AMI, ha deixat clar que “el món municipal és la veu del territori; transversal, real i necessària. Hem demostrat un cop més que davant la dificultat som l’avançada, els primers a detectar els problemes i els primer a donar-hi resposta”.

Aquesta Diada Nacional de l’11 de Setembre 2020 ha estat possible gràcies a la gran tasca que han realitzat les assemblees de base i les voluntàries i voluntaris de l’entitat. L’Assemblea ha demostrat una vegada més que és capaç d’afrontar grans reptes i dificultats.

11S20, 131 concentracions i 59.500 persones

La Diada Nacional de l’11 de Setembre del 2020 compta amb 131 mobilitzacions i amb una participació 59.500 persones. A les darreres hores s’han autoorganitzat nous punts de concentració, tenint en compte totes les mesures i restriccions sanitàries, que s’afegeixen a la llista d’actes per a aquest 11S20.

L’independentisme es torna a mobilitzar per demostrar que cal empènyer des de baix per avançar cap a la llibertat de Catalunya. La consigna d’aquesta Diada és clara: necessitem disposar de les eines d’un estat independent per poder construir un futur millor.

L’Assemblea ha posat a disposició de la ciutadania la seva capacitat organitzativa i l’experiència per afrontar reptes de gran envergadura. Avui s’està demostrant com es poden dur a terme mobilitzacions adaptades a la situació sanitària actual i garantir els drets fonamentals, en especial el dret a manifestació. Catalunya està fent la mobilització adaptada a la Covid-19 més gran d’Europa.

Aquest matí ja hi ha hagut nombrosos actes arreu del territori. Una mostra més que l’independentisme continua mobilitzat i té molt clar que la independència és més necessària que mai.

Aquesta tarda, el país es mobilitza per deixar clar que tenim el deure de construir un futur millor i el dret a ser independents.

Ara a les 17 h comença la retransmissió en directe de l’11S20 al canal de YouTube de l’Assemblea.

11S20, la mobilització adaptada a la COVID-19 més gran d’Europa

La Diada Nacional de l’11 de Setembre d’enguany comptarà amb 107 mobilitzacions repartides en 82 municipis. Totes les concentracions estaran delimitades i disposaran d’un control d’accés. Les persones que hi vulguin participar s’hauran d’inscriure prèviament. Cada municipi on es realitzarà una mobilització, disposa d’un únic formulari d’inscripció. En el cas que una població tingui més d’una concentració, a l’hora d’inscriure’s s’haurà de seleccionar el punt concret.

A la roda de premsa d’aquest matí, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha assenyalat que aquesta Diada Nacional suposarà el repte organitzatiu més complex de la història de l’entitat. “L’Assemblea demostrarà que és capaç d’adaptar-se al context actual i garantir la seguretat de totes les persones que hi participin“.

Paluzie també ha explicat que aquest 11 de Setembre sortirem al carrer “per defensar el drets fonamentals, en especial, el dret a manifestació, i demostrarem que en aquest context de COVID-19 es poden realitzar mobilitzacions segures. Posem a disposició de la ciutadania l’experiència i l’expertesa de l’entitat en organitzar concentracions”.

La presidenta de l’Assemblea ha matisat que els “aforaments de les diferents mobilitzacions s’han calculat tenint en compte que hi pot haver una persona cada quatre metres quadrats. El centenar de mobilitzacions que es faran arreu del territori compliran escrupolosament els requeriments sanitaris i les conseqüents mesures de seguretat”.

Adrià Alsina, coordinador de la Comissió de Comunicació, ha remarcat que “aquest 11 de Setembre realitzarem la mobilització adaptada a la COVID-19 més gran d’Europa. Volem demostrar que el dret a manifestació no només és possible, sinó necessari. Tal com ho és la independència de Catalunya”. Alsina ha afegit que “ens trobem en un context d’emergència social i econòmica. Cal que ens mobilitzem per expressar que la independència és l’únic instrument per poder sortir de la crisi actual amb garanties”.

