Crida a mobilitzar-se massivament des d’avui, dia en què ha començat el judici a l’1-O. Passades les 10 h, els 12 encausats han entrat a la Sala Segona del Tribunal, on s’han iniciat les qüestions prèvies. A fora, desenes de persones d’un ampli ventall de la societat catalana i espanyola s’han volgut solidaritzar amb els presos i les preses polítics i també s’han unit per denunciar la causa engegada.

A la tarda, s’han dut a terme les principals concentracions de protesta arreu del país. A Barcelona, milers de persones s’han reunit a la plaça Catalunya, on personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest. Abans, però, la presidenta de l’Assemblea, en declaracions prèvies a l’acte, ha tractat l’Estat espanyol de “malalt”, i ha afirmat que no ha aconseguit uns estàndards de qualitat democràtica equiparables als dels països del seu entorn a nivell europeu. Davant d’aquest fet, Paluzie ha receptat una única resposta: continuar la lluita per aconseguir la República catalana.

Paluzie s’ha mostrat especialment dura amb l’Estat; ha recordat com el franquisme utilitzava judicis sumaríssims per acusar de rebel·lió. “Han recuperat el delicte del codi penal per reprimir”, i la “perversió”, ha dit, és que l’Estat acusi de violència quan l’única violència que hi ha hagut és per part de l’Estat espanyol. És per això que ara giren la truita, “com feia el franquisme contra els dirigents democràtics i socials”.

Manifest unitari
Personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest unitari: Elisenda Paluzie; Marcel Mauri, d’Òmnium Cultural; Elsa Artadi, de JxCat; Pere Aragonès, d’ERC; Maria Sirvent, de la CUP; Carles Vicente, d’Unió de Pagesos; Angels Massip, de la Intersindical; Alba Puig, de l’ACDC; Gerardo Pisarello, de Catalunya en Comú; i Elisenda Prade, d’irídia. Un manifest que, per cert, ha remarcat precisament la “gent de diferents sensibilitats polítiques i ideològiques” com una mostra transversal de la demanda: l’alliberament immediat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.

El text remarca que hi haurà un abans i un després d’aquest judici; i que avui és més necessari que mai defensar els drets civils i els drets polítics com el d’autodeterminació perquè̀ estan amenaçats, i quan això passa són els drets socials i laborals els que també ho estan. Així mateix, subratlla que no s’hauria de ser mai jutjat per l’exercici de la democràcia i l’organització d’un referèndum.

“El tribunal no és independent ni és imparcial”
El manifest es mostra contundent amb el procediment iniciat, i afirma que el tribunal no és independent ni imparcial, que el procés ha tingut múltiples irregularitats i ha generat un “caos jurídic”, que s’emmarca en una “causa general” creada pels aparells judicials del Regne d’Espanya, que ha vulnerat drets polítics i civils de les persones implicades que toquen els “fonamentals en una democràcia” com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni el tribunal parteix de la “mínima legitimitat necessària” ni amb el “grau d’independència judicial mínim exigible” i tampoc s’entén que la majoria d’acusats porti més d’un any en presó preventiva amb totes les afectacions als seus drets, els de les seves famílies i els del conjunt de la societat, alterats.

Per aquest motiu, i en definitiva, el manifest considera que amb aquest judici es jutja tota la societat, independentment de la ideologia, i alcen la veu per denunciar el “perill” que unes institucions judicials “polititzades” vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit “per endavant”. “Un càstig exemplar per tal que mai ningú́ no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei” conclou.

Per això reivindiquen la necessitat de teixir propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa dels drets, començant aquest dissabte, 16 de febrer, aturant-ho tot a la vaga del 21 de febrer i omplint Madrid el 16 de març. Perquè decidir, diuen, no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació́, no es poden jutjar, i encara menys ,condemnar. “Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva”, conclou.

La web https://prouostatges.cat que havia coordinat dejunis a l’inici de la reclusió dels presos polítics s’està reactivant per organitzar la solidaritat amb la vaga de fam que han començat els presos l’1 de desembre.

El proper 11 de juliol, els companys i companyes de la Crida per la Llibertat organitzen un acte a Barcelona, en el qual l’Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb altres entitats de la societat civil, hi col·labora.

L’acte, anomenat “El Passadís per la Llibertat”, té com a objectiu donar suport a les més de 1.000 persones represaliades pel procés d’independència i denunciar la repressió que exerceix l’Estat. Per això, necessiten que s’hi apuntin al voltant de 1.000 persones, per simbolitzar el miler de persones investigades. Totes elles portaran un cartell, cadascun diferent, que representarà les persones represaliades, entre les quals els presos polítics i els exiliats.

Els interessats a participar-hi s’hauran d’inscriure únicament a aquesta adreça de correu electrònic: passadis@cridaperlallibertat.cat. La cita serà el dimecres, 11 de juliol, a les 20h a Via Laietana, a l’alçada de plaça d’Urquinaona.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana compartim amb tots vosaltres l’acte perquè en feu difusió i perquè animeu tothom que pugueu a apuntar-s’hi. Prou repressió!