La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Sònia Urpí, ha presentat el formulari d’inscripció. Aquesta Diada serà imprescindible inscriure’s abans per poder accedir als diferents punts de concentració, per tal de garantir totes les mesures de seguretat.

Cada persona només es podrà inscriure en un punt concret. Un cop hagi omplert el formulari rebrà un correu electrònic de confirmació amb un número d’identificació que s’haurà de portar a l’11 de Setembre per poder accedir al punt de concentració. Serà l’única dada que es demanarà al control d’accés.

Sònia Urpí ha volgut agrair “l’enorme esforç que estan realitzant les assemblees de base per organitzar més d’un centenar de concentracions i adaptar-se a totes les mesures de seguretat“.

8 de setembre, a Sabadell, presentació de la moció per subscriure el Manifest signat al Congrés dels Diputats

El dimarts, 8 de setembre, al Ple de l’Ajuntament de Sabadell, presentarem, conjuntament amb Òmnium Cultural Sabadell, el Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca i el Consell Local per la República, una moció perquè l’Ajuntament de Sabadell subscrigui el Manifest signat el 29 de maig de 2020 al Congrés dels Diputats. Podeu baixar-vos el text complet de la moció i del Manifest aquí..

El Manifest en favor de la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i la defensa de l’exercici dels drets fonamentals va ser signat el 29 de maig de 2020 per les següents formacions del Congrés: Bloc Nacionalista Valencià, Bloque Nacionalista Gallego, Candidatura d’Unitat Popular, Esquerra Republicana de Catalunya, Euskal Herria Bildu, Eusko Alderdi Jetzalea- Partido Nacionalista Basco, Junts per Catalunya, Mas País, Unidas Podemos-En Comú Podem- Galícia en Común.

El Manifest es fa ressò de l’informe d’Amnistia Internacional en el qual es reclama  a l’Estat que compleixi els seus compromisos amb els drets humans i el dret internacional i alliberi d’immediat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez empresonats per haver exercit els seus drets i sense haver comès cap delicte. L’Estat retrocedeix a situacions pre-democràtiques per la qual cosa han de modificar el Codi Penal i la legislació incompatible amb els drets humans, com la “Llei mordassa”, l’empoderament polític del TC per sobre de les cambres o les lleis d’enjudiciament.

Aquelles persones que vulguin manifestar el seu suport a la Moció poden dur pancartes reivindicatives de tot tipus a la pl. de Sant Roc a les 6 de la tarda, on un grup de voluntaris les col·locaran per tal de fer-ne una fotografia al final del Ple. Les persones que vulguin recuperar la seva pancarta poden tornar a les 8 del vespre a recollir-la. Cal dur en tot moment mascareta i mantenir la distància sanitària.

La samarreta de la Diada es pot aconseguir a Sant Quirze

A partir del dimarts 11 d’agost podreu aconseguir la samarreta de la Diada 2020 a Sant Quirze del Vallès.

Aquesta és una de les principals maneres que té l’Assemblea de finançar les seves campanyes.Els dimarts i dijous d’agost i de principis de setembre ens trobareu, de 18.00 a 20.00 h, al local del carrer Pintor Vila Puig 3.No es podrà emprovar la roba. Decidiu les talles per les d’altres anys. També us agrairem que porteu els diners en efectiu i el més exacte possible. Les samarretes d’adult costen 15€ i les d’infant 8€.Disposarem de solució hidroalcohòlica i d’una mampara de separació. Porteu mascareta i mantingueu la distància de seguretat.Aquest any també ens farem veure i sentir l’11 de Setembre. Farem servir l’etiqueta #xarxaindependència

L’Assemblea presenta una diada doble, virtual i física

L’Assemblea Nacional Catalana, acompanyada d’Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència, ha presentat avui divendres la Diada Nacional de l’11 de Setembre. Enguany la mobilització serà virtual i física. “El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents” és el lema d’aquest any.

En la roda de premsa de presentació, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “aquesta diada nacional és absolutament diferent, per la mateixa Covid-19 i la crisi econòmica i social que la segueix. Aquest 11 de setembre volem reivindicar que necessitem disposar de les eines d’un Estat Independent per tal de fer front a aquesta crisi i denunciar la discriminació que pateix Catalunya dins l’Estat espanyol“.

Elisenda Paluzie, ha valorat que, en aquesta situació d’emergència, “l’independentisme està tornant a demostrar que és capaç d’afrontar grans reptes i dificultats. Un element clau per poder afrontar un procés d’alliberament nacional“.

La presidenta de l’entitat ha explicat que aquest 11 de setembre inclourà una mobilització física, en la mesura del possible, i una altra de virtual anomenada #XarxaIndependència. En tot moment, ha volgut deixar palès que l’entitat “serà permeable a l’evolució de la situació sanitària al país i que la proposta de mobilització física pot anar evolucionant“.

El coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha estat l’encarregat de presentar la mobilització virtual de l’11 de setembre, que constarà d’un portal web on es podran crear vincles virtuals amb altres persones, assemblees de base i blocs socials. Tots els vincles s’il·lustraran sobre un mateix mapa”.

Per a crear aquesta xarxa, les persones hauran de crear vincles virtuals entre elles amb un codi QR. Participar-hi és molt senzill, només es necessita disposar del codi QR, validar-lo al portal web i indicar un nom d’usuari. La participació és anònima i no es guardaran dades de cap mena.

Alsina ha volgut emfatitzar que “es tracta d’una iniciativa solidària, ja que els diners que se n’obtinguin aniran destinats a fer front a l’emergència social i econòmica del país”.

Per la seva banda, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Sònia Urpí, ha estat l’encarregada d’exposar els detalls de la mobilització física. Urpí, ha anunciat que “aquest 11 de Setembre proposem concentrar-nos en diferents edificis de l’administració estatal espanyola, per denunciar la discriminació que pateix Catalunya i reivindicar la independència com a únic mitjà per poder disposar de totes les eines necessàries per sortir d’aquesta crisi amb garanties i construir un futur millor“.

Els tres edificis de l’administració espanyola escollits són:

  • Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE)
  • Oficines de l’Agència Tributària
  • Oficines de la Seguretat Social

Urpí ha explicat que “es tractarà d’una mobilització totalment descentralitzada. Volem evitar desplaçaments i reduir el nombre de gent que hagi de canviar de municipi“.

A la roda de premsa també hi ha participat el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Cervera.

Aquí, podeu consultar la resta d’informació sobre l’11 de Setembre.

L’Assemblea denuncia la repressió exercida pels Mossos a Poblet

Aquest dilluns al matí centenars de persones s’han trobat a l’Espluga de Francolí, convocades per l’Assemblea i Òmnium Cultural,  per caminar fins al Monestir de Poblet sota el lema “Catalunya no té rei. Protegim-nos del Borbó”.  Ha estat una nova demostració de la determinació de la ciutadania catalana per construir un país independent, lliure dels poders antidemocràtics i corruptes espanyols.  

L’objectiu de la marxa era arribar a Poblet, tot i que els Mossos han carregat contra les persones que es manifestaven pacíficament mentre en deixaven passar d’altres amb banderes espanyoles. Una vegada més, els cossos de seguretat de la Generalitat han demostrat un clar biaix d’actuació per ideologia.Aquestes actuacions lamentablement són recurrents. 

El Departament d’Interior ha deixat palès en nombroses ocasions que no li fa res reprimir la protesta ciutadana noviolenta per protegir els poders de l’Estat espanyol

En aquest sentit, l’entitat vol denunciar la detenció arbitrària de Toni Cartanyà, membre de l’Assemblea Conca de Barberà, per part dels Mossos avui a Poblet, que ha estat traslladat a la comissaria de Valls i ha estat posat en llibertat amb càrrecs aquesta mateixa tarda.  

L’Assemblea expressa tot el suport i solidaritat amb les persones que avui han patit aquest nou episodi de repressió.

Fins el 13 de juny estan obertes les votacions al Secretariat Nacional de l’Assemblea

Des d’aquest dimecres 10, s’han obert les votacions a les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Ja es pot accedir al Col·legi electoral virtual per votar les candidates i els candidats que concorren a les eleccions. L’aplicació estarà activa fins al dissabte 13 a les 23.59 h, dia que acaba el termini de votació. Diumenge, 14, es faran públics els resultats provisionals i el 18, els definitius. Durant aquests quatre dies de votacions, les sòcies i els socis de l’Assemblea elegeixen els 77 membres del nou Secretariat Nacional encarregat de conduir l’entitat els dos anys vinents. No serà fins al 20 de juny que el nou Secretariat Nacional elegirà els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.  Cal tenir en compte que s’elegeixen quatre tipus de representants al Secretariat, els del bloc nacional, territorial, sectorial i joves

  • Nacional: s’elegeixen 13 de les 25 candidatures presentades.
  • Territorial: s’elegeixen 57 de les 75 candidatures presentades.
  • Sectorial: s’elegeixen 5 de les 8 candidatures presentades
  • Joves: s’elegeixen 2 de les 4 candidatures presentades. 

Aquest nou secretariat tindrà l’encàrrec d’aplicar el Full de ruta de l’entitataprovat a la VIII Assemblea General Ordinària el passat mes de març, celebrada totalment de forma telemàtica. En el cas d’aquests comicis, també és la primera vegada que l’Assemblea fa tot el procés electoral de forma virtual, incloses les votacions. S’espera una bona participació, d’acord amb el seguiment que se n’està fent.

En aquest vídeo, t’expliquem el procés que cal seguir per poder votar a les Eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea que enguany són totalment telemàtiques. Participa-hi!

Amb tu, #SomAssemblea.

Aquí podeu trobar l’acte de publicitat amb els candidats dels Vallès Occidental:

L’Estat espanyol segueix incomplint els dictàmens de l’ONU que exigeixen l’alliberament dels presos polítics un any després de la seva publicació

Aquest divendres l’Assemblea ha fet una acció sorpresa davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona per denunciar la vulneració de drets i llibertats que pateix la ciutadania de Catalunya. Justament ara que fa un any del dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU.

Els dictàmens de Nacions Unides van ser fruit d’una acció conjunta i coordinada entre l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i les defenses dels presos, liderada pels advocats experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon. En aquest sentit, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries va denunciar la vulneració de drets i llibertats per part de l’estat espanyol i va reclamar la llibertat de preses i presos polítics.

Davant la delegació del Govern espanyol, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, juntament amb la secretària nacional Montserrat Tudela, van denunciar que “tot i que fa un any del dictamen de Nacions Unides, l’Estat espanyol no ha fet absolutament res. Ni tan sol ha obert una investigació ni ha reconegut la vulneració de drets i llibertats”. Cruanyes va reiterar que “volem viure en llibertat i d’acord als drets i llibertats fonamentals. Les Nacions Unides són la garantia que podem veure reconeguts els nostres drets i llibertats”. Montserrat Tudela, per la seva banda, va exigir que el 16 de juny, el Tribunal Constitucional alliberi les preses i presos polítics complint el deure que té l’Estat espanyol amb el dret internacional.

El dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l‘ONU deia que “defensar l’autodeterminació no constitueix un delicte, sinó que és un dret” i que la figura del referèndum “està permesa a Espanya per un rang ampli de temes, fins i tot, els relacionats amb aquest cas”. El Grup de Treball també “va verificar que l’element de violència és essencial per la qualificació penal dels delictes imputats” [rebel·lió i sedició] i va constatar que les accions dels presos “no van ser violentes ni tampoc van incitar a la violència […], al contrari, van ser un exercici pacífic dels drets a la llibertat d’opinió, expressió, associació, reunió i participació”. Per aquest motiu, aquest organisme de l’ONU va considerar les acusacions de “desproporcionades i per tant incompatibles amb les obligacions de l’Estat espanyol en el marc de les normes internacionals de drets humans”.     

La negació per part del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) a extradir el president català Carles Puigdemont per la mateixa manca de violència i la conseqüent retirada de les euroordres; la violació de la presumpció d’innocència per part de membres del govern espanyol i els partits del 155; els arrestos “directament relacionats amb les mobilitzacions socials” i l’incompliment de pactes com la renúncia dels presos a l’escó i l’activitat política a canvi de l’alliberament; entre d’altres,  feien concloure al Grup de Treball que les detencions es feien “en contra del principi d’igualtat, en estar motivada per l’opinió política dels seus dirigents”, i que estaven destinades a “reprimir els membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l’autodeterminació”.

A més, la vulneració de la jurisdicció territorial, que segons ells, era la dels tribunals de Catalunya, juntament amb les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol de “decapitar els líders del moviment independentista” eren indicis de la falta d’independència judicial i la impossibilitat de ser jutjats per un tribunal “competent i imparcial”. Aquesta imparcialitat es va confirmar amb l’extrema opacitat i el bloqueig als observadors internacionals durant el judici del procés i la severitat de les sentències.

Per aquests motius, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries demanava “l’alliberament immediat” dels presos i que es dugués a terme una investigació “exhaustiva i independent” de les circumstàncies que havien portat a la seva presó provisional, a més de demanar al govern espanyol que els informés del progrés, unes accions que mai s’han dut a terme.

Noves violacions de drets per part de l’estat espanyol

Durant la crisi de la COVID-19, l’Estat espanyol ha vulnerat novament els drets dels presos polítics catalans. Seguint les recomanacions d’organismes internacionals com l’ONU, l’OMS, el Consell d’Europa, i d’ONG com Amnistia Internacional, o Human Rights Watch; països d’arreu del món han alliberat milers de presoners, també aquells que han estat detinguts arbitràriament. En canvi, l’Estat espanyol -tot i posar en 3r grau o arrest domiciliari a més de 2000 persones- ha decidit mantenir empresonats els líders catalans, arribant al punt d’amenaçar els funcionaris de presons si permetien als presos catalans passar el confinament a casa.

Una iniciativa conjunta i coordinada

La denúncia davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries va ser fruit d’una iniciativa de les defenses dels presos polítics al febrer de 2018, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i liderada pels advocats i experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon.

En haver transcorregut un any, i davant la negativa de l’estat espanyol de respectar els dictàmens de l’ONU, ambdues entitats volen denunciar la falta de respecte del govern espanyol pel que fa al compliment dels tractats internacionals, que Espanya ha signat i ratificat, recordar que la persecució legal de les opinions polítiques i la llibertat d’expressió tenen per objectiu reduir la participació de la ciutadania en la política, un atac directe al sistema democràtic.

A més, es vol reivindicar que els empresonaments suposen una criminalització de la dissidència política i de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a la llibertat d’expressió i a la llibertat de manifestació, tots ells reconeguts en els tractats internacionals, i que reforcen el caràcter polític d’aquestes detencions.

Precisament, el 16 de juny el Tribunal Constitucional ha convocat un ple presencial per a tractar la petició dels presos polítics de mesures cautelars per deixar en suspens la condemna, i on les autoritats espanyoles tindran una nova oportunitat per complir amb el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries i alliberar els presos polítics catalans.

En aquesta línia, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural se sumen al Grup de Treball i exigeixen a l’Estat espanyol que assumeixi la naturalesa política dels empresonaments, i que en conseqüència, alliberi els presos polítics catalans i respecti l’exercici de drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a l’autodeterminació.

Primeres concentracions a Terrassa i Cerdanyola després del confinament

Diverses ciutats i viles del país estan fent les primeres concentracions i actes de protesta un cop ha passat el període més dur del confinament per la COVID-19.

A la nostra comarca, Sabadell, Terrassa i Cerdanyola ja han fet les primeres concentracions seguint les normes de seguretat que la llei estableix: màxim 20 persones, mantenint totes elles la distància de separació i sent breus.

Cerdanyola del Vallès